Immigració. Renovació d'una autorització de residència i treball (0023/07)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0045-3/2006 TSA: IM-06/06

S E N T È N C I A NÚM. 23-2007

PARTS:

Apel·lant: Téllez

Representant: en nom propi

Advocat: Bernat

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Soriano

Advocat : Vara

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 d'abril de 2007

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0045-3/06.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 24 de juliol de 2006 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pel Sr. Téllez contra el M.I. M.I. GOVERN, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions de 29 de març i 17 de maig de 2006, mitjançant les quals es va denegar la renovació de l'autorització de residència i treball de l'interessat.

L'esmentada sentència parteix de la constatació de què l'agent va presentat documents falsos a l'hora de sol·licitar inicialment aquella autorització, com són la titulació com a tècnic en gastronomia i la postil·la del Conveni de La Haia. En conseqüència, ja que l'interessat no acredita l'alta especialització que va determinar la concessió inicial de l'autorització, es conclou que tampoc procedeix la renovació, atès que no s'han mantingut les circumstàncies que van donar lloc a l'atorgament inicial.

2n.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència referida, en considerar que l'article 22 de la Constitució no permet una interpretació extensiva dels motius que determinen la denegació de la renovació; que l'article 65 de la Llei qualificada d'immigració no exigeix el manteniment de les circumstàncies que van donar lloc a l'atorgament inicial de l'autorització; i que ha quedat en indefensió, atès que les resolucions administratives només es basaven en la falsedat dels documents presentats inicialment, mentre que la sentència apel·lada es basa en l'absència de les condicions que van justificar la concessió inicial de l'autorització, en especial de l'alta especialització com a tècnic en gastronomia.

3r.- La representació del M.I. M.I. GOVERN s'oposa a les pretensions del recurrent i sol·licita la confirmació de la sentència apel·lada, en considerar que aquesta ha realitzat una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va designar Magistrat ponent i, en no haver-se sol·licitat la pràctica de proves en aquesta instància, el recurs va quedar conclòs per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com a punt de partida per a la resolució de les qüestions plantejades en aquest recurs, es constata que l'interessat va falsejar efectivament alguns dels documents presentats per tal d'obtenir l'autorització inicial de residència i treball, en concret el títol de tècnic en gastronomia, amb la postil·la del Conveni de La Haia, document amb que pretenia justificar la seva alta especialització en aquest camp, i que va determinar l'atorgament de l'esmentada autorització. Aquest fet és reconegut pel propi interessat, el qual considera, tanmateix, que això no pot ser obstacle per a renovar l'autorització, atès que l'article 65.b) de la Llei qualificada d'immigració només contempla com a motiu de denegació el falsejament de documents, quan s'hagi produït en l'expedient de renovació, cosa que no ha succeït en aquest cas, en què els documents falsos van ser presentats en l'expedient seguit per a l'atorgament inicial de l'autorització.

Tercer.- L'article 47.b) de la referida llei estableix com a motiu determinant de la denegació d'una sol·licitud inicial d'autorització d'immigració el falsejament o l'omissió de dades, de documents o d'informació en l'expedient, sense perjudici de la responsabilitat penal en què pugui incórrer la persona sol·licitant. D'altra banda, l'article 65.b) del mateix text legal disposa que aquests mateixos fets són motiu de denegació de la renovació de l'autorització. En darrer terme, l'article 71.c) estableix que aquests mateixos falsejament o omissió de dades, de documents o d'informació, ja es produeixi en l'expedient de concessió inicial o de renovació, són motiu de l'anul·lació d'una autorització vigent.

En conseqüència, resulta clar que la presentació de documents falsos dóna lloc a la denegació de l'autorització inicial, de la renovació de la mateixa i, en tot cas, a l'anul·lació de l'autorització que es trobi en període de vigència.

Quart.- El supòsit que ara s'examina ha de ser resolt mitjançant una interpretació sistemàtica de la normativa aplicable, és a dir, posant en relació els diversos preceptes que regulen l'atorgament i renovació de les autoritzacions d'immigració, i també teleològica, en funció de les finalitats que pretén aconseguir la norma.

Dels articles abans esmentats en resulta clarament que la presentació de documents falsos és sancionada per la llei, segons el moment en que sigui detectada, amb la denegació de l'autorització inicial, o bé de la seva renovació, o amb l'anul·lació de l'autorització que es trobi vigent.

Des d'aquesta perspectiva, no es pot considerar de cap manera, com pretén la part apel·lant, que l'article 65.b) de la Llei qualificada d'immigració només permet denegar la renovació quan la presentació de documents falsos es produeix precisament en l'expedient de sol·licitud de renovació, però no quan el falsejament ja va tenir lloc en l'expedient inicial. Això suposaria desconèixer l'abast de l'article 71.c) de la mateixa llei. En efecte, si la presentació d'un document fals determina l'anul·lació d'una autorització vigent, de la mateixa manera ha d'impedir la seva renovació, ja que en cas contrari es perllongarien indegudament els efectes de la mateixa.

Tampoc es pot compartir una interpretació merament literal de l'article 65.b) de la llei, segons la qual s'hauria primer de procedir a la renovació de l'autorització, i desprès anul·lar-la d'acord amb l'article 71.c), ja que això seria contrari al principi d'economia processal i al mateix sentit comú.

En conseqüència, s'ha de considerar que existeix en aquest cas causa legal que justifica que es denegui la renovació de l'autorització de què gaudia l'interessat, als efectes previstos a l'article 22 de la Constitució, per la qual cosa s'ha de desestimar íntegrament el present recurs.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Téllez contra la sentència dictada el 24 de juliol de 2006 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.