Acció negatòria de servitud; extinció de servitud per confusió dels predis dominant i servir

Sentència

Magistrats

Immaculada Rodríguez Díaz Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

SENTÈNCIA 000138-2025 DE 22/09/2025

Ponent : Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Data : 22/09/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000073/2025

Nig : 5300542120230002721

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00138

SENTÈNCIA 000138/2025

PARTS:

Apel·lant: ORG_1

Representant: Sra. Ferreras

Advocat: Sr. Manso

Apel·lat: Sr. Agullo

Representant: Sra. Moliner

Advocat: Sr. Bueno

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

OBJECTE: Acció negatòria de servitud; extinció de servitud per confusió dels predis dominant i, servent.

Andorra la Vella, a 22 de setembre del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 18/12/2023 la representació processal de les Sres. Zapata i Ribes formulava demanda contra el Sr. Agullo demanant es dictés Sentència:

"1.- declarant que qualsevol limitació del domini del senyors Galván i Zapata sobre les parcel·les referides als apartats Segon i Tercer de la present demanda continguda a l'epígraf de "CARRECS I CONDICIONS" de l'escriptura autoritzada pel que fou Notari del Principat senyor Matias ALEIX SANTURÉ el dia cinc d'agost de mil nou-cents setanta-set sota el número 994 del seu protocol, així com, en general, qualsevol servitud real o limitació dels seus drets de domini que constessin a l'escriptura pública de constant referència ja sigui activament o passivament i sobre o en relació de les parcel·les de terreny adquirides pels senyors Galván i Zapata en mèrits de les escriptures autoritzades pel Notari Rossend JORDANA BESOLÍ els dies deu de juny de mil nou-cents setanta sota el número 372 del seu protocol i deu de maig de mil nou-cents setanta-u sota el núm. 284 del seu protocol referides als apartats Segon i Tercer de la present demanda, es va extingir automàticament el dia 5 d'agost de 1977 per confusió i amb efectes definitius pels adquirents i els seus successors, en confluir la seva condició de propietaris de les parcel·les de terreny per ells adquirides en mèrits de les repetidament al·ludides escriptures autoritzades pel que fou Notari del Principat Rossend JORDANA BESOLÍ els dies deu de juny de mil nou-cents setanta i deu de maig de mil nou-cents setanta-u sota els número 372 i 284 del seu protocol de cadascun dels anys referits i l'adquirida en mèrits de l'escriptura autoritzada pel que també fou Notari del Principat senyor Matias ALEIX SANTURÉ el dia cinc d'agost de mil nou-cents setanta-set sota el número 994 del seu protocol.

2.- declarant que el dret de domini dels senyors Galván i Zapata en relació a les parcel·les de terreny per ells adquirides en mèrits de les repetidament al·ludides escriptures autoritzades pel que fou Notari del Principat senyor Matias ALEIX SANTURÉ el dia cinc d'agost de mil nou-cents setanta-set sota el número 994 del seu protocol i pel Notari Rossend JORDANA BESOLÍ els dies deu de juny de mil nou-cents setanta i deu de maig de mil nou-cents setanta-u sota els números 372 i 284 del seu protocol de cadascun dels anys referits, no esta subjecte ni afectat a cap altra servitud o limitació establert entre les dites parcel·les de terreny i de cadascuna d'elles en relació a qualsevulla de les altres, ja sigui activament o passivament, perquè en el cas d'haver existit s'hauria igualment extingit de manera automàtica el dia 5 d'agost de 1977 per confusió i amb efectes definitius pels adquirents i els seus successors, en confluir la seva condició de propietaris de totes i cadascuna de les parcel·les de referència i objecte de la present demanda.

3.- Imposar a la part demandada la totalitat de les costes processals de conformitat amb els articles 350 i concordants del vigent Codi de Procediment Civil".

2.- El 05/03/2024 la representació processal del Sr. Agullo contestava la demanda, oposant-se a ella i demanava que es dictés Sentència desestimant la demanda de declaració d'extinció de servitud, en exercici de l'acció negatòria per confusió en tots els seus termes i, que s'imposés les costes a la part agent, incloent els honoraris d'advocat i de procuradora.

3.- Per aute del 28/10/2024 el Tribunal a quo estimava la sol·licitud de successió processal que havia estat promoguda per l'associació ORG_1, tenint aquesta per subrogada en la posició de la part agent, en el lloc de les Sres. Zapata i Ribes.

4.- El 19/11/2024 es celebrava l'audiència prèvia del present procediment, en els termes que es contenen en l'acta de la mateixa data, adoptant la Sra. Batlle les resolucions que es van posteriorment reflectir en l'aute del 21/11/2024.

5.- El 20/02/2025 es celebrava el judici oral i, el 05/03/2025 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Desestimar la demanda interposada per l'ASSOCIACIÓ ORG_1 contra el Sr. Agullo, en tots els seus termes.

Segon.- Condemnar a la part demandant a satisfer les costes processals de primera instància del present procediment, en el contingut previst a l'article 356 Codi de Procediment Civil."

6.- Contra aquesta resolució ha formulat, per escrit del 9/04/2025, recurs d'apel·lació la representació processal de la ORG_1, demanant la seva revocació i, que en el seu lloc es dicti nova Sentència que aculli totes les pretensions articulades a la demanda i, imposant les costes d'ambdues instàncies a l'adversa.

7.- El 10/06/2025 la representació processal del Sr. Agullo s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat de contrari.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Exposició dels motius de recurs.

