Acció de delimitació dels límits territorials de dues Parròquies (Ordino i La Massana)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Vincent Aniére Alexandra Cornelia Sola

SENTÈNCIA 000135-2025 DE 22/09/2025

Ponent : Sr. Carles CRUZ MORATONES

Data : 22/09/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000079/2025

Nig : 5300542120150004179

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00135

SENTÈNCIA 000135/2025

PARTS:

Apel·lant: COMÚ D'ORDINO

Representant: Vara

Advocat: Sr. Ferreras

Apel·lat: COMÚ DE LA MASSANA

Representant: Mercader

Advocat: Sra. Azorin

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Acció de delimitació dels límits territorials de dues Parròquies (Ordino i La Massana). Impugnació indirecta dels acords de delimitació de 1974. Manca de requisits. Ni títol de propietat ni propietaris

Andorra la Vella, a 22 de setembre del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal del COMÚ D'ORDINO formulà demanda contra el COMÚ DE LA MASSANA, en el marc del procediment civil ordinari número 4100457/2012, exposant substantiamente que els límits entre les parròquies de La Massana i, Ordino havien estat litigiosos durant molt temps a la zona de la Gonarda (zona 1) i de Santa Caterina (zona 2) .

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 17/03/2025 amb la següent part decisòria :

"Desestimar íntegrament la demanda formulada pel COMÚ D'ORDINO a l'atenció del COMÚ DE LA MASSANA i; imposar les costes processals causades a la part vençuda i, per tant al COMÚ D'ORDINO, inclosos honoraris d'advocat i de procurador."

3.- La representació processal del COMÚ D'ORDINO ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

Que es dicti sentència revocant la de primera instància amb desestimació de les excepcions peremptòries d'indeguda formalització de la demanda o incongruència, de manca de legitimació activa, de prescripció extintiva de l'acció i de caducitat de l'acció formulades pel Comú de La Massana, i que s'estimi la demanda formulada pel COMÚ D'ORDINO en tots els seus extrems, establint els límits territorials entre les parròquies d'Ordino i La Massana, concretament en la zona de Santa Caterina, de manera que la línia imaginària entre les creus 34 i 35 passi pel curs del riu i no per l'actual carretera general, passant pel botàs de la Farga i seguint la Creu 36.

Que, igualment, es reconeguin el límits del terreny mitger pertanyent a ambdues parròquies situat a la zona de la Gonarda i que posteriorment s'acordi dividir-lo, atès el que ja han disposat les sentències de la Sala Administrativa del Tribunal Superior.

Que es rectifiqui la línia divisòria que existeix en els plànols blaus del Govern entre les creus 37 i 38 i que s'adapti al que diuen les actes de "Rodalia i deslindació de terme entre La Massana i Ordino en l'indret de Santa Caterina i l'Hoina" de 24/04/1961 i de "Rodalia de límits parroquials entre les Parròquies de La Massana i Ordino, del Pont d'Ordino al coll de les Cases" de data 14/10/1973 quan menciona tota la deslindació que marca respectivament "aigua vessant i serra serrant" i "seguint serra serrant i aigua vessant".

Finalment demana s'imposin les costes del procediment d'ambdues instàncies a la part apel·lada.

4.- La representació processal del COMÚ DE LA MASSANA s'oposa al recurs i sol·licita que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, d'acord amb les següents al·legacions:

"L'escrit de recurs formulat per l'apel·lant s'articula sobre una base jurídica errònia i una exposició dels fets deliberadament parcial ¡ descontextualitzada, que ignora el valor jurídic vinculant de l'acta de delimitació de 1974 i pretén, per via indirecta, revisar un acte administratiu que només podria ser impugnat mitjançant els mecanismes específics establerts en |'àmbit del dret públic. Aquesta instrumentalització del procés civil per finalitats alienes a la seva naturalesa suposa una desviació de procediment incompatible amb el sistema de garanties processals."

