GOVERN - Límits territorials (2000021/2016)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 2000021/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000072/2017

SENTÈNCIA 10-2018

PARTS:

Apel·lants: Sra. Morillo

Sra. Sanç

Representant i advocada: Sra. Sanç

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sr. Romeu

Advocada: Sra. Ferrer

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, dinou de febrer de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000021/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La part apel·lant va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del GOVERN del 16 de març de 2016 mitjançant la qual no s'admetia a tràmit el recurs de reposició interposat el 22 de desembre de 2015 contra la resolució del 14 d'abril de 2011 dictada en el marc de la determinació dels límits del riu Gran Valira al seu pas per la zona de la R. de la Parròquia de Sant Julià de Lòria.

2.- En la sentència del 8 de juny de 2017 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per part de les Sres. Morillo i Sanç.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 18 de setembre de 2017, les Sres. Morillo i Sanç estimen en substància que no podien presentar un recurs contra aquest document fins que no es resolgués el procediment judicial encetat per aquesta part.

Les interessades han confirmat aquests arguments en l'escrit de conclusions de data 15 de novembre de 2017.

4.- En la seva contesta de data 10 d'octubre de 2017, el GOVERN estima en substància que la sentència de la Sala Administrativa d'aquest Tribunal del 20 de novembre de 2015 no obra novament la via administrativa a l'adversa.

El GOVERN ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 3 de novembre de 2017.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer el recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- El present litigi versa sobre l'admissibilitat d'un recurs jurisdiccional contra la resolució núm. 575 del 14 d'abril de 2011.

La resolució núm. 575 és un document tècnic: com l'escriu el Ministre d'Economia i Territori en la seva resolució de data 9 de gener de 2012 (foli 64) : "(...) l'objectiu de la resolució núm. 575 de límits de riu és respectar les resolucions anteriors núm. 93 i 107. Amb aquesta finalitat, la definició analítica el límit de riu núm. 575 ha de correspondre a les definicions gràfiques, de caràcter manual, dels límits establerts anteriorment mitjançant les resolucions núm. 93 i 107, si bé admetent petites precisions i ajustaments necessaris, sense repercussió significativa, per expressar les determinacions gràfiques manuals en forma de traçat geomètric coherent"; és a dir, que aquesta resolució no afecta els drets subjectius dels administrats.

En el marc de la causa 2000044/2012, les actuals recurrents van manifestar en l'escrit de data 12 de maig de 2016 que "Si be és cert que aquesta part va tenir coneixement de la resolució 575 aquesta resolució no ens estat mai notificada en la forma prevista per la llei. D'acord amb tot lo anterior força és de constatat que el recurs interposat per aquest part no era extemporani i havia d'esser admès a tràmit (...)" (foli 5).

En la sentència 74-2015 del 20 de novembre de 2015, aquesta Sala va jutjar que "no és possible examinar la legalitat de la resolució núm. 575 del 2011, que no ha estat objecte d'un recurs administratiu previ".

Aquesta sentència no obra un nou termini de recurs contra aquesta resolució i s'han d'aplicar els principis definits en la jurisprudència d'aquesta Sala:

"Aquesta regulació legal deixa indefinida una qüestió de notòria importància, com és de determinar el moment a partir del qual els interessats no titulars d'un dret subjectiu perfecte han d'impugnar un acte de l'Administració quan aquest no els ha estat notificat, pel fet de no haver-se personat abans de que es dictés la resolució definitiva.

Com és obvi, es produeix en aquest cas un conflicte entre la seguretat jurídica que fa impossible deixar oberta de manera indefinida la possibilitat d'impugnació a través d'un recurs, i el dret a la tutela jurisdiccional dels interessos afectats per la decisió administrativa, que seria merament il·lusòria si s'apliquessin els mateixos terminis d'impugnació que a les persones destinatàries d'una notificació en la forma ordinària.

És per això que, en aquests casos, cal atendre a la pròpia actuació de l'interessat i a l'abast dels coneixements que pugui tenir del contingut de la resolució administrativa (...)" (Sentència 97-38 de l'1 d'octubre de 1997, fonament de dret Quart, Recull, p. 168).

Per aquests motius, s'ha de confirmar la sentència de primera instància.

Tercer.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. Sanç, en nom propi i en representació de la Sra. Morillo.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució dictada pel Govern de data 16 de març de 2016 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.