Laboral- no procedència indemnització complementària-nul·litat del pacte (2000616/2021)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000234/2022 ORIGEN: 2000616/2021 - 00

NIG: 5300542120210002930

PARTS:

Apel·lant: Srs. Zurita i Criado

Representant: Sra. Garzón

Advocat: Sr. Somoza

Apel·lat: Azorin

Representant: Sra. Nuñez

Advocat: Sr. Arcos

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Laboral- no procedència indemnització complementària- nul·litat del pacte

SENTÈNCIA 010-2023

Andorra la Vella, el 7 de febrer del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Segons contracte de treball de data 24 de novembre del 1997, la Sra. Zurita va iniciar una relació laboral per temps indefinit pel compte de la societat Azorin, (ENTITY_8), com a administrativa a mitja jordana.

Al 01 d'abril del 1999, va passar a jornada completa.

Durant la relació laboral, es van signar entre les parts diversos documents annexos al contracte de treball, i entre ells el document annex de data 27 de setembre del 1999 firmat, d'una part, per l'assalariada, i d'altra part, pel Sr. Criado, actuant en qualitat de Director gerent de Azorin, essent precisat que aquest senyor és el propi pare de la treballadora.

L'endemà, el Sr. Criado va procedir a la protocol·lització d'aquest document davant de Notari, així com del certificat firmat en data 21 de setembre del 1999 pel Sr. Salamanca, secretari del Consell d'Administració de Azorin, indicant que dit Consell havia aprovat facultar al Sr. Criado per a acordar i signar els pactes laborals que cregui més convenients per a la fidelització del personal.

Més precisament, aquest document annex del 27 de setembre del 1999 estipula :

"La societat Azorin SA mitjançant aquest document signat pel seu representant, s'obliga, en cas d'acomiadar o de qualsevol manera resoldre el contracte laboral de durada indefinida a la srta. Zurita per qualsevol motiu, inclosos els contemplats als articles 8 i 9 del Decret dels Delegats permanents de SS.EE els Co-Prínceps de data 15 de gener de 1974 que no siguin demostrats per una sentència judicial en ferm i tot per la dissolució, fusió, transformació o absorció de la societat, a indemnitzar-la amb la quantitat corresponents a dues anualitats del seu sou, calculades en base a la última mensualitat completa retribuïda. És a dir, l'import de la última mensualitat completa percebuda per la Srta. Zurita, multiplicat per vint- i-sis.

Aquesta indemnització no implica la renúncia a la quitança que li pugui correspondre a la Srta. Zurita per la part proporcional de la paga de Nadal, per vacances no efectuades o per qualsevol altre concepte que hi tingués dret, ni a la possible indemnització contemplada a l'article 11è del Decret dels Delegats permanents de SS.EE. els Co-prínceps de data 15 de gener de 1974, i haurà de ser feta efectiva dins les 24 hores següents a l'acomiadament, d'acord amb el capítol 3, article 7 del vigent Reglament Laboral".

Al maig del 2004, la Sra. Zurita va esdevenir cap del departament d'administració i control de l'aparcament, i al desembre del 2017, va esdevenir la Directora financera.

El seu salari base mensual era de 2.800.-euros bruts, més trienni.

Per carta de data 18 d'octubre del 2021, l'empresa va decidir el seu acomiadament no causal a l'empara de l'article 84 de la Llei de relacions laborals satisfent-li una quitança de 40.933,63.-euros en concepte de compensació, preavís i salari.

Per carta de data 19 del novembre del 2021, l'advocat de la Sra. Zurita va reclamar a l'empresa el pagament de l'import de 80.730.-euros en concepte de la indemnització complementària prevista en el document annex al contracte de treball firmat entre les parts el 27-09-1999, en va.

