Dret bancari- disposicions no autoritzades TSJC 0314/13

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC-314/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener de 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de Pérez, S.L. va interposar demanda, de data 25-03-2013, envers la mercantil Vives, S.A., en virtut de la qual demanava que es declarés la prohibició de l'entitat bancària de disposar sense consentiment de l'agent dels saldos del compte bancari que indicava, amb excepció dels prèviaments acceptats per la demandant o que per normativa legal s'haguessin de carregar, així com la condemna a la restitució dels imports de 309,40, 247,52 i 375,70 euros, amb imposició de les costes processals.

La representació processal de l'entitat bancària va oposar-se a la demanda i per escrit, de data 15-04-2013, va demanar la desestimació de la demanda i la imposició a l'agent de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 30-07-2013, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: Que estimant parcialment la demanda interposada per la representació processal de la societat Pérez, S.L. contra Vives, S.A., hem de condemnar i condemnem aquesta darrera, a restituir al compte bancari indicat en el IV. Considerant els imports de 309,40.- EUR, 247,52.- EUR i 375,70.- EUR i a pagar les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador d'acord amb les prevencions realitzades en el darrer considerant de la present resolució, tot i desestimant les restants pretensions".

III.- La representació processal de la part agent ha interposat recurs contra la sentència d'instància. Així, en data de registre 18-11-2013 ha articulat escrit de conclusions, segons el qual, i pels arguments continguts en el mateix, demana la revocació parcial de la sentència dictada a la instància.

Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 12-12-2013, sol·licita la confirmació de la sentència dictada, amb imposició a la recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'objecte del present recurs resta limitat a la pretensió que es declarés la prohibició de l'entitat bancària de poder disposar del saldo del compte corrent de l'agent sense el seu consentiment o en aquells casos que ho exigís una norma legal. Davant el refús d'aquesta pretensió, la recurrent sustenta, en primer terme, que la motivació és il·lògica perquè disposar del dret a la jurisdicció significa que a l'entitat bancària se li pugui exigir que no disposi sense el consentiment de la meva mandant, amb excepció d'allò contractualment pactat i de la legalitat vigent. I, en segon terme, que la pretensió objecte del procediment és la prohibició que l'entitat bancària disposi del compte corrent com desitja i respecti el contracte i les disposicions legals vigents.

II.- Aquest motiu de recurs no pot prosperar en atenció als arguments següents. En primer terme, la sentència d'instància no conté cap motivació il·lògica o irracional, sinó que la resolució, en el seu Considerant III, justifica el rebuig en què existeix un fet incontrovertit segons el qual la part agent va perfeccionar un contracte d'obertura de compte corrent, amb un condicionat general, que es troba als folis 19 i seguents, de manera que el funcionament dels càrrecs i disposicions del compte corrent s'ha d'adequar als pactes contractuals, i quan es produeix una infracció de la regulació contractual, es pot impetrar l'auxili judicial. En canvi, ara, la recurrent indica que s'hauria de donar lloc a la declaració de prohibir a l'entitat bancària les disposicions no autoritzades per l'agent, per la llei o pel que preveu allò contractualment pactat, quan aquesta darrera menció no fou objecte de la pretensió exercitada i d'aquí que, correctament, l'òrgan judicial d'instància, refusi la pretensió i indiqui que no es pot prohibir les disposicions en els supòsits limitats per l'agent, atès que existeix un lligam contractual entre les parts. Afegir també que si la part agent decideix desvincular-se contractualment de la defenent, el condicionat general preveu que el client pugui amb la seva voluntat extingir la relació jurídico-mercantil (cfr. Cl. 16).

I, en segon terme, perquè, com ja s'ha exposat, la pretensió de la demanda (foli 18) es limita a exceptuar de les disposicions dels saldos del compte bancari les autoritzades pel client o per la normativa legal i és aquesta configuració de la pretensió la que justifica, per les raons exposades pel Tribunal de Batlles i per aquesta Sala, el refús de la mateixa. Ara, en aquesta alçada mutar la pretensió per demanar que es prohibeixi quan ho autoritzi la part, la llei o segons el previst contractualment no s'adequa al que fou objecte de la demanda ni a l'argumentació emprada pel Tribunal a quo per a desestimar la mateixa, de manera que no pot ésser acollit per aquest Tribunal.

III.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Pérez, S.L. contra la sentència, de data 30-07-2013, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

NOTIFICACIÓ.- La precedent resolució ha estat notificada el dia als Sr./Sers. a per lectura íntegra que de la mateixa els ha estat feta per mi, la infrascrita Secretària.

I llegida, la firmen, del que en dono fe.