CASS. reposició en situació de baixa mèdica, possibilitat de guarició (TSJA-079/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0013-2/2012 Núm. de Rotlle TSJA-079/12

S E N T È N C I A NÚM. 22-2013

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Peña

Advocat : Carretero

Apel·lat: Bernat

Representant: ídem

Advocat: Zapata

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-vuit de febrer de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0013-2/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Bernat va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 2 de febrer del 2012, confirmant en alçada la decisió del 23 de novembre de 2011, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret a ser reposada en situació de baixa mèdica fins que la seva situació mèdica ho permetés.

2.- Mitjançant sentència del 24 de juliol de 2012, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat la demanda promoguda per la Sra. Bernat.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 18 d'octubre de 2012, la CASS manifesta principalment que:

les patologies eren consolidades el 16 de desembre de 2011 segons els forenses;

no existia cap informe mèdic recomanant la intervenció del genoll dret en el moment de l'alta mèdica;

es desconeixia qui tractament havia seguit l'assegurada entre l'alta mèdica i l'operació del genoll, produïda cinc mesos desprès.

4.- En la seva contesta al recurs de data 9 de novembre de 2012, la Sra. Bernat manifesta principalment que:

el tractament prescrit pel guariment de la patologies patides no havia finalitzat;

va ser intervinguda quirúrgicament de l'artrosis femoropateral dreta el 8 de maig de 2012, als efectes de pal·liar la simptomatologia dolorosa;

els dolors aguts al genoll impedien la continuació de la seva feina habitual.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La CASS s'alça contra la sentència d'instància, tota vegada que considera errònia l'apreciació judicial de les proves mèdiques que obren a les actuacions.

La sentència apel·lada entén que l'alta mèdica de la CASS era prematura, perquè la patologia del genoll dret de la demandant no estava encara consolidada el 16 de desembre de 2011, en particular perquè la Sra. Bernat va ser objecte d'una operació -concretament el 8 de maig de 2012 (foli 102)- uns mesos desprès de l'emissió de la decisió administrativa litigiosa.

És cert que el Tribunal a quo no ha seguit el criteri dels forenses, segons els quals: "des del punt de vista físic estava justificada l'alta mèdica" (foli 115). Ara bé, l'Hble. Batlle justifica l'estimació de la demanda perquè els mateixos experts judicials afegien que la Sra. Bernat estava pendent d'una nova intervenció quirúrgica, com també pel motiu de que els comentaris dels esmentats pèrits, sobre la possibilitat de represa del treball habitual de l'assegurada (cambrera d'habitacions) amb "adaptacions", escapaven de llur competència. En qualsevol cas, és jurisprudència constant d'aquesta Sala que els Tribunals no es troben vinculats per les apreciacions subjectives dels pèrits judicials.

Segons l'informe del traumatòleg tractant, Dr. Elías, la Sra. Bernat presentava, a principis de l'any 2011, una artropatia dolorosa degenerativa a nivell del seu genoll dret (foli 48). Durant l'any 2011, aquesta va precisar de sessions de fisioteràpia, més infiltració de factors de creixement plaquetaris autòlegs per tractar les lesions condrals (folis 48 i 49). El radiòleg Dr. Narváez confirmava aquesta patologia en el seu informe del 7 de juliol de 2011, on objectivaba una gonartrosi debutant i afectant ambdós compartiments femorotibials (foli 55). El 8 de juliol de 2011, el traumatòleg Dr. Alcalá proposa noves infiltracions amb àcid hialurònic, en particular per millorar la simptomatologia dolorosa (foli 57). El 20 de juliol de 2011, el metge generalista Dr. Somoza també incideix en el dolor derivat de la meniscopatia dreta i que no millora amb el tractament (foli 59). Els dolors meniscals són constatats novament pels metges de l'àrea de control sanitari de la CASS l'11 de novembre de 2011 (revers del foli 89), tot concloent, finalment, en la consolidació de les lesions. El Dr. Azorin avalua el dolor femoropatelar amb l'escala "+++" i recomana cirurgia de revisió el 16 d'abril de 2012 (foli 92). Els forenses també aprecien dolor -foli 112- a la pressió de la patel.la (ròtula). La Sra. Bernat és operada finalment el 8 de maig de 2012 i se li col·loca una pròtesi patelo-femoral (foli 102).

Cal assenyalar que els forenses consideren que la Sra. Bernat pateix una síndrome fémoro-patel.lar dreta i que aquesta es caracteritza per la producció de dolors intensos a nivell de la ròtula, probablement a causa de l'artropatia dolorosa degenerativa que pateix l'apel·lada segons la literatura mèdica (Dictionnaire des termes de médecine, Garnier-Delamare, éditions Maloine 2002, pàgina 302). Davant el fracàs dels tractaments emprats fins aleshores, la Sra. Bernat va decidir finalment la implantació d'una pròtesis patelo-femoral. Per tant, si l'assegurada va consentir -seguint les recomanacions dels seus metges- la solució més invasiva, això significa necessàriament que els dolors patits eren insuportables, impedien la represa del treball habitual (que requereix agenollar-se freqüentment) i, sobretot, que la malaltia no es podia considerar encara consolidada el dia 16 de desembre de 2011 perquè existien possibilitats de guarició o, almenys, de contenció del procés degeneratiu.

El fet que no existissin informes recomanant la cirurgia quan es va adoptar la decisió controvertida, no altera la revocació de l'acte administratiu del 2 de febrer del 2012, precisament perquè la CASS, en la seva condició d'òrgan especialitzat en matèria de salut, no podia ignorar la possibilitat de posar remei a la simptomatologia dolorosa.

Per tant, escau confirmar la sentència recorreguda i, amb ella, desestimar el recurs d'apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals de cap instància per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la CASS contra la sentència 2012-103, de data 24 de juliol de 2012, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals de cap instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.