Trencament principi d'igualtat en refusar una contraprestació per la cessió de terrenys. (93-039)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: 93-039

S E N T E N C I A NUM: 95-02

PARTS:

Apel.lant: Sr. Izquierdo

Representant: Sra. Cepeda

Advocat: Sr. Escolano

Apel.lada: M.I.Govern

Representant i Advocada:Sra. Sanç

COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:

President: LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: Bernard Plagnet

Albert Andrés Pereira

1995.

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de gener de

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número 93-039.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La sentència de data 11 de juliol de 1994 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i a les al.legacions de les parts, va estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Izquierdo contra el M.I. Govern, i va condemnar aquest darrer a abonar-li una indemnització de 18.871.020 pessetes, com a conseqüència de l'actuació administrativa que havia suposat un trencament del principi d'igualtat davant les càrregues públiques, en refusar al demandant una contraprestació per la cessió de determinats terrenys destinats a l'eixamplament de l'Avinguda Tarragona i vial contigu al riu Valira, que, en canvi, havia estat atorgada al propietari de la finca adjacent.

2.- Contra aquesta sentència, la part agent presentà recurs d'apel.lació el 21 de juliol de 1994, el qual va ésser posteriorment formalitzat davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia. La recurrent sosté que la indemnització que li ha estat assenyalada és insuficient, ja que nomes comprèn la part de terreny cedida per a l'eixamplament de l'Avinguda Tarragona, mentre que es prescindeix de les superfícies destinades al vial contigu al riu Valira, respecte de les quals són aplicables els mateixos criteris que la sentència apel.lada pren en consideració quant als primers. A més, sol.licita que es condemni l'Administració al pagament dels interessos corresponents.

3.- Per la seva part, la representació del M.I. Govern va interposar també recurs d'apel.lació contra la sentència del Tribunal de Batlles, sol.licitant la revocació de la mateixa per entendre que no s'havia produït un trencament del principi d'igualtat, ja que la causa de la cessió dels terrenys era diferent en els dos supòsits que l'esmentada sentència pren en consideració.

4.- Dels respectius escrits se'n va donar trasllat a la part contrària, les quals els van contestar en el sentit de sol.licitar la desestimació del recurs advers i l'estimació del propi, ratificant els arguments anteriorment formulats en defensa de les respectives pretensions.

5.- El dia 17 de novembre de 1994, tingué lloc l'acte de la vista oral, en el qual les parts van exposar allò més adient a la defensa de llurs interessos.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El principi d'igualtat davant la llei constitueix una de les regles fonamentals de l'Estat de Dret i té com a objectiu assegurar que tots els ciutadans reben un idèntic tractament jurídic per part dels poders públics, de manera que resta exclosa tota forma de discriminació. Aquest principi, recollit ja a l'article 21 del Codi de l'Administració, ha estat incorporat al Títol II de la Constitució del Principat, relatiu als drets i llibertats, i en concret al seu article 6.1

D'altra banda, tal i com recorda la sentència impugnada, el trencament de la igualtat davant la llei i davant els serveis públics constitueix una de les causes que poden comprometre la responsabilitat administrativa, segons ho disposa l'article 59.3 del Codi de l'Administració, bé quan es refusa a alguna persona els avantatges atorgats a d'altres que es trobin en la mateixa situació, o bé quan li és imposada una càrrega superior a les que pesen sobre els altres ciutadans, sense que aquesta desigualtat de tracte pugui ser justificada per motius legítims.

Tercer.- En el cas que es planteja en aquest procés la part agent demana que es declari l'existència de responsabilitat administrativa pel fet de que no li va ser reconeguda cap mena d'indemnització per la cessió de determinats terrenys de la seva propietat, que havien de ser destinats a l'eixamplament de l'Avinguda Tarragona i del vial contigu al riu Valira, mentre que l'Administració ha concedit al propietari de la finca adjacent, com a conseqüència d'una cessió feta per aquest amb idèntica finalitat, una compensació que importa la quantitat de cent milions de pessetes.

