DUANA. Infracció de falsa declaració. Els recàrrecs de l'article 24 de la Llei de bases de l'ordenament tributari només s'apliquen en cas de presentació extemporània d'una declaració. Principi de proporcionalitat: aplicació del límit del 150% de la quota defraudada. (1000004/2020)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 1000004/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000079/2021

SENTÈNCIA 23-2022

PARTS:

Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Plana

Advocat: Sra. Montenegro

Apel·lat: Gaya

Representant: Sr. Pino

Advocat: Sr. Galan

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, vint-i-cinc de març de dos mil vint-i-dos.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000004/2020.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de l'entitat Gaya va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què impugnava la resolució de 29 de novembre de 2019 de la Comissió Tècnica Tributària, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució de 18 de juny de 2019 del Ministre de Finances, en virtut de la qual es va imposar a l'agent una sanció de 66.476,80 EUR, com a responsable d'una infracció de falsa declaració de l'article 247.1 del Codi de Duana.

La sentència de 7 de juliol de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha estimat la demanda, declarant que les resolucions impugnades no són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. La sentència considera aplicable als procediments en matèria duanera l'article 24 de la Llei de bases de l'ordenament tributari (en endavant LBOT), segons el qual s'exclourien les sancions aplicables quan els obligats tributaris regularitzen la seva situació després d'haver rebut un requeriment previ de l'Administració, aplicant-se en el seu lloc un recàrrec del 15%, sempre que es presenti la declaració o l'autoliquidació dins dels terminis que estableixi el requeriment administratiu.

2.- La representació del GOVERN D'ANDORRA ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència del Tribunal de Batlles, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

No és aplicable l'article 24 de la LBOT, que es refereix als supòsits de presentació extemporània d'una declaració, cas en què s'imposa un recàrrec del 15%.

En aquest supòsit, no es tracta d'una presentació extemporània, ja que l'agent havia presentat les pertinents declaracions i, en conseqüència, es tracta d'un supòsit de falsa declaració.

En el moment de la importació, s'havia de posar la mercaderia en lliure pràctica abans de posar-la al consum, i satisfer la tarifa exterior comuna, així com l'IGI corresponent.

D'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional, procedeix aplicar a la sanció el límit del 150% de l'article 131.1 de la LBOT.

3.- La representació de la part agent no s'oposa al recurs i sol·licita que es dicti resolució d'acord amb els criteris de respecte al principi de proporcionalitat, aplicant el límit màxim del 150% de la quota defraudada, que preveu l'article 131 de la LBOT.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, s'examina en aquest procés la legalitat de la resolució de 29 de novembre de 2019 de la Comissió Tècnica Tributària, que va desestimar el recurs formulat contra la resolució de 18 de juny de 2019 del Ministre de Finances, en virtut de la qual es va imposar a l'agent una sanció de 66.476,80 EUR, com a responsable d'una infracció de falsa declaració de l'article 247.1 del Codi de Duana.

Aquestes resolucions es basen en què la demandant va declarar una sèrie de mercaderies sota el règim de posada al consum, quan en realitat procedien de dipòsit duaner i no havien estat posades en lliure pràctica, mitjançant l'abonament de la tarifa exterior comú.

Tanmateix, la sentència apel·lada ha considerat que s'ha d'aplicar l'article 24 de la LBOT, segons el qual s'exclourien les sancions aplicables quan els obligats tributaris regularitzen la seva situació després d'haver rebut un requeriment previ de l'Administració, aplicant-se en el seu lloc un recàrrec del 15%, sempre que es presenti la declaració o l'autoliquidació dins dels terminis que estableixi el requeriment administratiu.

Tercer.- La qüestió debatuda ha estat ja examinada, entre d'altres, en les sentències d'aquesta Sala núm. 60-2021 i 62-2021, de 30 de setembre, de manera que procedeix reproduir substancialment els raonaments en què es van basar aquestes resolucions.

