CASS. Pensió d'invalidesa malaltia Grup II

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-003-2/09 TSA: 060/10

S E N T È N C I A NÚM. 03-2011

PARTS:

Apel·lant: Bermudez Representant: Tamarit Advocat: Pombo

Apel·lada: CASS Representant: Ribes Advocat : Machado

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 de gener de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-003-2/09.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de data 6 d'abril de 2010 de la Secció Administrativa de la Batllia, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i les al·legacions de les parts, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Bermudez contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions d'aquest organisme de 7 d'octubre i 22 de desembre de 2008, i el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup II, en lloc del grup I que hom li havia atorgat.

2n.- En considerar-se agreujat l'agent amb aquesta resolució, va presentar recurs d'apel·lació contra la mateixa, en el qual reprodueix la seva petició de què li sigui atorgada una pensió d'invalidesa per malaltia del grup II, que considera procedent en base als informes mèdics que consten a les actuacions i a la impossibilitat de desenvolupar cap altre activitat laboral, ja que sempre ha treballat en el sector de la construcció, darrerament com a encofrador.

3r.- Del recurs d'apel·lació formulat per la part actora se'n va donar trasllat a la representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la qual sol·licita que es desestimin les pretensions de l'agent, ja que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Tal com ja ha declarat aquesta Sala en nombroses sentències relatives a supòsits de fet anàlegs al que ara s'examina, la resolució del present recurs d'apel·lació ha de partir del contingut de l'article 1r. del Reglament d'aplicació nº 18, el qual disposa que la pensió d'invalidesa que resulti d'una malaltia en el sentit de l'article 28 del Reglament Tècnic es pagarà a l'assegurat que sofreixi una disminució de la capacitat de treball d'almenys dos terços. La situació del malalt haurà de ser jutjada tenint en compte l'estat general, l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals.

D'altra banda, l'article 2n. del mateix Reglament estableix les tres categories en que poden ser classificats els invàlids, segons acord del control mèdic, en funció de si poden o no realitzar alguna activitat professional, o si requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la vida.

Tercer.- El dictamen pericial que consta a les actuacions posa de relleu que l'interessat pateix una lumbociatàlgia bilateral, de predomini del costat esquerre, que és conseqüència d'una hèrnia discal tant a nivell L4-L5 com a nivell L5-S1, amb irritació de l'arrel L5 esquerra i de l'arrel S1 dreta. La incapacitat es pot avaluar segons el barem de Padovani en un 65%, que corresponen en un 50% a la lumbàlgia i en un 15% a la ciatàlgia bilateral.

Encara que aquestes patologies l'impossibiliten per dur a terme tasques que impliquin esforços físics, per mínims que siguin, de manera que no pot continuar desenvolupant la seva anterior activitat al sector de la construcció, això no li impedeix realitzar certes tasques sedentàries, que no comportin esforç, com posa també de relleu el dictamen dels experts designats en el procés, que ha vingut a confirmar en aquest punt l'informe de l'assessoria mèdica de la ORG_0

El contingut de l'informe pericial permet apreciar, doncs, que l'interessat no es troba incapacitat per a qualsevol activitat laboral, com exigeix l'article 2n. del Reglament d'aplicació nº 18 per al reconeixement del grup II de la invalidesa malaltia. Aquesta conclusió no resulta desvirtuada per les al·legacions relatives a les dificultats que trobarà l'agent per aconseguir una col·locació adequada, en funció de la seva edat i formació, ja que aquesta circumstància s'ha de prendre en consideració a l'hora d'establir l'existència d'una disminució de la capacitat de guany de dos terços i, per tant, del dret al cobrament d'una pensió d'invalidesa per malaltia. Tanmateix, la classificació en un o altre del grups que regula l'article 2n. del Reglament d'aplicació nº 18 depèn de manera exclusiva de l'estat físic de l'interessat.

Encara que el dictamen pericial manifesta que la patologia tendirà a empitjorar amb el temps, això no contradiu la conclusió de què, en l'actualitat, l'agent pot dur a terme un treball de tipus sedentari que no comporti realitzar esforços. Tanmateix, l'evolució futura de l'estat del recurrent pot justificar que, en un futur, es procedeixi a revisar el grau d'invalidesa.

En conseqüència, la sentència impugnada resulta plenament ajustada a Dret, per la qual cosa ha de ser desestimat el recurs d'apel·lació que formula la part agent, sense que sigui procedent fer cap pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que formula el Sr. Bermudez, contra la sentència dictada per la Secció Administrativa de la Batllia el 6 d'abril de 2010, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.