TRIBUTS. Intercanvi d'informació fiscal. Modificació de la sol·licitud. Consulta de l'expedient. Confidencialitat de la petició (2000106/2017)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 2000106/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000001/2018

SENTÈNCIA 1-2018

PARTS:

Apel·lant: Sr. Cañete

Representant: Ídem

Advocada: Sra. Sainz

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Bonet

Advocada: Sra. Olmo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, vint-i-tres de gener de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000106/2017.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Cañete va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució de 30 d'octubre de 2017, que havia desestimat el recurs d'oposició que va formular l'interessat, en relació amb la petició d'intercanvi d'informació fiscal procedent de les autoritats tributàries espanyoles.

2.- La sentència de 13 de desembre de 2017 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda formulada per l'agent i ha declarat que la resolució administrativa impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

3.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

S'ha produït una infracció del procediment aplicable, ja que l'Administració demandada ha procedit a modificar per pròpia iniciativa la sol·licitud d'informació procedent de les autoritats espanyoles.

La consulta de l'expedient no ha permès a l'interessat comprovar que la petició de l'Administració tributària espanyola compleixi tots els requisits establerts, encara que l'expedient no ha estat declarat confidencial.

El dret a la informació no pot ser limitat per via reglamentària, i l'article 6 del Reglament de 31 de maig de 2017 contravé l'article 5 de la Llei 10/2017, de 25 de maig.

No s'acredita que l'Administració espanyola hagi requerit l'agent per tal d'aportar la documentació sol·licitada, cosa que vulnera el principi de subsidiarietat.

4.- La representació processal del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i 8 de la Llei 10/2017, del 25 de maig, d'intercanvi d'informació mitjançant sol·licitud prèvia i d'intercanvi d'informació espontani en matèria fiscal (Disposició transitòria segona).

Segon.- La part apel·lant al·lega, en primer lloc, que s'ha produït una infracció del procediment aplicable, ja que l'Administració demandada ha procedit a modificar per pròpia iniciativa la sol·licitud d'informació procedent de les autoritats espanyoles.

Com posa de relleu la sentència apel·lada, la petició tramesa per la Hisenda espanyola feia referència, entre d'altres extrems, a "las garantías recabadas en virtud de las cuales el Banco X prestó el aval "por orden y cuenta del Sr. Cañete" que estaba vivo en 2012". Ara bé, quan es va comunicar a l'agent aquesta sol·licitud, es va afegir a aquest text la menció (relativa a l'aval) que indicava "fins a un import màxim de 776.000 EUR i amb caducitat el dia 31.07.2021".

Si s'examina amb deteniment el contingut de les actuacions, es pot apreciar que aquestes dades resulten del document annex núm. 1 que acompanya la pròpia petició d'intercanvi d'informació fiscal (foli 55) i, per consegüent, l'havien tramès les mateixes autoritats espanyoles.

En conseqüència, tal com ha considerat la Batllia, s'ha de concloure que aquest afegit o addició no altera en res el contingut de la sol·licitud, sinó que es limita a concretar i delimitar el seu objecte, en funció dels documents que l'acompanyen, cosa que repercuteix en definitiva en benefici de l'interessat, per tal com queden exclosos de forma específica altres avals o garanties que poguessin existir.

D'altra banda, aquesta menció va ser inclosa en la notificació adreçada al recurrent, que va poder conèixer-la i impugnar-la mitjançant el recurs d'oposició que va formular oportunament. D'aquesta manera, no es pot apreciar cap indefensió que pogués donar lloc a la invalidesa de l'acte impugnat, segons el que disposa l'article 49.1 del Codi de l'Administració.

Procedeix, doncs, desestimar aquest primer motiu d'impugnació.

Tercer.- El segon dels arguments que articula l'interessat incorre en una confusió que ja va posar de relleu la sentència apel·lada. En efecte, una cosa és que es declari el secret de la sol·licitud d'intercanvi d'informació, situació que preveu l'article 9 de la Llei 10/2017 i que aquí no s'ha donat, i altra ben diferent que, fins i tot en el supòsit de peticions no declarades secretes, alguns dels documents tinguin igualment la consideració de confidencials, com determina l'article 7.8 de la pròpia Llei. Així succeeix en tots els casos amb les sol·licituds d'informació i les comunicacions entre autoritats competents.

En desenvolupament i aplicació d'aquest precepte, l'article 6 del Reglament de 31 de maig de 2017 determina quin ha de ser el contingut de l'expedient que es pot consultar en la compareixença, tant per part del posseïdor de la informació com de la persona concernida.

En aquest cas, l'interessat va tenir accés a la totalitat dels documents que enumera aquest precepte, de manera que no es pot apreciar cap motiu d'anul·lació de les resolucions impugnades.

El recurrent afegeix que, en no haver conegut el seu contingut íntegre, no ha pogut verificar que la sol·licitud compleixi els requisits de l'article 5 de la Llei 10/2017. Ara bé, aquesta limitació deriva directament, com s'ha dit abans, de l'article 7.8 de la mateixa Llei, de manera que el control d'aquestes exigències queda deferit a l'Administració andorrana requerida, sens perjudici de que, en el marc del posterior procés jurisdiccional, com ha succeït en aquest cas, l'interessat tingui accés al contingut íntegre de l'expedient.

Quart.- L'apel·lant al·lega també que el dret a la informació no pot ser limitat per via reglamentària. Ara bé, també en aquest cas es barregen conceptes diferents. Per una part, l'article 5 de la Llei 10/2017, que el recurrent invoca, es refereix al contingut que ha de tenir la sol·licitud d'intercanvi d'informació. Ara bé, aquesta petició queda exclosa per la pròpia Llei de la comunicació a l'interessat, ja que així ho determina de manera concreta i específica el seu article 7.8, que abans s'ha esmentat.

És l'article 7.9 de la Llei el que remet al reglament per desenvolupar i regular els requisits de contingut i de forma que han de complir les notificacions al posseïdor de la informació i a la persona concernida. En conseqüència, és clar que la norma reglamentària té la necessària habilitació legal i no es pot apreciar que el seu contingut vulneri en aquest extrem les disposicions de la Llei, que és la que limita directament l'accés al contingut de la sol·licitud d'informació.

Cinquè.- En darrer terme, el recurrent al·lega que la Hisenda espanyola no l'ha requerit per aportar la documentació sol·licitada, cosa que vulneraria el principi de subsidiarietat.

Aquest argument no pot ser compartit per dos motius diferents. En primer lloc, perquè la petició de l'Agència tributària espanyola afirma expressament (foli 53) que s'han esgotat tots els mitjans disponibles a la seva jurisdicció per obtenir la informació que sol·licita, amb la qual cosa es dona compliment al requisit que estableix l'article 5.1.h) de la Llei 10/2017.

Però és que, a més, com resulta del paràgraf 77 dels comentaris a l'Acord sobre intercanvi d'informació en matèria tributària de l'OCDE, la part requerida no té l'obligació d'investigar ni de comprovar les declaracions presentades per la part requeridora, essent la responsabilitat respecte la veracitat de les dites declaracions de la part requeridora, tal com ja va declarar aquesta Sala en la sentència núm. 22-2017, de 6 d'abril.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.

Sisè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les costes d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Cañete contra la sentència dictada el 13 de desembre de 2017 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.