2.- Per escrit de data del registre 13 de desembre del 2021, la Sra. Zurita va presentar demanda en contra de la societat Azorin, SA, a tramitar pel procediment laboral, demanant la condemna a la demandada al pagament de la suma de 80.730.-euros bruts en concepte d'indemnització pendent de pagament, la corresponent declaració i cotització prop de la CASS de dit import brut, més el pagament de la liquidació d'honoraris d'advocat per import de 273,57.- euros previs a la interposició de la demanda, així com el pagament dels corresponents interessos legals comptadors a partir de la data de contesta a la demanda i la totalitat de les costes processals ocasionades, incloent honoraris d'advocat, procurador i possibles pèrits intervinents.

3.- Per escrit de data 31 de gener del 2022, la societat defenent contestà a la demanda interposada sol·licitant la seva íntegra desestimació amb imposició de les costes a l'agent, tot i formulant una demanda reconvencional en contra de la demandant i del seu pare, el Sr. Criado, per tal de declarar la nul·litat del document annex al contracte de treball firmat entre les parts el 27-09-1999, amb imposició de costes als demandats reconvencionals.

Per escrits de data 04 de març del 2020, la representació processal de la Sra. Zurita i del Sr. Criado va sol·licitar la desestimació de la demanda reconvencional amb imposició de les costes a la part demandant reconvencional.

4.- Per Sentència de data 1 de setembre del 2022, el Tribunal Unipersonal va decidir :

"Primer.- Estimar la demanda reconvencional presentada per la representació processal de la societat Azorin SA, i declarar per tant, la nul·litat, per il·licitud de la causa, de l'annex signat entre les parts litigants en data 27 de setembre de 1999, el quin no podrà desplegar els seus efectes.

Segon.- Desestimar en la seva integritat la demanda presentada per la Sra. Zurita contra la societat Azorin SA, i absoldre a aquesta darrera de quantes pretensions en ella s'hi contenien.

Tercer.- Fer imposició a la part agent i defenent reconvencional de les costes judicials ocasionades, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

5.- En contra d'aquesta resolució interposa recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Zurita i del Sr. Criado.

Demana la seva reformació íntegra i l'estimació de les pretensions inicials de la Sra. Zurita.

Per ALTRESSÍ demana que, amb independència del que la sala decideixi en relació al fons de la qüestió, havent estat demandat reconvencionalment de forma indeguda el Sr. Criado, es condemni a la societat agent reconvencional a les costes judicials que ha hagut de fer front, inclosos honoraris d'advocat i procurador intervinents.

Fonamenta el seu recurs en base a les al·legacions següents :

En primer lloc, torna a sostenir, en contra de la motivació de la Sra. Batlle que considera insuficient, que la demanda reconvencional no fou ben formulada en relació a les exigències de l'article 134 del codi de procediment civil.

En segon lloc, no admet la conclusió que el Sr. Criado es va extralimitar en les seves funcions en el moment de signar l'annex de data 27 de setembre de 1999 i afirma que la sentència de primera instància fa una interpretació força desencertada, simplista i bàsica del que suposa el concepte de "pactes de fidelització del personal" per part d'una empresa ; que els pactes són lliures i l'annex és vàlid, i no atemptava contra la moral i, perquè ningú pogués posar en dubte l'autenticitat i validesa de dit acord, es va decidir elevar-ho a públic ; el motiu pel qual es va signar aquest annex va ésser per evitar que la Sra. Zurita abandonés l'empresa cercant un nou treball a Espanya a on estaria coberta pel subsidi d'atur en cas d'acomiadament o fallida de l'empresa i per tant la signatura de l'annex va ser per mantenir-la a l'empresa ; no existeix cap abús de dret ; que més de vint anys desprès de la marxa del Sr. Criado de l'empresa és la primera vegada que se li discuteix un acte pres durant el seu mandat ; que el fet que no va signar cap altre annex amb pactes de fidelització similars amb altres empleats, es deu al fet que poc temps desprès va finalitzar la seva etapa com a Director- Gerent de Azorin SA i ja no ho va poder fer ; que ells no són responsables del fet que, posteriorment a la firma del document, l'empresa o les auditories no van verificar la documentació continguda en els expedients dels treballadors, i finalment, que la sentència no motiva perquè la causa seria il·lícit.

