POUP. termini per recòrrer, Art 33.2 LGOTU (TSJA-053/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0119-3/2007 Núm. de Rotlle: TSJA-053/11

S E N T È N C I A NÚM. 18-2013

PARTS:

Apel·lant: Hble. Comú de la Massana

Representant: HDB

Advocat: Bonet

Apel·lant: Sr. Salas

Representant: Durán

Advocat: Sancho

Apel·lada: Srs. Ramirez, Carranza, Morell, Tejada, Varesc, Vall, Sra. Corbacho

Representant: Benitez

Advocat : Briones

Apel·lada: M.I. Govern (CTU)

Representant: Salamanca

Advocat : Hoyos

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M.I. Sr. Bernard Hoyosgnet

A la vila d’Andorra la Vella, el vint-i-vuit de febrer de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número AD-0119-3/2007.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- Els Srs. Molné Armengol van interposar demanda contra el M.I. Govern i l’Hble. Comú de la Massana, en impugnació del Hoyos d’ordenació i urbanisme parroquial, que havia estat aprovat definitivament per acord de 25 d’octubre de 2006, i de la resolució de la Comissió Tècnica d’Urbanisme de 4 de maig de 2007, que va desestimar el recurs d’alçada formulat pels agents contra aquell acord.

2.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 20 de maig de 2011 va estimar parcialment la demanda, anul·lant les resolucions impugnades, així com la delimitació de la unitat d’actuació A-246, en considerar que, d’acord amb l’article 33.2 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, calia destinar a sòl de cessió per a equipaments col·lectius o zones verdes urbanes tota la finca que, en el moment de l’entrada en vigor de la referida llei, estava ocupada pels locals prefabricats on s’ubicava l’escola andorrana.

3.- La representació de l’adherent Sr. Salas va interposar recurs d’apel·lació contra l’esmentada sentència, el qual es fonamenta en les següents consideracions:

- El recurs d’alçada que els agents van formular davant de la Comissió Tècnica d’Urbanisme era inadmissible per extemporani, ja que el termini d’interposició es va iniciar el mateix dia de la publicació del POUP al Butlletí Oficial del Principat, és a dir, l’11 de gener de 2007, tal com disposa l’article 146.4 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.

En la data d’aprovació de la LGOTU, la instal·lació dels prefabricats on s’instal·lava l’escola andorrana era merament provisional, i ja s’havien adquirit altres terrenys on dur a terme la construcció definitiva. En conseqüència, resulta legítim que el planificador hagi situat el sòl de cessió en les immediacions d’aquest edifici, sense que es pugui interpretar l’article 33.2 de la LGOTU en el sentit que ho fa la sentència apel·lada, ja que no es poden considerar com a equipaments col·lectius unes instal·lacions de caràcter provisional.

4.- La representació de l’Hble. Comú de la Massana va formular igualment recurs d’apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles, que es basa en les al·legacions següents:

Amb caràcter previ, s’ha de desestimar la prova pericial practicada en primera instància, ja que no es va dur a terme de forma contradictòria, amb la deguda participació del Comú.

Quant al fons, es considera que l’article 33.2 de la LGOTU es refereix a espais destinats a equipaments col·lectius, i no tenen aquesta qualificació uns locals prefabricats de caràcter provisional. El precepte esmentat utilitza el terme “necessàriament”, la qual cosa significa que el Comú ha de situar l’equipament on el tenia en el moment de redactar el POUP, només en el cas de què “necessiti” aquest equipament, cosa que no succeeix en aquest cas, en què el nou centre escolar estava previst en un altre indret.

5.- La representació dels agents es va oposar als dos recursos d’apel·lació, en considerar que:

La irregularitat denunciada respecte de la pràctica de la prova pericial no té una entitat suficient per a privar d’eficàcia a aquest mitjà probatori, ja que s’ha respectat substancialment el principi de contradicció, des del moment en què totes les altres parts han pogut participar oportunament.

El recurs d’alçada dels agents no va ser interposat extemporàniament, ja que, segons l’article 131 del Codi de l’Administració, els terminis s’han de comptar a partir de l’endemà de la notificació o de la publicació de l’acte de què es tracti.

Pel que fa a la qüestió de fons, l’article 33.2 de la LGOTU suposa un límit a la discrecionalitat del Comú a l’hora de determinar la situació del sòl de cessió, que no pot ser desconegut pel planificador. El precepte es refereix als terrenys que, en el moment de l’entrada en vigor de la Llei, estaven ocupats per equipaments col·lectius o zones verdes urbanes, com succeïa en aquest cas, en què s’hi ubicaven els locals llavors destinats a l’escola andorrana.

6.- La representació del M.I. Govern va contestar el recurs, en el sentit de considerar que no quedava justificat en quina mesura la participació del Comú en la prova pericial hagués influït en el resultat de la mateixa. En segon lloc, es considera que el recurs d’alçada dels agents no era extemporani, ja que els terminis s’havien de comptar a partir del dia següent a la publicació del POUP. En darrer terme, al·lega que el caràcter provisional de les edificacions de referència justifiquen la modulació de les prescripcions de l’article 33.2 de la LGOTU.

