Duana. Sanció (0026/09)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0123-3/07 TSA: 58/07

S E N T È N C I A NÚM. 26-2009

PARTS:

Apel·lant: Marcos

Representant: Durán

Advocat: Cano

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Bonet

Advocat : Vélez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de març de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0123-3/07.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 5 de novembre de 2007 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per l'entitat "Marcos" contra el M.I. GOVERN, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució de 7 de febrer de 2007, confirmada en reposició el 16 de maig següent, per mitjà de la qual es va imposar a la societat agent una sanció de 51.300 euros de multa, com a responsable d'una infracció d'importació sense declaració, prevista a l'article 248.1.a) de la Llei 5/2004, de 14 d'abril, del Codi de Duana.

2n.- Disconforme amb aquesta resolució, la representació de la societat agent va interposar recurs d'apel·lació davant d'aquesta Sala, el qual es fonamenta, en substància, en què resulta contrària a dret la retenció de l'autocar que es va dur a terme com a conseqüència de què, amb el mateix, es realitzava un transport intern de viatgers dins del Principat, sense disposar de les autoritzacions necessàries. A més, s'afirma que va ser obligada a posar al consum el referit autocar i que, en tot cas, serien aplicables les exempcions total o parcial que corresponen al règim d'admissió temporal de mercaderies.

3r.- La representació del GOVERN va sol·licitar la desestimació del recurs, en considerar que la sentència apel·lada ha dut a terme una adequada valoració de les proves practicades i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Aquesta Sala ha declarat de manera reiterada (v. sentència núm. 96-35, de 6 de setembre de 1996, i aute de la mateixa data, així com sentència núm. 2003-04, de 30 de gener de 2003, entre d'altres) que l'objecte del recurs d'apel·lació queda limitat a l'examen de la legalitat de la resolució impugnada, sense que es puguin abordar altres qüestions que no hagin estat plantejades i debatudes anteriorment, ja que no es reconeix en termes generals un ius novorum, amb determinades excepcions com la que recull l'article 64.c) de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal.

En conseqüència, han de quedar fora de l'àmbit d'aquest recurs totes aquelles al·legacions que s'introdueixen ex novo en aquesta instància, com les que fan referència a la possible aplicació de la Llei sobre les condicions per a l'exercici de l'activitat de transport per carretera, així com a la determinació del subjecte passiu de l'impost.

Tercer.- Del contingut de l'expedient administratiu i de les actuacions en primera instància en resulta clarament determinat que, per part d'agents de Duana, es va comprovar que l'autocar amb matrícula espanyola XXXX, propietat de l'agent, va realitzar durant diversos dies consecutius un transport de viatgers per carretera de caràcter intern dins del Principat, sense disposar de les preceptives autoritzacions i sense haver estat prèviament posat al consum. Com a conseqüència d'això, es va procedir al dipòsit del mitjà de transport, situació que es va mantenir fins que fou presentada la declaració d'importació i garantit el pagament de la sanció proposada.

La retenció del vehicle s'ajusta a l'article 241 del Codi de Duana, segons el qual, si es constata una presumpta infracció, l'agent de Duana procedeix a la retenció o al segrest de la mercaderia i del mitjà de transport i n'ordena el dipòsit. Per tal de desvirtuar aquesta conclusió, la part agent afirma que l'acta de contenciós no va ser redactada fins al dia 30 de novembre de 2006, després del dipòsit de l'autocar que va tenir lloc el 24 de novembre anterior. Ara bé, aquesta al·legació no té en compte, d'una banda, que la retenció del mitjà de transport es va documentar correctament, mitjançant l'acta de dipòsit aixecada en data 24 de novembre, que consta al foli 51 de les actuacions. En segon lloc, que l'acta de contenciós es va iniciar en la mateixa data, per bé que no va ser conclosa fins al dia 30 següent, un cop es va presentar la declaració d'importació de l'autocar, i a la vista del seu import es va poder determinar l'import de la possible sanció.

