FUNCIÓ PÚBLICA. Sanció per manca de la diligència raonable en l'exercici de les funcions com a administrador judicial d'una societat. La resolució pot modificar la qualificació jurídica continguda al plec de càrrecs. (2000085/2019)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000085/2019 Núm. de Rotlle: TSJA-0000059/2021

SENTÈNCIA 24-2022

PARTS:

Apel·lant: Sra. Tur

Representant: Sra. Pina

Advocat: Sr. Coll

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Esparza

Advocada: Sra. Águila

Apel·lat: Morillo

Representant: Sr. Conde

Advocada: Sra. Escudero

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, vint-i-cinc de març de dos mil vint-i-dos.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000085/2019.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de la Sra. Tur va interposar demanda en què impugnava la resolució de 17 d'octubre de 2019 de l'Òrgan Disciplinari dels saigs, que va imposar-li una sanció de 500 EUR de multa, com a responsable d'una infracció lleu de l'article 28.5 de la Llei 43/2014, de 18 de desembre, del saig, consistent en la vulneració de la norma deontològica prevista a l'article 10.a) del Reglament regulador de les normes deontològiques de la professió de saig, aprovat per Decret de 7 de juny de 2017.

La sentència de 31 de maig de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

S'ha vulnerat el dret a la defensa de la interessada, ja que la resolució sancionadora ha alterat la conducta que se li imputava en la incoació de l'expedient i en el plec de càrrecs, de manera que aquella va més enllà de la simple modificació de la qualificació jurídica dels fets que es prenien en consideració. En conseqüència, s'ha alterat el fonament fàctic de la sanció inicialment proposada, vulnerant-se el principi acusatori.

No és responsable de la infracció que se li atribueix. En primer lloc, va començar a realitzar les gestions per identificar els béns de la societat Moliner immediatament desprès d'acceptar el càrrec d'administradora judicial, un cop aquella va ser declarada en situació d'arranjament judicial. No tenia obligacions d'administració respecte de l'immoble de què es tracta, ja que el seu titular era el Sr. Pino i no la societat, situació que no es va modificar fins el mes de setembre de 2018, quan la societat va ser declarada en fallida i s'acordà la seva extensió al Sr. Pino. En segon lloc, l'agent es va encarregar de garantir, uns mínims de conservació, neteja i manteniment de les zones comunes de l'edifici. En darrer terme, no s'ha infringit cap deure d'informació periòdica a la Batlle competent, com resulta de la documentació incorporada a les actuacions.

3.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, d'acord amb les següents al·legacions:

Els fets que es van imputar a la interessada en el plec de càrrecs es reprodueixen en la resolució sancionadora amb força precisió. Només s'ha modificat la tipificació de la falta, i això en benefici de l'agent, ja que en un principi es contemplava una infracció greu i una altra lleu, mentre que la resolució definitiva només va sancionar per una falta lleu.

La recurrent va incórrer en la infracció disciplinària consistent en la omissió de la diligència raonable en l'exercici de l'administració judicial de la societat Moliner, en el procediment d'arranjament judicial i posterior fallida d'aquesta entitat, que es va estendre al Sr. Pino. Aquesta omissió radica en què l'agent no es va encarregar adequadament de la conservació, manteniment i gestió de les instal·lacions i serveis comuns de l'edifici T., que tenia al seu càrrec en l'exercici d'aquella comesa, i això malgrat les queixes dels veïns de l'edifici.

4.- La Morillo ha presentat un escrit en què posa de relleu que la sentència apel·lada va declarar la manca de legitimació passiva de la Morillo, i que cap de les altres parts qüestiona aquest pronunciament, de manera que resulta aliena a la tramitació del recurs presentat per l'agent.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'objecte d'aquest procés versa sobre la legalitat de la resolució de 17 d'octubre de 2019 de l'Òrgan Disciplinari dels Saigs, que va imposar a l'agent una sanció de 500 EUR de multa, com a responsable d'una infracció lleu de l'article 28.5 de la Llei 43/2014, de 18 de desembre, del saig, consistent en la vulneració de la norma deontològica prevista a l'article 10.a) del Reglament regulador de les normes deontològiques de la professió de saig, aprovat per Decret de 7 de juny de 2017.

La norma infringida fa referència al deure que correspon als saigs de fer prova d'una diligència raonable, ja que altrament poden ser responsables de les conseqüències materials d'un retard anormal i injustificat en l'execució de la seva missió.

En aquest cas, s'atribueix a la interessada una omissió de la diligència exigible en l'exercici de les funcions que tenia atribuïdes com a administradora judicial de la societat Moliner, en el marc del procediment d'arranjament judicial i posterior fallida d'aquesta entitat, que es va estendre al Sr. Pino. En síntesi, es considera que l'agent, malgrat les queixes reiterades dels veïns de l'edifici T., propietat d'aquella societat en virtut d'accessió, no va realitzar les tasques de manteniment, conservació i gestió del mateix, que eren necessàries ja que es trobava en situació d'insalubritat, ni tampoc va informar la Batlle competent de la situació de l'immoble ni de les reclamacions dels veïns, per tal d'obtenir l'autorització per realitzar les actuacions necessàries, entre elles el nomenament d'un administrador de finques.

Tercer.- La recurrent al·lega en primer lloc una infracció del principi acusatori i del dret a la defensa, ja que considera que la resolució sancionadora no s'ha limitat a modificar la qualificació jurídica que realitzava el plec de càrrecs, sinó que ha alterat els fets mateixos que li eren atribuïts, ja que no és el mateix negar-se sense causa justificada a dur a terme una determinada tasca, que desenvolupar-la de forma negligent.

