Pensió d'aliments pels fills majors d'edat i compensatòria (TSJC 296/2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000296/2015 ORIGEN: 5001669/2011 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de febrer del 2016

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els M.I. Srs. Magistrats Vincent Anière i Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 13 de gener del 2012 el Sr. Ribes va formular demanda de separació i establiment de mesures paterno-filials contra la Sra. Pombo sol·licitant que es dictés Sentència declarant la separació matrimonial dels esposos i el cessament de la convivència matrimonial, mantenint l'exercici de la pàtria potestat i la custòdia compartida sobre el fill menor en comú, atribuint el domicili que fou conjugal a la mare, no fixant cap pensió d'aliments i, en cas que no s'establís un regim de custòdia compartida, que aquesta no fos superior a 400 euros mensuals.

II.- La Sra. Pombo va contestar a la demanda en data 12 de febrer del 2012 formulant alhora demanda d'adopció de mesures provisionals i manifestant estar d'acord amb la declaració de separació matrimonial dels esposos, així com amb el manteniment de la pàtria potestat compartida sobre els fills comuns, però sol·licitant que li fos atribuïda a ella la guarda i custòdia del fill menor amb establiment d'un règim de visites ampli en favor del pare, l'atribució d'una pensió d'aliments pel fill menor de 2.000 euros i d'altres 2.000 euros per la filla major d'edat fins que acabés els seus estudis universitaris, el reconeixement d'una pensió compensatòria de 3.000 euros mensuals i que s'acordés la formació i aprovació d'inventari així com la liquidació del règim econòmic matrimonial, peticions a les què el Sr. Ribes es va oposar per escrit de data 24 de febrer del 2012.

III.- En data 30 de setembre del 2013 la Sra. Pombo va formular demanda de modificació de mesures provisionals sol·licitant que s'adoptessin les següents mesures provisionals:

1.- Contribució a l'auxili econòmic d'aliments i habitatge per l'import de 800 euros mensuals.

2.- Continuació de pagament de la pensió per part del Sr. Ribes pel fill Marc major d'edat estudiant de 600 euros mensuals.

3.- Atorgament d'una pensió d'aliments per part del Sr. Ribes a la filla Sainz de 21 anys d'edat de 600 euros mensuals

4.- Atribució del vehicle Mercedes ML 320 CDI amb matrícula XXXX, obligant al Sr. Ribes a donar-lo d'alta de nou o bé autoritzant-la a donar-lo d'alta al seu nom, fent-se càrrec ella d'aquest vehicle amb l'assegurança pertinent i passant l'ITV

IV.- Mitjançant Aute de 18 de febrer del 2015 s'acordà acumular d'ofici la demanda de separació matrimonial instada pel Sr. Ribes el dia 13 de gener del 2012 i la demanda de modificació de mesures provisionals instada per la Sra. Pombo en data 30 de setembre del 2013.

V.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 4 de maig del 2015 va decidir declarar la separació a efectes civils del Sr. Ribes i la Sra. Pombo, quedant dispensats del deure de convivència i sense fer especial condemna en costes.

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Pombo i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana que s'atribueixin unes pensions a favor dels dos fills majors d'edat que encara estan estudiant de 2.000 euros mensuals per cadascun d'ells fins que compleixin 25 anys, que es fixi una pensió compensatòria en el seu favor de 3.000 euros mensuals a partir de la data de la contesta a la demanda i actualitzant-la anualment d'acord amb l'IPC assenyalat pel M.I. Govern i que li sigui atorgada la titularitat del vehicle Mercedes ML 320 amb matrícula XXXX.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer greuge en contra de la decisió de la Sentència d'instància, la Sra. Pombo argumenta que la dita resolució no ha concedit cap pensió d'aliments a càrrec del seu progenitor i en favor dels fills comuns, mentre que ella estima que seria procedent fixar una pensió a favor del seu fill Águila de 2.000 euros mensuals des del moment en què ella va contestar a la demanda de separació plantejada pel Sr. Ribes i fins que aquest va començar a treballar a V., és a dir des del 12 de febrer del 2012 fins el mes de gener del 2015.

Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent cal posar de relleu que en data 12 de febrer del 2012 la Sra. Pombo va contestar a la demanda formulada pel Sr. Ribes sol·licitant l'atribució d'una pensió d'aliments pel fill menor de 2.000 euros mensuals, mentre que en la demanda formulada per ella el dia 30 de setembre del 2013 sol·licitava que el Sr. Ribes continués abonant al seu fill Águila la pensió d'aliments de 600 euros que el seu pare li havia pagat mentre era menor d'edat encara que en aquell moment ja havia complert 18 anys, atès que el seu fill havia iniciat estudis a la Salle, de tal manera que la Sentència d'instància examina aquesta darrera petició i no la primera pel fet de que en Águila ja era major d'edat quan es va formular. Pel contrari, Sra. Pombo sol·licita en el seu recurs que se li aboni l'import de 2.000 euros en concepte de pensió d'aliments pel seu fill Águila des de la data de la contesta a la demanda fins el mes de gener del 2015 en que en Águila va començar a treballar, modificant així les peticions que havia fet tant en la primera demanda, com en aquesta darrera de modificació de mesures provisionals.

D'altra banda, en compliment d'allò que disposava l'Aute de 27 d'abril del 2012 que estimava en part la demanda de mesures provisionals formulada per la Sra. Pombo en data 10 de febrer del 2012, el Sr. Ribes va pagar 600 euros mensuals en concepte de pensió d'aliments del seu fill Águila des d'aquell moment i com a mínim fins el mes de novembre del 2013 quan el seu fill ja era major d'edat, com reconeix el mateix Águila en les seves declaracions (foli 49), reitera la seva germana Sainz (foli 50) i reconeix la mateixa recurrent, raó per la qual el defenent va complir amb les obligacions fixades judicialment durant la minoria d'edat del seu fill i, per tant, no se'l pot condemnar a abonar una pensió diferent durant aquesta etapa.

