CASS. reposició en situació de baixa mèdica, refús seguiment tractament (TSJA-076/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-103-1/2011 Núm. de Rotlle TSJA-076/12

S E N T È N C I A NÚM. 20-2013

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Toll

Advocat : Nogués

Apel·lat: Amorós

Representant: Tejera

Advocat: Serra

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-vuit de febrer del dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0103-1/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Amorós va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 29 d'agost del 2011, confirmant en alçada la decisió de l'1 de juliol de 2011, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i declarant el seu dret a ser reposat en situació de baixa mèdica a comptar del 18 de juliol de 2011 i fins el dia de curació o consolidació de les lesions. El demandant sol·licitava, a títol subsidiari, la concessió d'una pensió d'invalidesa si les dolències es consolidaven amb posterioritat a la notificació de l'acte administratiu impugnat.

2.- Mitjançant sentència del 23 de juliol de 2012, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat la demanda promoguda pel Sr. Amorós.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 11 d'octubre de 2012, la CASS manifesta principalment que:

resultava contradictori condemnar-la a satisfer les prestacions salarials durant un període treballat;

el Sr. Amorós no podia acumular el pagament d'un preavís amb la satisfacció de les prestacions salarials;

la reincorporació al treball pressuposava una acceptació tàcita de l'alta mèdica adoptada per la ENTITY_4;

el Sr. Amorós vulnerava la doctrina dels actes propis;

l'assegurat no havia seguit cap tipus de tractament entre el 18 de juliol de 2011 i l'11 d'octubre de 2012, de manera que calia entendre que les seves lesions es trobaven estabilitzades, més quan havia tornar a la feina el 17 de maig de 2012.

4.- En la seva contesta al recurs de data 30 d'octubre de 2012, el Sr. Amorós manifesta principalment que:

va haver de presentar-se a la feina per evitar un comiat disciplinari;

no va incorporar-se de forma efectiva al seu lloc de treball;

la CASS introduïa nous arguments;

s'havia d'operar el dia 23 d'abril de 2012, però hi va renunciar perquè la CASS li havia manifestat que no satisfaria cap prestació econòmica derivada de la nova intervenció.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La CASS s'alça contra la sentència d'instància degut a les actuacions del Sr. Amorós, posteriors a l'alta mèdica decretada per la mateixa parapública: represa del treball i absència de seguiment de qualsevol tractament mèdic.

La sentència apel·lada entén que l'alta mèdica de la CASS era prematura, tota vegada que l'assegurat s'havia de sotmetre a una nova intervenció quirúrgica i que el seu comiat laboral, per causes objectives, refermava la manca de consolidació de les lesions lumbars de l'assegurat.

El Sr. Amorós va patir un primer accident laboral el dia 17 d'abril de 2009 -el qual li va causar hèrnia discal L4-L5 i espondilolistesi L5-S1- i va romandre de baixa mèdica fins l'1 de juliol de 2010, moment en què la CASS va acordar l'alta per motius de consolidació de la lesió dorso-lumbar. En aquell moment, la CASS li va reconèixer una IPP del 25%. L'assegurat va tornar a caure de baixa entre els dies 2 d'agost de 2010 i 18 de juliol de 2011 per raó d'un segon accident, localitzat a la mateixa zona lumbar.

El Tribunal a quo estima que la patologia no estava encara consolidada el 18 de juliol de 2011, recolzant-se en el criteri dels forenses, com també en els informes dels Drs. Moliner i Oller que recomanaven la pràctica d'una nova intervenció quirúrgica en els seus informes del mes de febrer de 2012.

Respecte del criteri dels forenses, cal posar de relleu que sustenten la manca de consolidació segons el contingut d'un radiografia efectuada el 28 de juliol de 2010 que "objectiva un cert grau de moviment del cargol S1 esquerre" (foli 127). Com bé indica la CASS, els pèrits judicials no es podien recolzar en una imatge realitzada un any abans de la decisió impugnada (29 d'agost del 2011). Ara bé, els experts judicials també esmenten l'existència d'una darrera radiografia del 18 de gener de 2012 que "confirma l'existència d'un rebuig d'aquest cargol" (foli 125), la qual "deixa l'artròdesi inestable" (foli 127). Per tant, hi ha proves objectives que acrediten indubtablement la inestabilitat de l'artròdesi quan la CASS va adoptar la decisió litigiosa del 29 d'agost de 2011 i amb ella, la manca de consolidació de la patologia lumbar.

Pel que fa els reports dels Drs. Moliner i Oller del mes de febrer de 2012, malgrat no obrar a les actuacions de primera instància, els forenses hi han tingut accés i els primers recomanen una nova intervenció per raó del rebuig del cargol S1 esquerre (foli 125), circumstància que avala, novament, l'absència de consolidació quan la CASS va acordar l'alta administrativa.

