IGI - Lloc de realització de prestació de serveis-forfets d'esquí (2000039/2016)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 2000039/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000074/2017

SENTÈNCIA 20-2018

PARTS:

Apel·lant: ORG_0

Representant: Sra. Castilla

Advocada: Sra. Almansa

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sr. Sanç

Advocada: Sra. Azorin

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, dinou de febrer de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000039/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La ORG_0 va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària del 23 de maig de 2016 mitjançant la qual s'establia per al període 2013, en relació a l'IGI un import de 268.265,31 EUR en concepte de liquidació tributària amb els interessos de demora meritats per un import de 10.709,76 EUR.

2.- En la sentència del 16 de juny de 2017 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la societat SAE.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 12 de setembre de 2017, la societat SAE estima en substància:

La segona comprovació efectuada per l'Administració tributària andorrana vulnera el contingut de la Llei de bases de l'ordenament tributari i conseqüentment s'ha de declarar nul o anul·lar-la.

Sobre el fons, a manca d'una regla de localització especial que fos aplicable a la pràctica de l'esquí, la regla general de localització dels serveis prevista en l'article 43 preveu específicament que únicament resten subjectes a IGI els serveis quins destinataris siguin empresaris establerts a Andorra o persones físiques.

La societat SAE ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 22 de novembre de 2017.

4.- En la seva contesta de data 6 d'octubre de 2017, el GOVERN estima en substància:

L'inici d'un procediment interromp la prescripció però en acabar-se el procediment, sigui per tancament del procediment normal o per caducitat, la prescripció continua corrent i aquest nou procediment es pot iniciar dins el període que resta de prescripció.

En quant el fons, el forfet d'esquí és un títol de transport i la Llei 10/2014 no va introduir una modificació en la regla de localització dels serveis prestats sinó que va venir a precisar i a clarificar aquest punt sense modificar-ne el seu abast.

El GOVERN ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 23 de novembre de 2017.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió plantejada en aquest litigi és la següent: les contraprestacions obtingudes per la venda de forfets d'esquí s'entenen o no com a derivades d'un servei de transport de viatgers, pel període 2013.

Tercer.- Sobre la incoació d'un segon procediment de comprovació. Als termes de l'article 93 del Reglament de l'11 de febrer de 2015:

"6. La represa d'actuacions amb coneixement formal de l'obligat tributari després de la caducitat del procediment o la realització d'actuacions després de transcorregut el termini màxim de durada del procediment, té efectes interruptors de la prescripció respecte de la totalitat de les obligacions tributàries i períodes a què es refereixi el procediment. L'Administració tributària pot iniciar un nou procediment d'inspecció dins el període que resti de prescripció, d'acord amb el procediment regulat als articles 89 i següents d'aquest Reglament, amb la conservació dels actes realitzats en el procediment caducat".

Resulta d'aquest article que l'Administració pot iniciar un nou procediment havent-se produït la caducitat d'aquest mateix i únicament la limitació que posa fi a aquest potestat és la prescripció.

En aquest cas, l'Administració tenia potestat per iniciar un nou procediment i el recurs d'apel·lació s'ha de desestimar sobre aquest punt.

Quart.- Sobre el fons

El Govern estima que s'ha d'aplicar l'article 44 de la Llei 11/2012 del 21 de juny en la seva versió en vigor des de l'1 de gener de 2013 fins al 30 de juny de 2014:

"Lloc de realització de les prestacions de serveis. Regles especials S'entenen prestats al territori andorrà els serveis següents:

2. Els de transport de passatgers i de béns, per la part de trajecte que discorri per territori andorrà, en els següents casos:

a) En el transport de viatgers, qualsevol que sigui el destinatari del servei (...)"

La societat SAE estima que s'ha d'aplicar l'article 43 de la mateixa llei, que defineix les regles generals de la localització de les prestacions de serveis: de l'aplicació d'aquest article únicament resten subjectes a IGI els serveis quins destinataris siguin empresaris establerts a Andorra o persones físiques.

Segons l'exposició de motius de la Llei 11/2012, la creació de l'impost general indirecte (IGI) es fa en concordança amb la Directiva europea 2006/112/CE. En conseqüència, per resoldre aquest litigi, es poden aplicar els principis continguts a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

En aquest cas, les contraprestacions obtingudes per la venda del forfet d'esquí són el transport per pujar les muntanyes, però també -com l'indica la societat- el dret de baixar per les pistes, l'accessibilitat a centres de restauració, etc. (v. pàgina 12 de l'escrit d'apel·lació).

Aquesta operació s'ha d'analitzar de la manera següent: existeix una operació principal -el transport per pujar les muntanyes- i operacions accessòries, com el dret de baixar (que només pot intervenir després de la pujada), l'accessibilitat a altres serveis,... Segons la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), l'operació principal és aquella que constitueix l'objectiu essencial del comprador dels serveis i s'ha d'aplicar el règim de l'operació principal (v. per exemple, les sentències 349/96 del 25 de febrer de 1999 i 224/11 del 17 de gener de 2013).

En aquest cas, l'objectiu del comprador és clarament el transport per pujar les muntanyes, que permet, després, de baixar.

En conseqüència, el transport és la contraprestació principal i s'ha de confirmar la sentència sobre aquest punt.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la ORG_0.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de la Comissió Tècnica Tributària del 23 de maig de 2016 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.