URBANISME. Classificació d'una parcel·la com a sòl urbà consolidat. No s'acredita l'existència dels serveis que exigeix l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme. PROCÉS CONTENCIÓS. Litisconsorci passiu necessari (2000060/2021).

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000024/2023 ORIGEN.- 2000060/2021 - 0

SENTÈNCIA 19-2024

PARTS:

Apel·lants: Ribes

Tur

Representant: Sra. Ropero

Advocat: Sr. Ruiz

Apel·lat: GOVERN

Representant: Sra. Luís

Advocat: Sra. Benítez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 22 d'abril de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000060/2021.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de les Ribes i Tur va interposar demanda contra el GOVERN, en què impugnava la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de data 15 de setembre de 2021, que va desestimar el recurs formulat contra l'acord de 28 de maig de 2021 del Comú d'Encamp, d'aprovació definitiva de la primera revisió del Pla d'ordenació i urbanisme de la parròquia (POUP).

La sentència de 8 de maig de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de les societats agents ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

La sentència no ha justificat els motius que impedeixen la classificació de part de la parcel·la de les recurrents com a sòl urbà consolidat. En canvi, s'argüeixen uns motius que no han format part del debat jurídic plantejat en el procés, cosa que ha situat en indefensió la part agent.

La part de darrera de la parcel·la litigiosa ha de tenir la mateixa classificació urbanística que la part davantera, com a sòl urbà consolidat. La profunditat del terreny consolidat té un màxim de 40 metres lineals, que és la dimensió màxima admesa per a l'eventual edifici a construir. La profunditat no ha de ser un motiu per no admetre el canvi de classificació, ja que l'article 27 del Reglament d'urbanització contempla la flexibilitat i tolerància del concepte "urbanitzar".

S'ha consolidat el terreny de la part superior de la unitat d'actuació en tota la franja paral·lela a la carretera dels Cortals d'Encamp, i no hi hauria d'haver cap obstacle per consolidar també els terrenys de les recurrents, perquè això no perjudica en res els propietaris veïns.

3.- La representació del GOVERN s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, d'acord amb els següents arguments:

S'aprecia una manca de litisconsorci passiu necessari, ja que no consta l'emplaçament del Comú d'Encamp, que va acordar l'aprovació definitiva de la revisió del POUP.

La classificació del sòl respon a les característiques del terreny i no a la seva propietat. En aquest cas, els agents sol·liciten que la seva parcel·la anomenada "Terra de les T." tingui la mateixa classificació que la parcel·la "A", com a sòl urbà consolidat, però no acrediten que el terreny en qüestió disposi dels serveis urbanístics bàsics que exigeix l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.

La càrrega de la prova sobre l'existència d'aquests serveis bàsics recau sobre els agents, i en aquest cas l'informe aportat és insuficient.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta dels antecedents, constitueix l'objecte d'aquest procés l'examen de la legalitat de l'acord adoptat en data 15 de setembre de 2021 per la Comissió Tècnica d'Urbanisme, que va desestimar el recurs formulat contra l'acord de 28 de maig de 2021 del Comú d'Encamp, d'aprovació definitiva de la primera revisió del Pla d'ordenació i urbanisme de la parròquia (POUP).

En concret, la part agent sol·licita que es classifiqui com a sòl urbà consolidat la parcel·la de la seva propietat anomenada "Terra de les T.", de la mateixa manera que ja ho està una altra parcel·la que també els pertany, anomenada "A". La primera d'aquestes parcel·les forma part d'una unitat d'actuació de sòl urbanitzable, mentre que la segona està integrada en una altra unitat d'actuació de sòl urbà consolidat.

Tercer.- Com a qüestió prèvia, s'ha d'examinar l'al·legació que formula el GOVERN sobre l'existència d'una manca de litisconsorci passiu necessari, pel fet que la demanda es va dirigir només contra l'Administració general i no contra el Comú d'Encamp, tot i que l'acord d'aprovació definitiva de la revisió del POUP va ser adoptat, com li corresponia, per aquesta Corporació comunal.

Aquesta Sala ja s'ha pronunciat anteriorment sobre aquesta qüestió, com es pot veure en la sentència núm. 62-2007, de 22 de novembre, la qual afirma que:

"De tota manera, l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari no actua en el procés administratiu de la mateixa manera que en el procés civil. Segons l'article 34 de la Llei jurisdiccional, l'escrit de demanda ha de contenir les indicacions necessàries per tal d'identificar les persones que ostentin la condició tant de part demandada com de mers interessats, en els termes previstos als articles 24 i 25 de la mateixa llei. Ara bé, el fet de què puguin existir d'altres interessats que no hagin estat identificats inicialment no comporta de forma necessària un obstacle a la viabilitat de la demanda. Amb aquesta finalitat, la pròpia llei preveu la publicació d'un avís al Butlletí Oficial del Principat, per tal de fer saber la interposició de la demanda als possibles adherents, tal com ho disposa l'article 43 de la mateixa, això sens perjudici de la necessitat de què la Batllia procedeixi quan sigui necessari a la notificació personal, com es desprèn de la sentencia del Tribunal Constitucional de 15 de març de 2004. En definitiva, la manca de la necessària notificació als interessats ha de comportar l'esmena d'aquesta deficiència, i no la mera denegació de les pretensions de l'agent".

