Sanció per infracció de falsa declaració (TSJA-018/12)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0103-2/2011

Núm. de Rotlle: TSJA-018/12

S E N T È N C I A NÚM. 17-2013

PARTS:

Apel·lant: Sr. Esparza, C, SA, ORG_5, ORG_4, TPM

Representant: JAV

Advocat: Elías

Apel·lada: M. I. Govern

Representant: Amorós

Advocat : Elías

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M.I. Sr. Bernard Plagnet

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-vuit de febrer de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-103-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Esparza, actuant en nom propi i en representació de les empreses "ORG_1 (C SA)", "ORG_4 (CO SA)" i "TPM SA", integrants de la UTE "C - ORG_5 - TPM - Desviació de Sant Julià de Lòria - 3r. tram", va interposar demanda contra el M.I. Govern, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions de 6 de juliol i 19 d'octubre de 2011, en virtut de les quals s'havia imposat als agents una sanció de 16.020 euros de multa, com a responsables d'una infracció de falsa declaració, tipificada a l'article 247.1.a) de la Llei 5/2004, del Codi de Duana.

2.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 31 de gener de 2012 va desestimar la demanda formulada pels agents i va declarar que les resolucions impugnades eren ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

3.- La representació de la part agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

El 18 de gener de 2011 va presentar una declaració d'importació, en règim d'admissió temporal, d'una pala carregadora. Accepta que el valor declarat de 25.000 euros era inferior al real, que ascendia a 65.000 euros.

La reexportació de la màquina va tenir lloc el 26 de gener de 2011, com afirma i acredita la pròpia Administració demandada.

La diferència en el valor declarat no justifica la modificació del règim d'admissió temporal al de lliure disposició, que va realitzar l'Administració duanera sense cap coneixement dels interessats.

L'import de la sanció s'ha de calcular en funció dels drets exigibles a una importació sota el règim d'admissió temporal, que determina l'article 144 del Codi de Duana, i ha de ser fixada en la quantitat de 610,80 euros, tenint en compte que la maquinària només va romandre en territori andorrà durant menys d'un mes.

4.- La representació del M.I. Govern es va oposar al recurs, en considerar que la diferència existent en el valor declarat va donar lloc a modificar d'ofici el règim duaner, de manera que la maquinària va ser posada en lliure disposició i, sota aquest règim, va ser reexportada. En conseqüència, el càlcul de la sanció resulta plenament ajustat a dret.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Segons l'article 139 del Codi de Duana, "el règim de l'admissió temporal permet la utilització al territori duaner del Principat d'Andorra, amb exoneració total o parcial dels drets a la importació i sense estar sotmeses a les eventuals mesures de política comercial, de mercaderies d'importació destinades a ser reexportades, sense haver estat modificades, exceptuant la seva depreciació normal com a conseqüència de la utilització que se n'hagi fet".

D'altra banda, l'article 144 del mateix text legal disposa que "l'import dels drets a la importació exigibles per a les mercaderies sota el règim d'admissió temporal en exoneració parcial dels drets a la importació es fixa al 3% per mes o fracció de mes en el decurs del qual les mercaderies es posen sota el règim d'admissió temporal en exoneració parcial de l'import dels drets que s'haurien recaptat per aquestes mercaderies si haguessin estat posades en lliure disposició a partir de la data en què van ser posades sota el règim d'admissió temporal".

Tercer.- En el cas que ara s'examina, la qüestió litigiosa consisteix en determinar l'import de la sanció que procedeix aplicar per la comissió de la infracció de falsa declaració que s'imputa als agents. Mentre que les resolucions impugnades han aplicat el muntant de les imposicions eludides com si la maquinària importada hagués estat posada en lliure disposició, els recurrents consideren que procedia aplicar el percentatge del 3% per mes o fracció de mes que contempla l'article 144 del Codi de Duana respecte de les importacions sota el règim d'admissió temporal.

La sentència apel·lada ha considerat que, si bé la declaració d'importació va ser feta sota el règim d'admissió temporal, aquesta va deixar de tenir validesa a comptar de la seva modificació d'ofici per la Duana. D'altra banda, s'estima que no ha quedat acreditat que la maquinària hagi estat reexportada.

Quart.- Com a qüestió prèvia, s'ha de deixar establert que, segons resulta de la documentació incorporada a les actuacions, no es discuteix que la pala carregadora va ser efectivament reexportada. No ho afirmen només els recurrents, sinó que la pròpia Administració demandada ho reconeix en el seu escrit de contestació, i situa aquesta reexportació en la data del 26 de gener de 2011, com resulta del f.131, que es troba incorporat a l'expedient administratiu.

En conseqüència, ja que es tracta d'un fet que no és objecte de controvèrsia, encara que inicialment les parts discrepessin sobre el moment en què es va produir la reexportació, no resulta procedent que la sentència apel·lada consideri que aquest fet no ha estat degudament acreditat.

Cinquè.- El punt central del litigi resideix en determinar, com abans s'ha dit, si les imposicions eludides, que han de servir de base per a fixar la sanció imposable als agents, han de ser calculades com si la maquinària hagués estat posada en lliure disposició, o bé s'han de determinar segons el règim d'admissió temporal.

La pala carregadora va ser importada en règim d'admissió temporal, per a ser utilitzada en l'obra pública que realitzava la UTE recurrent i posteriorment reexportada, com així va ser. En aquestes circumstàncies, el simple fet de què el valor declarat no fos el real no justifica l'aplicació del règim de lliure disposició. Aquesta conclusió resulta de dues consideracions diferents.

En primer lloc, encara que l'Administració al·lega que la modificació del règim es va produir d'ofici, com a conseqüència de l'acta de contenciós, el cert és que aquest canvi no es va acordar formalment en cap moment, ni va ser notificat en deguda forma als interessats. La demandada fa referència a un document informàtic que consta al f.102 de les actuacions, però de fet no hi consta cap referència explícita a la modificació del règim, que pogués haver estat compresa pels afectats.

En segon lloc, la declaració d'un valor inexacte no justifica per sí sola l'alteració del règim en què va ser introduïda la maquinària. En efecte, l'article 88.3 del Codi de Duana disposa que "quan, arran de la revisió de la declaració o dels controls a posteriori, resulta que les disposicions que regeixen el règim duaner de referència s'han aplicat prenent com a base elements inexactes o incomplets, les autoritats duaneres, tot respectant les disposicions fixades, han de prendre les mesures adequades per restablir la situació tenint en compte els nous elements de què disposen". Aquest restabliment de la situació procedent implica, en aquest cas, la correcció del valor de la maquinària, però no la modificació del règim duaner, quan segueixen concorrent tots els elements que donen lloc a aplicar el règim d'admissió temporal.

En conseqüència, s'ha de concloure que la imposició eludida s'havia de calcular en funció de les disposicions de l'article 144 del Codi de Duana. Això comporta que la sanció aplicable en aquest supòsit ascendeix a la suma de 610,80 euros i, en aquest sentit, procedeix estimar el present recurs d'apel·lació.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en ambdues instàncies.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de les entitats integrants de la UTE "C - ORG_5 - TP M - Desviació de Sant Julià de Lòria - 3r. tram" contra la sentència dictada el 31 de gener de 2012 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.

2.- Estimar la demanda formulada pels agents i, en conseqüència, declarar que les resolucions impugnades del M.I. Govern de 6 de juliol i 19 d'octubre de 2011 no són ajustades a dret pel que fa a la quantia de la sanció imposada, que ha de ser substituïda per una multa de 610,80 euros.

3.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.