És cert que els forenses concloïen, en data 15 de febrer de 2012, en la consolidació de la patologia si el Sr. Amorós decidia no operar-se finalment (foli 127). Malgrat l'article 146.4 de la llei de la seguretat social autoritza l'alta administrativa en cas de "realització de qualsevol conducta contrària al procés curatiu en període d'incapacitat temporal ...", argument jurídic que tampoc invoca la CASS, els drets constitucionals a la integritat física i moral (article 8.2) i a la dignitat humana (article 4) condueixen a transferir a la parapública la prova de la irracionalitat de la decisió del malalt que no consenteix un tractament mèdic determinat. Si transposem aquestes consideracions al cas d'espècie, se'n desprèn que els dubtes manifestats pel Sr. Amorós, en ser examinat pels pèrits judicials, eren normals i comprensibles, compte tingut que ha estat operat en dues ocasions pel mateix motiu. La seva cautela apareix doncs raonable, sense oblidar que tota operació quirúrgica presenta un risc i que res li garantia una millora sensible de la simptomatologia funcional i dolorosa patida a nivell del raquis. Per conseqüent, l'alta mèdica del 18 de juliol de 2011 era prematura perquè la seqüela no estava encara estabilitzada i existien possibilitats de millora, no podent-se penalitzar l'assegurat per no sotmetre's a una tercera operació del raquis lumbar.

Hagut compte que l'assegurat ha tornat a treballar des del 17 de maig de 2012, es pot resoldre sobre la data de consolidació de les lesions patides a resultes de la baixa iniciada el 2 d'agost de 2010.

Aquest dia no pot coincidir, de cap de les maneres, amb el dia 18 de juliol de 2011, moment en què el Sr. Amorós va tornar (puntualment) a la feina. En efecte, si ho va fer, va estar, senzillament, per evitar el risc d'un comiat disciplinari per abandó del lloc de treball. No cal oblidar que l'alta mèdica decidida per la CASS constitueix un acte executori que mai ha estat suspès, de manera que l'assegurat va actuar amb diligència. A més, l'empresa va haver d'acomiadar-lo 11 dies desprès, degut a la impossibilitat d'adaptar el lloc de treball de l'assalariat ("llosaire") al seu estat de salut (folis 22 i 25). En cap cas el metge que el va examinar conclou en la consolidació de la seva patologia, sinó en una ineptitud sobrevinguda per exercir la seva feina habitual. Tanmateix, el fet de percebre un salari no significa obligatòriament la producció d'un treball real (extrem negat pel Sr. ENTITY_7), car podem presumir que l'empresa no va permetre, per prudència, la reincorporació efectiva fins l'obtenció del vist i plau d'un metge extern. Això sense perjudici que la CASS pugui reclamar a l'assegurat les prestacions salarials satisfetes, si resulta ser cert que va percebre un salari pels dies que va romandre a disposició de la societat "C P, ORG_1".

La CASS proposa, subsidiàriament, el dia 15 de febrer de 2012. Aquesta data correspon a la data de l'examen del Sr. Amorós per part dels forenses. Ja hem indicat anteriorment que el refús tàcit de l'assegurat a operar-se en aquell moment no permet concloure en cap consolidació. Això no obstant, el Sr. Amorós accepta (subsidiàriament) aquesta fita temporal en el seu escrit de conclusions de primera instància (foli 139); plantejament que ha d'acceptar aquesta Sala als efectes de no resoldre ultra-pètita.

Corrobora igualment aquesta solució, la circumstància de que l'apel·lat s'ha reincorporat al món laboral a comptar del 17 de maig de 2012 (foli 22), de manera que aquesta situació constitueix una prova evident de la seva millora i de la manca de necessitat de guardar repòs, pròpia de la situació d'incapacitat transitòria.

Per contra, no es pot resoldre la qüestió relativa a la percepció d'una pensió d'invalidesa, tota vegada que, d'una banda, ni hi ha hagut debat en aquesta alçada ni petició concreta i, d'altra banda, l'acte impugnat no podia decidir aquest extrem, en un moment en què la patologia no estava encara consolidada. Això, sense perjudici que el Sr. Amorós formuli la petició corresponent prop de la CASS.

Per tot l'exposat, procedeix l'estimació parcial del recurs d'apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals de cap instància per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit:

Primer: estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la CASS contra la sentència 2012-100, de 23 de juliol de 2012, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, en el sentit de declarar que el Sr. Amorós tenia dret a romandre en situació de baixa mèdica entre els dies 18 de juliol de 2011 i 15 de febrer de 2012.

Segon: no efectuar cap condemna en costes judicials. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.