En tercer lloc, combat l'argument que la contraprestació del pagament d'aquella indemnització sol·licitada per la Sra. Zurita no era acreditada per les funcions o vàlua de la mateixa.

En darrer lloc, indica que és paradoxal incloure al Sr. Criado com a part demandant reconvencional per haver signat l'annex, i forçar-lo a cercar assessorament legal i defensar-se en el marc d'una demanda reconvencional dirigida contra ell, i a la Sentència, ni se'l nomena i es desconeix si l'Hble. Batlle, pretén que assumeixi, les costes d'una resolució desestimatòria de la demanda. En treu la conclusió que és a la societat agent reconvencional que s'han d'imposar les costes judicials que ha hagut de fer front.

6.- La representació processal de la societat Azorin demana desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la Sentència de primera instància, tot imposant a l'adversa les costes processals.

Exposa, de forma resumida, que la sentència recorreguda exposa molt clarament els motius pels quals cal considerar que el Sr. Criado es va extralimitar en les seves funcions a l'hora de signar l'annex del contracte de treball de la seva filla de data 27 de setembre del 1999 que no té res a veure amb un pacte laboral relacionat amb la fidelització del personal sinó una autentica clàusula de blindatge que acostuma a pactar-se amb personal d'alta direcció, fora de tota lògica empresarial i en clar perjudici dels interessos empresarials de la societat amb l'únic objectiu d'afavorir a la seva filla ; que en el decurs del judici oral va planar el dubte que, realment, dit annex hagués estat mai físicament incorporat en l'expedient laboral de la Sra. Zurita i que la persona que preparava la documentació per l'empresa C era la pròpia Sra. Zurita ; que les clàusules de blindatge han d'estar estretament relacionades amb els danys i perjudicis que la resolució del contracte de treball pugui comportar a la treballadora, atesa la finalitat indemnitzatòria de les mateixes i que la Sra. Zurita no ha acreditat haver sofert cap dany i perjudicis per raó de la terminació del seu contracte de treball sinó que un mes desprès de la resolució del contracte de treball va començar a treballar per compte d'una altra empresa, efectuant la mateixa feina que efectuava a "Azorin".

Finalment, considera que la seva demanda reconvencional havia de tenir com a subjecte passiu i com a part demandada al Sr. Criado, puix fou ell qui, actuant en nom i per compte de la societat "Azorin", es va extralimitar de les seves funcions i del mandat en el seu dia atorgat, i que per consegüent dins del litisconsorci passiu resultava necessària i imprescindible la seva presència i compareixença.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Pel que fa a la qüestió processal relativa a la demanda reconvencional, aquesta és doble ja que es qüestiona la forma de la mateixa i el fet d'haver-la dirigit també en contra del Sr. Criado.

Quant a la forma, l'article 134 del codi de procediment civil relatiu a la "Forma i contingut de la reconvenció" disposa efectivament en el seu punt 3.- que la reconvenció ha d'expressar amb claredat la tutela judicial que es pretén obtenir en relació amb el demandat reconvencional i, si escau, les altres persones que corresponguin. La reconvenció s'ha de formular de forma expressa i en cap cas considera que el demandant reconvencional ha formulat reconvenció si finalitza sol·licitant la desestimació de les peticions formulades a la demanda.

Ara bé, no és cert que la demanda reconvencional d'autes no compliria amb les exigències legals i que la part defenent s'hauria limitat a demanar la desestimació de les pretensions de l'agent.

En efecte, si bé és veritat que conclou el seu escrit de contesta sol·licitant la desestimació de les pretensions de la Sra. Zurita per causa de la nul·litat de l'annex del 1997, també va formular de forma separada i expressa una demanda reconvencional, que va diferenciar clarament de la contestació, integrant-hi com a demandant el Sr. Criado, citant els específics fonaments de dret, i afegint-hi les taxes judicials corresponents.

