Contracte d'obra: responsabilitat del contractista per la pèrdua del vehicle dipositat en el seu taller.- Contracte de dipòsit (180/04)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA DE 17 DE MARÇ DE 2005

Contracte d'obra: determinació de la responsabilitat del contractista per la pèrdua del vehicle dipositat en el seu taller.- Contracte de dipòsit: obligacions a càrrec del dipositari.- Prova de testimonis.- Prova pericial.- Prova documental.- Càrrega de la prova.- Valoració de la prova.- Costes: criteris per a la seva imposició

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Cañellas Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Cañellas va formular demanda, de data 11-11-2002, envers la mercantil Pera, en virtut de la qual sol·licitava la condemna de la mercantil defenent a l'abonament de la quantitat de 18.000 Euros, amb més els interessos des del dia 1 d'agost de 2002 i les costes processals.

La representació processal de la mercantil Pera va oposar-se a la demanda, per escrit de data 2-12-2002, i va demanar que es procedís a la desestimació de la demanda amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Honorable Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 6-9-2004, i la seva part decisòria és la que segueix: "DECIDEIX Que ha d'estimar i estima en part la demanda interposada pel Sr. Cañellas contra la societat Pera, i ha de condemnar i condemna aquesta darrera a pagar al primer la quantitat de 12.000.- Euros, més els interessos legals a comptar des de la fermesa de la present resolució judicial i fins el dia del total pagament. I sense fer especial condemna en costs processals que seran satisfetes cada part les pròpies".

III.- Ambdues parts litigants van formular recurs contra la sentència dictada per l'Honorable Tribunal de Batlles i, en data 29-11-2004, la part agent va formular llur escrit de conclusions, mentre que la defenent ho feu per escrit de data 30-11-2004. En els esmentats escrits expliciten els arguments i els motius pels quals impugnen la sentència d'instància. Consta també a les actuacions que, per escrits de data 12-1-2005, ambdues parts recurrents van contestar als escrit de conclusions formulats de contrari.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La resolució del present recurs, en ares de donar compliment a l'exigència de congruència, de motivació i de claredat expositiva (cfr. art. 10 i 86 C.A.), exigeix efectuar una anàlisi separada dels diferents recursos i dels motius o greuges en els quals les parts recurrents fonamenten la seva impugnació a la resolució d'instància.

D'acord amb les anteriors premisses, s'escau analitzar, en primer terme, el recurs de la part defenent, en aquells extrems que s'orienten a combatre la responsabilitat per la pèrdua del vehicle, atès que si triomfés faria innecessari l'examen dels greuges sobre la quantificació de la indemnització, així com la determinació de les costes en un supòsit d'estimació parcial de la demanda.

II.- Per a la determinació de la responsabilitat per la desaparició del vehicle Toyota Station WJ80 Turbo cal partir dels següents fets acreditats. En primer terme, resta acreditat que l'esmentat vehicle es va portar a reparar al taller de la defenent el dia 1-8-2002. Així mateix, consta provat que el dia 16 d'agost de 2002 el Sr. Cepeda va estacionar el vehicle a un terreny propietat de ORG_0, ubicat a l'Avinguda Del Fener de les Escaldes- Engordany. També s'extreu de la prova practicada que les instruccions que havia rebut la part defenent eren de dipositar el vehicle, el dia 15-8-2002, en el garatge Sucarana, però com que la plaça estava ocupada va esdevenir inviable i, al dia següent, es diposità al terreny de l'Avinguda del Fener.

Combat la sentència d'instància, la part defenent amb fonament en dos arguments diferents: per un costat, considera que la relació d'amistat existent entre els Srs. F. i Cañellas no s'ha valorat per la sentència d'instància, el que motivaria que no fos aplicable la normativa que empra la sentència per a estimar la demanda; en concret el Reglament de tallers de reparació de vehicles automòbils, de data 28-2-2001. I, per un altra, manifesta que es van deixar les claus d'un altre vehicle, junt amb les del Toyota, el que, a més del fet que fos habitual deixar les claus, suposaria que la responsabilitat de la pèrdua ja no es atribuïble a la part defenent.