Fonamenta la part apel·lant el seu recurs en:

Que havia quedat acreditat a les actuacions que les seves mandants originàries (Sres. Zapata i, Ribes), havien esdevingut propietàries de cadascuna de les tres parcel·les (de color negre groc i, vermell) que apareixien perimetrades al plànol o, croquis que va acompanyar amb la seva demanda de document núm. 3 (foli 21 dels autes principals). Que si bé a l'escriptura autoritzada pel Notari Sr. Matias ALEIX SANTURÉ el 05/08/1977, amb el núm. 994 del seu protocol -en mèrits de la qual adquirien la parcel·la pintada en el croquis de color groc- es feia menció a uns "càrrecs i, condicions" i, en particular a un dret real de servitud, s'havia de tenir en compte que únicament es referenciaven tres finques o, parcel·les. Per això s'havia de considerar que el predi dominant era la parcel·la pintada de color groc al croquis i, els predis servents eren els que confrontaven amb ella per les seves bandes ponent i sol ixent (pintades respectivament de color vermell i, negre) i, que eren les finques que pretesament havien de limitar-se per deixar lliure el camí que havia de transcorre per la parcel·la pintada de groc.

Que essent que la propietat dels predis servents i, dominant requeia en la mateixa persona, segons el dret vigent al Principat, qualsevol servitud existent entre les finques afectades hauria quedat automàticament extingida, a més de que no existia cap causa o, finalitat o, utilitat que justifiqués en dret cap mena de limitació sobre la propietat de la seva representada.

Que la sentència apel·lada havia admès la tesis de la part contrària i, doncs que la relació de servitud no era entre les tres finques que apareixien al croquis, sinó que totes elles eren gravades en favor dels venedors i, successors. Que aquesta tesis però no es podia admetre. En primer terme perquè el dret real de servitud s'havia d'establir entre immobles i, no en favor de persones. En segon terme perquè el dret vigent al Principat deia que qualsevol limitació del dret de domini havia de tenir una causa justa, una finalitat concreta i, un interès digne de protecció que justifiqués la limitació al ple domini i, no podia fer-se per pur caprici més o menys ben intencionat. I, en el cas d'autes, es deia a la sentència apel·lada que el dret de servitud contingut a l'escriptura del 05/08/1977 obeïa a que la parcel·la pintada en groc al croquis havia de transcorre un camí i, que per això no era possible l'extinció del gravamen. Però també admetia que al final el camí no es va arribar a fer mai, sinó que es va fer per un altre lloc. Conseqüentment, la limitació al dret de propietat havia de decaure perquè, segons el dret vigent, si desapareixia o no es mencionava en el pacte constitutiu la causa que justificava la limitació del dret de domini, desapareixia automàticament aquesta.

Que el Tribunal d'instància considerava que les tres finques que constaven de titularitat de la seva mandant eren predis servents i, el predi dominant seria una finca, que no constava a l'escriptura perquè era ubicada a la casa on residia la venedora, això era la Sra. Amador, afegint a més que el dret de servitud estaria constituït per un dret de vistes, tot i que aquest no havia estat al·legat mai de contrari, ço que considerava era arbitrari. Que així, tot i reconèixer la Sra. Batlle que l'escriptura del 05/08/1977 no identificava clarament els predis a favor dels quals es constituïa la servitud, no tenia cap inconvenient en interpretar, integrar i, qualificar la clàusula contractual amb tota mena de detall, el tot recolzant-se en la sentència TSJC-207/2023 d'aquesta Sala. Però aquesta interpretació s'havia de fer de conformitat amb el dret vigent. I, aquest exigia que la utilitat s'establís en favor d'una finca concreta en favor d'una altra igualment determinada i, a manca de determinació i, de definició del predi dominant el pacte constitutiu de la servitud no es podia admetre, no podent-se considerar que una finca quedi gravada de manera permanent i perpetua. Que la Sra. Batlle havia fet prova d'un exercici de pura imaginació, especulació o, presumpció totalment contràries al dret vigent, anant més enllà de la literalitat i, tenint en compte altres elements que no constaven en el document a interpretar. Així la única interpretació admissible, de conformitat amb el dret vigent era que "el notari que va autoritzar l'escriptura pública en la qual es contenen els "CARRECS I CONDICIONS" es va equivocar, no en va saber prou o no va tenir en compte el dret que era d'aplicació a les circumstàncies concretes que concorrien en la compravenda que es duia a terme en aquell instrument públic i que feia impossible la imposició als compradors que esdevenien propietaris de totes les finques ressenyades a l'escriptura de limitacions de caràcter real sobre el seu propi domini".

Que la sentència també havia obviat que tota interpretació s'havia de fer sempre contra la part que va poder donar-li un contingut més clar i no ho va fer o, contra qui va poder expressar el seu sentit més clarament i, en canvi va propiciar l'ambigüitat, com així ho establia el Digest, epígrafs 34, 5, 3, 50, 17, 56; 5, 1, 6, 48, 19, 32.

Que tampoc era admissible l'aplicació que feia el Tribunal de la teoria dels actes propis dels seus mandants originaris per negar la procedència de l'acció, doncs l'extinció de la servitud per confusió de la titularitat sobre totes les finques afectades era jurídic i, automàtic i, no depenia dels actes del propietari. Que a més van demanar declarar l'extinció de la servitud tan aviat va existir la necessitat de fer-ho perquè volien transmetre la finca.

Que el seu argument consistent en què la servitud s'hauria extingit, a més de per confusió, perquè qualsevol servitud eventual constituïa entre aquelles no tenia ni utilitat, ni causa, ni raó de ser no era extemporani, com ho havia considerat la Sra. Batlle, ni constituïa una mutatio libelli. En efecte la pròpia sentència reconeixia que la part feia referència expressa a aquest argument a la seva demanda, a més de que en el propi escrit de contesta la part contrària fonamentava la seva oposició en que una servitud -que no precisa en que consistia- constituïda entre unes finques -que no precisa quines- no podia extingir-se i, havia de continuar vigent -sense indicar per quina causa que no fos la voluntat injustificada de la venedora, havent pogut defensar-se de l'argument de la manca d'utilitat. Finalment i, en relació també a aquest motiu, l'aplicació dels principis iura novit curia i, de congruència de les sentències impossibilitaven radicalment per aplicació de la Llei l'al·legació de que va introduir de manera extemporània arguments a la causa o, que va incórrer en una mutatio libelli.

