Recurs d'apel·lació sobre el còmput de l'antiguitat laboral per a la recuperació d'aportacions al pla de jubilació

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

SENTÈNCIA 000024-2026 DE 10/03/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 10/03/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000267/2025

Nig : 5300542120240002284

SENTÈNCIA 000024/2026

PARTS:

Apel·lant: ORG_1

Representant: Sra. Palomo

Advocada: Sra. Nuñez

Apel·lat: Sr. Coll

Representant: Sra. Valverde

Advocat: Sr. Bernat

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: laboral, antiguitat en l'empresa als efectes de recuperar l'aportació al pla de jubilació.

Andorra la Vella, a 10 de març del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 14/10/2024, la representació processal del Sr. Coll, sol·licitava, després d'invocar els antecedents fàctics i jurídics que considerà escaients, que es dictés sentència condemnant a l'adversa a abonar al seu mandant la quantitat de 9.305,67.- euros, més els interessos que aquesta quantitat produeixi des de la data de contesta a la demanda, i fins al seu total pagament, així com es condemni a l'adversa al pagament de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de la seva part.

2.- El 07/11/2024, la representació processal de la societat ORG_1 contestava la demanda oposant-se a les pretensions de la part demandant, sol·licitant es dictés Sentència declarant improcedents les reclamacions de l'adversa, desestimant la demanda i imposant a l'actor el pagament de les costes ocasionades.

3.- Celebrat el judici oral, el dia 30/10/2025 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar substancialment la demanda presentada per la representació processal del Sr. Coll contra la societat ORG_1 i condemnar aquesta darrera a abonar al Sr. Coll la quantitat de 9.290,76.- euros, més els interessos que dita quantitat produeixi des de la data de contesta a la demanda, i fins al seu total pagament.

Segon- Fer imposició de les costes ocasionades arran de la tramitació del present judici a la part defenent, incloses els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

4.- La representació processal de la societat ORG_1 s'alça contra aquesta decisió demanant es dicti Sentència en aquesta alçada que revocant la d'instància, desestimi la demanda i imposi a la part actora el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

Amb aquesta finalitat, denuncia una incorrecta valoració de la prova i una errònia interpretació del règim jurídic aplicable al Pla de Jubilació de l'empresa, atès que la sentència recorreguda assimilava el còmput de l'antiguitat exigida pel reglament amb la mera vinculació laboral a l'empresa, prenent com a data inicial la del primer contracte, el tot en aplicació del principi in dubio pro operario.

Rebutja aquesta interpretació recordant que el primer contracte del treballador era de durada determinada i que el contracte indefinit no es va formalitzar fins al novembre de 2019, moment a partir del qual es va produir l'adhesió efectiva al pla i que ja el contracte inicial preveia que els incentius empresarials només serien aplicables quan la relació laboral esdevingués indefinida, el que al seu criteri no deixava marge a cap mena d'interpretació.

Afegia que el Reglament del Pla limitava la condició de partícip als empleats amb contracte fix, exigint una antiguitat superior a cinc anys per consolidar el dret a les aportacions empresarials, de tal forma que, en haver-se extingit la relació laboral abans de complir-se aquest termini, no concorria el pressupòsit necessari per generar el dret reclamat pel treballador.

Sostenia que la sentència confonia vinculació laboral amb la participació efectiva en el pla, desvirtuant el caràcter voluntari i no obligatori de la millora social concedida per l'empresa, sense que tampoc resultés procedent recórrer al principi in dubio pro operario, en absència de qualsevol ambigüitat en la Llei o el contracte.

5.- La representació processal del treballador s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat demanant la confirmació íntegra de la sentència dictada amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Afirma que el recurs es limitava a reiterar arguments ja examinats i resolts en primera instància, sense acreditar cap error en la valoració de la prova; que la relació laboral era única i continuada des del maig del 2019, des de la qual s'havia de computar l'antiguitat; que el reglament del pla no distingia segons la naturalesa del contracte i que fins i tot el període de prova computava a aquests efectes. Considera que davant del dubte interpretatiu que existia, resultava correcte el recurs al principi in dubio pro operario.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la representació processal del Sr. Coll sol·licita la condemna de la societat ORG_1 al pagament de la quantitat de 9.305,67 EUR, corresponent al capital acumulat en el seu pla de jubilació a conseqüència de les aportacions efectuades tant pel treballador com per l'empresari.

