POUP. Legalitat a la parròquia d'Andorra (0037/09)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0147-1/08 TSA: 109/08

S E N T È N C I A NÚM. 37-2009

PARTS:

Apel·lant: Macias i a. Representant: Giner Advocat: Tamarit

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ANDORRA

Representant: Miró Advocat : Tejada

Apel·lada: M.I. GOVERN ( CTU)

Representant: Salas

Advocat: Gaya

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 d'abril de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0147-1/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència núm. 2008-164, de 29 d'octubre de 2008, va desestimar la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Macias i altres i va declarar ajustada al Dret la decisió de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 7 de gener de 2008 que declarava inadmissible el recurs d'alçada formulat contra la resolució del Comú d'Andorra la Vella de 27 de juliol de 2007, per la que se li notificava la resposta a les seves al·legacions al Pla d'Ordenació Urbanística Parroquial.

2.- Contra la sentència interposa un recurs d'apel·lació demanant la seva revocació ja que no es pot negar el dret a interposar recurs quan és la pròpia resolució notificada la que dóna peu de recurs d'alçada contra la mateixa, i raona que la sentència que ha declarat ajustat al Dret la resolució de la Comissió vulnera el dret a la defensa; també demana la condemna en costes de la part contrària.

3.- La representació del Comú cita jurisprudència recent d'aquesta Sala pronunciant-se sobre el caràcter de les comunicacions dels comuns desestimant les al·legacions fetes pels interessants en els procediments de tramitació del plans d'ordenació i urbanisme parroquials i demana la imposició de costes d'ambdues instàncies a la part agent per la seva temeritat i pel contingut d'allò que demana en els principals escrits processals: que de li declari el dret a recórrer la resolució del Comú.

4.- El dia 26 de març de 2009 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, en la que les parts han pogut fer les manifestacions més adients als seus interessos, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió que se suscita en aquesta causa ha estat resolta per aquesta Sala en diverses sentències de data 29 de gener de 2009, les quals conclouen que l'únic acte que era susceptible d'impugnació és l'aprovació definitiva del P.O.U.P., que va ser publicada al Butlletí del 17 de setembre de 2007, moment a partir del qual començava a comptar el termini per interposar el corresponent recurs d'alçada davant de la Comissió Tècnica d'Urbanisme.

Per contra, la comunicació als interessats de les raons per les quals es van estimar només de forma parcial les seves al·legacions no constitueix un acte autònom, amb substantivitat pròpia diferent de l'aprovació definitiva del Pla urbanístic, de manera que aquella comunicació no pot ser recorreguda de forma separada, prescindint del veritable acte que posa terme al procediment d'elaboració del Pla, que no és altre que l'acord d'aprovació definitiva. Aquesta conclusió no queda desvirtuada pel fet de què l'Administració comunal, erròniament, indiqués als interessats la procedència de la via de recurs.

Com es va dir en aquelles sentències, "el fet que la resposta a les al·legacions adopti forma de resolució i que doni peu de recurs no muta la naturalesa clarament no recurrible d'allò que conté; en efecte, la "resolució" que el Comú d'Andorra la Vella va notificar (als interessats) s'insereix en el marc d'un procediment que com dèiem en la sentència 57-2007, de 14 de setembre, s'estructura en una doble fase: (i) preparació i (ii) aprovació".

Com es deia igualment "si els acords de la fase d'aprovació, com són els d'aprovació provisional i prèvia no són impugnables, amb més raó no ho serà la comunicació de desestimació de les al·legacions fetes en la fase de preparació, tot i que formalment aquesta comunicació es configuri com una resolució, que materialment incorpori una motivació singular (...) i que fins i tot contingui indicació de peu de recursos, sens perjudici, òbviament, de què allò que constitueix la motivació de la desestimació (l'informe tècnic desfavorable) pugui ser discutit en el recurs contra l'acord que aprova definitivament el planejament".

En definitiva, com s'ha dit abans, l'únic acte que resultava susceptible d'impugnació en aquest cas era l'acord d'aprovació definitiva del P.O.U.P., contra el qual els agents no van presentar recurs en temps i forma. El termini de recurs no es pot reobrir pel fet de què, posteriorment, es comuniquessin als interessats les raons per les quals no es van estimar en la seva integritat les al·legacions que havien formulat. Això no suposa cap indefensió per als agents, ja que res impedia que haguessin interposat el corresponent recurs d'alçada contra l'esmentada aprovació definitiva, en els tretze dies comptats des de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat.

En conseqüència, s'ha de desestimar en aquest punt el recurs d'apel·lació que formula la representació dels agents.

Tercer.- La representació processal del Comú demana la condemna en costes de la part apel·lant en raó a la temeritat d'allò que demana, que no és altra cosa que se li reconegui el dret a recórrer la comunicació-resolució del Comú d'Andorra la Vella i fonamenta la petició en que si finalment li era reconegut el dret li hauria passat el termini, de caducitat, per formular el recurs.

Com afirma el Comú, el petitum de la demanda se circumscriu a que sigui reconegut el dret a recórrer l'acte del Comú però aquesta petició no es pot considerar temerària perquè com es va dir en les sentències abans esmentades de 29 de gener de 2009 "no es pot considerar una temeritat processal demanar a l'òrgan jurisdiccional l'admissió d'un recurs que, de fet, ha estat explícitament -però erròniament- possibilitat per la pròpia Administració", cosa que ha succeït amb la incorrecta indicació de què la comunicació del Comú era susceptible de recurs, per la qual cosa tampoc procedeix imposar als apel·lants el pagament de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Macias i altres contra la sentència número 2008-164, de 29 d'octubre de 2008 dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.