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la Parròquia d'Ordino insta una acció de actio finium regundorum o acció divisòria de finques, dita també d'atermenament, contra la parròquia de La Massana, doncs considera que l'Acord de delimitació territorial signat per ambdues parròquies el 17/07/1974 per a la zona de la Gonarda i la de Santa Caterina, conté errors i omissions que la perjudiquin.

La parròquia de La Massana s'oposa a la demanda aixecant diverses excepcions i també respecte al fons.

La sentència d'instància considera que l'acta de delimitació de 17/07/1974 entre les dues parròquies en les zones ja indicades és un acte administratiu que no ha estat impugnat i que mentre no sigui substituït per un altre acte administratiu o aquell no sigui anul·lat, cal estar al que es va acordar en 1974. Desestima la demanda amb imposició de les costes.

Contra tal decisió s'alça la Parròquia demandant, la d'Ordino.

Segon.- Antecedents d'interès

Les disputes entres aquestes dues parròquies ja han estat objecte d'examen per la jurisdicció administrativa, concretament en les sentències 66/2008; 69/2008; 49/2016 i 58/2016, les dues últimes reiterant la doctrina de les primeres respecte la validesa i eficàcia de les actes de delimitació de 1974. De la dita jurisprudència, es constata que en l'any 1974 es varen signar diverses actes de delimitació denominades a l'època Rodalia entre elles (la de 16/07/1974 relativa a la partida de Montmantell; la de 17/07/1974 sobre la zona de Santa Caterina i la Gonarda; la de 18/07/1974 relativa al coll de les Cases; la darrera de 19/07/1974 del bony de les Neres al pont d'Ordino i aquesta darrera ja es va fer constar que "Donada aquí per acabada definitivament la desllindació de termes entre Ordino i La Massana, amb bona germanor, es llegeix la present acta i de conformitat per ambdues (sic) parts es signa la mateixa".

Doncs bé, amb la sentència 66/2008 de 16/09/2008, la Sala Administrativa d'aquest Tribunal Superior va concloure que aquestes actes de delimitació territorial (i concretament la de 17/07/1974, com en el cas present) fetes a l'empara de l'article 80.1,e) de la Constitució i de l'article 4.4 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns, tenien plena validesa i eficàcia jurídica, d'acord amb l'article 23 del Codi de l'Administració i que només es podia resoldre altres conflictes que hagin sorgit posteriorment a través d'un nou acord entre les parròquies. En la següent STSJA 69/2008, de la mateixa data que l'anterior, es reitera aquesta validesa i presumpció de regularitat i que, a més, de solucionar el litigi entre elles, es podia "exercir les accions corresponents" que només podem interpretar com la seva impugnació en l'àmbit de la jurisdicció administrativa.

Tercer.- Doncs bé, el recurrent es queixa en el seu recurs de que la sentència no ha entrat en el fons i, per aquesta raó, li ha causat indefensió.

Però no es així, la sentència impugnada sí que ha entrat en el fons de la qüestió plantejada en aquesta via jurisdiccional civil (l'acció d'atermenament) i la primera qüestió a analitzar és la del "títol de propietat" que tot propietari ha de provar que justifica la seva acció de delimitació del seu domini respecte a les confrontants. I sosté la sentència que aquest "títol" en el cas present és el mateix per a les dues corporacions locals litigants: l'Acta de 17/07/1974. I al respecte fa la consideració que si el que pretengués la part agent és qüestionar o impugnar l'acta de delimitació de 17/07/1974 que és un acte administratiu entre dos administracions públiques sotmeses al dret públic (articles 80 i 86 de la Constitució, Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns de 04/11/1993, i articles 86 (abans 93) i 105 (avui 98) del Codi de l'Administració hauria d'acudir a la jurisdicció administrativa i no davant la jurisdicció civil. Però com que ja ha quedat acreditat que no s'exercita aquí cap acció reivindicatòria ni declarativa de domini (sobre un terreny suposadament mitger en la zona de la Gonarda) i per això la part agent (Ordino) no impugna directament la dita Acta de delimitació de 1974 (cosa que li correspondria a la jurisdicció administrativa) hem d'admetre la competència de la jurisdicció civil per determinar l'èxit o el fracàs de l'acció de delimitació que s'exercita.