Que la seva mandant havia demostrat la confusió produïda, perquè van esdevenir propietàries de totes les finques concernides pel gravamen real, la manca de causa o, d'utilitat de la servitud i, d'interès públic del seu manteniment, perquè el camí que s'havia de traçar per la propietat dels seus mandants ja s'havia traçat en un altre lloc. En canvi, la part contrària, no havia aportat la prova de cap fet impeditiu, o excloent de la pretensió exercitada per la part i, no havia sabut explicar en benefici de qui o de que havia de romandre vigent la servitud, com tampoc per quin motiu o, causa que la justificaria.

Segon.- Contesta al recurs

Front aquest posicionament, la representació processal de la part apel·lada, ha contestat, fent expressa oposició a ella, adduint substancialment:

La sola causa d'extinció adduïda per l'actora era la confusió dels predis dominant i servent.

Sobre la confusió adduïda, com a causa d'extinció, la interpretació de la part recurrent de que la mateixa escriptura del 05/08/1977 -que establia de forma extensa i, detallada una servitud-, tenia simultàniament l'efecte jurídic immediat i, automàtic d'extingir la mateixa servitud per confusió dels predis en un mateix titular, era incoherent.

La literalitat dels pactes portaven a entendre que la voluntat de les parts va ser d'establir una servitud real ben desenvolupada de forma expressa i, extensa, en favor dels predis que eren de titularitat de la venedora, situats confrontant amb el costat nord de la Carretera d'Os, essent els predis servents les parcel·les de titularitat de la part agent.

És inaudit l'argument introduït per la part apel·lant de que la única interpretació possible ho seria que el Notari autoritzant de l'escriptura del 1978 no en va saber prou o, no va tenir en compte el dret d'aplicació a les circumstàncies concretes que concorrien en la compravenda. El Notari va exercir des del 1955 fins al 1998, cosa que denota que sabia perfectament que feia a l'any 1977. Una compravenda, que en realitat no mostrava cap complexitat.

Que no s'havia demanat la nul·litat de l'escriptura pública i, que eventualment aquesta afectaria la compravenda.

És incoherent afirmar que el Notari havia "arrastrat" pactes d'anteriors escriptures quan en realitat l'escriptura del 1978 dedicava un apartat extens als "CARRECS I CONDICIONS" que no es retrobava en les anteriors.

Sobre la mutatio libelli, argumenta que va ser en el decurs de les conclusions orals que la part actora va introduir la qüestió de la utilitat com a causa d'extinció de la servitud, havent considerat de forma ajustada a dret la Sra. Batlle que la part agent havia mutat l'objecte del litigi i, modificat o, ampliat la causa petendi, situant a la seva mandant en indefensió, doncs la sola causa d'extinció adduïda per la seva extinció ho va ser la confusió -com de fet prèviament havia estat també fet en la carta extrajudicial del 06/11/2023-. Per tant la sentència era congruent i, les cites que s'efectuaven a la demanda del mot "utilitat" eren sempre referenciades a la confusió, com també els continguts doctrinals.

Tampoc havia aportat l'actora -a qui incumbia de conformitat amb l'article 9 del Codi de procediment civil- la prova de la manca pretesa d'utilitat de la servitud.

Sobre la manca d'utilitat pública adduïda per l'apel·lant, per causa de la no execució del carrer projectat en el croquis adjunt de document 3 a la demanda, recordava que aquest croquis portava data del 23/06/1966 i, fou annexat en l'escriptura atorgada pel Notari Sr. Rossend JORDANA BESOLÍ en data 30/12/1966 i, posteriorment a l'escriptura atorgada pel mateix Notari en data 10/05/1971 pel què aquest no fou expressament elaborat per l'escriptura del 1977. Així de fet aquesta darrera ja expressava en relació a la llenca que s'obligava a deixar d'un metre per banda en la seva restant propietat que "abans" era destinada a construcció d'un camí, essent per conseqüent les parts ja plenament conscients que el camí no es construiria, evidenciant aquí un canvi d'intencions en relació a la finalitat de la llenca i, abandonant el primigeni objectiu.

En relació a la interpretació, considerava que era la part recurrent qui efectuava una interpretació inadequada de l'escriptura doncs obviava que, segons els termes de la escriptura del 1977, la llenca de terra venuda era gravada per sempre "a favor de la part venedora i, successors" amb una obligació de no poder edificar res sobre la mateixa, a una altura superior al nivell de la carretera d'Os i, una clara vocació de permanència. Per tant es definia perfectament la part beneficiada per la servitud, essent els titulars de XXXX, una casa que literalment portava segles a Aixovall. A més la llenca es situava, d'acord amb el redactat de l'escriptura, "en front i prolongació del camí d'Aixovall", precisament on es troba la casa pairal de XXXX, essent perfectament coneixedores les parts de les finques afectades des del moment que tant venedors com compradors havien mantingut una llarga relació en el temps. Per tant el redactat del text no deixava lloc a dubte, com tampoc la veritable intenció de les parts.

