IMMIGRACIÓ. petició de revocació de l'ordre d'expulsió (TSJA-IM-02/13)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-066-1/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-IM-02/13

S E N T È N C I A NÚM. 23-2013

PARTS:

Apel·lant: Expósito

Representant: ídem

Advocat : Agullo

Apel·lat: M.I. GOVERN

Representant: Nuñez

Advocat : Criado

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-vuit de febrer del dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-066-1/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Expósito va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació governativa, de data 5 de setembre de 2012, del recurs de reposició adreçat contra la decisió del Ministre de Justícia i Interior de l'11 de juliol de 2012, sol·licitant la seva anul·lació.

2.- El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Expósito mitjançant sentència del 14 de desembre de 2012.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 10 de gener de 2013, el Sr. Expósito manifesta principalment que:

havia residit i treballat a Andorra entre els anys 1965 i 1995;

venia sovint a Andorra per visitar els seus amics, parella i familiars, especialment la seva mare de 81 anys;

l'expulsió li causava gravíssims perjudicis.

4.- L'escrit de contesta del M.I. GOVERN refereix que:

el recurrent va ser condemnat penalment per la comissió d'un delicte menor d'introducció i consum de cocaïna per al propi consum, com també per raó de conduir un vehicle automòbil sota els efectes de l'alcohol i del consum de drogues;

l'expulsió administrativa havia guanyat fermesa;

l'apel·lant no produïa nous elements per justificar la revocació de l'expulsió.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i l'article 160 de la LQI.

Segon.- El Sr. Expósito ha formulat demanda contra el M.I. GOVERN, en la qual es sol·licita la revocació de la decisió governativa del dia 5 de setembre de 2012 i que confirmava la denegació de revisar la seva expulsió del Principat per un període de cinc anys.

El M.I. GOVERN es va oposar a la demanda, argumentant que el Sr. Expósito no va formular recurs de reposició contra l'Ordre d'expulsió i que la seva sol·licitud de revocació, formulada només dos mesos desprès de la notificació de l'Ordre d'expulsió, no aportava cap element nou que permetés tornar a valorar la decisió primitiva.

El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, confirmant el plantejament realitzat pel GOVERN.

És pacífic que el Sr. Expósito -de nacionalitat espanyola- va residir al país entre els anys 1965 i 1995, moment en què es va donar de baixa definitiva. A resultes de la comissió de dos delictes, el recurrent va ser expulsat d'Andorra per un període de cinc anys, segons Ordre del Ministre de Justícia i Interior del 3 de maig de 2012 i que ha esdevingut ferm per manca de recurs de reposició. En data 11 de juliol de 2012, l'apel·lant va adreçar una sol·licitud al GOVERN, demanant la revocació de l'Ordre esmentat, al·legant el seu penediment i els seus vincles amb el país, en particular la presència de seva mare d'edat avançada i de la seva parella sentimental. El GOVERN va confirmar el refús ministerial, essent objecte de demanda jurisdiccional la decisió governativa final.

Per tant, la fiscalització d'aquest litigi radica únicament i exclusivament en verificar la legalitat de la denegació de la sol·licitud de revocació i no de l'Ordre d'expulsió.

Segons l'article 133 de la llei qualificada d'immigració vigent: "La persona objecte d'una expulsió administrativa pot sol·licitar al ministre encarregat d'Interior la revocació d'aquesta mesura mitjançant un escrit motivat. 2. El ministre encarregat d'Interior, si ho considera oportú, pot decidir la revocació sol·licitada o, de forma alternativa, reduir la durada de l'expulsió inicialment prevista o suspendre-la de forma condicional per un període determinat". Es desprèn del redactat que la llei dóna un marge de discrecionalitat important al Ministre per resoldre la petició. En el cas d'autes, força és de constatar que la utilització, per part del Sr. Expósito, del mecanisme establert a l'article 133 constitueix un subterfugi per suplir la manca de recurs directe contra l'Ordre d'expulsió. En qualsevol cas, és obvi que un nou examen de la decisió primitiva passa, almenys, per demostrar l'existència de nous elements que permetin pensar en un canvi en el comportament de la persona expulsada. Els elements invocats, d'ordre familiar, no són nous, doncs ja constaven en les al·legacions del Sr. Expósito contra la incoació de la proposta d'expulsió temporal formulada pel Director del Servei de Policia (foli 34). A més, la conducta del recurrent no s'ha millorat entre les dues dates (3 de maig i 11 de juliol de 2011), ans el contrari, doncs en data 2 de juny de 2011, l'interessat va ser objecte d'una nova detenció policial (foli 33).

Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes processals d'aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Expósito contra la sentència 2012-153, de 14 de desembre de 2012, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.