CASS. PENSIÓ D'INVALIDESA DERIVADA D'UN SEGON ACCIDENT DE TREBALL.SS-079-1/96
- Resolució
- Sentència · 12/05/1998
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 54/1998
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:1998:54
- Recurs
- SS-079-1/96
- Ponent
- Lluís Saura Lluivia
- Magistrats
- Lluís Saura Lluivia
- Àrea
- Administratiu Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- POTESTAT REGLAMENTÀRIA BATLLES CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) contra la sentència de la Batllia que havia anul·lat una resolució de la CASS i havia declarat que l'agent tenia dret a percebre una pensió d'invalidesa resultant d'accident de treball equivalent al 62% del seu salari mitjà mensual. El tribunal ha considerat que la sentència no és incongruent amb les pretensions deduïdes per la part agent, ja que no ultrapassa allò que demana l'agent i no reconeix una prestació qualitativament diferent de la demanada. A més, el tribunal ha considerat que la solució donada per la sentència és correcta, ja que substitueix el dret a percebre un capital pel segon accident pel dret a percebre una pensió única que respon a la valoració global de l'estat físic del treballador. Finalment, el tribunal ha decidit que la CASS pot anar compensant la diferència de pensió que ha de pagar a l'agent amb el capital ja percebut per aquest.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Lluís Saura Lluivia
SENTÈNCIA 98-26 DEL 12 DE MAIG DE 1998
CASS. PENSIÓ D'INVALIDESA DERIVADA D'UN SEGON ACCIDENT DE TREBALL. Congruència de la sentència, que no resol ultra petita ni extra petita. Substitució del dret a cobrar una pensió pel primer més un capital pel segon pel dret a percebre una pensió única sumant les incapacitats derivades dels dos accidents i aplicant la regla de Balthazard.
Ponent: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Batllia, actuant com a tribunal unipersonal, va dictar la sentència núm. 97-86, de 26 de novembre de 1997, en la qual anul·la una resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 27 de maig de 1996 i declara que l'agent té dret a percebre una pensió d'invalidesa resultant d'accident de treball equivalent al 62% del seu salari mitjà mensual, a comptar del 20 de desembre de 1994, en substitució de la renda que venia percebent, que era en funció del 60% d'incapacitat. D'altra banda, desestimava les peticions de la demanda en la manera en que es formulaven per la part demandant.
2.- Contra la sentència esmentada, la representació processal de la CASS va interposar recurs d'apel·lació en la secretaria d'aquesta Sala el 4 de febrer de 1998, en el qual al·lega que la sentència és incongruent amb les pretensions deduïdes per la part agent, i en demana la revocació, amb la declaració de que les resolucions de l'entitat parapública s'ajusten al dret.
3.- Un cop feta la designació del magistrat ponent, de l'escrit anterior se'n va donar trasllat a l'agent, atorgant-li el termini legalment previst per a contestar-lo, sense que, no obstant, hagi presentat cap escrit, per la qual cosa es va declarar la caducitat del termini.
4.- No s'ha assenyalat dia per a la vista oral i les actuacions han quedat, després de la deliberació del tribunal, vistes per a decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social apel·la la sentència de la Batllia i en demana la revocació per raó de la seva incongruència, en la mesura que atorga quelcom diferent a allò que la part agent va demanar en l'escrit principal del plet.
Per resoldre sobre aquesta pretensió cal tenir en compte que l'assegurat Sr. Duque percep una pensió d'invalidesa derivada d'accident de treball del 60% com a conseqüència d'un accident que va patir l'any 1984, que li va ocasionar una lumbàlgia crònica amb limitació de moviments, i és com a conseqüència d'un altre accident esdevingut el 20 de desembre de 1994 que demana una nova pensió, en funció d'una al·legada incapacitat del 15% que afecta, com l'anterior, la zona lumbar. La CASS, en les resolucions que són objecte d'aquest litigi, considerant que la incidència del nou accident sobre la capacitat residual és, no d'un 15% sinó d'un 5%, i aplicant al supòsit la regla de Balthazard, li reconeix una minva del 2% que, en aplicació de l'article 8.1 del Reglament d'aplicació núm. 18, es tradueix en el cobrament d'un capital equivalent a dues vegades el salari mitjà mensual.
La part agent, sense fer cap esment a la invalidesa derivada del primer accident, demana el reconeixement d'una incapacitat derivada del segon i la quantifica en el 15%, però la sentència, en lloc de pronunciar-se sobre si és possible o no atorgar-li incrementa la incapacitat del 60% del primer accident amb el 2% del segon i li reconeix el dret a percebre una pensió del 62% amb efectes de la data del segon accident.
En una aplicació rigorosa de l'article 29 paràgraf segon de la Llei de la Jurisdicció, la Batllia podia haver plantejat la tesi que finalment exposa en la sentència, a fi i efecte d'escoltar a les parts sobre la mateixa, però el no haver-ho fet no la vicia d'incongruència. En efecte, la resolució judicial no resol ultra petita perquè el grau d'invalidesa que atorga no ultrapassa allò que demana la part agent ja què aquella reconeix una disminució global de la capacitat de guany del 62% i l'agent demana un 15% per afegir-lo al 60% que ja te reconegut, però tampoc ho fa extra petita perquè no reconeix una prestació qualitativament diferent de la demanada.
Tercer.- La solució que dóna la sentència a les qüestions plantejades en la primera instància no és incorrecta, ja que, en definitiva, tot el que fa és substituir el dret a percebre un capital pel segon accident mantenint el dret a seguir cobrant la pensió derivada del primer -que és el que li reconeix la CASS- pel dret a percebre una pensió única que respon a la valoració global de l'estat físic del treballador, fruit de sumar les incapacitats derivades dels dos accidents aplicant la regla de Balthazard, solució que, a més, va ser suggerida per la pròpia assessoria mèdica de la CASS segons consta en l'informe que es troba al foli 22 reverso de les actuacions.
Per tot el que s'ha exposat, cal desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència, sense perjudici de què la CASS, a l'hora d'executar-la, pugui anar compensant la diferència de pensió que ha de pagar a l'agent amb el capital ja percebut per aquest i que hauria de retornar, per tal d'evitar una situació d'enriquiment injust per part de l'assegurat.
Quart.- No hi ha mèrits per a fer un especial pronunciament sobre les despeses ocasionades en aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència núm. 97-86, de 26 de novembre de 1997, dictada per la Batllia, que es confirma, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses ocasionades en aquesta instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.