CENTRE PENITENCIARI. Sanció per incompliment de l'obligació de dur la mascareta durant la pandèmia del SARS-CoV-2. Tipificació adequada i acreditació suficient dels fets.

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000025/2023 ORIGEN.- 2000055/2021 - 0

NIG: 5300545320210000109

SENTÈNCIA 15-2024

PARTS:

Apel·lant: Sr. Mercader

Representant: Sr. Izquierdo

Advocat: Sr. Guerrero

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Esparza

Advocada: Sra. Querol

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 25 de març de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000055/2021.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Mercader va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l'acord adoptat en data 18 d'agost de 2021, que va desestimar el recurs formulat contra la resolució del director del Departament d'Institucions Penitenciàries de 27 de maig de 2021, per mitjà de la qual es va imposar a l'agent una sanció de privació de fer trucades telefòniques durant set dies naturals, o bé tres dies efectius destinats a aquestes comunicacions, com a responsable d'una falta molt greu de l'article 50.c) de la Llei qualificada penitenciària, consistent en la desobediència a les ordres rebudes d'autoritats i funcionaris en l'exercici de les seves funcions.

La sentència de 13 de febrer de 2023 del Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, va desestimar la demanda, declarant que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència del Tribunal de Batlles, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

Existeix una infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, ja que no s'ha acreditat la infracció de cap tipus de normativa, ni es concreten ni acrediten els fets imputats al recurrent.

S'ha produït un error en la valoració de la prova, ja que la decisió es basa en unes afirmacions genèriques d'un agent penitenciari, que no va donar resposta a les qüestions plantejades per l'instructor. D'altra banda, la norma relativa al port de mascareta era abusiva, ja que l'agent es trobava en un espai obert, com és el pati del centre penitenciari.

3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base als següents arguments:

La sanció ha perdut objecte, ja que l'agent va ser posat en llibertat i, en conseqüència, aquella no va ser executada.

La infracció està correctament tipificada, ja que la desobediència a les ordres rebudes constitueix la falta molt greu de l'article 50.c) de la Llei qualificada penitenciària, i l'obligació de portar mascareta durant la pandèmia del SARS-CoV-2 resulta del Decret 11/2021, de 18 de gener i del Decret 73/2021, de 10 de març, així com de les instruccions de la direcció del centre penitenciari.

El recurrent ja havia estat amonestat en quatre ocasions anteriors, amb un advertiment de que, en cas d'un nou incompliment, seria objecte d'un expedient sancionador.

Els fets estan degudament acreditats per mitjà de l'informe de l'agent penitenciari que va presenciar els fets de forma personal i directa, que el recurrent no va fer ús de la mascareta durant l'activitat de pati i, a més, no va respectar la distància de seguretat.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta dels antecedents, l'objecte d'aquest procés versa sobre l'examen de la legalitat de la resolució del Govern de data 18 d'agost de 2021, que va desestimar el recurs formulat contra la resolució del director del Departament d'Institucions Penitenciàries de 27 de maig de 2021, per mitjà de la qual es va imposar a l'agent una sanció de privació de fer trucades telefòniques durant set dies naturals, o bé tres dies efectius destinats a aquestes comunicacions, com a responsable d'una falta molt greu de l'article 50.c) de la Llei qualificada penitenciària, consistent en la desobediència a les ordres rebudes d'autoritats i funcionaris en l'exercici de les seves funcions.

La sanció impugnada es va basar en el fet que el recurrent no va fer ús, en data 16 de març de 2021, de la mascareta que s'havia d'utilitzar amb motiu de la pandèmia del SARS-CoV-2, durant l'activitat de pati al centre penitenciari, ni havia respectat la distància de seguretat, contravenint així la normativa aplicable i les directrius donades per la direcció del centre.

Tercer.- Com a qüestió prèvia, s'ha de desestimar l'al·legació que formula la representació del Govern sobre l'existència d'una satisfacció extraprocessal, derivada del fet que la sanció mai va ser executada, ja que l'agent va ser posat en llibertat abans de que aquella fos efectiva.

L'article 96 de la Llei de la jurisdicció administrativa, que resulta aplicable en aquest cas per raons de temporalitat, preveu que es declararà acabat el procediment quan, després de la interposició de la demanda, l'Administració resolgui conformement a les pretensions del demandant.

Aquest supòsit no es dóna en aquest cas, en què l'Administració no ha deixat sense efecte la sanció i, en conseqüència, no s'ha resolt d'acord amb les pretensions de l'agent. Fins i tot podria discutir-se si, en el cas de produir- se un reingrés del recurrent al centre penitenciari, podria procedir-se o no a l'execució de la sanció que es trobaria pendent.

Procedeix, doncs, desestimar aquesta al·legació i examinar la resta de les qüestions que es plantegen en els escrits de recurs i d'oposició al mateix.

Quart.- Sobre la tipificació de la infracció, no ofereix cap dubte que, en la data en què es van produir els fets que s'imputen al recurrent -16 de març de 2021- i amb motiu de la pandèmia del SARS-CoV-2, la utilització de mascareta era obligatòria per a totes les persones d'edat igual o superior a vuit anys, tant en la via pública, com en espais tancats d'ús públic i en espais oberts, sens perjudici d'haver de mantenir-se una distància interpersonal de seguretat mínima d'un metre i mig. Així resulta de l'article 1 del Decret 45/2021, de 17 de febrer, la vigència del qual va ser prorrogada fins al 17 de març de 2021, amb determinades modificacions que no són del cas, pel Decret 73/2021, de 10 de març.

En l'àmbit específicament penitenciari, estava vigent la instrucció de la direcció del Departament d'Institucions Penitenciàries de 25 de gener de 2021, que obligava a utilitzar la mascareta quirúrgica fora de la cel·la i en qualsevol activitat, amb la particularitat de que, durant l'activitat de pati, els interns s'havien de retirar de la resta a una distància mínima d'1,5 metres, quan es volgués fumar.

En conseqüència, la conducta imputada al recurrent està adequadament tipificada, de manera que s'ha de descartar la infracció de les garanties processals i els drets constitucionals que denuncia la part agent. Les al·legacions sobre el caràcter abusiu de la norma que establia l'obligatorietat de l'ús de la mascareta són meres apreciacions subjectives del recurrent, que no desvirtuen el caràcter preceptiu de les disposicions abans esmentades.

Cinquè.- Pel que fa a la valoració de la prova, està suficientment acreditat a través de l'informe que va elaborar en data 16 de març de 2021 l'agent penitenciari que va presenciar els fets de forma personal i directa, que el recurrent no va fer ús de la mascareta durant l'activitat de pati i, a més, no va respectar la distància de seguretat.

El mateix agent penitenciari va ratificar aquest informe, mitjançant un altre informe complementari, de data 26 d'abril de 2021, en què feia constar que el recurrent es treia la mascareta, o la duia a la barbeta, quan sortia al pati.

També consta que, amb anterioritat als fets del 16 de març de 2021, l'interessat havia estat objecte d'altres quatre informes disciplinaris pels mateixos fets, el que va donar lloc a que se li adrecés un advertiment escrit de que, si es produïa un nou informe, s'obriria un expedient disciplinari.

En conseqüència, els fets que s'imputen al recurrent estan adequadament descrits i suficientment acreditats mitjançant la constatació realitzada per l'agent penitenciari que els va presenciar personalment i directa.

Procedeix, doncs, desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència apel·lada.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància, d'acord amb l'article 8.1 de la Llei del Procediment Contenciós Administratiu.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Mercader contra la sentència dictada 13 de febrer de 2023 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.