La Sentència objecte de recurs centra la controvèrsia en la determinació del moment inicial del còmput de l'antiguitat a efectes del pla de jubilació i conclou que, a manca de previsió expressa en el reglament del pla, el dret a recuperar les aportacions empresarials s'ha de vincular a l'antiguitat del treballador a l'empresa i no a la seva adhesió formal al pla. En aquest marc, considera acreditat que el treballador superava el llindar mínim de cinc anys d'antiguitat i que qualsevol dubte interpretatiu havia de resoldre's en aplicació del principi in dubio pro operario, estimant en conseqüència les seves pretensions.

Segon.- Antecedents d'interès

El Sr. Coll va subscriure amb ORG_1 un primer contracte de treball en data 3 de maig de 2019, iniciant la prestació efectiva de serveis el 6 de maig de 2019. Dit contracte es va pactar amb una durada determinada de sis mesos, amb venciment el 6 de novembre de 2019, i amb possibilitat de renovació. En el seu pacte tercer s'establia una retribució de 1.200 euros bruts en tretze pagues i es preveia que, un cop superats els períodes de renovació i esdevinguda indefinida la relació laboral, el treballador es beneficiaria del sistema d'incentius de l'empresa, consistent en una aportació a un pla de jubilació, conforme a l'Acord d'Incentius de data 2 de novembre de 2005.

Posteriorment, en data 6 de novembre de 2019, les parts van formalitzar un segon contracte de treball de durada indefinida, amb una millora de les condicions retributives, entre les quals s'incloïa una aportació empresarial equivalent al 10 % del salari base destinada a un pla de jubilació gestionat per ORG_2, amb l'obligació correlativa del treballador d'efectuar una aportació mínima mensual de 30 euros.

La relació laboral es va desenvolupar de manera ininterrompuda, fins al 21 d'agost de 2024, data en què el treballador va causar baixa a l'empresa.

En el moment de la liquidació final, l'empresa no va abonar al treballador l'import corresponent a les aportacions empresarials al Pla de Jubilació de ORG_0, fet que va motivar la interposició de la demanda que dona origen al present litigi.

Tercer.- Quant al pretès error en la valoració de la prova i la interpretació del dret

El motiu d'apel·lació articulat sota l'al·legació d'un suposat error en la valoració de la prova parteix, en realitat, d'una construcció conceptual que confon dos nocions clarament diferenciades dins el Reglament Intern del Pla de Jubilació de l'empresa, i que no pot ser acollida.

En efecte, la part recurrent pretén identificar el dret a recuperar les aportacions empresarials al pla de jubilació, condicionat a l'acreditació d'una antiguitat superior a cinc anys a l'empresa (article 11 del Reglament), amb el dret a adquirir la condició de partícip del pla, regulat a l'article 7, que exigeix l'existència d'una relació laboral de caràcter fix i una antiguitat mínima de sis mesos. Aquesta assimilació resulta improcedent, atès que ambdós preceptes responen a finalitats diferents i operen en moments també diferenciats de la relació laboral per les raons següents.

En primer lloc, cal distingir amb claredat els àmbits materials respectius dels articles 7 i 11 del Reglament Intern del Pla de Jubilació de l'empresa, atès que responen a funcions diferents i no poden ser confosos sense alterar l'equilibri intern dissenyat pel mateix empresari. Així, l'article 7 delimita les condicions d'accés i participació en el pla, establint els requisits necessaris perquè el treballador adquireixi la condició de partícip, mentre que l'article 11 regula de manera específica el règim de consolidació dels drets derivats de les aportacions empresarials en el supòsit de cessament de la relació laboral abans de la jubilació. Aquest darrer precepte fixa com a únic criteri determinant el grau d'antiguitat que el treballador acrediti a l'empresa en el moment de la baixa.

El tenor literal de l'article 11 és, en aquest punt, inequívoc. No incorpora cap referència, ni expressa ni implícita, a la data d'adhesió formal al pla, ni tampoc al moment d'inici efectiu de les aportacions empresarials, ni a la naturalesa definida o indefinida del contracte vigent en cada moment, sinó que vincula de manera exclusiva el dret a recuperar les aportacions a l'antiguitat a l'empresa. Qualsevol lectura en aquestes alçades que pretengui introduir altres condicionants no previstos en el text del reglament de l'empresa, resulta incompatible amb els principis de seguretat jurídica més elemental.

En aquest sentit, no pot passar per alt que corresponia exclusivament a l'empresari, com a autor del reglament intern, delimitar amb precisió les condicions de consolidació i recuperació dels actius, especialment si pretenia vincular-les a elements específics com la data d'adhesió formal al pla, l'inici efectiu de les aportacions o la transformació de la relació laboral en indefinida. La manca d'una previsió clara en aquest sentit no pot ser suplerta mitjançant una interpretació restrictiva desfavorable al treballador, atès que els buits o imprecisions normatives del reglament no poden revertir en perjudici de qui no n'ha estat l'autor.

