Confirmació de sentència de 05/03/2025 i imposició de costos a les parts apel·lants.

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Vincent Aniére Alexandra Cornelia Sola

SENTÈNCIA 000136-2025 DE 22/09/2025

Ponent : Sr. Carles CRUZ MORATONES

Data : 22/09/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000070/2025

Nig : 5300542120180002075

IU : ECLI : AD:TSJC:2025:00136

SENTÈNCIA 000136/2025

PARTS:

Apel·lant: Srs. Canals

Representant: Sra. Salcedo

Advocat: Sr. Nogués

Apel·lant: Srs. Recio

Representant: Sra. Manso

Advocat: Sra. Peña

Apel·lat: Sr. Blasco

Representant: Sra. Ricart

Advocat: Sr. Arcos

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Precari concepte i legitimació. Interdicció de qüestions noves en l'alçada. Legitimació per a l'acció de qui tingui la possessió arravatada o de qui tingui títol per posseir. Hereu fiduciari

Andorra la Vella, a 22 de setembre del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal del Sr. Blasco va interposar demanda a tramitar pel procediment civil abreujat número 7000355/2018 contra els seus germans Srs. Sanç, Olmo, Recio, en què interessava es dictés sentència amb els següents pronunciaments:

"a) A restituir al Sr. Blasco la possessió dels immobles descrits en el cos de la demanda, que cadascun posseeix a precari, de forma immediata. b) De forma solidària, al pagament de les costes processals causades pel present procediment, amb expressa menció de les d'advocat i procurador d'aquesta part."

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 05/03/2025 amb la següent part decisòria :

"Estimar íntegrament la demanda interposada pel Sr. Blasco contra la part demandada tot desestimant les excepcions plantejades per les parts codefenents i, en els seus mèrits:

Primer.- Condemnar a restituir al Sr. Blasco de forma immediata els següents bens:

- l'ORG_0, situat al XXXX, amb número de referència de camp segons el cadastre del Comú d'Encamp XXXX, per part del Sr. Sanç;

- l'ORG_1 també conegut per ORG_4, situat a la XXXX, amb número de referència de camp segons el cadastre del Comú d'Encamp XXXX, per part del Sr. Olmo;

- l'ORG_2, situat a tocar del XXXX, amb número de referència de camp segons el cadastre del Comú d'Encamp XXXX, per part del Sr. Herrera;

- l'ORG_3, situada al xxxx, amb número de referència de camp segons el cadastre del Comú d'Encamp 03711001, per part dels Srs. Recio;

Segon.- Condemnar la part demandada a sufragar les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència."

3.- Les representacions processals dels Srs. Canals, i dels Srs. Recio han interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia.

Els primers consideren que no havent ni tan sols possessió preexistent, havent-se presentat la demanda fora del termini d'un any des de l'acceptació de la herència per part de la part demandant i davant la inexistència de cap acte il·lícit o contra legem per part d'ells la demanda interdictal no podia en cap cas triomfar.

Els segons apel·lants diuen que "han viscut i per tant posseït fins l'actualitat, de manera publica, pacífica notòria i ininterrompuda a la ORG_3, i per tant fa més de 30 anys que posseeixen de manera pública, pacífica, notòria, interrompuda l'ORG_3 la quina pretén l'adversa li sigui retornada la seva possessió, en la seva condició, de propietari."

4.- La representació processal del Sr. Blasco s'ha oposat als recursos. En quant al recurs dels germans Canals considera que està més que acreditada la seva legitimació activa. Pel que fa al recurs dels altres germans Srs. Recio, queda acreditada la possessió sense contraprestació pel mer consentiment de la propietat, de la ORG_3, que fa part de la herència per ell rebuda, i per tant, en concepte de precari per part dels Srs. Recio. Així les coses, s'acredita el seu dret a que se li retorni la possessió de l'esmentada casa pairal.

En conseqüència, ambdós recursos d'apel·lació han de ser desestimats, s'ha de confirmar la sentència de primera instancia, i ensems s'ha de condemnar els apel·lants al pagament de les costes causades pel seu recurs, amb expressa menció de les d'advocat i procurador d'aquesta part apellada.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent, Blasco exercita -en la seva condició d'hereu- una acció de precari contra els seus germans Vives, Seco, Sanç, Olmo i Herrera els quals estan posseint béns immobles del cabal hereditari.