Com resulta dels antecedents d'aquesta resolució, la sentència apel.lada ha apreciat efectivament la concurrència d'un tractament discriminatori per part de l'Administració demandada, si bé ha limitat l'abast del mateix, entenent que només són equiparables les respectives situacions quant a la cessió dels terrenys contigus a l'Avinguda Tarragona, mentre que els destinats a l'obertura del vial del riu Valira, que foren únicament cedits pel demandant, han de quedar exclosos atès que, al tractar-se de vials diferents, era possible que l'Administració emprés solucions també diferents.

Quart.- Resulten encertades les conclusions de la sentència impugnada quant a l'existència d'una actuació atemptatòria al principi d'igualtat, com a conseqüència del fet de que dos situacions equiparables han rebut un tractament radicalment diferent per part de l'Administració pública. En aquest sentit, cal considerar que l'identitat de situacions és especialment palesa pel fet de que es tracta de dos terrenys adjacents i, per tant, de característiques ben similars. D'altra banda, resulta igualment idèntic el destí que es pretén donar als terrenys cedits, finalitat que no és altra que l'obtenció per part de l'Administració pública dels terrenys necessaris per a la realització d'una obra d'urbanització. Des del punt de vista objectiu no es pot apreciar, doncs, que existeixi una causa diferent entre la cessió de terrenys realitzada pel demandant i la que afectà la finca limítrofa.

Cinquè.- El fet de que el demandant es veiés privat d'una part del terreny de la seva propietat, a banda i banda del mateix, amb la finalitat d'urbanitzar dos carrers diferents, com son l'Avinguda Tarragona i el vial contigu al riu Valira, mentre que el propietari de la finca adjacent només va cedir terrenys per a l'eixamplament de la primera, no pot suposar, tanmateix, una diferència de règim entre les cessions realitzades amb una i altra finalitat. En efecte, atès que ambdós carrers formen part del mateix pla viari, no es pot considerar que les condicions en que es va obtenir la cessió de terrenys amb destí a un i altre puguin ser substancialment diferents, éssent predicable també en aquest cas la identitat de causa que abans ha quedat exposada. En conseqüència, la indemnització que correspon al demandant ha de ser referida a la totalitat del terreny cedit, i en aquest sentit han de modificar-se els pronunciaments de la sentència apel.lada.

Sisè.- Atès que el demandant va cedir un total de 745 m2, mentre que el propietari de la finca adjacent ho va fer per un total de 731'28 m2, obtenint una compensació xifrada en cent milions de pessetes, ha de ser reconeguda a favor d'aquell la indemnització corresponent, si bé amb el límit de la quantitat sol.licitada a l'escrit de demanda, d'acord amb el principi de congruència.

No es pot acceptar, per contra, la petició del Govern de que es determini que la seva obligació consisteix en realitzar una obra de construcció de murs perimètrics i de fonamentació de les mateixes característiques que la prevista per a la finca adjacent, ja que això no beneficiaria en absolut al demandant, el qual ja no és titular de l'immoble objecte d'aquest recurs, com es desprèn dels documents aportats a les actuacions.

Setè.- Atesa l'eficàcia constitutiva d'aquesta resolució pel que fa a l'establiment de l'obligació del Govern d'indemnitzar al demandant, no és procedent donar lloc a l'abonament dels interessos de demora que aquest sol.licita.

Decisio

D E C I S I O

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

1r.- Estimar parcialment el recurs d'apel.lació formulat pel Sr. Izquierdo contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles d'11 de juliol de 1994, la qual es revoca pel que fa a l'import de la indemnització reconeguda a favor del demandant, la qual es fixa en la suma de 98.356.000 (noranta-vuit milions tres-centes cinquanta-sis mil) pessetes.

2n.- Desestimar el recurs que interposa el M.I. Govern contra l'esmentada sentència.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

NOTIFICACIO:

La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................

..........................................................

.... mitjançant el lliurament d'una còpia certificada.

I llegida, la signen, fet del qual en dono fe,

La secretària,

Hoyos