Pel que fa a aquestes consideracions, ambdues han de ser refusades. En efecte, sens perjudici de la probable relació d'amistat que pogués existir entre el Sr. Cañellas i el Sr. F., el que podria justificar que els vehicles, en ocasions, es lliuressin no en el taller, sinó en altres llocs, el cert és que entre les parts va existir un contracte d'obra, en virtut del qual el taller es comprometia a realitzar l'actuació compromesa en el vehicle a canvi d'un preu, a la vegada que assumia, en virtut de la relació contractual, l'obligació de custòdia i guarda del vehicle. I en aquest supòsit, l'obligació de guarda i custòdia del bé no solament es deriva del Reglament de tallers de reparació de vehicles automòbils, de data 28-2- 2001, sinó a més de la concreta regulació del contracte d'obra que imposa al contractista l'obligació d'executar l'obra i de tenir cura del bé sobre el qual s'executa la mateixa, el que significa que el periculum obligationis sigui a càrrec del contractista fins que té lloc la restitució del bé.

El fet que pogués existir una relació d'amistat, al·legada per la part defenent, no exclou les obligacions del dipositari del bé envers la part deponent. En efecte, la relació d'amistat podia justificar, com s'ha exposat, uns millors tractes comercials i determinades atencions preferencials per al client, però en cap cas podia comportar, sota aquesta argumentació, un desplaçament dels riscos derivats de la pèrdua del vehicle. Per consegüent, correspon ara analitzar si el vehicle es va perdre mentre es trobava vigent l'obligació de custòdia o quan aquesta ja s'havia exhaurit, per haver-se restituït la possessió a la part agent, titular del vehicle.

III.- Per consegüent, la segona qüestió que s'ha d'examinar és la referent a lliurament de les claus. La part recurrent afirma que, junt amb les claus del vehicle Toyota, es van lliurar les claus d'un Renault Trafic. D'aquí extreu la part apel·lant que era habitual deixar les claus a la bústia i que si es van rebre les claus de l'altre vehicle es perquè també es van lliurar les del Toyota.

En relació a aquest extrem, s'ha d'indicar que consta provat que les instruccions donades a la part defenent consistien en deixar el vehicle al garatge i no a la parcel·la, essent aquí d'aplicació la disposició que imposa al dipositari, atès que aquesta obligació de guarda l'havia assumit la defenent en virtut de la relació contractual existent, el retornar els béns objecte de dipòsit al lloc pactat (cfr. D.16,3,12) i no procedir a lliurar el bé en un lloc diferent al previst contractualment. Però a més, esdevé irrellevant que, com afirma el recurrent, fos habitual el retornar el vehicle a la parcel·la on es va deixar, tota vegada que en aquest cas existien instruccions específiques quant a lloc de retorn, a la vegada que de la prova practicada no es pot extreure que el lliurar els vehicles fos freqüent o habitual, sinó que en determinades ocasions.

Cal afegir també que respecte a l'argument que, junt amb les claus del vehicle Toyota, es van lliurar unes altres, s'ha d'indicar que aquest extrem esdevé un fet al·legat per la part defenent i com a fet que tracta d'evitar la seva responsabilitat, atès que així es vol justificar el lliurament de la possessió del vehicle, correspon la seva càrrega probatòria a la mateixa. En aquest sentit, convé indicar, en primer terme, com s'ha asseverat, que el vehicle havia de ser retornat en un lloc diferent i, en segon terme, que s'ha d'examinar la prova per determinar si realment, com afirma la defenent, les claus es van deixar a la bústia ubicada a la parcel·la. I aquest extrem no es pot tenir per acreditat amb la prova que es troba a les actuacions. En efecte, mentre el Sr. Cepeda, qui va estacionar el vehicle i va deixar les claus, segons ell manifesta, a la bústia de les oficines (ENTITY_7), en canvi, la persona que l'acompanyava, Sr. Elías, client de la defenent, assevera que les va deixar en una bústia que existeix en el tancat on s'estacionà el Toyota. Així mateix, de la prova testifical de la Sra. Corbacho (folis 198 a 200) resulta que no consta provada que es trobessin a l'empresa les claus del Toyota, però sí d'un altre vehicle, a la vegada que la mateixa conclusió es desprèn de les declaracions de la Sra. Almansa (folis 195 a 197), quan afirma que no va recollir claus el dia 16 de desembre, però sí en dies anteriors. En definitiva, no es pot entendre acreditat que les claus del vehicle es lliuressin a persones vinculades per la mercantil agent ni tampoc que s'haguessin dipositat a la bústia de la mateixa, per la qual cosa, s'escau refusar aquest motiu d'apel·lació i confirmar en aquest extrem la sentència d'instància.

