Determinació de grup per pensió d'invalidesa. (SS-029-1/94)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-029-1/94

S E N T E N C I A NUM. 95-11

PARTS:

Apel.lant: Sra. Cañete

Representant: en nom propi

Advocat: Sr. Querol

Apel.lada: CASS

Representant: Sra. Gálvez

Advocat: Sr. Giner

COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:

President: Lluís Saura Lluvià

Magistrats: Bernard Plagnet

Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de maig de 1995

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número SS-029-1/94.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Batllia, actuant com a Tribunal unipersonal, va dictar, el 15 de novembre de 1994, sentència desestimatoria de la demanda interposada per la Sra. Cañete i va declarar ajustada al dret la decisió de la CASS en la qual se li atribuïa a la demandant una pensió d'invalidesa per malaltia del Grup I.

2.- Contra l'esmentada sentència, la part agent va interposar recurs d'apel.lació demanant la revocació de la sentència amb la petició de que li fos reconeguda una pensió d'invalidesa del Grup II, tot al.legant que en la resolució de la Batllia no es valoraven adequadament els informes mèdics aportats, acreditatius de la incapacitat laboral en el grau suficient per assolir la pensió denegada.

3.- Admès a tràmit l'escrit d'apel.lació se'n donà trasllat a la CASS, que el va contestar demanant la confirmació de la sentència i la desestimació del recurs.

4.- Ambdues parts van sol.licitar la substitució del tràmit de vista oral pel de conclusions escrites. Un cop presentades va tenir lloc la deliberació i va quedar el recurs vist per sentència.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 paràgraf segon, apartat b) de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social, en una resolució del 25 de novembre de 1992, havia reconegut a la Sra. Cañete una pensió d'invalidesa-malaltia del grup I. Posteriorment, la beneficiària, considerant que la patologia i les seqüeles que se'n deriven havien augmentat, demanà el reconeixement d'una pensió d'invalidesa-malaltia del grup II, petició que li fou denegada per resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 12 d'abril de 1994.

La Batllia, en la sentència que és objecte d'aquesta alçada, declara l'esmentada resolució ajustada al dret, en raó a que les proves pericials practicades coincideixen en afirmar que l'estat actual de la Sra. Cañete "no ha sofert empitjorament respecte a l'estat que reflexa l'informe del Dr. Carranza de data 14 d'octubre de 1992, estat que va donar lloc a la pensió per invalidesa malaltia del grup I atorgada el dia 25 de novembre de 1992 i per tant, no havent-se constatat empitjorament de l'estat mèdic de l'assegurada, ha d'admetre's que no escau procedir a la revisió demanada".

Tercer.- Quan la patologia invalidant d'una persona classificada en un grup d'invalidesa ha experimentat un empitjorament, és procedent valorar-lo per comprovar si li correspon un grup superior. Tot i que l'article 13 del Reglament d'aplicació núm. 18 reserva aquesta iniciativa revisoria a la Caixa, no seria just excloure al propi beneficiari de la possibilitat de demanar la reclassificació en el grup més adient a la malaltia que pateix, com ha esdevingut en aquest cas.

La classificació de l'invàlid en una altra categoria (grup II) que la prevista inicialment (grup I) exigeix comparar l'estat patològic que va determinar l'atorgament de la pensió amb el que existeix en demanar la revisió i valorar en quina mesura l'agreujament de les lesions ha determinat una disminució de la capacitat de guany que incapaciti l'assegurat per qualsevol activitat (article 2 del Reglament d'aplicació núm. 18).

Quart.- En el present cas, l'informe del Dr. Carranza emès el 14 d'octubre de 1992 indica que la pacient té un quadre crònic de raquiàlgies mecàniques a nivell cervical per una protrusió cervical C5-C6 amb afectació radicular C6 esquerre, per la qual cosa va precisar una artròdesi anterior.

Aquesta valoració es manté, substancialment, en altres informes del mateix metge posteriors a la resolució de la CASS que va reconèixer el grup I (informes de 25 d'agost de 1993, de 18 d'abril de 1994 i de 29 d'abril de 1994). En tots ells es fa referència a una impotència funcional en les extremitats superiors.

L'informe de la CASS de 14 de maig de 1994 constata una limitació important de tots els moviments del coll i una limitació mitja del membre superior esquerre i de la força del braç, sense atròfia.

Però la prova pericial practicada en la primera instància pel Dr. Puga, després de reiterar la existència de les lesions que constaten els metges esmentats, indica que "considero que l'estat actual de la Sra. Cañete no ha sofert empitjorament respecte a l'estat que reflexa l'informe del Dr. Carranza de data 14 d'octubre de 1992", opinió que per la imparcialitat del perit designat per la Batllia i per la circumstància de que emet l'informe a la vista de tota la documentació mèdica que forma part de les actuacions, esdevé fonamental a l'hora de decidir el recurs, tant en aquesta segona instància com ho va ser en la primera.

Cinquè.- Per tot el què hem exposat, cal desestimar el recurs i confirmar la sentència de la Batllia sense fer pronunciament sobre les costes causades en aquesta segona instància.

Decisio

D E C I S I O

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel.lació interposat per la representació processal de la Sra. Cañete contra la sentència núm. 94-42, dictada el 15 de novembre de 1994 per la Secció Administrativa de la Batllia, constituïda en tribunal unipersonal, que confirmem íntegrament. No fem condemna al pagament de les costes causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

NOTIFICACIO:

La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................

..........................................................

.... mitjançant el lliurament d'una còpia certificada.

I llegida, la signen, fet del qual en dono fe,

La secretària,

Castrillo