Tercer.- Antecedents d'interès

La controvèrsia entre les parts gira a l'entorn dels pactes continguts en l'escriptura del 05/08/1977 efectuada per davant del Notari Sr. Matias ALEIX SANTURÉ, amb el núm. 994 del seu protocol (folis 31-34) en mèrits de la qual i, segons es diu, els consorts Srs. Amador i, Blasco de XXXX, venien als també consorts Srs. Galván i Zapata "la llenca de terreny (...) situada a la Parròquia de Sant Julià de Lòria, al terme d'Aixovall, formant part de la finca anomenada "Prat de baix" de XXXX. Les confrontacions d'aquesta llenca de forma rectangular son les següents: a Orient confronta amb propietat dels compradors sobre uns vint i vuit metres cinquanta (28'50 m); a Migdia amb l'antic camí ral d'Os sobre uns tres metres (3m); a Ponent amb restant propietat dels compradors sobre uns vint i vuit metres cinquanta (28,50 m) i a Tramuntana amb la carretera d'Os sobre uns tres metres (3 m). La superfície d'aquesta llenca es aproximadament de uns VUINTANTA CINC METRES QUADRATS CINQUANTA (85,50 m2), equivalents a uns dos mil cent trenta set pams quadrats cinquanta (2.137,50 p2). Les parts donant-se per assabentades de la situació i la configuració d'aquesta llenca prometen res reclamar sobre aquests particulars amb el ben entès que dita llenca queda i quedarà sempre situada en front i prolongació del camí d'Aixovall";

I, en particular en el pacte referit en la mateixa escriptura com a "CARRECS I CONDICIONS" que resa com segueix:

"La present venda és consentida i acceptada entre les parts baix les condicions següents:

1º.- dita llenca de terra venuda serà gravada per sempre a favor de la part venedora i successors amb una obligació de no poder edificar res sobra la mateixa, a una altura superior al nivell de la carretera general d'Os.

2º.- la part compradora s'obliga com es va pactar, a deixar un metre (1m) per banda, en la seva restant propietat, confrontant amb aquesta llenca, abans destinada a construcció d'un camí a fi i efecte que l'espai entre les eventuals edificacions sobre una i altra parcel·la, tingui com a mínim cinc metres (5m) d'ample.

3º.- Els edificis que es puguin construir en aquest indret, tindran portes i finestres donant sobre dita llenca de terreny, però cap balconada o tribuna que restringeixi l'espai de cinc metres (5m.) previst d'edifici a edifici.

4º.- la part compradora podrà tancar aquesta seva llenca de terreny amb una paret de tanca no superior a un metre cinquanta (1,50m.) d'altura, a partir del nivell de la carretera d'Os.

5º.- En aquesta llenca de terreny no s'hi podran plantar arbres, no obstant es podrà cimentar.

6º.- la part compradora podrà utilitzar el sota-sol d'aquesta seva llenca de terreny, avui dia comprada, per a pàrquing o passatge, així com per a fer-hi passar qualsevol servei o servitud.

I amb dites clàusules, pactes i condicions i no altrament, fa la part venedora a la part compradora aquesta venda amb totes les clàusules d'extracció de domini, possessió, constitut, cessió i mandat de tots drets i accions i constitució de procuradors com en cosa pròpia."

A la demanda es diu que aquestes condicions pretendrien ésser, pel seu contingut, la constitució d'una servitud -o en qualsevol cas d'una limitació del dret de propietat de caràcter real- en favor de la parcel·la de terreny acolorida de groc en el croquis que consta de document 3 -foli 21 dels autes principals- (que seria el pretès predi dominant), que s'adjunta a continuació anonimitzat:

i de la que serien predis servents les parcel·les perimetrades en color negre i vermell al croquis de referència, parcel·les que havien estat adquirides prèviament per ells mitjançant sengles escriptures de compravenda:

de 10/06/1970 atorgada pel Notari Sr. Rossend JORDANA BESOLÍ (núm. 372 del seu protocol), essent la part venedora el Sr. Vall (Tomàs del Tarter).

Aquesta primera finca és descrita com "una parcel·la de terreny formant part de la finca anomenada "Prat de Baix", de la qual es segregà en el seu dia, situada al terme d'Aixovall d'aquesta parròquia, tenint la forma d'un quadrilàter irregular, quins costats el de Solixent, llindant amb propietat del Sr. Marti, medeix 28,50 metres comptats a partir de la carretera que va a Os el de Migdia, llindant amb l'antic camí ral, medeix 8 metres; el de Ponent, llindant amb propietats dels compradors, medeix 26,10 metres; i el del Nord, llindant amb carretera que va a Os, medeix 8 metres."

I, és correspon a la perimetrada en el croquis de color negre.

Es diu s'adquireix lliure de càrregues i gravàmens, si bé consta aquest pacte especial:

"1er.- pel costat Solixent de la parcel·la venuda, lindant amb restant propietat de les venedores, aquestes cedeixen una franja de tres metres d'amplada destinada a la construcció d'un camí o carrer, que juntament amb un metre que haurà de deixar el comprador i un altre metre els futurs compradors de parcel·les de l'altra costat, haurà de tenir una amplada de cinc metres.

2on.- quan el comprador vulgui edificar, haurà de deixar pel costat Nord, llindant amb carretera que va a Os, una franja de terreny de dos metres d'ample destinada a vorera o acera."

De 10/05/1971 per davant del Notari Sr. Rossend JORDANA BESOLÍ (núm. 284 del seu protocol), essent la part venedora els Srs. Marti BARÓ i Garzón.

Aquesta finca és descrita com a "parcel·la de terreny que havia format part de la finca anomenada de "PRAT DE BAIX", de la qual fou segregada, situada al terme d'Aixovall d'aquesta parròquia, tenint la forma d'un quadrilater irregular, amb una superfície de tres cents quaranta un metres quadrats seixanta decímetres quadrats (341,60m2). Confronta a Solixent, amb propietat de "ORG_0"; a Migdia, amb camí vell que va a Hos; a Ponent amb carrer en projecte; i al Nord, amb carretera que va a Hos. Es fa constar que un plànol de la parcel·la descrita fou protocol·litzat amb l'escriptura de venda perpètua a favor dels consorts Srs. Vives-Tarrado per mi autoritzada als trenta de setembre de mil nou cents seixanta sis";

I, es correspon a la perimetrada de color vermell.

