CASS. DATA D'EFECTIVITAT DE LA PENSIÓ.SS-018-2/2000

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia

SENTÈNCIA 2001-51 DE 14 DE DESEMBRE DE 2001

CASS. DATA D'EFECTIVITAT DE LA PENSIÓ. Si es tracta d'una nova petició a conseqüència d'un empitjorament, quan es constata el nou estat invalidant. DESPESES PROCESSALS D'ADVOCAT. En matèria de costes processals, els contenciosos de la CASS han de rebre el mateix tractament que la resta de procediments

Ponent : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa de la Batllia, en la sentència núm. 2001-35, de 13 de juliol de 2001, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Badía contra les resolucions de la comissió contenciosa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 9 de desembre de 1999 i de 19 de gener de 2000 per les que se li atribuïa al demandant una pensió corresponent a una invalidesa malaltia del Grup I, declarant-les ajustades al Dret.

2.- Contra la sentència esmentada el Sr. Badía va interposar un recurs d'apel·lació demanant el reconeixement del Grup II, compte tingut que durant el transcurs del procés judicial en la primera instància la CASS li reconeix una invalidesa malaltia del Grup II i demanant que la data d'efectes del pagament d'aquesta sigui la de la primera resolució objecte d'aquest recurs i no la del reconeixement posterior.

3.- Donat trasllat de l'anterior escrit a la representació de la CASS, aquesta demana la confirmació de la sentència apel·lada i que es declari que la data d'efectes de la pensió posteriorment reconeguda sigui la del primer dia del mes següent, com se li ve pagant, i no la que demana l'apel·lant.

4.- La vista oral ha tingut lloc el dia 26 de novembre de 2001 i en ella les parts han pogut fer les al·legacions oportunes en defensa del seu dret.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- En aquesta segona instància no es discuteix tant el grau d'invalidesa malaltia que correspon a l'apel·lant com la data a partir de la qual se li ha de fer efectiva la pensió que li correspon per raó del Grup II. Les resolucions recorregudes -que li atribuïen un Grup I- li reconeixen efectes des de l'1 de gener de 2000, però la resolució dictada durant la primera instància processal, el 23 d'agost de 2000, reconeixent-li el Grup II, atribueix els efectes de la nova pensió des de l'1 de setembre de 2000.

Per determinar si la data d'efectes de la pensió del Grup II ha de ser l'1 de setembre de 2000 o l'1 de gener de 2000 cal analitzar si la resolució de 23 d'agost de 2000 es deu a un nou examen de la situació patològica que el Sr. Badía tenia l'any 1999 i que implícitament equivaldria a deixar sense efecte les resolucions ara recorregudes o, cosa diferent, es deu a una nova consideració del seu estat en atenció a un empitjorament sofert durant l'any 2000 que obligui a una avaluació de les patologies que l'afecten.

De la prova practicada, i fonamentalment d'allò que diu la resolució de 29 d'agost de 2000, que es refereix a una nova petició de l'interessat, i tal com ho diu també la CASS en els seus escrits processals, el reconeixement del Grup II respon a l'empitjorament de l'estat físic del Sr. ENTITY_2; per tant, la pensió ha de tenir efectes des del moment en que es constata el nou estat invalidant i no es poden retrotraure a un moment anterior.

Tanmateix, queda per analitzar si malgrat el reconeixement posterior del 23 d'agost de 2000, quan es van dictar les resolucions de 9 de desembre de 1999 i de 19 de gener de 2000 el Sr. Badía ja era mereixedor del Grup II, compte tingut el seu estat físic. Però de la prova practicada no se'n desprèn que sigui així, i no correspon ara fer noves consideracions al respecte quan aquest argument no s'inclou en el recurs d'apel·lació, que es limita a sol·licitar la retroacció de la data d'efectes, sense tenir en compte que no és possible fer-ho per les raons exposades.

En conseqüència, la sentència de la Batllia és ajustada al Dret i s'ha de confirmar, amb desestimació del recurs d'apel·lació, i sense perjudici de que els efectes de la declaració d'invalidesa malaltia del Grup II que li fou reconeguda al Sr. Badía el 23 d'agost de 2000 siguin els que indica aquesta resolució, és a dir, l'1 de setembre de 2001.

Tercer.- L'apel·lant demana que es condemni a la CASS al pagament de les despeses d'advocat, compte tingut que se l'ha obligat a iniciar un procés que era innecessari. Tot i que, com estableix l'article 97 de la Llei Qualificada de la Justícia la defensa per mitjà d'advocat no és preceptiva sinó facultativa en els processos contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, l'opció per la defensa de l'assegurat mitjançant direcció lletrada és habitual perquè de fet és necessària i per tant, en matèria de costes processals els contenciosos de la CASS han de rebre el mateix tractament que la resta de procediments, en el sentit de que el principi que decideix la seva imposició és el de la temeritat.

En el cas que ens ocupa no és que la CASS hagi rectificat una resolució equivocada -cosa que efectivament faria innecessari aquest procés- sinó que n'ha dictat una nova en funció de noves circumstàncies consistents en l'empitjorament de l'assegurat, i ha estat l'assegurat qui ha volgut seguir litigant en defensa de la seva tesi, per la qual cosa no s'aprecia temeritat per part de la parapública i això determina la desestimació del recurs en aquest punt.

Decisio

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Badía contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia número 2001-35, de 13 de juliol de 2001, que es confirma íntegrament.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.