I en aquest examen del fons de l'assumpte que ens ocupa, la sentència estima que el primer requisit perquè tingui èxit una acció d'atermenament és l'aportació del títol de propietat i el "títol" de la part agent (que és comú a l'altra part) no ha resultat ni substituït per un altre, ni ha estat anul·lat per la jurisdicció competent, cosa que fa que, aleshores, hagi de ser respectat en la seva redacció acordada en el seu moment per les dues parts (amb bona germanor), cosa que ara impedeix impugnar el seu contingut de manera indirecta en el sentit no de que sigui confús en la seva redacció, sinó que va contenir errors en el seu dia sobre el límit de la demarcació parroquial i que ara es venen arrossegant. Així s'esmenta que van incorre els seus signants de 1974 en unes errades com són la consideració de creus de terme amb creus d'emprius (cas de la zona de Santa Caterina) i això va alterar la línia de delimitació comunal o en alguna omissió sobre els límits del terreny mitger (que la part contrària nega) a la zona de la Gonarda o la rectificació de la línia divisòria entre les creus números 37 i 38.

Així, si tenim en compte l'Acta de 1974, tantes vegades esmentada, i és l'únic acte administratiu de que es disposa, caldrà reiterar -com ho fa la Sala Administrativa en les sentències ja esmentades i reiterades-, que cal cenyir-nos en el seu contingut, doncs tot acte administratiu està revestit de presumpció de validesa i eficàcia com en el cas de les Actes de 1974 que varen ser vàries (com hem dit) i que posaven fi al litigi entre les dues Corporacions Locals de manera consensuada (STJA 66/2008) i gaudeixen de presumpció de regularitat (STJA 69/2009) sense perjudici que si algun dia aquella Acta de delimitació administrativa es substituïda per una d'altra, o bé es declarada nul·la per algun motiu en el corresponent procediment en la via administrativa, pugui resultar possible resoldre definitivament les diferències territorials "frontereres", lamentablement ancorades en el temps i amb afectació de recursos públics. Però mentre això no esdevingui o es trobi una fórmula de consens entre els Comuns, hem de convenir amb la sentència d'instància que cal estar a l'únic acte administratiu consentit i ferm que disposem (en la línia de les sentències 66/2008 i 69/2008 de la Sala Administrativa que ja hem esmentat i que es recullen parcialment transcrites en la sentència d'instància), No estem davant del mateix supòsit contemplat en les sentències 2009-23-RE i 2011-24-RE arran del litigi territorial entre el COMÚ D'ENCAMP i el COMÚ DE CANILLO perquè en aquest conflicte 1) es tractava de resoldre si unes obres que volia realitzar el COMÚ DE CANILLO eren terrenys propis del dit Comú, o bé eren en terrenys propis del COMÚ D'ENCAMP, és a dir, que era un litigi entre propietaris i 2) no es tractava de fixar la delimitació territorial administrativa de cada Comú, ni de qüestionar cap Rodalia establerta sobre aquella zona pels dos comuns en algun moment, com és aquí el cas.

En efecte, si la base o la "infraestructura material del dret subjectiu de l'agent" per la seva acció de delimitació administrativa (en paraules de la STJC de 26/05/1996 número 573) es fonamenta en l'Acta esmentada la qual no ha estat substituïda per una altra ni tampoc ha estat anul·lada per algun motiu en la via administrativa, resulta que hem d'estar al seu contingut convingut en el seu dia entre les dues parts. Per posar un exemple respecte un cas paradigmàtic de la jurisdicció civil, resulta que si una part -propietària- es fonamenta en el contingut de l'escriptura de compravenda d'una propietat per considerar que la delimitació de la pròpia finca, així avala la seva acció, el que no podrà es fonamentar-la en un error vici del consentiment expressat en la mateixa escriptura notarial, sinó que prèviament o simultàniament, haurà d'obtenir la nul·litat de l'escriptura que incorre en un motiu de nul·litat. Però això no ha estat la voluntat de fer-ho en aquest litigi segurament perquè no és la jurisdicció competent per anul·lar un acte administratiu ferm i consentit.

