Imprudència amb resultat de lesions. Responsabilitat civil solidària (0027/98)
- Resolució
- Sentència · 10/02/1999
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 6/1999
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:1999:6
- Recurs
- 27/98
- Ponent
- Marie Conte
- Magistrats
- Marie Conte
- Àrea
- Penal
- Descriptors
- IMPRUDÈNCIA RESPONSABILITAT CIVIL SOLIDÀRIA LESIONS PER IMPRUDÈNCIA PERJUDICAT DESPESES PROCESSALS
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat els recursos de suplicació presentats pels acusats Izquierdo i Gomila, condemnats per un delicte de lesions per imprudència. El tribunal ha confirmat la sentència original que els condemna a un mes de presó condicional i al pagament de les despeses processals, així com a indemnitzar al perjudicat, Sr. Barberá, en la quantitat de 676.644 pessetes. El tribunal ha considerat que els acusats van cometre una falta de negligència en no prendre les mesures necessàries per evitar l'acumulació de neu a la teulada de l'edifici, que va provocar les lesions al Sr. Barberá. La decisió es basa en la llei i la jurisprudència aplicable, i s'ha considerat que les penes pronunciades no són excessives.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Marie Conte
SENTÈNCIA 06-99 DE 10 DE FEBRER DE 1999
Ponent : M.I. Sra. Marie Conte
ANTECEDENTS DE FET
RESULTANT: que el Tribunal de Corts en data 30 de juny de 1998 va dictar sentència amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem als acusats Izquierdo i Gomila com a responsables penalment en el concepte d'autors d'un delicte major de lesions per imprudència, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d'un mes de presó condicional, així com també al pagament de les despeses processals causades. Com a responsables civils solidaris condemnem als acusats i a la Cia. asseguradora ORG_0, i com a responsable civil subsidiària a la Comunitat de Propietaris de l'edifici Areny d'Arinsal, a indemnitzar al Sr. Barberá en la quantitat de 676.644 pessetes, més en la quantitat que es fixi en execució de sentència pel concepte d'incapacitat total transitòria".
RESULTANT: que contra l'esmentada sentència s'interposa recurs de Suplicació pel Lletrat Pera, advocat defensor de Izquierdo, el qual al·lega com a motius del recurs: 1) Per no contenir la sentència la narració precisa dels fets que es considerin provats o no tenir fonamentació jurídica (art. 3.4 del Decret regulador). 2) per error en l'apreciació de la prova (art. 3.5).
En sosteniment del seu primer motiu de recurs, reprotxa a la sentència d'afirmar que ell i Gomila en llurs qualitats respectives de president i secretària de la Comunitat de propietaris van mancar a la seva obligació de treure la neu del teulat.
Sosté a aquest efecte, d'una part que no existeix cap normativa comunal a la vila d'Arinsal que obligui a treure la neu o el gel de les teulades, d'altra part que cap manca de negligència no pot ser imputada al recurrent en la mesura en que la teulada de l'edifici disposava de piquets trenca-neu i en que la Comunitat de Propietaris havia subscrit amb una empresa un contracte de manteniment relatiu a la neu de la teulada.
Exposa que l'absència de manca de cura establert a les seves obligacions ha de comportar la seva lliure absolució i demana subsidiàriament que la pena imposada no excedeixi d'una amonestació i dispensa d'antecedents penals.
RESULTANT: que també s'interposà recurs de Suplicació per la Lletrat Sandoval, en nom i interès de Gomila i de la Cia. d'assegurances ORG_0 SA, que s'adhereixen als motius i mitjans desenvolupats per Izquierdo. Observa que Gomila en la seva qualitat d'administradora de la Comunitat de Propietaris no tenia cap obligació legal de fer treure la neu del teulat i també al·lega la presència en el teulat de piquets trenca-neu, per afirmar que no ha estat establerta la falta de negligència.
Sol·licita com a principal la lliure absolució de Gomila i, subsidiàriament el pronunciament d'una simple pena d'advertiment amb dispensa d'antecedents penals, i la confirmació de les disposicions civils de la sentència.
RESULTANT: que el Ministeri Fiscal sol·licita la confirmació de la sentència recorreguda, objectant que les importants lesions sofertes en data 12 de febrer de 1994 per Barberá, ferit al cap per un tros de gel, són degudes a la gran quantitat de neu acumulada al teulat de l'edifici Areny en el curs dels dies precedents, a conseqüència de les intenses nevades caigudes, i que corresponia als processats de prendre les mesures necessàries per a evitar un accident del tot previsible.
RESULTANT: que també s'oposa al recurs el Lletrat Castillo advocat del perjudicat Barberá, representat a la Vista Oral per la Lletrat Zapata.
Fa valer que el Tribunal de Corts no ha retingut envers els processats la no observació d'una normativa comunal, sinó la no observació del deure objectiu de cura que els corresponia en llur qualitat de President i secretària de la Comunitat de propietaris.
FONAMENTS DE DRET
CONSIDERANT: que està constatat que les lesions sofertes el dia 12 de febrer de 1994 per Barberá, perjudicat, ferit al cap per un bloc de gel caigut de la teulada de l'edifici Areny del poble d'Arinsal, foren degudes a la acumulació d'importants quantitats de neu sobre la teulada de l'immoble, que corresponia personalment a Izquierdo i a Gomila, en llur qualitat respectiva de President i secretària administrativa de la Comunitat de Propietaris de prendre o fer prendre totes les mesures útils per a evitar que aquella acumulació de neu no representés un perill per als tercers, i concretament a que l'empresa encarregada del manteniment de les teulades hagués bens acomplert la seva missió, que al ometre d'executar aquesta obligació els processats van cometre una falta de negligència en relació directa amb l'accident del que en fou víctima Barberá.
CONSIDERANT: doncs, la narració dels fets continguda dins la sentència és precisa i completa, que el Tribunal de Corts no ha comès cap error en l'apreciació de la prova en la mesura en que no fonamenta la culpabilitat dels processats en la no observació d'una normativa comunal de la Vila d'Arinsal, però sí sobre la manca de l'obligació de prudència i diligència normals que incumbeix a tot ciutadà.
CONSIDERANT: que en aquestes condicions convé confirmar en la seva totalitat la sentència recorreguda, no sent excessives les penes pronunciades, compte tingut del caràcter perillós de la conducta de la que han fet prova els recurrents, en un país on les caigudes de neu són freqüents, i el perill que elles generen és previsible.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
D E C I D I M
Desestimar els recursos de Suplicació deduïts a nom dels processat Izquierdo i Gomila.
Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 30 de juny de 1998 en la causa núm. 133-4/96.
Condemnar els recurrents, cadascú per meitat, al pagament de les despeses processals causades pels recursos.
Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.