Aquesta actuació administrativa no resulta contrària a dret, ja que l'acta de contenciós es va iniciar simultàniament al segrest de l'autocar, en els termes previstos en l'article 241 del Codi de Duana. El fet de què la conclusió de l'acta no es produís fins al cap d'uns dies no suposa cap irregularitat, atès que calia disposar de la declaració d'importació, per tal de fixar l'import de la sanció que podia ser imposada.

En aquesta mateixa línia, s'ha de desestimar les al·legacions de l'agent que afirmen que l'acta de contenciós es va finalitzar quan ja no existia cap infracció, des del moment en què llavors ja s'havia presentat la declaració d'importació. Resulta evident que aquesta presentació no va ser espontània, sinó que es va fer com a conseqüència de l'inici de les actuacions administratives (que va tenir lloc el 24 de novembre, com s'ha dit abans), de manera que no pot desvirtuar l'efectiva comissió de la infracció que s'imputa a l'agent, tal com ha declarat aquesta Sala de manera reiterada.

Quart.- La representació de l'agent sosté en aquesta instància que la seva actuació, en realitzar un transport de viatgers sense disposar de les autoritzacions necessàries, hauria d'haver estat sancionada d'acord amb la legislació reguladora del transport per carretera. Ara bé, aquesta al·legació ha estat formulada per primer cop en aquesta alçada, per la qual cosa resulta extemporània, en els termes que s'ha declarat en el fonament de dret segon. Però en tot cas hauria de ser desestimada, i això per un doble motiu. En primer lloc, perquè l'Administració no ha imposat cap sanció per aquesta causa, de manera que aquesta Sala no es pot pronunciar sobre si procedia o no una multa que no ha estat en realitat imposada. En segon lloc, perquè la hipotètica infracció en matèria de transports no exclouria en cap cas el fet de què, per realitzar aquesta activitat, s'ha introduït en territori andorrà el mitjà de transport necessari, és a dir, l'autocar propietat de la recurrent, i això sense realitzar la declaració duanera corresponent. Aquesta introducció és constitutiva per sí sola de la infracció tipificada en l'article 248.1.a) del Codi de Duana, de manera que tampoc per aquest motiu es pot apreciar cap motiu d'invalidesa de les resolucions impugnades.

Cinquè.- En darrer terme, la recurrent afirma que li correspon una exoneració total dels drets a la importació, segons l'article 19 del Reglament d'aplicació del Codi de Duana en matèria d'admissió temporal de mercaderies, aprovat per Decret de 2 de març de 2005, o bé una exempció parcial, en els termes de l'article 6.3 del Reglament d'aplicació de la Llei de l'I.M.I., aprovat per Decret de 27 d'abril de 2005.

Tanmateix, amb aquesta al·legació s'oblida que l'efectivitat del règim d'admissió temporal es troba condicionada a la corresponent autorització administrativa, com es desprèn dels articles 140 del Codi de Duana i 30 i següents del Reglament d'aplicació aprovat pel Decret de 2 de març de 2005.

En absència d'aquesta autorització, els interessats no poden gaudir dels beneficis vigents en la matèria, de manera que no resulta procedent aplicar en aquest cas cap de les exoneracions que postula la recurrent.

D'altra banda, aquest règim d'admissió temporal, que consisteix en definitiva en la utilització al territori duaner andorrà de mercaderies d'importació destinades a ser reexportades sense cap modificació (article 139 del Codi de Duana), no es podria tampoc aplicar a un supòsit com el present, en què l'autocar ha estat venut a una empresa andorrana, cosa que va motivar la presentació de la corresponent declaració d'importació. De fet, un representant de l'empresa compradora va declarar expressament que tenia la intenció de posar al consum l'autocar "per treballar a Andorra properament" (folis 58 i 70), de manera que en cap cas ha quedat acreditada la temporalitat de la importació.

Per tot això, procedeix desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de l'entitat "Marcos" contra la sentència dictada el 5 de novembre de 2007 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.