Tots el defenents s'oposen a l'acció i la sentència estima íntegrament la demanda amb i imposició de costes.

Contra tal decisió, s'alcen els defenents (excepte l'Herrera) en recursos diferents que veurem a continuació.

RECURS DE Recio

Segon.- Condició de precaristes. Concepte de precari

Els recurrents neguen la condició de precaristes doncs consideren que porten ocupant la ORG_3 durant més de trenta anys en concepte "d'amos" (afirmen que van néixer allà en els anys 1957 i 1953) i que ja han exercitat una acció declarativa de domini (700032/2021) en la qual ja ha recaigut sentència en 27/03/2025 (pocs dies després de la sentència que ara impugnen) que no han aportat i que encara no és ferma.

Aquesta revelació en fase de recurs, només confirma que la sentència ara impugnada està ajustada a dret, doncs distingeix l'acció d'interdicte de precari de la declarativa de domini que reserva per a un altre plet. Aleshores, la mateixa part ha interposat ja l'acció declarativa de domini, i caldrà estar al resultat ferm i definitiu en el seu dia.

I en l'àmbit d'aquest procediment d'interdicte de precari (anterior a la vigència de l'actual Codi de Procediment Civil), que ja reconeix la part recurrent que és el procediment adequat (FJ quart), acaba demanant de manera principal la desestimació de la demanda per "inadequació de procediment". La contradicció aparentment es manifesta del redactat de la pètita principal, però dels argument emprats, es conclou -com fa la sentència d'instància- que el que realment impugna aquesta part defenent és la legitima del seu germà Pere per interposar l'acció de precari.

En efecte, la recurrent considera que el seu germà és un hereu fiduciari i per aquest motiu s'ha de limitar a conservar el bé, per finalment transmetre'l al fideïcomissari. I la recurrent ens invoca la doctrina d'aquesta Sala en la sentència de 18/07/2013 (TSJC 070-2013) que diu el següent en la part que ara ens interessa:

"Per tal de donar resposta al citat argument, cal posar de relleu que el precari es pot definir com aquella situació jurídica que es produeix quan una persona posseeix una cosa aliena sense abonar cap mena de contraprestació per la mateixa, situació que pot derivar d'un contracte, de la mera autorització o tolerància del propietari, o de la pèrdua de vigència del títol del qual gaudia el posseïdor, de tal manera que el seu propietari pot reclamar que se li retorni la possessió en qualsevol moment sense que sigui necessària una causa que justifiqui aquesta petició.

Quan el propietari vulgui recuperar la possessió de la cosa que ostenta el precarista ho podrà fer a través d'un procediment ordinari, en el que haurà d'acreditar el seu dret a posseir i que el defenent no gaudeix de cap títol que li permeti fer-ho, reclamant per tant el reconeixement del seu dret i que es condemni al defenent a retornar-li la possessió de la què gaudeix, com destaca la Sentència d'aquesta Sala de 19/07/2011. No obstant, en el supòsit de que es gaudeixi de la possessió a títol de precari, els principals efectes es produeixen en relació a la possessió, raó per la qual, entre altres, el dret romà concedia al propietari la possibilitat d'interposar un interdicte per recobrar la possessió, que se li reconeix, i en alguns ordenaments del nostre àmbit cultural es permet recórrer en aquest cas al desnonament per precari.

No obstant, en el dret andorrà aquest darrer procediment no està recollit, mentre que, si bé és veritat que no tots els procediments propis del dret romà s'han incorporat a l'ordenament del Principat, ja que en ocasions responien a un criteri excessivament formalista, res impedeix que s'utilitzi l'interdicte de precari (recollit al Digest 43,26,14) quan aquesta institució es caracteritza per facultar al propietari per reclamar el retorn de la possessió quan ho desitgi (Decretals 3,14,3 i Digest 43,26,1-2), quan el debat es centra en un problema possessori que cal resoldre de forma àgil i quan la seva procedència no és contrària als principis que informen el dret andorrà, fet que explica que la Sentència d'aquesta Sala de 19/07/2011 admeti la seva existència. De fet, el citat interdicte no s'allunya excessivament de l'anomenat interdicte de recobrar la possessió, encara que mentre aquest és procedent quan s'ha privat al seu titular de la possessió en contra de la seva voluntat, i per això el termini per exercitar-lo és molt breu per tal de restaurar la pau social, el de precari resulta d'una permissivitat que pot haver durat molt de temps, però que es pot deixar sense efecte en qualsevol moment sense que calgui subjectar-se a cap termini. En tot cas, no es pot dir que l'interdicte de precari és menys garantista pels defenents que el procediment de desnonament per precari al qual ells fan referència. S'anomeni com s'anomeni, el que es demana en els dos casos és el retorn de la possessió mitjançant dos procediments sumaris que atorguen a les parts garanties similars i en el cas de l'interdicte sempre queda oberta la possibilitat de interposar una demanda en el marc d'un procediment ordinari per defensar els drets de qualsevol de les parts

