Responsabilitat civil - Accident de circulació - Determinació del responsable (TSJC 422/2015)
- Resolució
- Sentència · 29/02/2016
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 62/2016
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2016:62
- Recurs
- 422/15
- Ponent
- Vincent Aniére
- Magistrats
- Vincent Aniére, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
- Àrea
- Civil
- Descriptors
- DANY MANDANT ADVOCAT PROCURADOR DEMANDA
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs presentat per la representació processal del Sr. Plana i de la companyia Rius, SA, contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal que havia desestimat la demanda de reclamació de quantitat per danys ocasionats en un accident de circulació. El tribunal ha considerat que la versió dels defensors, que sostenen que el motociclista va perdre el control del vehicle a causa de la seva pròpia negligència, és la més plausible i que no hi ha proves suficients per demostrar que els conductors dels vehicles aparcats van tenir cap culpa en l'accident. Com a conseqüència, el tribunal ha imposat les costes judicials de segona instància als demandants.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000422/2015 ORIGEN: 5900066/2014 - 00
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de febrer del 2016
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit de data 06-02-2015, la representació processal del Sr. Plana i de la companyia Rius, SA, va presentar demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment civil abreujat contra la companyia Giner i contra la companyia Somoza, ambdues representades a Andorra per la companyia Luís, ORG_0 demanant a conseqüència d'un accident de circulació, que se'ls condemnés a abonar l'import de 2.649,56.-euros en concepte de danys ocasionats a la moto del Sr. Plana així com l'import de 3.296,23.-euros en concepte de danys soferts pel vehicle d'un tercer pagats per la companyia demandant, amb els interessos legals des de la contesta a la demanda, i la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora.
II.- Tant la representació processal de la companyia Giner com la representació processal de la companyia Somoza, van oposar-se a la demanda fent valer que els seus assegurats no tenien cap responsabilitat en el succeït, sol·licitant a més la imposició de les costes judicials a la part agent.
III.- Per Sentència de data 01-09-2015, l'Hble. Tribunal Unipersonal va decidir desestimar la demanda i imposar les costes als demandants.
IV.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Plana i de la companyia Rius, SA, demanant la seva revocació i l'estimació de les seves pretensions inicials o condemnant a la companyia Giner a pagar 50% de les conseqüències del sinistre, així com la imposició als demandants de les costes judicials d'ambdues instàncies.
La representació processal de la companyia Giner i la representació processal de la companyia Somoza demanen la seva confirmació, amb imposició de les costes a l'adversa.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat establert que el dia 15-12-2013, va tenir lloc un accident de la circulació a l'avinguda Rocafort de Sant Júlia de Lòria, quan el Sr. Plana va perdre el control de la seva motocicleta Suzuki Burgman i va caure al terra i relliscar, xocant finalment contra el vehicle Mercedes conduit pel Sr. Sandoval que arribava en sentit contrari.
La versió dels demandants va ser que la causa d'aquest accident era l'actuació de dos vehicles (un vehicle Toyota assegurat prop de la companyia Giner i un vehicle Mazda assegurat prop de la companyia ENTITY_7) que van sortir del lloc on estaven aparcats a la dreta de la carretera de manera sobtada i brusca, tallant-li el pas i obligant-lo a una maniobra d'esquiva que va originar la seva caiguda.
Al contrari, les demandades van sostenir que els seus assegurats només havien posat l'intermitent, preparant-se a sortir del seu lloc d'aparcament, i que la causa de la caiguda i de l'accident era el fet que el motociclista circulava amb gran velocitat i havia frenat de sobte sobre una calçada relliscant.
El tribunal ha considerat que la versió dels defenents era la més plausible i que la dels demandants no quedava acreditada, conclusió que no accepta la part recurrent.
II.- La representació processal del Sr. Plana i de la companyia Rius, SA, argumenta en substància que : 1) el tribunal no ha pres en compte que la companyia Giner havia reconegut la responsabilitat del seu assegurat i no pot anar en contra dels seus actes propis; 2) la resolució no és ajustada a les proves constant en autes; 3) el testimoniatge del Sr. Sandoval demostra que és la maniobra dels conductors dels vehicles aparcats que va ser la causa única i exclusiva del sinistre i 4) no ha quedat provat que el Sr. Plana circulava amb excés de velocitat.
Pel que fa al primer aspecte de la qüestió, cal precisar que la petició de veure condemnada a la companyia Giner a pagar com a mínim un 50% dels danys és nova i formulada per primera vegada en aquesta alçada.
En tot cas, no es pot oposar a la companyia Giner la doctrina dels actes propis.
En efecte, aquesta doctrina ("venire contra proprium actum non valet"), és d'aplicació en el dret andorrà i significa que ningú pot fer valer una pretensió que contradigui la conducta pròpia observada amb anterioritat, tanmateix suposa una prova concloent i segura que l'autor d'un acte el va realitzar amb la finalitat de crear, modificar o extingir una relació jurídica de manera que no es pot tornar enrere del que va fer. S'ha de tenir en compte que el fonament de dita doctrina és de protegir la bona fe i la confiança en les relacions jurídiques.
En present cas, l'únic element al respecte és del tot insuficient puix es tracta d'un correu electrònic de data 31-03-2014 enviat per la societat Luís, ORG_0, delegada a Andorra de les dues companyies defenent, indicant que la companyia estava disposada a acceptar un "50-50", però que no era el cas de la companyia Somoza. Aquest missatge, per la seva imprecisió i pel fet de correspondre a una negociació entre companyies d'assegurances segons els criteris propis a aquestes darreres, no constitueix un reconeixement de responsabilitat del seu assegurat per part de la companyia Giner.
Pel que fa al segon aspecte del recurs, no podem més que constatar amb el tribunal unipersonal, quin ha efectuat una correcta i detallada valoració dels elements de prova a la qual no tenim res a afegir, que la versió dels demandants no ve recolzada per cap element objectiu i només es fonamenta sobre les afirmacions del Sr. Plana.
Al contrari, s'ha aportat en autes el testimoniatge del Sr. Sandoval, el conductor del vehicle MERCEDES percudit per la motocicleta, i no es pot donar a les seves manifestacions el sentit que li vol donar la part recurrent.
Ressurt clarament d'aquestes que la mecànica de l'accident correspon a la descrita pels defenents. Més precisament, explica el Sr. Sandoval que la carretera estava gelada; que la motocicleta circulava una mica ràpid; que al veure els intermitents del vehicles aparcats, el motociclista va frenar bruscament i perdre el control; que els vehicles aparcats eren parats "tot i que es van desplaçar potser un pam amb la intenció d'incorporar-se a la calçada" sense però arribar mai fins a la calçada ni tallar el pas a la motocicleta.
Així les coses, apareix que l'actitud dels conductors dels cotxes no és constitutiva de cap culpa. No ha quedat acreditat que van tallar el pas a la motocicleta com es pretenia en la demanda, ni tampoc que haurien sortit de manera sobtada i brusca, i apareix més aviat que és la conducta del motorista que no va ser adaptada en front d'una situació del tot habitual i previsible, i compte tingut de l'estat de la carretera i de les condicions de circulació en una àmbit urbà.
Per tot l'exposat s'ha de desestimar íntegrament el recurs.
III.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs de la representació processal de el Sr. Plana i de la companyia Rius, SA, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 01-09-2015, que confirmem íntegrament;
IMPOSAR al Sr. Plana i a la companyia Rius, SA, les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.