Dit això, a la vista que el Reglament no conté una definició pròpia del concepte d'antiguitat, això ens obliga a integrar-lo, d'acord amb els criteris generals del dret del treball, amb les previsions de la Llei 31/2018, de relacions laborals. En aquest punt, resulta especialment rellevant que el contracte formalitzat en data 6 de novembre de 2019 reconegués expressament l'existència d'un període de prova previ de sis mesos, que, com és pacífic, correspon en realitat al contracte inicial de durada determinada subscrit entre les parts. En aquest context, l'article 6 de la Llei de relacions laborals estableix de manera clara que el temps treballat durant el període de prova computa, a tots els efectes, en l'antiguitat de la persona assalariada a l'empresa, sempre que aquest període hagi estat superat, com succeeix en el cas d'autes.

Però és que, fins i tot si es prescindís d'aquesta qualificació i es considerés que el contracte inicial no constituïa un període de prova sinó un veritable contracte de durada determinada al qual va seguir immediatament un contracte indefinit, la conclusió no variaria. En efecte, des de la perspectiva de la successió contractual, l'article 14.4 de la Llei de relacions laborals preveu que, quan entre un contracte i el següent no han transcorregut seixanta dies naturals, la relació laboral s'ha de considerar única i continuada, fixant-se la data d'inici a efectes d'antiguitat en la del primer contracte. Consta acreditat que entre els successius contractes subscrits pel treballador no va existir cap discontinuïtat, la qual cosa reforça de manera concloent la tesi de l'existència d'una única relació laboral iniciada el mes de maig de 2019.

En definitiva, tant des de la literalitat del reglament intern com des de la seva integració necessària amb la normativa laboral vigent, resulta inviable restringir el còmput de l'antiguitat mitjançant criteris no explicitats pel mateix empresari, quan aquest tenia la càrrega i la possibilitat efectiva d'establir-los de manera clara i precisa.

A partir d'aquesta data inicial, situada en el 6 de maig de 2019, i tenint en compte que la relació laboral es va extingir el mes d'agost de 2024, resulta incontestable que el treballador acreditava una antiguitat superior a cinc anys en el moment de la baixa, complint plenament el requisit establert a l'article 11 del Reglament Intern del Pla de Jubilació.

En conseqüència, cap error pot ser imputat a la Batllia ni en la valoració de la prova ni en la interpretació del dret aplicable, atès que la conclusió assolida és el resultat d'una lectura coherent, sistemàtica i finalista del reglament intern integrat amb la normativa laboral vigent.

Quart.- Sobre la invocació del principi "in dubio pro operario"

La part recurrent qüestiona igualment la referència que fa la resolució d'instància al principi "in dubio pro operario", presentant-lo com un element decisiu del raonament judicial, quan en realitat la Batllia l'utilitza amb caràcter merament confirmatori, de reforç i no pas com a fonament únic ni principal de la decisió adoptada.

En efecte, el principi "in dubio pro operario" constitueix un criteri hermenèutic de naturalesa subsidiària, destinat a resoldre situacions de dubte en la interpretació de normes, però no pot ser erigit en mecanisme automàtic d'atribució de drets.

Ara bé, en el cas que ens ocupa, tal com s'ha exposat en el fonament jurídic precedent, no concorre cap dubte interpretatiu susceptible de justificar el recurs a aquest principi: l'article 11 del Reglament Intern del Pla de Jubilació estableix de manera clara que el dret del treballador a recuperar les aportacions empresarials depèn exclusivament de l'antiguitat acreditada a l'empresa en el moment del cessament, sense introduir cap altra condició ni remissió.

En aquest context, la menció al principi esmentat realitzada per la Batllia no fa sinó reforçar una conclusió que ja s'imposa per l'aplicació directa del reglament integrat amb la normativa laboral general, i no altera ni condiciona el sentit del raonament principal, que descansa en l'absència de tota previsió reglamentària que limiti el còmput de l'antiguitat al moment d'adhesió formal al pla o a l'inici de les aportacions.

Cinquè.- Costes

La desestimació del recurs comportarà que les costes ocasionades en aquesta alçada s'hagin d'imposar a la part recurrent (art. 354.2 del CPC).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat ORG_1 contra la Sentència de la Batllia de 30-10-2025 que es confirma íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.