IV.- De forma subsidiària la part defenent impugna la valoració del vehicle, tota vegada que afirma que la valoració s'ha fet sense valorar el vehicle en concret i d'acord amb un vehicle en perfecte estat, a la vegada, que de forma més subsidiària, sol·licita que es mantingui la valoració admesa per la sentència d'instància. Per contra, la part agent considera que solament es prenen en consideració dos dels informes pericials quan existien a les actuacions tres documents amb valoracions, sense que es justifiqui el motiu del seu refús, tota vegada que era el Concessionari Toyota qui més bé coneixia el vehicle. Afegeix que no es pot compartir l'argument del Tribunal que la pericial del Sr. Roda sigui més acurat, tota vegada que valora el vehicle segons el mercat espanyol i no l'andorrà.

Quant a la valoració del vehicle s'ha de significar, en primer lloc, que si bé la sentència contempla els tres documents dels quals resulten valoracions diverses (Certificat de Toyota Motors, i els dos informes pericials dels Srs. Roda i ENTITY_12), aquest primer esdevé refusat perquè, com indica la pròpia resolució, constitueix un dictamen fet a instància de part, i, aleshores, s'escau fixar el quantum de la indemnització dels danys i perjudicis d'acord amb les proves pericials existents a les actuacions.

Pel que fa a les pericials, també és obligat concloure amb el Tribunal a quo, que de les dues pericials que es troben a les actuacions: Sr. Roda (folis 178 a 180) i Sr. Capellà (foli 223), la del Sr. Roda explicita i recolza les seves valoracions, de forma que, encara que el recurrent- agent assenyali que ha pres criteris de valoració del mercat espanyol, el que realment fa el perit és determinar quin és el valor de venda segons el concessionari Toyota, fixar el valor de venda segons revistes especialitzades franceses i determinar el valor de compra d'acord amb la guia ganvam espanyola. I després d'aquestes valoracions argumenta que el valor de compra o valor venal es trobaria entre els 11000 i 12000 euros i el de venda entre 16.000 i 18.000 Euros.

I, des d'aquest punt de vista, s'ha d'entendre adequat el valor fixat pel tribunal d'instància, que, en consonància amb el nombre important de quilòmetres recorreguts, adopta el valor de compra en la seva part alta, tota vegada que, difícilment, amb aquest quilometratge es podria assolir els imports que s'indiquen com a valor en venda.

V.- En darrer terme, tampoc pot reeixir l'argument de la part agent, relatiu a la impugnació de la no imposició de les costes processals. En el present litigi, la pretensió de la part agent ha estat acollida parcialment i, per consegüent, no ens trobem front a una hipòtesi de venciment objectiu (Codi 7,51,5), per molt que la part agent s'hagi vist obligada a impetrar l'auxili dels òrgans judicials. I sense que es pugui oblidar que la seva pretensió s'ha vist reduïda quantitativament pels òrgans judicials i, per consegüent, s'han atès també les pretensions de la part defenent. Per tant, d'acord amb allò que es disposa a la Novel·la 82, capítol 10, s'ha de confirmar també la no imposició de les costes processals de la instància.

En relació a les d'aquesta alçada, la desestimació d'ambdós recursos significa la imposició als recurrents de les costes processals causades pel refús dels seus respectius recursos.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos formulats per les representacions processals del Sr. Cañellas i de la mercantil Pera contra la sentència de l'Honorable Tribunal de Batlles, dictada en data 6-9-2004, i confirmar en la seva integritat la seva part decisòria. S'escau imposar als recurrents les costes processals derivades de la desestimació dels seus recursos d'apel·lació.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.