Una vegada en Águila va arribar a la majoria d'edat cal tenir en compte que, com posa de relleu la resolució d'instància, la jurisprudència dels Tribunals andorrans és constant en estimar que per tal de reconèixer el dret d'aliments a favor d'un fill major d'edat és precís que aquest estigui completant la seva formació amb un aprofitament raonable i en el cas present l'única dada que consta a les actuacions en aquest sentit és que en Águila es va matricular a l'Escola de Capacitació Agrària del Pirineu el curs 2013-2014 (foli 9) i no sols no s'ha provat que aprovés aquell curs, sinó que la mateixa recurrent reconeix que l'any 2015 el seu fill va deixar d'estudiar i va començar a treballar a "V.", de tal manera que tampoc se li pot atorgar cap pensió d'aliments a partir del dia 6 de maig del 2012 en què va complir divuit anys, raons totes elles que porten a desestimar aquest motiu del recurs.

II.- La recurrent defensa en segon lloc que és procedent atorgar una pensió de 2.000 euros mensuals a la seva filla Sainz des de la contesta a la demanda fins que acabi els seus estudis superiors, mentre que en la demanda de modificació de mesures provisionals de 30 de setembre del 2013 en demanava 600, peticions que desestima la Sentència d'instància.

En tot cas, com hem posat de relleu en relació al seu germà Águila, tampoc s'ha acreditat que la Sainz cursi els seus estudis de manera satisfactòria, ja que l'únic que aporta a les actuacions és un full de matrícula del pla d'estudis de "Bàtxelor en infermeria" del primer semestre del curs 2013-2014 (foli 8), sense que es provi que l'aprovés, ni que hagi continuat els seus estudis i sense que es pugui argumentar que és el Tribunal d'instància el que ha de sol·licitar les proves d'aprofitament corresponents, ja que és la demandant la que ha d'acreditar els fets que recolzen la seva petició i aquesta inactivitat probatòria no pot fer altre cosa que perjudicar-la.

III.- Per últim, la recurrent estima procedent condemnar al Sr. Ribes a abonar-li l'import de 3.000 euros mensuals a partir de la contesta a la demanda en concepte de pensió compensatòria atès el desequilibri econòmic que li ha comportat la separació dels esposos, en el mateix sentit que ho feia en data 12 de febrer del 2012 al contestar a la demanda formulada pel Sr. Ribes, encara que en la demanda formulada en data 30 de setembre del 2013 el que es demanava era un auxili econòmic de 2.000 euros mensuals, però tampoc aquesta petició es pot estimar.

En efecte, com destaca la resolució objecte del present recurs, la Sra. Pombo en cap cas acredita quin era el nivell de vida que portava mentre va durar la convivència matrimonial, ja que, encara que s'aporten a les actuacions diferents documents relatius a les societats de les què el Sr. Ribes era soci, no es prova que aquests fets repercutissin en el seu nivell de vida, ja que van haver de demanar un crèdit per portar a terme reformes al seu habitatge i la recurrent afirma que mentre va durar la convivència treballava a temps parcial per atendre les seves despeses amb un salari de 950 euros, ni tampoc que en el moment de la separació aquest es veiés disminuït, ja que encara que és cert que a partir d'aquell moment va començar a treballar a temps complert ho va fer a canvi d'un salari de 1.200 euros que li permetia atendre les seves necessitats.

D'altra banda, cal destacar que el desequilibri econòmic que al·lega la Sra. Pombo com fonament de la seva petició deriva segons la recurrent del fet que l'habitatge en el qual resideix ha sortit a subhasta atesa la manca de pagament del crèdit hipotecari que el gravava, però el desequilibri econòmic que genera una separació s'ha de valorar en el moment en què aquesta es produeix, és a dir en aquest cas el mes d'octubre del 2010 quan el Sr. Ribes va abandonar el domicili conjugal i no dos anys més tard quan mitjançant Sentència de 25 de juny del 2012 es va condemnar als esposos a abonar la suma que devien a "X.", ni menys encara quan es procedeixi a la venda en pública subhasta del bé hipotecat, en aquest cas el domicili conjugal, que pel que diu la recurrent encara no s'havia produït en el moment de plantejar aquest recurs.

Finalment, si com diu la recurrent el règim econòmic sota el qual van contraure matrimoni era el de guanys, cosa que no prova, el que procedeix és que demani la liquidació del règim en el procediment adient de tal manera que la seva situació econòmica millorarà ostensiblement si és cert que el seu marit és propietari de tots els béns que al·lega la recurrent i si el règim sota el qual van contreure matrimoni és el separació de béns però els dos esposos són titulars d'alguns dels béns que al·lega la recurrent, o aquesta és sòcia de les societats que s'esmenten, com al·lega, també millorarà la seva situació econòmica si es porta a terme la liquidació procedent.

IV.- Sol·licita igualment la recurrent que se li atorgui la titularitat del vehicle "Mercedes" ML 320 CDI amb matrícula XXXX, però aquesta petició sols es podria estimar en el curs d'un judici verbal ordinari de liquidació del règim econòmic del matrimoni, però no es pot atendre en el curs d'un procediment de separació matrimonial.

V.- Malgrat desestimar-se el recurs no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada atesa la naturalesa del present procediment de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Pombo contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 4 de maig del 2015, que CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-