Es diu és "franca i lliure de cargues o gravàmens, amb totes les seves entrades i sortides, drets, servituds i pertinències universals, desprenent-se del domini de la cosa venuda que traspassen a favor dels compradors, i amb els mateixos pactes i condicions en que ho tenen adquirit, que aquests darrers manifesten conèixer i acceptar"; essent aquests els que consten en l'escriptura pública de compravenda entre els Srs. Amador (com a part venedora) i, Marti BARÓ (com a part compradora), atorgada pel Notari Sr. Rossend JORDANA BESOLÍ en data 30/09/1966, amb el núm. 430 del seu protocol i, per tant: "pel costat ponent de la parcel·la venuda, la venedora cedeix una franja de terreny de tres metres d'amplada per tota la llargada de la parcel·la, destinada a la construcció d'un carrer, que juntament amb un metre que ha de deixar el comprador i un altre el propietari de la parcel·la de l'altre costat, haurà de tenir una amplada de cinc metres." Tanmateix és d'interès precisar aquí que és en aquesta escriptura que "per millor delimitació de la parcel·la venuda, es protocol·litza amb aquesta escriptura un plànol de la mateixa en el qual hi figura delimitades per les lletres A B C D A que firmen les parts", plànol que és el que figura al foli 21 dels autes principals.

No obstant, atenent que la titularitat del predi servent i, dominant, amb la darrera escriptura de compravenda del 05/08/1977, requeia en la mateixa persona, defensaven els actors que s'hauria produït l'extinció automàtica i, definitiva del dret de servitud, més quan no s'admetia en dret romà les anomenades servituds de propietari i, encara menys servitud de venedor.

Per això exercien l'acció negatòria de servitud, tot demanant que es declari que els "CARRECS I CONDICIONS" que constaven en l'escriptura del 05/08/1977 s'havien extingit, per confusió automàtica el mateix dia 05/08/1977, en confluir la propietat dels predis dominant i servents i, per total absència de causa i d'existència de finalitat o utilitat que justifiqui o empari en dret cap mena de limitació sobre el seu dret de propietat. Així particularment, demanaven que es declari que "qualsevol limitació del domini (...) servitud real o limitació dels seus drets de domini" sobre les parcel·les que van ser per ells adquirides en mèrits de l'escriptura autoritzada pel Notari Sr. Matias ALEIX SANTURÉ el dia 05/08/1977, amb el número 994 del seu protocol i, també de les escriptures anteriorment autoritzades pel Notari Sr. Rossend JORDANA BESOLÍ els 10/06/1970, amb el número 372 del seu protocol i 10/05/1971, amb el núm. 284 del seu protocol, es van extingir automàticament el mateix dia 5/08/1977 per confusió entre els propietaris dels predis servents i, dominant i, amb efectes definitius pels adquirents i els seus successors, això és avui la ORG_1 i; congruentment amb aquesta pretensió que es declari que el seu dret de domini en relació a les referenciades parcel·les no està subjecte, ni afectat per cap servitud o limitació.

Pretensió a la què es va oposar la part demandada, avui apel·lada, per considerar que la llenca perimetrada de color groc no era en absolut el predi dominant sinó servent, juntament amb les altres dos parcel·les immediatament veïnes (color negre i vermell) i, el dominant ho serien els predis que es situaven al costat nord de la Carretera d'Ós de Civis, dits Camps de l'Hort o de l'Hortal, de titularitat de XXXX i, per tant aleshores de la Sra. Amador i, ara del seu successor, Sr. Agullo.

I, és aquesta darrera tesis que acull el Tribunal d'instància en la sentència apel·lada tot considerant que de la simple lectura de l'escriptura de 05/08/1977 se'n dedueix clarament la voluntat d'ambdues parts de "constituir una servitud i uns gravàmens de naturalesa real sobre les finques negra, vermell i groga", de propietat dels compradors -el matrimoni Galván i Maria Ribes MARTELL- a favor dels predis que eren de titularitat de la venedora, Sra. Amador i, que per tant es situaven al costat nord de la carretera d'Ós. I conclou que la titularitat dels predis dominant i, servent respecte dels gravàmens o servitud pactats a l'apartat "CARRECS I CONDICIONS" de l'escriptura de compravenda de data 05/08/1978 no pertanyen a la mateixa persona i, que per tant no han quedat extingits de forma automàtica el mateix dia, ni amb posterioritat, per confusió. A més, determina que la part actora va introduir, per primera vegada, en seu de conclusions i, doncs de forma extemporània, un nou motiu que justificaria l'extinció de la servitud, fonamentat aquest en la manca d'utilitat o, causa, és a dir per no tenir una finalitat o raó de ser perquè els pactes entre uns i altres tenien com a única finalitat la construcció d'un camí o carretera que mai s'arribà a construir. Per això l'inadmet, tot i que a títol de reforç, indica que el resultat probatori no permetia concloure que la servitud havia perdut utilitat, finalitat o, causa, més quan no s'havia demanat la nul·litat de l'escriptura del 1977.

Contra la referida sentència interposa recurs d'apel·lació la ORG_1 amb la finalitat d'obtenir la seva revocació i es dicti una nova Sentència que estimi íntegrament les seves pretensions articulades en el seu escrit de demanda.

Quart.- L'extinció de la servitud i/o càrregues per confusió per coincidir el titular del predi dominant i servent en la mateixa persona

Partint de l'escriptura del 05/08/1977, que no identifica altres predis que no siguin aquells que s'esmenten en la mateixa escriptura per designar la llenca de terreny objecte de compravenda, això és precisament els delimitats en el plànol del foli 21 de color negre i, vermell -i, que ja eren de titularitat del matrimoni Galván i Maria Ribes MARTELL- l'actora considera que necessàriament únicament aquests podien ser identificats com a predi dominant i, servent.

Ningú qüestiona aquí que el dret real de servitud ha de recaure sempre sobre finques, fins al punt que segons el Digest 8, 4, 4, -1 sense finques no es poden constituir servituds.

