Atribució de l'ús del domicili familiar en les situacions de crisi matrimonial: criteris per a la seva atribució (185/04)
- Resolució
- Sentència · 17/03/2005
- ROJ
- STSJAD 56/2005
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2005:56
- Recurs
- 185/04
- Ponent
- Antoni Bruguera Manté
- Magistrats
- Antoni Bruguera Manté, Joan Manel Abril Campoy, Jean Louis Vuillemin
- Descriptors
- LLEI QUALIFICADA DOMICILI FAMILIAR SEPARACIÓ MATRIMONIAL NEGOCI CASS
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Morillo contra la sentència que havia atribuït l'ús del domicili conjugal al seu ex-marit, el Sr. Zurita, en el marc d'un procés de separació matrimonial. La decisió es basa en l'article 56 de la Llei Qualificada del Matrimoni, que estableix que l'ús del domicili familiar s'atribueix al cònjuge més necessitat en cas de separació. La sala ha considerat que la Sra. Morillo no és la més necessitada, ja que viu i treballa en un negoci de restaurant i hospedatge que regenta des de fa quatre anys, mentre que el Sr. Zurita continua vivint en el domicili que van compartir. Per tant, la sentència original queda confirmada sense costes.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Antoni Bruguera Manté Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin
SENTÈNCIA DE 17 DE MARÇ DE 2005
Atribució de l'ús del domicili familiar en les situacions de crisi matrimonial: criteris per a la seva atribució
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En els autes de núm. B-1490-2/03, tramitats pel procediment abreujat en demanda de separació instada per la Sra. Morillo contra el Sr. Zurita, el 7 de setembre darrer la Hble. Batlle, actuant com a Tribunal Unipersonal, va dictar una Sentència en què va declarar la separació matrimonial, va atribuir a l'espòs el domicili conjugal i va desestimar les altres peticions de la demanda.
II.- Disconforme la Sra. Morillo que s'hagi atribuït l'ús de la vivenda conjugal al Sr. Zurita, formula per aquesta raó aquest recurs d'apel·lació el qual ha estat substanciat tal com mana la Llei.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.
FONAMENTS DE DRET
I.- L'art. 56 de la Llei Qualificada del Matrimoni disposa que en els supòsits de separació conjugal, l'ús del domicili familiar i dels seus objectes, que no siguin personals de cadascun dels cònjuges, es determina, a manca d'acord, tenint en compte el cònjuge més necessitat i l'interès dels fills.
Ni l'un ni l'altre litigant ha fet valer en aquest cas l'interès dels fills (Macias i Macias, de 24 i 23 anys actualment) per afavorir que l'ús del domicili familiar sigui atribuït a l'un o a l'altre cònjuge, i només consta (en la denúncia feta per la Sra. Morillo contra el seu mèrit a la policia el 18 de desembre de 2001) que Macias va marxar amb la seva mare del domicili conjugal als primers des de desembre de 2001, mentre que Macias es va quedar en aquell domicili amb el seu pare.
Als efectes d'aplicar l'esmentat art. 56 i atribuir el domicili que fou familiar al cònjuge més necessitat, escau tenir en compte que la Sra. Morillo es va absentar de la llar (sense que aquí importin les causes) els primers dies del mes de desembre de 2001; que es va instal·lar a la Residència del ORG_0 de la qual n'és propietària o gerent i es dedica a l'hospedatge, i que des de llavors viu i treballa en el dit restaurant (les seves respostes a les posicions, folis 48, 49 i 55 en relació amb la denúncia dels folis 30 i 31) on dorm en una de les cambres que hi ha; el qual negoci regenta des del mes d'abril de 2001, i el seu fill dorm en una altra cambra del mateix negoci.
La Sra. Batlle no ha considerat que sigui el de la Sra. Morillo l'interès més necessitat de protecció; i així ho considera també aquesta Sala vist que la Sra. Morillo viu i treballa des de fa més de quatre anys en la seu del negoci de restaurant i d'hospedatge que regenta, mentre que el seu espòs continua vivint en el domicili de què ella va marxar (sense, repetim, que escaigui examinar-ne els motius); i sense que sigui impediment per a aquesta determinació, que el domicili que va ser familiar estigui llogat a nom de la Sra. Morillo, ja que l'únic que aquí importa es constatar que aquesta darrera té hostatge en la seu del negoci, mentre que no s'acredita que el Sr. Zurita tingui altre lloc on habitar.
Escau per consegüent rebutjar el recurs i confirmar la Sentència de la Hble. Batlle, sense costes atesa la naturalesa del procediment i en no apreciar-se temeritat.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR aquest recurs de cassació; CONFIRMAR la Sentència apel·lada i NO FER declaració de les costes del recurs.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia,
per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.