Ara bé, en un procediment ordinari es pot discutir tant si l'agent és titular del ius possidendi, és a dir, si és titular d'un dret real que comporti possessió, com si té ius possessionis, és a dir, si gaudeix del poder de fet sobre l'objecte, mentre que el procediment interdictal té un contingut limitat, de tal manera que sols es pot debatre el tema possessori amb la consegüent liquidació en el seu cas, mentre que si sorgeixen qüestions de certa complexitat cal recorre al procediment ordinari per resoldre-les. ..."

Aquesta doctrina ja ha estat abordada en nombrosos pronunciaments d'aquesta Sala com, per exemple, la TSJC 330-2014; TSJC 362-2020 entre d'altres.

Segon.- La recurrent ja reconeix que en l'interdicte de precari (abans del Codi de Procediment Civil el qual ara ho denomina procediment de tutela sumària) només es discuteix la possessió del bé i no la seva titularitat que calrà reservar-la pel procediment ordinari. I com ja hem dit caldrà estar al resultat ferm i definitiu en el seu dia. Per contra, en les actuacions presents només es pot discutir si l'hereu és un posseïdor mediat i per aquesta raó en l'esmentada sentència de 18/07/2013 que tractava una tema de compravenda a carta de gràcia és diu:

".... En la compravenda a carta de gracia és freqüent pactar que el comprador que ja gaudeix de la possessió de la cosa ho continuï fent, de tal manera que l'alienant, en comptes d'entregar materialment la cosa a l'adquirent, la reté en nom d'aquest, i d'aquesta manera passa de posseir en nom propi a fer-ho en nom del comprador en virtut del denominat constitutum possessorium que recull el Digest 41,2,18. Per aquesta raó, l'adquirent s'ha de considerar com posseïdor, pot pactar el constitut i cedir el bé en arrendament o en precari i continua sent posseïdor mediat, de tal manera que es pot valdre de la protecció interdictal, com destaca PELLA I FORGAS. És cert que la situació més habitual és que el venedor continuï posseint a titol d'arrendatari, fet que li haurà de permetre obtenir els rendiments necessaris per exercitar el dret a lluir i quitar, no obstant res impedeix que el comprador cedeixi al venedor l'usdefruit de la cosa, o fins i tot que li permeti ocupar-la gratuïtament, situació que és més previsible quan entre comprador i venedor es dona una relació de parentiu o afecte, com és el cas."

Doncs això és el que ha esdevingut en el present cas. L'hereu (encara que sigui fiduciari perquè segueix tenint el dret de gaudir dels béns hereditaris, segons l'article 170 i 173 del vigent Codi de Successions, com abans del Codi esmentat perquè com ja vam dir en la sentència entre els mateixos protagonistes (TSJC 322-2019) l'hereu fiduciari és un autèntic hereu, encara que provisional, que pot usar, posseir, i gaudir dels béns del cabal hereditari, fer seves les rendes dels fruits i els interessos dels béns fideïcomesos i li correspon també l'exercici dels drets polítics de les accions i participacions que tingui de societats mercantils (Fonaments de Dret Privat Andorrà, volum 4, primera edició -anterior al Codi de Successions- pàg. 805 i 806). L'hereu, com a propietari dels béns del cabal relicte en successió del causant, manté implícit el dret a posseir, encara que sigui de manera mediata per haver concedit la possessió immediata a un tercer que no paga cap renda per tal fet. Inclou d'actes tolerats en favor de tercer (resulta indiferent la causa que ho motivi), i que el propietari i posseïdor mediat pot revocar en qualsevol moment. I si aquest moment arriba i al precarista li és notificat, si no deixa lliure la possessió del bé, incorre ja en la condició d'ocupant sense títol i es pot veure destinatari d'una demanda d' interdicte de precari, com ha estat el cas d'en Vives i de la Seco. De fet en el cas present tots els defenents (germans) varen ser requerits al desallotjament en un termini de quinze dies (folis 50 a 52) que els va ser notificat en el dia 22/12/2017.

