FUNCIÓ PÚBLICA. Sanció per inassistència no justificada al lloc de treball (1000073/2016)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 1000073/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000055/2017

SENTÈNCIA 15-2018

PARTS:

Apel·lant: Sra. Carnero

Representant: Sra. Querol

Advocada: Sra. Seco

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sr. Bonet

Advocada: Sra. Ricart

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, dinou de febrer de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000073/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Carnero va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què sol·licitava que s'anul·lés l'acord de 18 de maig de 2016, que havia estimat en part el recurs de reposició formulat per la interessada contra la resolució del Director del Departament d'Institucions Penitenciàries de 22 de febrer de 2016, imposant-li una sanció d'un dia de suspensió de funcions, amb pèrdua de la retribució corresponent, com a responsable d'una infracció lleu de l'article 57.i) de la Llei del Cos Penitenciari, per la no assistència al servei sense causa justificada.

La sentència de 5 d'abril de 2017 del Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, ha desestimat la demanda i ha declarat que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

La inassistència de la recurrent al seu lloc de treball, el matí del dia 29 de setembre de 2015, va obeir a la forta migranya que patia, per la qual cosa no es pot considerar que es tracti d'una absència injustificada.

L'agent no podia sol·licitar cap permís amb antelació, ja que la migranya li va sobrevenir de forma sobtada. En tot cas, va avisar de que no podia assistir al lloc de treball al funcionari de torn.

L'exigència d'un certificat mèdic posterior és absurda, ja que, un cop ha remès la patologia, no deixa signes externs objectivables.

3.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència apel·lada és plenament ajustada a dret. Exposa que la recurrent havia esgotat el temps total de 40 hores anyals de què disposen els funcionaris per causa d'indisposició, segons l'article 13 del Reglament de permisos administratius, i que, en conseqüència, havia de sol·licitar el permís o, almenys, acreditar que no podia havia pogut assistir al seu lloc de treball mitjançant el corresponent certificat mèdic.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Es discuteix en aquest procés la legalitat de la resolució administrativa que va imposar a l'agent una sanció d'un dia de suspensió de funcions, amb pèrdua de la retribució corresponent, com a responsable d'una infracció lleu de l'article 57.i) de la Llei del Cos Penitenciari, per la no assistència al servei sense causa justificada.

La recurrent argumenta que va patir una forta migranya, que li va fer impossible assistir al lloc de treball, de manera que va avisar d'aquest fet al funcionari de torn. Al·lega també que no podia sol·licitar un permís prèviament, ja que la patologia es va presentar sobtadament, i que tampoc va demanar després un certificat mèdic, ja que la migranya va remetre sense deixar cap signe extern objectivable. En la primera instància, va declarar com a testimoni una veïna que la va assistir en aquella data.

Tercer.- L'article 13 del Reglament de permisos administratius disposa que el personal de l'Administració general té dret a obtenir permís per raó d'indisposició, entre d'altres supòsits, per un temps total que no pot excedir les 40 hores anyals. Quan se supera aquest límit, l'article 27 del mateix Reglament estableix que és necessari presentar una sol·licitud motivada i justificada prèvia per escrit, adreçada al director o secretari d'Estat del departament, que ha d'acordar amb la persona interessada el sistema de recuperació de les hores excedides.

La circular 14/14, de 9 de juliol de 2014, de la direcció del Departament d'Institucions Penitenciàries, es limita a recordar el contingut d'aquests preceptes, informant al personal que, en el cas d'haver excedit les 40 hores de permís anyals, no es podrà disposar de cap permís per indisposició o visita mèdica, si no es formula la corresponent petició prèvia motivada i justificada, i que la no assistència al servei havent exhaurit el màxim de 40 hores, podrà ser considerada com abandonament del servei o absència injustificada, a menys que l'interessat acrediti una certificació de baixa laboral.

Quart.- En aquest cas, la recurrent havia esgotat les 40 hores anyals de permís de què disposava, de manera que resulta plenament aplicable l'article 27 del Reglament de permisos administratius, que exigeix sol·licitar de forma justificada els permisos ulteriors.

És evident que, en casos com el present, en què la indisposició es presenta de forma sobtada, no és possible exigir una sol·licitud prèvia, ja que resulta impossible preveure la situació d'incapacitat. Ara bé, això no exclou la necessitat de justificar a posteriori la impossibilitat d'assistir al lloc de treball, mitjançant el corresponent certificat mèdic, com resulta de l'article 27 del Reglament esmentat i concreta la circular 14/14.

La recurrent no va presentar aquesta acreditació, de manera que s'ha de considerar que la seva absència no estava justificada i va constituir la infracció lleu de l'article 57.i) de la Llei del Cos Penitenciari. Aquesta exigència no pot ser suplerta per la declaració posterior d'una veïna, practicada ja en la primera instància d'aquest procés, atès que resulta ser imprecisa quant a la data i els detalls de la seva intervenció, i incorre a més en contradiccions amb el document signat per la mateixa persona que es va acompanyar a la demanda com a document núm. 23 (foli 86).

Per tot això, procedeix desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència apel·lada.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Carnero contra la sentència dictada el 5 d'abril de 2017 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.