L'article 26.4 de la Llei 43/2014, de 18 de desembre, del saig, disposa que l'òrgan disciplinari, del qual no pot formar part l'instructor designat, ha de dictar en el termini de quinze dies hàbils la resolució sancionadora, la qual ha de ser motivada "i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se'n faci".

En el mateix sentit es pronuncia l'article 123 septies, apartat 2, del Codi de l'Administració, segons el qual "en la resolució no es poden declarar provats fets diferents dels que han estat determinats en el curs del procediment, amb independència del fet que se'n variï la qualificació jurídica".

Igualment, l'article 12 del Reglament regulador del procediment sancionador disposa que "la resolució no pot declarar provats fets diferents dels que han estat determinats en el curs del procediment, amb independència que en variï la qualificació jurídica".

En aplicació d'aquests preceptes, la resolució sancionadora no queda vinculada a la qualificació dels fets que contingui el plec de càrrecs, però no pot alterar aquests fets ni afegir-ne de nous, per tal d'evitar la indefensió de l'interessat.

En aquest cas, el plec de càrrecs (folis 731 i següents) es fonamentà en què la interessada no va realitzar les tasques mínimes de manteniment de l'immoble, que eren necessàries per garantir la seguretat de les instal·lacions i la seguretat, el benestar i la salut de les persones, recollint a més que la recurrent havia actuat de forma poc educada o irrespectuosa amb els veïns de l'edifici.

Per la seva part, la resolució sancionadora (folis 1007 i següents) es basa igualment en la manca de manteniment de les zones comunes de l'immoble, de manera que no hi ha hagut cap modificació substancial dels fets que s'imputen a la interessada, excepte pel que fa a l'actitud poc educada o irrespectuosa, que la resolució de l'Òrgan disciplinari no considera que hagi quedat suficientment acreditada i, en conseqüència, no imposa cap sanció per aquest fet.

No s'aprecia, doncs, cap infracció del principi acusatori o del dret a la defensa. La conducta imputada a la recurrent ha estat, des d'un inici, la manca de diligència en el manteniment de l'edifici T., de manera que la interessada ha pogut articular els mecanismes de defensa que ha considerat necessaris. De fet, ha al·legat quines van ser les actuacions que va dur a terme respecte de diverses incidències observades a l'immoble, i les seves al·legacions han estat recollides i analitzades en la resolució sancionadora.

El fet de que el plec de càrrecs considerés inicialment que l'actuació de la interessada era constitutiva d'una negativa a prestar els seus serveis sense causa justificada, mentre que la resolució sancionadora ha conclòs que s'ha de tipificar com una manca de la diligència exigible, suposa una nova qualificació jurídica d'uns fets idèntics, que s'incardina dins de les facultats que corresponen a l'Òrgan disciplinari, segons la normativa abans indicada.

En conseqüència, procedeix desestimar aquest primer motiu d'impugnació.

Quart.- Sobre la comissió de la infracció que s'imputa a la recurrent, s'ha de partir de l'obligació que li corresponia de conservar i salvaguardar el patrimoni del deutor, amb l'autorització en cas necessari del Batlle competent, segons disposa l'article 16 del Decret de 4 d'octubre de 1969, sobre el procediment d'arranjament judicial i fallida.

Aquestes atribucions li corresponien des del moment en què va ser nomenada administradora judicial de l'entitat Moliner, el mes de juliol de 2016, i no des de setembre de 2018, quan es va declarar la fallida de l'empresa i es van estendre els seus efectes al Sr. Pino, ja que la titular de l'immoble era la societat, en virtut del dret d'accessió, com es va determinar un cop realitzades les comprovacions pertinents.

En qualsevol cas, des del mes de juny de 2018, data a què es refereix el plec de càrrecs, es van ometre les gestions necessàries per al degut manteniment de l'edifici, cosa que va donar lloc a la queixa que els veïns van trametre al Raonador del Ciutadà. Encara que la recurrent va realitzar algunes actuacions de caràcter més urgent, com les relatives a la calefacció i l'aigua calenta, es va constatar una manca generalitzada de manteniment dels espais comuns de l'immoble, traduïda en una manca d'higiene fruit de la deixadesa continuada de les tasques de neteja i de conservació que s'haurien d'haver realitzat. Tot i que no existís un risc sanitari que pogués comprometre la salut dels residents, la manca de manteniment, en cas de persistir, podia acabar provocant que es produís un focus d'insalubritat, per la presència d'humitats i de males olors, així com el desenvolupament de plagues diverses, tal com posa de relleu l'informe de la inspecció realitzada en data 17 de juny de 2019 per tècnics del Ministeri de Salut (folis 743-745). Com és evident, aquest informe reflecteix una situació continuada en el temps, que evidencia la manca de cura respecte dels espais comuns de l'immoble.

D'altra banda, la recurrent, tot i rebre les queixes reiterades dels veïns, no va proposar a la Batlle competent l'adopció de les mesures necessàries, tals com el nomenament d'un administrador de finques, sinó que es va actuar per iniciativa de l'òrgan judicial, com es desprèn de l'ofici emès per la Batllia en data 23 d'abril de 2019 (foli 681).

En aquestes circumstàncies, s'ha de considerar degudament acreditat que la interessada no va actuar amb la diligència que li era exigible en el desenvolupament de les seves funcions com a administradora judicial de la societat. Procedeix, doncs, desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Tur contra la sentència dictada el 31 de maig de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.