En conclusió els dos motius articulats, inadequació de procediment i manca de legitimació d'en Blasco, han de ser rebutjats.

Quart.- El darrer motiu del recurs de Recio, rau en la imposició de les costes que consideren injusta doncs no han actuat ni amb temeritat ni amb mala fe. Però, en primer lloc, obliden els recurrents que la criteri en matèria de costes, recau en el venciment objectiu (Còdex 7-52-5) i no depèn d'una actuació mal intencionada de la part perdedora del plet. En segon lloc -com argument de reforç-, constatem amb la part contrària, que en el procediment que va finalitzar en la STSJC 322-2019 ja reconeixien al seu germà Blasco com a propietari i, en coherència, alguns d'ells han iniciat el procediment declaratiu ordinari reclamant la seva condició de propietaris. Malgrat aquests actes propis, en el present recurs d'interdicte de precari han negat la legitimitat del seu germà. Es fa difícil poder precisar si han incorporat amb temeritat o amb mala fe, o ambdues coses.

En conclusió, també es rebutja aquest motiu i amb ell es confirma la sentència i es desestima el recurs.

RecurS d'Canals

Cinquè.- En el seu recurs, els defenents (amb l'excepció de l'Herrera) ja reconeixen que en els procediments d'interdicte de precari (a l'igual que els de tutela sumària vigents) només es discuteix la possessió i no el domini que cal abordar en un declaratiu ordinari. Així es disposa en el Digest 43,16-23 (darrer paràgraf del apartat 4 del recurs).

Però els recurrents invoquen la nostra doctrina continguda en la sentència de 29/06/2017 (TSJC 563-2016) per justificar que el demandant Blasco no ha tingut mai la possessió dels béns dels defenents i per aquest motiu no concorre en requisit d'haver-la perdut de manera immediata a l'acció interdictal. Però aquest requisit es referia a un interdicte de recobrar la possessió, però no a un de precari. Tots dos tenien efectes similars però no eren idèntics, tal com ja hem vist en la transcripció parcial de la STJC 070-2013 i també ho qualificarem com una variant específica de l'interdicte de recobrar la possessió (STJC 073-2022 que concerneix a la mateixa família i en el procediment ordinari 700032/2021 que ja hem esmentat). En el precari es disposa de la possessió mediata i el que es vol és la possessió immediata, mentre que en l'interdicte de recobrar la possessió es reacciona contra una actuació il·lícita, extra legem o de fets consumats que li ha arravatat la possessió immediata.

I aquesta distinció va unida a la fixació en el de recobrar la possessió que requeria un termini d'un any des de la despossessió, mentre que en l'interdicte pot haver transcorregut llarg temps amb la possessió immediata "concedida a precari" pel titular del seu dret (pot ser un propietari, un hereu fiduciari o lliure o usu­fructuari o qualsevol altre títol que confereixi la possessió d'un bé). Aquesta decisió pot ser revocada en qualsevol moment i a partir de la notificació al precarista i dels transcurs del temps concedit per a la desocupació, aquell ja esdevé tributari d'un desnonament.

Sisè.- També insisteixen el ara recurrent en la mateixa qüestió de ja són propietaris de les finques indicades per cada un d'ells en haver-les adquirir per usucapió. Aquesta argumentació (pàg. 5 del recurs) que es contradiu amb la seva afirmació de que en els procediments interdictals (llevat el d'obra nova) només es poden atendre les qüestions relatives a la possessió i no a la propietat (pàg. 2 del recurs). I encara és més contradictòria afirmar que "...el jutjador davant la realitat dels drets de propietat dels nostres representats adquirits per usucapió i davant la inexistència de possessió prèvia per la part demandant, necessàriament hauria de comportar la desestimació de la demanda, sense perjudici que la qüestió relativa a la propietat actual dels horts fos ventilada en el marc d'un procediment declaratiu, tal i com la pròpia sentència reconeix en els seus considerants (sic)". És a dir, que tot i resultar evident que s'han adquirit els béns per usucapió, la propietat es pot discutir en el procediment declaratiu corresponent. No calen més comentaris.