En aquest cas, el contingut de les actuacions permet concloure que el Comú d'Encamp, que és òbviament interessat en aquest procés, ha pogut conèixer de forma suficient la substanciació del mateix. D'una banda, a través de la publicació del corresponent avís al Butlletí Oficial, el coneixement del qual és lògicament més exigible a una Administració pública que a un particular, i, d'altra banda, atès que en via administrativa ja se li va fer saber la interposició del recurs davant la Comissió Tècnica d'Urbanisme i, malgrat això, va optar per no formular escrit d'al·legacions.

En conseqüència, procedeix abordar l'examen del fons de la qüestió litigiosa sense necessitat d'actuacions addicionals.

Quart.- Sobre la classificació dels terrenys com a sòl urbà consolidat, convé recordar la constant jurisprudència d'aquesta Sala sobre la qüestió litigiosa. Com va declarar la sentència núm. 52-2011, de 15 de setembre:

"L'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, en la redacció que li va donar la Llei 8/2006, de 21 de juny, disposa que "constitueixen sòl urbà consolidat, i així han de ser qualificats pel Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, tots aquells terrenys que disposin almenys d'accés rodat i dels serveis d'aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració, i subministrament d'energia elèctrica, per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament".

Segons l'article 7.1.a) del Reglament urbanístic, que desenvolupa el precepte anterior, constitueixen el sòl urbà, entre d'altres, els "terrenys amb urbanització consolidada pel fet de posseir els serveis urbanístics bàsics d'accés rodat, aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració i subministrament d'energia elèctrica. Les característiques d'aquests serveis urbanístics bàsics han de ser les adequades per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament".

Per la seva banda, l'article 8.1.1 del Reglament urbanístic disposa que "el sòl urbà consolidat està integrat pels terrenys que disposen dels serveis urbanístics bàsics i que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ordena directament, sense remetre a l'aprovació ulterior de planejament derivat, i en conseqüència inclou en una unitat d'actuació de gestió directa. Tanmateix, no s'exclou la necessitat de planejament derivat en sòl urbà consolidat en els casos en què pel seu estat de conservació, algunes àrees hagin de ser objecte d'operacions de renovació".

També resulta especialment rellevant l'article 7.2 del Reglament urbanístic, segons el qual la construcció de carreteres i vials de connexió entre poblacions no atorga per sí mateixa a les finques confrontants la condició de sòl urbà.

Com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 37-2008, de 5 de maig, quan un instrument de planejament inclou un terreny en una unitat de sòl urbanitzable, "la substitució d'aquesta adscripció per la classificació del terreny com urbà i a més urbà consolidat, si aquesta pretensió es basa en l'existència dels serveis urbanístics bàsics, passa per una activitat probatòria, en seu judicial, molt precisa i a càrrec de qui la demana. Aquesta activitat consisteix en identificar, amb la demanda, la superfície dels terrenys dels quals es demana la classificació, situant-los exactament sobre els plànols i en demostrar que són els terrenys els que disposen dels serveis bàsics adequats". A més, cal exposar "quin és el grau de compliment de les càrregues urbanístiques que ha de suportar tot terreny en el procés de transformació del sòl i la viabilitat econòmica de la unitat d'actuació del sòl urbanitzable un cop perduda la porció de terreny que per raó de la nova classificació se n'hagi de separar".

En casos com el que ara s'examina, en què es demana la classificació com a sòl urbà consolidat dels terrenys de la part agent, enlloc de com a sòl urbanitzable que preveu el Pla urbanístic parroquial, són aplicables les exigències abans esmentades, que es refereixen a la necessitat d'acreditar l'existència dels serveis que contempla l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, en la redacció vigent, i, a més, que els mateixos són suficients per atendre les necessitats del conjunt de la unitat d'actuació, sense que siguin necessàries noves obres d'urbanització.

Cinquè.- En primer lloc, s'han de desestimar les al·legacions de les recurrents sobre l'existència d'una hipotètica indefensió. L'examen de l'expedient administratiu i de les actuacions judicials permet apreciar que el debat s'ha centrat des de l'inici sobre l'existència dels serveis bàsics que requereix l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, i així es va recollir en la pròpia resolució impugnada de la Comissió Tècnica d'Urbanisme. També la demanda dels agents i la contestació del GOVERN plantegen clarament aquesta qüestió, i la sentència de la Batllia hi dona la resposta que considera adequada. En conseqüència, el debat processal s'ha desenvolupat dins dels termes que han plantejat les parts, amb plena congruència respecte dels mateixos, de manera que no té sentit al·legar en aquesta instància una indefensió que evidentment no s'ha produït.

Sisè.- A la vista del contingut de l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme i de la jurisprudència que l'ha interpretat i aplicat, a la qual ja s'ha fet referència, s'ha de concloure que no ha quedat acreditada en absolut l'existència en la parcel·la litigiosa de tots els serveis que exigeix el precepte esmentat.

L'informe tècnic que es va adjuntar a la demanda és inconcret sobre aquest punt, com també sobre l'exacta ubicació de la parcel·la, sobre la situació dels serveis exigibles, i també sobre la seva suficiència per atendre les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament.

Com també recull la sentència apel·lada, el simple fet que les entitats recurrents siguin propietàries de les dues parcel·les litigioses no justifica que se'ls hagi d'atorgar una mateixa classificació, ja que aquesta depèn de la tipologia de cadascun dels terrenys i no de la seva titularitat.

En definitiva, la manca d'acreditació del requisit essencial que exigeix l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, per a la classificació de la parcel·la de les recurrents com a sòl urbà consolidat, justifica la desestimació del recurs, sense que els altres arguments que s'articulen en l'apel·lació siguin rellevants per desvirtuar aquesta conclusió.

Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen les entitats Ribes i Tur contra la sentència dictada el 8 de maig de 2022 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.