Dita demanda conclou :

"Que vulgui rebre el present escrit, junt amb els documents que l'acompanyen, tenint per formulada RECONVENCIÓ EXPRESSA contra els Srs. Criado i ENTITY_4; i, en el seu dia, vulgui dictar Sentència declarant la nul·litat de l'Annex del contracte de treball signat en data 27 de setembre del 1999; imposant alhora als demandats reconvencionals les costes judicials ocasionades a la nostra mandant, inclosos honoraris d'advocat, procuradora, perits i saig".

Quant al fet de demandar també al Sr. Criado, la primera cosa que hem de ressaltar és que el mateix no va formular cap excepció de manca de legitimació passiva.

Essent degudament citat per a contestar a la demanda que té com a objecte la nul·litat de l'annex firmat per ell mateix amb la seva filla, dit senyor forma part del litisconsorci passiu, i si bé no té la qualitat de part agent, té la de defenent reconvencional (el que comporta la seva possible condemna en costes).

Segon.- Pel que fa al fons i a la qüestió de la nul·litat de l'annex, no es discuteix que en la reunió del Consell d'Administració de Azorin que va tenir lloc en data 21 de setembre de 1999 es va acordar facultar al Sr. Criado, que era el Director-Gerent en aquesta època, "per acordar i signar els pactes laborals que cregui més convenients per a la fidelització del personal" (el subratllat és nostre).

Tota la discussió en primera instància es va concentrar sobre la qüestió de determinar si, 6 dies més tard, quan va firmar amb la seva filla el document annex atorgant la compensació suplementària, ho va fer en execució d'aquesta facultat concedida pel Consell d'administració de "fidelitzar el personal", o si, com ho pretén l'empresa, ho va fer d'amagat i extralimitant- se de les seves funcions.

El tribunal, per anul·lar el pacte litigiós per il·licitud de causa (contrària a la llei o la moral), ha considerat que un pacte destinat a fidelitzar el personal devia tenir com a finalitat última el manteniment del talent a l'empresa i que el pacte d'autes no consisteix en una tècnica de fidelització del personal destinat a comprometre a la treballadora amb l'empresa o a millorar les seves condicions laborals diàries, sinó més aviat en una càrrega per a l'empresari, i que per tant el Sr. Criado s'havia extralimitat en les seves funcions en el moment de signar-ho.

El Tribunal també ha considerat que tal pacte representa una lesió greu per als interessos empresarials, causant un perjudici econòmic a l'empresa que no es correspon amb la contraprestació que a nivell laboral aportava la Sra. Zurita.

Tercer.- Començarem per recordar que sempre pertoca als òrgans jurisdiccionals anar més enllà de les aparences i que, en consonància amb la locució frau omnias corrumpit, una situació jurídica pot esser impugnada si revela un frau.

Ara bé, tenint en compte tots els elements obrant en autes valorats segons els criteris de la sana critica, arribem a la mateixa conclusió que la Sra. Batlle que el Sr. Criado va ultrapassar les seves facultats al firmar l'annex litigiós, circumstància que li treu tota eficàcia, doncs és aquí que rau la il·licitud del document.

En efecte, si bé la facultat donada al Sr. Criado era bastant amplia ("signar els pactes laborals que cregui més convenients"), la mateixa estava vinculada a un objecte precís que era la fidelització del personal en l'interès de l'empresa.

Ningú pot negar que el primer aspecte d'aquest objectiu es va aconseguir puix la Sra. Zurita va desenvolupar tota la seva carrera professional al servei de Azorin.

Ara bé, no tot avantatge concedit a un assalariat correspon a l'objectiu de fidelitzar-lo. Si la delegació no ho precisa és que no caldria en principi precisar que qui rep facultats de l'empresa els ha fe fer servir en benefici de la mateixa.

I en el present cas la clàusula consistint en preveure una indemnització complementària a la legal de dos anys de salari (26 mensualitats tenint en compte la tretzena paga), que representa un cost considerable per a l'empresa, correspon més aviat, com ho diu l'empresa, a un "blindatge".