Així mateix es diu que la parcel·la coneguda com l'ORG_1 (o també coneguda com la ORG_4) havia estat adquirida per l'Olmo en 28/05/1979. Però el cert es que no ha demostrar aquesta adquisició doncs es refereix la documentació aportada (folis 478 i 404) a una altra finca que ni per la seva descripció de límits ni per la superfície es correspon amb la que aquí ens interessa.

Pel que fa a l'ORG_0, el seu germà Sr. Sanç "el va rebre" del seu pare en els anys 70 del segle passat i hi ha fet millores com una caseta de pedra, canalitzacions d'aigua des d'una font propera. Però aquestes asseveracions de resultar de certa manera no impedeixen resoldre sobre el dret a posseir de l'hereu un cop ha acceptat l'herència i en el moment que ha decidit posar fi als actes de tolerància sobre l'ocupació dels seus germans. Com hem dit abans, no podem entrar en resoldre temes de propietat o de rescabalament de perjudicis que són propis d'un procediment declaratiu ordinari.

Aleshores, la qualificació d'abús de dret que els recurrents imputen al seu germà per l'exercici de l'interdicte de precari ha de merèixer la mateixa resposta que ja vam donar a la imputació de mala fe que es va dirigir contra Blasco en motiu del litigi resolt en STJC 322-2019: "Ja hem dit que no hem vist cap mala fe en la part defenent sinó la defensa dels seus interessos i el compliment de la voluntat paterna en relació a les disposicions dels seus béns després de la mort.".

Recordem que la doctrina de l'abús de dret es fonamenta en l'existència d'uns límits d'ordre moral, teleològic i social que pesen sobre l'exercici dels drets, i, com a institució d'equitat, exigeix, per tal de poder apreciar la seva funció, una actuació aparentment correcta que, tanmateix, representa en realitat una extralimitació que la llei no concedeix cap mena de protecció, generant efectes negatius.

Ara no es pot copsar cap mena d'abús de dret en la pretensió d'en Blasco de recuperar la possessió d'uns béns hereditaris precedent del desig del seu pare als quals l'hereu té el dret de posseir i gaudir-ne. És un exercici perfectament normal en un hereu.

Setè.- Finalment, els recurrents es centren en una qüestió formal com és que la decisió final de ser en forma d'aute i no de sentència atès que la decisió no té de tenir efectes de cosa jutjada (material). No pot desconèixer la part recurrent que abans del Codi de Procediment Civil ja s'establia en la Llei transitòria de procediments judicials en el seu article 86 remetia respecte els procediments interdictals al Decret de 04/02/1986 sobre el procediment abreujat, el qual d'acord amb l'article 13 finalitzava per sentència (i no per aute).

Amb posterioritat al Codi de Procediment Civil, el seu article 276 també preve que l'actual procediment de tutela sumària també finalitzi per sentència.

El fet que no tinguin força de cosa jutjada material no depèn de la forma de la resolució que li posa fi (de fet, hi ha autes definitius que tenen l'efecte positiu de la cosa jutjada) sino que depèn de la voluntat del legislador que opta per disposar que una resolució no tingui efecte (positiu) de la cosa jutjada perquè ha estat una decisió provisional i transitòria que ha de sotmetre-se a una altra decisió en un judici declaratiu plenari que té més garanties processals que el que tenen caràcter sumari.

En definitiva, com es pot comprovar de totes les sentències esmentades per les dues parts, la forma ha de ser sempre la d'una sentència.

Vuitè.- La conclusió de tot el que hem dit, comporta la desestimació del recurs interposat per l'Sanç i l'Olmo i la confirmació de la sentència d'instància.

Novè.- En resultant desestimats els dos recursos procedeix imposar les costes per ells generades a les parts recurrents, de conformitat amb el que disposa el Codi de de Procediment Civil en el seu article 354.2 darrer incís.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats per la representació processal dels Srs. Recio, i dels Srs. Canals contra la Sentència dictada pel Tribunal Unipersonal del batlle en data 05/03/2025, que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a les parts apel·lants.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.