En realitat, l'article 24 de la LBOT es refereix a un supòsit de fet que és totalment aliè al que es planteja en aquest procés. Com indica ja l'epígraf del precepte, aquest contempla els casos de presentació extemporània d'una declaració o autoliquidació, cosa que és ben diferent a una falsa declaració com la que s'imputa a l'agent en aquest cas.

Quan els obligats tributaris presenten fora de termini aquestes declaracions o autoliquidacions, ja sigui de forma voluntària o previ requeriment de l'Administració, s'aplica un recàrrec sobre l'import ingressat extemporàniament, que pot arribar al 15%, i en aquests casos el recàrrec exclou les sancions que s'haurien pogut exigir, sempre que no hagi transcorregut un termini igual o superior a sis mesos (article 24.5).

Però cal insistir en que, en aquests supòsits, l'única irregularitat comesa per l'obligat tributari consisteix en l'incompliment del termini establert per a la presentació de la declaració o autoliquidació, és a dir, en l'extemporaneïtat de les mateixes. En els altres supòsits, com succeeix en aquest cas en què s'ha produït una falsa declaració, s'ha de concloure que queden fora de l'àmbit d'aplicació de l'article 24 de la LBOT i, en conseqüència, no es pot produir la invocada substitució de les sancions aplicables per un recàrrec.

En darrer terme, resulta perfectament aplicable l'article 120.2 de la LBOT, segons el qual no incorren en responsabilitat per les infraccions comeses els obligats tributaris que voluntàriament regularitzin la seva situació o esmenin les declaracions o autoliquidacions, però sempre que l'Administració tributària no hagi comunicat l'inici d'actuacions de comprovació o d'investigació. En aquest cas, no es pot parlar d'una declaració espontània per part de l'agent, sinó que la regularització es va produir per l'actuació dels agents de l'Administració duanera.

En conseqüència, procedeix revocar la sentència apel·lada per aquest motiu, sense que sigui necessari examinar els altres motius articulats en la demanda, ja que la part agent no s'oposa al recurs d'apel·lació del GOVERN D'ANDORRA.

Quart.- Respecte de la proporcionalitat de la sanció, cal aplicar els criteris de les sentències del Tribunal Constitucional de 14 de juny de 2021.

En conseqüència, la infracció comesa per la recurrent s'ha de sancionar d'acord amb les regles contingudes en l'article 247.3.a) del Codi de Duana, que contempla una multa igual a vuit vegades els drets i/o les imposicions eludides i/o el benefici indegut produït, més un complement de 60 euros a 900 euros segons les bases indicades a continuació, sense que aquesta pugui ésser inferior a 150 euros.

Ara bé, en tot cas aquesta sanció ha de respectar el límit màxim del 150% de la quota defraudada, segons l'article 131.1 de la Llei de bases de l'ordenament tributari.

En conseqüència, procedeix estimar el recurs d'apel·lació que formula el GOVERN D'ANDORRA, amb revocació de la sentència impugnada, així com estimar també de forma parcial la demanda interposada per l'agent i, en conseqüència, anul·lar les resolucions administratives impugnades i retrotraure les actuacions a fi de que l'Administració tributària resolgui l'expedient amb la imposició de la sanció que correspongui, amb el límit referit en el paràgraf anterior.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposiciió de les costes causades en ambdues instàncies.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa el GOVERN D'ANDORRA contra la sentència dictada el 7 de juliol de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es revoca i deixa sense efecte.

Segon.- Estimar en part la demanda formulada per l'entitat Gaya i anul·lar les resolucions impugnades de la Comissió Tècnica Tributària de 29 de novembre de 2019 i del Ministre de Finances de 18 de juny de 2019, amb retroacció de l'expedient, a fi de que es dicti una nova resolució sancionadora que tingui en compte el límit màxim assenyalat a l'article 131.1 de la Llei de bases de l'ordenament tributari.

Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.