Ara bé, el fet de que no s'anomenin de forma expressa en l'escriptura els predis dominant i, servent no permet per si sol arribar a la conclusió volguda per part la part apel·lant, doncs el que s'ha de cercar és quina era la veritable voluntat de les parts quan van constituir, de forma voluntària, a través dels pactes continguts en la dita escriptura, la dita servitud.

I al respecte la sentència apel·lada ha portat a col·lació, de forma encertada, la nostra jurisprudència en matèria d'interpretació dels contractes, essent la més recent aquella que es conté en la sentència núm. 110-2024, de l'11/06/2024 (TSJ-207/2023) que deia:

"Tal i com varen dir en la STJC 132/2006 de 16 de novembre (ref.2866):

"Per tal d'interpretar un contracte que van celebrar les parts en el present litigi cal tenir en compte tant criteris objectius com subjectius i mentre els primers fan prevaldre la voluntat declarada sobre la real, els segons tendeixen a cercar la veritable voluntat de les parts, tenint en compte que, com desataca el Digest 33,10,7-2 i el Codi 4,22,1, in contractibus rei veritas potius quam scriptura perspici debet, la veritable intenció de les parts ha de prevaldre sobre la literalitat de les paraules, encara que la interpretació de la voluntat real no les pot desvirtuar quan aquestes són clares."

I cal reiterar-nos en aquest principi perquè tota interpretació d'un contracte ha de buscar la voluntat real de les parts contractants que pot estar per damunt de les paraules escrites. Ja ho hem dit en les Sentències de 18/01/2024 (STJC 161/23) i 23/11/2022 (TSJC 93/22) per esmentar les més recents.

Efectivament, quan els termes escrits són clars i no deixen dubtes sobre la intenció real dels contractants (perquè no hi ha cap dada objectivable que ens permeti establir que no hi hagi concordança entre les paraules i la voluntat real), la interpretació literal no només és el punt de partida sinó el d'arribada del procés interpretatiu (in claris non fit interpetatio). Aleshores, ja no resta cap mena d'escletxa que, amb el pretext de la labor interpretativa, és pugui modificar una declaració que resulta clara i precisa. La interpretació literal ha de prevaler sempre quan no hi hagi proves practicades que la desmenteixin (STSJC de 26.4.201 núm. 1571) o bé quan s' ha atorgat en escriptura pública , la legitimitat i autenticitat no es discuteix (SSTSM 19/08/1987 núm. 195).

Però la interpretació literal també pot ser primerament el punt de partida i pot contribuir decisivament a la seva interpretació quan es detecten disposicions interpretables a causa d'una manca de claredat; contradiccions o buits; o per la mateixa conducta dels contractants. En aquests casos cal acudir a criteris hermenèutics per esvair aquelles altres interpretacions i escatir el que han realment volgut les parts. Entre el criteris hermenèutics es poden analitzar els actes anteriors, posteriors i coetanis del contractants (criteri històric); la valoració de tot el conjunt contractual i no de clàusules aïllades (criteri sistemàtic); criteris teleològics o finalistes (la doctrina de la base del negoci jurídic com a criteri funcional i lògic); quan la disputa interpretativa és accidental i recau sobre un negoci gratuït la interpretació correcta serà la que afavoreixi una menor transmissió de drets i si és onerós la interpretació correcta ha de propiciar la major reciprocitat d'interessos. Tots aquests criteris, han de venir acompanyats sota els elements correctors com el principi de conservació dels negocis jurídics (principi pacta sunt servanda) i principis rectors de la bona fe, lleialtat, confiança i autoresponsabilitat contractual. En definitiva, allò que s'ha vingut descrivint com el "canon de la totalitat".

En conclusió, res més lluny de la doctrina de la interpretació dels contractes, es situa l'afirmació de la recurrent de que cal trobar una interpretació amb criteris objectius "amb independència dels que les parts podrien voler." (pàg. 4 del recurs). Del que es tracta és precisament saber el que les parts varen voler pactar."

Pel que si transposem aquesta doctrina al nostre en cas, en resulta que aquí, si partim d'una interpretació literal, podem extreure dels termes escrits en l'apartat "CARRECS I CONDICIONS" que el que les parts van voler va ser:

D'una part, gravar per sempre, a favor de la part venedora i, successors -els Srs. Amador i Esteve Blasco PALLARES i, ara el Sr. Renat Agullo BETRIU-, la llenca de terra objecte de compravenda amb l'escriptura del 05/08/1978 (de color groc al plànol del foli 21) amb unes càrregues i, condicions consistents:

a) en no poder edificar res sobre la mateixa, a una altura superior al nivell de la carretera general d'Os;

b) permetre el tancament de la llenca de terreny amb una paret de tanca, però no superior a un metre cinquanta (1,50m) d'altura, a partir del nivell de la carretera;

c) no poder plantar arbres, si bé es permet cimentar;

d) permetre l'ús de la finca com a "sota-sol (...) per a pàrquing o passatge, així com per a fer-hi passar qualsevol servei o servitud."

D'altra part recordar que tal i com es va pactar en les escriptures anteriors les restants propietats que confrontaven amb aquesta llenca -i que ja eren de titularitat dels compradors Srs. Galván i Zapata (grafiades de color negre i, vermell al plànol del foli 21)- havien de respectar els pactes especials amb que els venedors la van adquirir i, que els Srs. Galván i Zapata van acceptar i, per tant "deixar un metre (1m) per banda, en la seva restant propietat, confrontant amb aquesta llenca, abans destinada a construcció d'un camí a fi i efecte que l'espai entre les eventuals edificacions sobre una i altra parcel·la, tingui com a mínim cinc metres (5m) d'ample"; a més de precisar que els edificis que es puguin construir en aquest indret, tindran portes i finestres donant sobre dita llenca de terreny, però cap balconada o tribuna que restringeixi l'espai de cinc metres (5m.) previst d'edifici a edifici); El tot previsiblement amb finalitat de preservar les vistes.