Quart.- Però cal afegir -com argument de reforç- que l'actio exercitada en aquest procediment de protecció de la propietat és una acció que deriva d'aquest dret i en aquest cas no estem davant d'un propietari d'un terreny que vol delimitar el seu domini amb el propietari del terreny confrontant. Aquí estem davant d'una Corporació Pública que vol fixar els límits de la seva demarcació territorial front a una altra Administració, però sense que es proclami propietària o copropietària de cap dels terrenys (per això no acumula cap acció reivindicatòria o declarativa de domini amb l'acció de delimitació). Per aquest raó, l'acció exercitada tampoc tindria viabilitat en aquesta jurisdicció perquè no estem davant d'una confrontació entre dos propietaris veïns, sinó del dret dels comuns d'ordenar el seu territori en allò que es refereix a la revisió de les creus de terme i d'emprius comunals d'acord amb l'article 80.1 e) de la Constitució i de l'article 4.4 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns. Per aquesta raó, tampoc podria prosperar aquesta acció civil.

En definitiva, en aquesta via civil no pot prosperar l'acció de delimitació dels territoris parroquials perquè són fruit d'un acte administratiu consensuat entre amb dues corporacions públiques i que no ha estat impugnat i deixat sense validesa i eficàcia per la jurisdicció administrativa per suposats errors i omissions, ni ha estat substituït per cap altre acte administratiu posterior. Ni tampoc es tracta de propietaris d'uns terrenys propis o de comunals, sinó que són dues corporacions locals que discrepen dels límits territorials entre elles que varen pactar a l'any 1974 en diverses parts dels seus territoris.

La sentència, doncs, ha estat plenament congruent sobre l'exercici de l'acció de delimitació que se li demanava i ha conclòs que la base o fonament de la pretensió no podia tenir èxit en la seva premissa: el "títol habilitant" en el qual la part agent volia sostenir-se (l'Acta de delimitació de 17/07/1974) no havia estat modificat o alterat o anul·lat per suposats errors u omissions en la línia que la part li interessava. Aleshores, ja resultava irrellevant l'examen de cada motiu de discrepància sobre el text consensuat en el seu dia. I afegirem com argument de reforç que tampoc era un títol habilitant de la qualitat de propietari de cap terreny a cap dels dos Comuns que varen signar l'Acta. Ni els fets, ni la qualitat dels seus protagonistes ni les circumstàncies concurrents troben encaix en una acció civil d'atermenament.

Es rebutja el motiu sobre la suposada indefensió per incongruència de la sentència que ha entrat en el fons de l'acció civil i l'ha rebutjada per manca dels requisits essencials de l'acció exercitada.

Cinquè.- Pel que fa a l'altre motiu o greuge contra la sentència consistent en que la desestimació de les diverses excepcions aixecades (defecte en el mode de proposar la demanda; la de manca de legitimació activa; sobre l'excepció de prescripció i sobre la caducitat de l'acció) que ja no han estat objecte de debat en aquesta alçada, considera que la sentència hauria d'haver inclòs la seva desestimació específica en la seva part dispositiva, hem de dir que aquesta qüestió resulta irrellevant als efectes del litigi perquè ja han estat objecte de resolució en apartats separats i expressament motivades i contra la que no s'ha aixecat cap objecció a la resolució de les mateixes.

Es rebutja el motiu i amb ell, es desestima el recurs amb confirmació de la sentència d'instància.

Sisè.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi de de Procediment Civil en el seu article 354.2 darrer incís.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del COMÚ D'ORDINO contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 17/03/2025, que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.