CASS. Procedència de l'alta mèdica acordada per la cass (TSJA-63/12)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0060-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-63/12

S E N T È N C I A NÚM. 16-2013

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Marti

Advocat: Agullo

Apel·lada: Julián

Representant: ídem

Advocat : Serra

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-vuit de febrer de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0060-1/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La sentència de 13 de juny de 2012 de la Secció Administrativa de la Batllia va estimar la demanda formulada per la Sra. Julián contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions d'aquest organisme de 21 de febrer de 2011 i 11 d'abril de 2011, així com que es declarés el dret de l'agent a continuar de baixa laboral, amb el pagament de les corresponents prestacions per incapacitat transitòria.

2.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta en què la patologia que presenta l'assegurada es trobava ja consolidada en data 1 de març de 2011, de manera que resulta improcedent mantenir la situació de baixa laboral de la interessada.

3.- La representació de la Sra. Julián ha sol·licitat la desestimació del recurs, en considerar que la sentència ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió discutida en aquest procés, que té per objecte examinar si resultava procedent l'alta mèdica acordada per la C.A.S.S. amb efectes del dia 1 de març de 2011, ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten dels articles 143 i següents de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, que regulen les prestacions d'incapacitat temporal.

L'article 146 de l'esmentada llei disposa que "l'àrea de control sanitari de la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot, durant tot el període en què la persona assegurada percep la prestació econòmica, convocar les persones beneficiàries de prestacions econòmiques i realitzar qualsevol activitat que tingui per objecte comprovar el manteniment dels ferts i de la situació que va ser la causa origen de la prestació".

L'apartat 2n. del mateix precepte disposa que "quan la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a la vista de les seves activitats de comprovació i després d'haver escoltat als prestadors de serveis de salut que li han prescrit la baixa, considera que la persona assegurada es troba en condicions de tornar a treballar, ha de donar-li l'alta mèdica".

D'altra banda, l'article 149 de la llei determina que les prestacions econòmiques per incapacitat laboral s'estableixen per un període màxim de dotze mesos a comptar de la primera constatació mèdica, i que "les pròrrogues s'atorguen per períodes màxims de sis mesos, i són renovables fins a l'expiració del tercer any que segueix la primera constatació mèdica, sempre que la Caixa Andorrana de Seguretat Social consideri probable una represa de l'activitat durant els propers mesos i mentre no acordi l'alta de la persona assegurada abans d'expirar el dit termini, amb atorgament de pensió d'invalidesa, si correspon".

En darrer terme, segons l'article 151 de la llei, "la prestació econòmica d'incapacitat temporal s'extingeix pel decurs del termini màxim establert, per ser donada d'alta la persona assegurada, per haver-li reconegut la prestació d'invalidesa o per mort de la persona assegurada".

Tercer.- Com ho ha declarat una reiterada jurisprudència relativa a la normativa anterior, que resulta perfectament aplicable en el present cas, d'aquesta regulació en resulta que l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys, però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat.

Per contra, quan es tracta de seqüeles consolidades, o fins i tot progressives, la Caixa Andorrana de Seguretat Social podrà acordar el cessament de les prestacions d'incapacitat temporal i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa per malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'alemanys el 60%, tal i com ho disposa l'article 166 de la Llei de la seguretat social.

Quart.- En el cas que ara s'examina, resulta de l'informe pericial que l'agent va patir l'amputació transmetatarsiana del primer dit del peu dret, com a conseqüència de l'aparició d'una placa necròtica interdigital amb sortida de gas a la punció. D'altra banda, presenta un diabetis tipus II que precisa control amb insulina.

Sense perjudici de les conseqüències que pugui produir la diabetis sobre el reconeixement d'una pensió d'invalidesa, que no és objecte d'aquest procés, la qüestió que és objecte de debat queda circumscrita a determinar si l'assegurada tenia consolidada o no la lesió del peu dret l'1r. de març de 2011, com afirma la CASS, o bé havia de seguir en aquell moment en situació de baixa mèdica.

Segons les conclusions del dictamen pericial, en aquella data la patologia no es trobava totalment consolidada, malgrat haver cicatritzat la ferida derivada de l'amputació, ja que presentava una hiperqueratosi a nivell del cap del 2n. i 3er. metatarsians, que li dificultaven la deambulació i el restar dempeus, i que eren susceptibles de millora amb el tractament ortopèdic adequat. Segons el perits, només en el cas de que, amb les noves plantilles, no s'arribés a controlar el desequilibri i el dolor que pateix la interessada, es podria considerar que es tracta d'una patologia crònica.

El resultat d'aquest informe serveix de recolzament a les conclusions de la sentència apel·lada, que considera que no era procedent l'alta mèdica en data 1 de març de 2011, les quals han de ser íntegrament confirmades. Ara bé, segons afirmen ambdues parts, l'assegurada es va reincorporar al treball el mes de febrer de 2012, de manera que la situació de baixa no es pot perllongar més enllà del 31 de gener del mateix any, ja que, com és obvi, resulta incompatible el manteniment de la prestació d'atur de treball amb la represa del lloc de treball. En conseqüència, els efectes de la sentència apel·lada s'han de limitar al període que va de l'1 de març de 2011 al 31 de gener de 2012, i en aquest sentit procedeix estimar parcialment el recurs d'apel·lació de la CASS. Tanmateix, aquesta precisió no afecta els posteriors períodes de baixa que va presentar la interessada, com també posen de relleu les parts.

En conseqüència, procedeix estimar en part el recurs d'apel·lació que interposa la Caixa Andorrana de Seguretat Social, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que formula la representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 13 de juny de 2012 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma, amb l'afegit de què la reposició en la situació de baixa mèdica s'ha d'estendre de l'1 de març de 2011 al 31 de gener de 2012, sense perjudici de les posteriors baixes que hagi presentat la interessada.

2.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.