Per tant, tenim:

Que malgrat no s'anomena en l'escriptura expressament com a predi servent, consten clarament identificades les finques gravades amb allò que les parts anomenen en el present plet com un dret real de servitud o, que en tot cas apareix a l'escriptura com a "CARRECS I CONDICIONS":

La de color groc -que queda gravada com es diu literalment per sempre- i, que era objecte de compravenda i;

Les de color negre i, vermell (sempre segons el plànol del foli 21), que ja eren de titularitat dels esposos Srs. Galván i Zapata i, que constaven gravades amb una cessió voluntària en mèrits de les anteriors escriptures (de manera que no és contravé la disposició del Digest 8, 4, 8 que no admet la constitució d'una servitud sobre una finca aliena), essent en tot cas clara la voluntat de mantenir aquest gravamen malgrat ja no es perseguia la primigènia finalitat de construir un camí.

la utilitat que es pretén de la servitud (i doncs el seu contingut), no sent en absolut arbitrària la sentència apel·lada que extreu les seves conclusions de la literalitat dels termes de l'escriptura i que aquest Tribunal fa seves;

les persones en favor de qui recau aquesta utilitat, essent la part venedora i, els seus successors (Srs. Amador i Blasco i, actualment el Sr. Agullo);

Així que si bé és veritat no es precisa el predi dominant, aquesta manca de precisió, com s'ha dit abans, no suposa la inexistència d'un dret real de servitud.

I això perquè, si acudim a criteris hermenèutics i, es té en compte que: i) no es discuteix que els consorts Amador i Blasco eren titulars dels predis situats al nord de la Carretera d'Os; ii) aquests es trobaven a proximitat dels predis servent; iii) la utilitat pactada precisament beneficiava aquests predis, perquè amb ella es preservaven les vistes des de la casa pairal, com ho ha dit el testimoni Sr. Gad-Illan Agullo ELMERGUI i; iv) sobretot es va concertar amb caràcter perpetu (per sempre); Esdevé lògic, raonable i, coherent concloure, com ho fa el Tribunal a quo, que els predis dominants ho són aquests darrers, doncs quan s'assenyala com a beneficiaris els seus titulars ho és perquè la utilitat, connectada a les finques, suposa en definitiva una utilitat per al titular del predi dominant i, per tant els esposos Amador i Blasco. I, aquesta interpretació és coherent amb la finalitat que cercaven les parts, al temps de convenir-la i, amb el redactat de la clàusula, sense que es pugui considerar una teoria especulativa o, contrària al dret vigent al Principat, com ho afirma l'apel·lant, més quan no es nega sempre han respectat dites càrregues i, condicions.

Contràriament, esdevé absolutament inversemblant pretendre que les relacions d'utilitat havien de donar-se únicament entre les tres finques citades en l'escriptura del 05/08/1977, quan aquesta interpretació suposa de facto -i tal i com es pretén ara- deixar sense efecte uns "CARRECS I CONDICIONS" que específicament consentien i, acceptaven les parts. És més cap sentit tenia pactar res - davant de Notari- en relació a uns predis que ja pertanyien o, que passaven a pertànyer a uns mateixos propietaris, perquè això suposava l'extinció de la mateixa servitud que es pactava. L'afirmació de l'apel·lant consistent en deduir que "el notari que va autoritzar l'escriptura pública en la qual es contenen els "CARRECS I CONDICIONS" es va equivocar, no en va saber prou o no va tenir en compte el dret que era d'aplicació a les circumstàncies concretes que concorrien en la compravenda que es duia a terme en aquell instrument públic i que feia impossible la imposició als compradors que esdevenien propietaris de totes les finques ressenyades a l'escriptura de limitacions de caràcter real sobre el seu propi domini", al marge de no provada, no té cap fonament objectiu. Ans el contrari respon a l'interès personal de l'apel·lant que és contrari a la literalitat, lògica i, funcionalitat de la pròpia escriptura.

En definitiva, és de forma ajustada a dret que el Tribunal a quo ha conclòs que la titularitat dels predis dominant i, servent respecte dels gravàmens o servitud pactats a l'apartat "CARRECS I CONDICIONS" de l'escriptura de compravenda atorgada el 05/08/1977 no pertanyen a la mateixa persona i, que per tant no han quedat extingits de forma automàtica el mateix dia 05/08/1977 (ni amb posterioritat) per confusió.

Cinquè.- Sobre la manca d'utilitat de la servitud i/o càrrega o, condicions

L'apel·lant també impugna el pronunciament de la sentència que considera que la part actora va introduir, per primera vegada, en seu de conclusions i, doncs de forma extemporània un nou motiu que justificaria l'extinció de la servitud, fonamentat aquest en la manca d'utilitat o, causa, és a dir per no tenir una finalitat o raó de ser perquè els pactes entre uns i altres tenien com a única finalitat la construcció d'un camí o carretera que mai s'arribà a construir.