Tal previsió s'assembla a un "golden parachute" ("paracaigudes d'or") consistint en beneficis substancials donats als alts executius quan l'empresa és assumida per una altra empresa, i els executius cessen les seves funcions com a resultat de la fusió o adquisició. Els paracaigudes d'or són contractes amb executius clau i es poden utilitzar com un tipus de mesura contra la presa de possessió, sovint anomenada col·lectivament pastilles de verí, presa per una empresa per descoratjar un intent d'adquisició no desitjat. Els paracaigudes d'or es denominen així perquè estan destinats a proporcionar un aterratge suau als empleats de determinats nivells que perden els seus llocs de treball.

Però, en el nostre cas, en res la situació laboral de la Sra. Zurita podia justificar tal previsió contractual.

Quan es va signar dit annex, la Sra. Zurita tenia 24 anys i no tenia experiència professional ni formació superior, treballant com a simple administrativa des de 17 mesos, a temps complert des de 3 mesos, en l'empresa de la qual el seu pare era el Director. Tenia el batxillerat i "quatre cosetes de comptabilitat" segons la seva expressió durant el judici oral.

Tals paràmetres no justifiquen ni expliquen de preveure una indemnització tan important en cas de rescissió del seu contracte de treball.

Tampoc ho justifica, sempre en relació a l'objectiu de fidelització, el fet invocat de voler compensar la pèrdua del benefici de l'atur a Espanya.

D'altra banda, ha quedat establert, en particular a traves del judici oral, que el Sr. Criado no va signar cap altre annex comparable amb qualsevol altre assalariat de "Azorin", i no considerem suficient l'argument seu que no va tenir temps de fer-ho abans de deixar l'empresa poc temps més tard, doncs sí que va trobar el temps necessari per fer-ho amb la seva filla, 6 dies després d'haver estat facultat pel Consell d'administració.

A més, no ha quedat acreditat que el contingut de l'annex s'hauria comunicat a la societat o al seu Consell d'Administració. I si els defenents reconvencionals donen molta importància al fet que es va elevar immediatament dit document a públic, apareix que això no es va fer pels altres annexos firmats per la Sra. Zurita, en particular el primer annex de data 01-04-1999 (amb objecte de passar a temps complert i cobrar 150.000 pessetes mensuals) firmat aquest no pas pel Sr. Criado però pel Sr. Salamanca, qui és també el directiu qui havia firmat el contracte de treball.

De fet, en el decurs de la vista oral, el Sr. M, ex-director, amb qui la Sra. Zurita va treballar durant més de 23 anys, i qui ha explicat que era el Sr. Criado qui li havia ensenyat la feina, ha manifestat, d'una part, que durant tot aquest període no havia mai tingut constància de l'annex litigiós en qüestió ni de cap annex d'aquest estil, i d'altra part, que no era pràctica habitual de l'empresa protocol·litzar els annexos.

Per tant, aquesta iniciativa de protocol·litzar l'annex apareix més com resultant d'una voluntat d'afavorir i protegir la filla pel futur que a una gestió empresarial enfocada a la fidelització d'una empleada.

Aquest conjunt d'elements permet confirmar l'afirmació de l'empresa que tota l'operació es va fer, sinó de manera oculta, en tot cas de manera molt discreta i per raó de la relació filial més que per aconseguir l'objecte que era el de l'empresa de fidelitzar el personal realitzant les tasques pròpies d'una societat de seguretat.

Per tot l'exposat, escau desestimar el recurs i confirmar la sentència.

Quart.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes de segona instància a la part apel·lant.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- Desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació de la representació processal de la Sra. Zurita i del Sr. Criado en contra de la Sentència del Tribunal Unipersonal de data 01 de setembre del 2022 que confirmem íntegrament.

Segon.- Imposar a la Sra. Zurita i al Sr. Criado les costes processals de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.