IMMIGRACIÓ. expulsió administrativa (TSJA-IM-001/13)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0055-1/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-IM-001/13

S E N T È N C I A NÚM. 28-2013

PARTS:

Apel·lant: Sra. Salamanca

Representant: ídem

Advocat: Cano

Apel·lada: M. I. Govern

Representant: Olmo

Advocat : Manzanares

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M. I. Sr. Bernard Plagnet

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-u de març de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0055-1/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Salamanca va interposar recurs contra la resolució del Govern de data 22 d'agost del 2012, confirmatòria de l'ordre d'expulsió del Ministre de Justícia i Interior del 24 d'abril del 2012.

2.- En la sentència del 4 de novembre del 2012, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Salamanca.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 19 de desembre del 2012, la Sra. Salamanca estima en síntesi:

la valoració efectuada del risc que represento és errònia i la mateixa s'ha d'efectuar en base a elements actuals i no fets antics. La interessada ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 22 de novembre del 2012.

4.- En la seva contesta de data 15 de gener del 2013, el M. I. Govern estima en síntesi :

els fets han quedat suficientment acreditats en l'expedient i els mateixos poden ser qualificats com a un risc per a la seguretat de l'estat, de les persones o dels bens o per a l'ordre públic.

de la documentació que obra en l'expedient administratiu se'n desprèn que la presència de la interessada constitueix un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns, o per a l'ordre públic, motivant-se plenament l'ordre d'expulsió acordada, doncs no existeix cap garantia que no es tornin a produir conductes atemptatòries a l'ordre públic. El M. I. Govern ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 26 de novembre del 2012.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Prèviament, convé presentar un breu resum dels fets que han originat el present litigi:

En data 4 de novembre del 2008, la Sra. Salamanca va ser detinguda i posada a disposició judicial, havent estat condemnada per ordenança penal de data 5 de novembre del 2008, com autora d'uns delictes menors de violació de domicili i amenaces i per les contravencions penals de vexacions de caràcter lleu, danys dolosos i lesions doloses.

En data 8 d'abril del 2009, va ser detinguda i posada a disposició judicial per la comissió d'un delicte major de difusió d'haixix i per un delicte menor d'introducció i consum de cocaïna, havent estat ingressada al Centre Penitenciari.

Per resolució de data 28 d'abril del 2010, el Ministre d'Interior resol: "Adverteix la Sra. Salamanca que en cas de vulnerar novament la legislació vigent, es procedirà a la seva expulsió del Principat" (v. f. 28).

En data 26 de juliol del 2011, va ser detinguda i posada a disposició judicial per la comissió d'un delicte major de danys dolosos mitjançant incendi.

La interessada va ser novament detinguda i posada a disposició judicial en data 1 de gener del 2012, per un delicte contra la integritat física i moral (maltractament en l'àmbit domèstic).

La Sra. Salamanca no ha negat aquests fets.

El Ministre d'Interior ha notificat l'ordre d'expulsió en data 24 d'abril de 2012 (v. f. 11) i el M. I. Govern ha desestimat el recurs de reposició interposat per la interessada (resolució de data 22 d'agost del 2012: v. f. 6).

Tercer.- Per la solució del present litigi, cal aplicar les disposicions de l'article 107 de la Llei qualificada d'immigració:

Article 107

"Expulsió administrativa com a mesura de prevenció d'ordre públic

1. Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura".

Compte tingut del conjunt dels fets enumerats més amunt (fonament de dret Segon), es pot raonablement considerar que la presència de la interessada al Principat representa un risc per a l'ordre públic, tal i com ho fa constar amb bon criteri la sentència recorreguda. A més a més cal subratllar que la Sra. Salamanca va ignorar l'advertiment d'expulsió de data 28 d'abril de 2010, atès que ha comés altres infraccions posteriors a aquella data.

La mesura d'expulsió durant un període de tres anys no és desproporcionada.

Resulta de l'informe de la Policia de data 6 d'agost del 2012, que la Sra. Salamanca és d'estat civil soltera i al Principat resideix la seva filla, la menor Sancho, de nacionalitat andorrana i la seva mare, la Sra. Diez, de nacionalitat colombiana i titular d'una autorització de residència i treball vigent. El Servei de la Policia precisa que "D'acord amb la informació obtinguda, la tutora legal de la menor Sancho és la Sra. Diez i ostenta la pàtria potestat" (v. f. 43).

A més cal remarcar que certes infraccions comeses per la Sra. Salamanca han estat en l'àmbit domèstic (v. fonament de dret Segon).

La carta de la mare de la Sra. Salamanca, adjuntada a l'escrit d'apel·lació, no pot alterar la solució perquè, d'una part, s'ha presentat de forma tardiva i, d'altra banda, perquè no aporta cap element de prova susceptible de modificar la mesura d'expulsió.

En conseqüència, la sentència de primera instància s'ha de confirmar.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Salamanca.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del Govern de data 22 d'agost de 2012, confirmatòria de l'ordre d'expulsió del Ministre de Justícia i Interior del 24 d'abril de 2012, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.