En primer lloc aquest Tribunal no pot més que convenir amb la Sra. Batlle que a la demanda les Sres. Zapata i Ribes únicament motivaven l'extinció de les servituds per causa de confusió en la titularitat dels predis dominant -que consideraven havien adquirit amb la darrera escriptura de compravenda del 05/08/1977- i, servents -de les que ja eren titulars en mèrits d'anteriors compravendes-. I, així resulta no només de la literalitat del petitum que es conté a la demanda que demana expressament, en el seu apartats primer i, segon la extinció "per confusió (...) en confluir la seva condició de propietaris de les parcel·les de terreny per ells adquirides (...)"; ans també de la causa petendi que partia de la consideració única de que la servitud establerta ho era en favor de la parcel·la de terreny acolorida de color groc en el plànol del foli 21 -i, que definia com a predi dominant- i, de que els predis servents ho serien les parcel·les perimetrades de color negre i, vermell, de les que ja eren propietàries. Per això fonamentava la seva demanda: a) en la doctrina de l'autor Sr. Lluís Puig Ferriol que esmentant el Digest 8, 2, 26 "nulli enim res sua servit" i, en el mateix sentit Digest 7, 6, 5pr quin precisa que una de les característiques que s'ha de predicar de les servituds és que els predis que tenen la condició de dominant i servent pertanyin a propietaris diferents. I, en aquest mateix sentit invocava "la total absència de causa i, d'existència de finalitat o utilitat que justifiqui o empari en dret cap mena de limitació sobre el seu acreditat dret de propietat de les parcel·les de terreny referides i ressenyades a la demanda" (foli 7), perquè com ho diu la mateixa doctrina no s'admet al Principat tampoc l'anomenada servitud de propietari; b) en els fonaments de dret de caràcter material consistents en "ningú pot ni manar-se ni prohibir-se a ell mateix. Marciano, Digest 4, 8, 51. (...) A ningú (al propietari) el pot afectar una servitud sobre la seva pròpia cosa. Ulpiano, Digest 7, 6, 5pr. (...) Capítol VIII del Digest i, especialment: - ningú pot tenir una servitud sobre una cosa pròpia. Paulo, Digest 8, 2, 26. - Es confonen les servituds de les finques, si un mateix ha començat a ser propietari d'ambdós finques (de totes les finques afectades per la servitud): Gayo, Digest, 8, 6, 1 (...)". I, finalment també se n'extreu de la pròpia fixació de fets controvertits que varen efectuar les parts en l'audiència prèvia, fent única referència a si s'havia produït l'extinció de les servituds per confusió a la llum de l'escriptura de la clàusula de l'escriptura del 05/08/1977.

En definitiva, la demanda, que concretava els fets i, els seus fonaments de dret, era suficientment clara i, concisa i, expressava, de conformitat amb l'article 130.2 del Codi de procediment civil, amb claredat el motiu pel qual es demanava la declaració d'extinció de servitud. Això era per confluir la seva condició de propietaris de les parcel·les definides per la demandant com a predis dominant i servent, amb la darrera escriptura de compravenda del 05/08/1977. Conseqüentment l'objecte del procés va quedar perfectament delimitat en la demanda i, la introducció, ja en conclusions, d'un nou motiu o, fonament per obtenir la declaració d'extinció de la servitud, altera la causa petendi inicial i, suposa una mutatio libelli, alterant-se de forma substancial l'objecte del debat, lesionant claríssimament el dret a la defensa i, els principis de contradicció i, d'igualtat d'armes que regeixen en el procediment civil, doncs com ho deia la part defenent també en seu de conclusions no havia produït prova sobre aquesta segona causa.

En segon lloc, sobre el principi de congruència i, de iura novit curia en la Sentència del 27/02/2020 (TSJC-294/2019) dèiem que el Tribunal s'havia de pronunciar "sobre tots els punts que li són sotmesos, no podent concedir més del que demanava l'agent (incongruència ultra petita), ni una cosa diferent a la sol·licitada (incongruència extra petita), ni atorgant menys del que admet el demandat (incongruència infra petita). Quant a la tasca de valoració de tota eventual incongruència, aquesta resulta de confrontar la part dispositiva de la Sentència amb l'objecte del procediment delimitat pels seus elements subjectius, objectius, "causa petendi" i petítum. Tot l'anterior però no suposa que els òrgans jurisdiccionals es trobin vinculats de manera rígida pels pediments articulats per les parts en els seus escrits rectors o els raonaments jurídics esgrimits en suport als mateixos. En efecte d'una banda el principi "iura novit curia" permet al Jutge fonamentar la seva decisió en preceptes legals o normes jurídiques que resultin de pertinent aplicació al supòsit examinat i això encara que no haguessin estat invocades pels litigants. D'altra part, l'òrgan judicial només es troba vinculat per l'essència del que ha resultat demanat i discutit en el procediment i no per la literalitat de les concretes pretensions exercitades tal i com hagin estat formalment sol·licitades pels litigants (cfr. en aquest sentit l'Aute del Tribunal Constitucional de 07/09/2018, causa 2018-29-RE), de manera que no existirà incongruència quan el Tribunal es pronuncia sobre una pretensió que encara que pogués no haver estat formal o expressament exercitada, resultava implícita o era conseqüència ineludible o necessària de les pretensions articulades o de la qüestió principal debatuda en el procediment (vegi's en aquest sentit la nostra Sentència de 28/03/2019, TSJC-391/2018)" .

I, si transposem les anteriors consideracions al nostre cas forçós és de constatar que no podia aquí l'òrgan judicial mutar o, ampliar l'objecte del procés, tal i com va quedar delimitat en el seu escrit de demanda, atès el caràcter dispositiu que regeix en el procediment civil, sota pena d'incórrer en incongruència, doncs la pretensió ni era expressament exercitada, ni era implícita o, conseqüència ineludible de les pretensions que allà s'exercitaven o, de la qüestió que debatia.

Per tant aquests motius del recurs es veuran també abocats al fracàs, no sent d'aquesta manera possible examinar si la càrrega pactada en les escriptures de compravenda del 30/09/1966, 10/06/1970 i, 10/05/1971 per davant del mateix Notari Sr. Rossend JORDANA BESOLÍ i, que va ser represa en l'escriptura del 05/08/1977 en el pacte "CARRECS I CONDICIONS" es pot considerar extinta, per causa de desaparició de la seva utilitat i, de no mencionar-se en l'escriptura del 05/08/1977 la causa que justificava la limitació del dret de domini.

Sisè.- Costes

Atesa la desestimació del recurs les costes han de ser imposades a l'apel·lant, segons les previsions de l'art. 354.2 del Codi de Procediment Civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR ÍNTEGRAMENT el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la ORG_1 contra la Sentència dictada pel Tribunal unipersonal de batlles del dia 05/03/2025 que es confirma íntegrament i, imposar-li el pagament de les costes ocasionades per raó del recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.