7.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Per raons de sistemàtica, procedeix examinar en primer lloc la qüestió relativa a si es va interposar de forma extemporània per part dels agents el recurs d’alçada contra l’acord d’aprovació del POUP. El debat versa sobre la interpretació que cal donar a l’article 146.4 de la LGOTU, segons el qual “el termini per a la interposició de qualsevol recurs és de tretze dies hàbils a comptar des de la data de la notificació o de la publicació de l’acte o l’instrument normatiu”.

Cal tenir en compte que aquest precepte resulta ser coincident amb l’article 124 del Codi de l’Administració, el qual afirma que “el termini per la interposició de qualsevol d’ambdós recursos (alçada o reposició) és de tretze dies, a comptar des de la data de notificació de l’acte que es recorre”.

No es pot deixar de banda, però, que l’article 131 del mateix Codi disposa que “els terminis es comptaran sempre a partir de l’endemà de la notificació o publicació de l’acte de què es tracti”.

En aplicació d’aquest darrer precepte, el termini per a interposar el recurs d’alçada començava a comptar el dia següent a la publicació del POUP al Butlletí Oficial, de manera que s’ha de descartar l’extemporaneïtat que denuncia l’adherent. Com és lògic, la interpretació de l’article 146.4 de la LGOTU s’ha de fer de manera sistemàtica amb el conjunt de l’ordenament jurídic, cosa que exclou una forma de còmput de terminis que s’allunyaria de la que s’aplica de forma general i suposaria un clar menysteniment del principi de seguretat jurídica.

En conseqüència, s’ha de desestimar aquest motiu d’impugnació.

Tercer.- L’article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal disposa que, en la mesura que sigui compatible amb la naturalesa del seu objecte, la prova pericial tindrà caràcter contradictori. Les parts seran convocades i escoltades i podran demanar que les seves observacions i les de les persones que les assisteixin en l’acte siguin consignades en l’informe pericial.

En aquest cas, l’Hble. Comú de la Massana al·lega que no va ser convocat a la pràctica de la prova pericial, cosa que no ha estat contradita per cap altre part. Cal tenir en compte, tanmateix, que aquesta irregularitat no pot comportar per sí sola la revocació de la sentència apel·lada. Caldria justificar en quina mesura aquesta manca de convocatòria ha comportat que no s’hagin tingut en compte elements de judici rellevants a l’hora d’emetre l’informe dels experts.

Aquesta circumstància no es dóna en aquest cas, de manera que s’ha de concloure que no hi ha hagut una indefensió material o substantiva en la pràctica de la prova pericial, sinó de caràcter merament formal, la qual cosa ha de portar a desestimar la pretensió anul·latòria que formula l’Hble. Comú de la Massana.

Quart.- El fet de què les respectives representacions de l’Administració comunal i de l’adherent hagin formulat unes al·legacions coincidents, quant al fons de la qüestió litigiosa, justifica que s’examinin de forma conjunta els seus arguments.

L’article 33.2 de la LGOTU disposa que “els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’imputar necessàriament els percentatges de terreny de cessió obligatòria dins de les propietats privades que en l’actualitat, sigui pel títol que sigui, ja estan ocupades per equipaments col·lectius o zones verdes urbanes”.

Aquest precepte constitueix un dels estàndards urbanístics que limiten la discrecionalitat del planificador a l’hora d’elaborar el POUP. Segons les seves previsions, que són taxatives (“han d’imputar necessàriament”), el Hoyos ha de situar el sòl de cessió obligatòria en el terrenys que ja estiguin ocupats per equipaments col·lectius o zones verdes urbanes. Com ja va declarar la sentència d’aquesta Sala núm. 83-2009, de 14 de setembre de 2009, aquesta situació es refereix al moment d’entrada en vigor de la Llei, ja que el precepte parla de les propietats privades que “en l’actualitat” estiguin ocupades pels referits equipaments.

D’altra banda, cal tenir en compte tot tipus d’ocupació produïda amb la finalitat esmentada, ja que el precepte parla dels terrenys ocupats “sigui pel títol que sigui”. Això no vol dir que s’hagi de mantenir la mateixa destinació que tenien els terrenys en la data d’entrada en vigor de la LGOTU, sinó que les finalitats del sòl de cessió podran ser determinades lliurement pel planificador. El precepte no té altra finalitat que la de situar en un determinat lloc el terrenys de cessió obligatòria, coincident amb el que ja tenia aquest destí en el moment de l’entrada en vigor de la Llei.

En conseqüència, s’ha de concloure que les determinacions de l’article 33.2 de la LGOTU són obligatòries i que no han estat respectades en aquest cas pel POUP de La Massana, quant a la unitat d’actuació litigiosa, de manera que procedeix desestimar els recursos d’apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Cinquè.- No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar els recursos d’apel·lació que interposen l’Hble. Comú de la Massana i el Sr. Salas contra la sentència dictada el 20 de maig de 2011 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.