CASS. VELLESA. TREBALL CLANDESTÍ.SS-126-2/98

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia

SENTÈNCIA 2000-28 DE 20 DE JUNY DE 2000

CASS. VELLESA. TREBALL CLANDESTÍ.

Ho és el realitzat sense gaudir de les pertinents autoritzacions administratives d'immigració o de residència, i no computa als efectes de l'article 41 del Reglament Tècnic. ACTE FERM I CONSENTIT.

Es produeix quan s'addueixen, en la nova petició, elements de fet i de dret que ja existien quan es va produir la primera resolució i aquesta no es va recórrer.

Ponent : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció administrativa de la Batllia, en la sentència número 99-81, de 29 d'octubre de 1999, va desestimar en tots els seus termes la demanda formulada per la Sra. Pera i va declarar que la resolució de la CASS de 18 de desembre de 1998, que ratificava el contingut de la decisió de 27 d'octubre anterior, és conforme al dret.

2.- Contra la sentència citada, la representació de la part agent va interposar recurs d'apel·lació, que va tenir entrada en la secretaria d'aquesta Sala el 22 de desembre de 1999, demanant la revocació de la sentència i l'estimació de la demanda. De l'anterior escrit se'n va donar trasllat a la representació de la CASS, que el va contestar el 16 de gener de 2000, demanant la confirmació de la sentència.

3.- Ambdues parts han demanat la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions escrites, que han presentat el 4 i el 7 de febrer de 2000, respectivament, quedant posteriorment les actuacions vistes per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La part agent -avui apel·lant- va demanar una pensió de vellesa a l'empara de l'article 41 primer del Reglament Tècnic de la CASS, que li va ser denegada, i la sentència de la Batllia confirma la decisió de la parapública perquè tot i que la assegurada acredita més de cinc anys de treball abans del primer d'abril de 1968 (concretament des del novembre de 1962 fins el 30 de març de 1968) considera que la data d'inscripció de la treballadora al Servei d'immigració és del 22 d'abril de 1964, per la qual cosa l'activitat anterior s'ha de considerar clandestina, i la resta, de 48 mesos, no li dona dret a la pensió que demana.

La sentència recorreguda fonamenta la seva decisió en la d'aquesta Sala de 23 de novembre de 1996 (sentència 96-47) que qualificava com clandestí, als efectes de l'article abans esmentat, el treball realitzat sense permís de treball. Cal reiterar aquest argument en el sentit de que el treball que en el seu dia es va realitzar sense gaudir de les pertinents autoritzacions administratives d'immigració o de residència no computa els efectes de l'article 41 del Reglament Tècnic.

En conseqüència, havent-se acreditat que la demandant no gaudeix d'una activitat laboral regular, en el sentit abans exposat, i no discutint-se les cotitzacions posteriors a l'1 d'abril de 1968, l'argument en el qual es va basar la sentència per desestimar la demanda és correcte.

Tercer.- Tanmateix, hi ha altres consideracions que porten a la desestimació del recurs i que són d'anàlisi obligada, no solament perquè es van adduir en la primera instància sinó perquè la CASS les al·lega novament en aquesta al contestat l'apel·lació i les fa valer com a motiu de desestimació del recurs.

La primera d'elles és la caducitat de l'acció o, més exactament, la impossibilitat de portar a la jurisdicció un acte ferm i consentit. L'assegurada va obtenir, per una resolució de la CASS de 29 de desembre de 1997, una pensió de vellesa, calculada d'acord amb els articles 35 i 37 del Reglament Tècnic, i no va recórrer la decisió. Amb molta posterioritat, el 29 de setembre de 1998 demana la pensió mínima de 5.000 punts adduint que en el moment de jubilar-se complia els requisits de l'article 41 del Reglament Tècnic, i la CASS, en les resolucions que han estat objecte d'aquestes actuacions, li nega el dret que sol·licita per no reunir els requisits exigibles.

Amb independència que els reunís o no, la qual cosa ha estat analitzada en el segon fonament de dret, el cert és que la petició de 29 de setembre de 1998 és formalment una petició nova però es basa en elements de fet i de dret que ja existien quan es va dictar la resolució de 29 de desembre de 1997 i, per tant, s'havien de fer valer en el recurs que es podia interposar dintre el termini de tretze dies a partir de la notificació.

Aquest criteri, que ha estat ja exposat en la nostra sentència número 99-35, de 29 de desembre de 1999, impedeix l'estimació de les pretensions de la part actora i apel·lant, i eximeix d'analitzar altres qüestions de fons que la part apel·lada reitera en la segona instància com motius de desestimació del recurs.

Quart.- No hi ha mèrits per a una especial imposició de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Pera contra la sentència número 99-81, de 29 d'octubre de 1999, que es confirma, sense fer especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.