Costes edificació (0041/09)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0076-3/06 TSA: 64/07

S E N T È N C I A NÚM. 41-2009

PARTS:

Apel·lant: Izquierdo i Benítez

Representant: Carnero

Advocat: Sanç

Apel·lada: M.I. GOVERN (CTU)

Representant: Marcos

Advocat : Manso

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ANDORRA

Representant: Pulido

Advocat : Salas

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 d'abril de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0076-3/06.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 9 de novembre de 2007 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pels Srs. Izquierdo i Benítez contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, en què sol·licitaven que s'anul·lés la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 19 de juliol de 2006, que al seu torn va desestimar el recurs d'alçada formulat contra el manament que l'esmentat Comú havia adreçat als agents, per tal de què procedissin a la construcció d'un mur de tanca de dos metres d'alçada, tot al llarg de la línia d'edificació de la parcel·la llindant amb el XXXX, així com de la voravia de 3 metres d'amplada, amb la pedra homologada pel Comú.

2n.- Disconformes amb aquesta resolució, els agents van interposar el corresponent recurs d'apel·lació davant d'aquesta Sala, el qual fonamenten en dos arguments diferents. En el primer, s'afirma l'existència d'una actuació discriminatòria del Comú, ja que aquest ha procedir a signar diversos convenis amb d'altres propietaris, amb una finalitat similar a la que és objecte d'aquest procés, mentre que els recurrents han estat objecte del manament d'execució que s'impugna en aquesta litis. En segon lloc, es reprodueixen els arguments articulats en la primera instància, relatius a la inaplicabilitat de l'article 56 de l'Ordinació general d'urbanisme i construcció del Comú d'Andorra la Vella i dels articles 127 i 128 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.

3r.- Les respectives representacions del Comú i del Govern han sol·licitat que es desestimi el recurs i que es confirmi la sentència apel·lada, en considerar que aquesta ha valorat degudament les proves practicades i ha fet una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els corresponents escrits, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Aquesta Sala ha declarat de manera reiterada (v. sentències núm. 96-35, de 6 de setembre de 1996, i 2003-04, de 30 de gener de 2003, entre d'altres) que l'objecte del recurs d'apel·lació queda limitat a l'examen de la legalitat de la resolució impugnada, sense que es puguin abordar altres qüestions que no hagin estat plantejades i debatudes anteriorment, ja que no es reconeix en termes generals un ius novorum, amb determinades excepcions com la que recull l'article 64.c) de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal.

En conseqüència, resulta improcedent el plantejament en aquesta alçada d'una hipotètica actuació discriminatòria per part del Comú envers els agents, per comparació amb la situació d'altres propietaris, ja que es tracta d'una qüestió nova, que no va ser suscitada en el seu moment, ni en via administrativa ni en la primera instància d'aquest procés, de manera que no pot ser introduïda en aquest moment processal. De tota manera, com ja anticipen correctament el propis recurrents, aquest fet només podria lloc en el seu cas a l'exigència de la responsabilitat patrimonial que pogués ser procedent, però no a l'anul·lació d'un acte administratiu correctament adoptat. Per tot això, l'objecte d'aquest recurs s'ha de circumscriure a la veritable qüestió litigiosa, que no és altra que la d'examinar la legalitat del manament adreçat als recurrents.

Tercer.- L'article 56 de l'Ordinació general d'urbanisme i construcció del Comú d'Andorra la Vella, que resulta aplicable en aquest cas segon la disposició transitòria 2ª.1 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, determina que "tot solar no edificat que llindi amb carretera, carrer, plaça o lloc públic, dins de la Zona Urbana, deurà ésser vallejat (paret de dos metres d'alçada amb el seu arrebossat), al límit d'edificació, segons les alineacions que pertoquin, i construïda la corresponent voravia".

La representació dels recurrents considera que aquest precepte no resulta aplicable a la parcel·la de la seva propietat, en la part que llinda amb el carrer Prada Motxilla, atès que aquella no té la consideració de solar, en els termes que preveu l'article 9 del Reglament urbanístic, ja que no reuneix tots els requisits que contempla aquest precepte i, entre ells, el de tenir establertes les voreres, que és precisament una de les actuacions que el Comú li ordena dur a terme.

Cal tenir en compte que el concepte de solar que utilitza l'Ordinació comunal no es correspon amb el que resulta de l'article 9 del Reglament urbanístic, com es desprèn del fet de què la primera norma respon a finalitats diferents de la segona, i és des d'aquesta perspectiva teleològica que s'ha d'interpretar el seu significat. L'article 56 de l'Ordinació del Comú d'Andorra la Vella porta l'epígraf de "parcel·les no edificades" i pretén donar resposta a la situació de terrenys ubicats dins de la zona urbana que encara no han estat construïts, però que han de presentar en tot moment les degudes condicions de seguretat, salubritat i higiene, tal i com avui exigeixen els articles 127 i 128 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.

Com a conseqüència d'això, s'ha de concloure que l'article 56 de l'Ordinació s'aplica a tots aquells terrenys situats en zona urbana que encara no es troben construïts, tal i com indica el seu epígraf ("parcel·les no edificades"), encara que, per qualsevol circumstància, no siguin encara aptes per a l'edificació i no tinguin, per això, la condició de solar en el sentit de l'article 9 del Reglament urbanístic.

De fet, si s'admetés la interpretació dels recurrents, el precepte resultaria inaplicable, al menys en la part que disposa la construcció de la voravia. En efecte, com que l'absència d'aquesta impediria la qualificació de la parcel·la com a solar, no es podria invocar l'article 56 precisament per imposar el que diu el precepte, és a dir que s'estableixi la voravia encara inexistent.

Quart.- Des d'una altra perspectiva, l'al·legació de què la finca dels recurrents no té la consideració de solar resulta totalment contradictòria amb la seva situació real. Com resulta dels documents incorporats a les actuacions, la part alta de la finca, que confronta amb l'avinguda de Santa Coloma, es troba completament edificada des de fa anys. El que succeeix en realitat és que mai s'ha procedit a arranjar la part inferior de la finca, situada en plena zona urbana, malgrat el risc que presenta la situació del talús per als vianants que transiten pel carrer Prada Motxilla, segons es desprèn de l'informe pericial que obra en les actuacions. Aquestes situacions són precisament les que pretén evitar l'article 56 de l'Ordinació comunal i, avui, l'article 127 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.

Per tot això, procedeix desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència apel·lada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació dels Srs. Izquierdo i Benítez contra la sentència dictada el 9 de novembre de 2007 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.