CASS. Concessió pensió invalidesa del Grup II (0026/07)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-0032-1/05 TSA: 55/06

S E N T È N C I A NÚM. 26-2007

PARTS:

Apel·lant: Gutierrez Representant: en nom propi Advocat: Sainz

Apel·lada: CASS Representant: Porras (ENTITY_8) Advocat: Pla

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 d'abril de 2007

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0032-1/05.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- En la sentència 2006-64, de 26 de juliol de 2006, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per la Sra. Gutierrez en la que demanava un grau II d'invalidesa malaltia i va confirmar la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 12 de maig de 2005, que la donava d'alta mèdica amb efectes de l'1 de juny següent i la de la Comissió contenciosa de 22 de juny de 2005, que desestimava el recurs interposat contra la anterior.

Considera la sentència que les patologies òssies que pateix i la depressió lleu moderada que l'afecta li donen un percentatge invalidant del 45 % i que no s'ha demostrat que no pugui exercir cap activitat professional amb regularitat.

2.- En el seu recurs d'apel·lació demana que se li reconegui el dret a percebre una invalidesa malaltia del grau 2 i ho fonamenta en una incorrecta valoració de la prova per la Secció Administrativa, ja que disposa d'informes mèdics que acrediten que no pot fer cap tipus de treball.

3.- La CASS s'oposa a l'escrit d'apel·lació adduint que les limitacions que pateix la Sra. B. no palesen en absolut una disminució de la seva capacitat de guany superior al 66 %.

4.- Les parts han fet els seus escrits de conclusions en els que han exposat allò més adient als seus interessos respectius, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La sentència recorreguda ha basat la decisió desestimatòria de la demanda en els informes emesos pel Servei de Medicina Forense en data 9 de febrer de 2006 i en el de l'Assessoria Mèdica de la CASS immediatament anterior a la resolució del recurs administratiu, que coincideixen en valorar les patologies òssies que pateix la Sra. B. com lleus a nivell de la columna vertebral i que concreten en un 25 % d'incapacitat, posant en relleu que els informes indiquen que a nivell funcional no es detecta cap dificultat ni contradicció per incorporar-se a una activitat professional.

D'altra banda, l'informe psiquiàtric que complementa el primer dels esmentats exposa que el trastorn distímic que pateix la Sra. B., caracteritzat per un estat d'ànim depressiu li genera una moderada discapacitat i recomana cercar mesures que precisament ajudin la pacient en la seva reinserció socio-laboral, cosa que remarca també la sentència apel·lada.

Tercer.- Enfront aquests arguments l'apel·lant destaca que els informes dels seus metges tractants fonamentalment indiquen -el del ENTITY_10- que no pot fer cap tipus de treball degut a les patologies cervicals i lumbars i a la situació familiar que ha de suportar, ja que te a la seva cura una filla adulta malalta d'esquizofrènia paranoide; també exposa com l'informe de la Aguilar diu que la reincorporació laboral de la Sra. B. no és convenient donat que els dolors crònics persisteixen i la síndrome depressiva no ha millorat.

La valoració global de les proves practicades, tant les subministrades per la pròpia Sra. B. com les practicades pels organismes oficials determinen la confirmació de la sentència, doncs no queda acreditat que les limitacions funcionals de la Sra. B. derivades de les lesions òssies li generen una pèrdua de capacitat superior al 66 %, i la síndrome depressiva que pateix no es veuria millorada per una situació de baixa laboral i més tenint en compte la situació familiar que ella mateixa posa en relleu, ans al contrari, com exposa el Porras, és convenient procurar mesures de reinserció laboral.

En conseqüència, es desestima el recurs i es confirma la sentència.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs interposat per la Sra. Gutierrez contra la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, 2006-64, de 26 de juliol, que es confirma.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.