Condonació del deute: efectes i determinació del seu abast respecte al fiador. Principi de rogació (0174/02)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté

SENTÈNCIA de 27 de març de 2003

Condonació del deute: efectes i determinació del seu abast respecte al fiador.- Principi de rogació

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- L'entitat bancària ORG_0 va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra els Srs. Hoyos i Serra, en reclamació de la quantitat de 1.810.382 pta. més els interessos i comissions convencionats, en concepte de ròssec deutor d'un compte corrent emparat per una pòlissa de crèdit.

II.- El Sr. Hoyos va contestar que havent ésser rehabilitat per un Aute de data 19 de febrer de 1998, no hi ha causa legítima que habiliti la part agent a la pretesa reclamació de quantitat.

III.- El Sr. Serra va manifestar que es refusi l'excepció plantejada per la part co-defenent, per no ajustar-se a dret.

IV.- Per sentència de data 27 de setembre del 2002, l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va condemnar els Srs. Hoyos i Serra a l'abonament a ORG_0, de la quantitat de 10.880,61 euros; més els interessos legals meritats a comptar des de la data de la contesta a la demanda, i amb expressa imposició de costes processals.

V.- Contra aquesta resolució, el Sr. Hoyos ha interposat recurs d'apel·lació.

VI.- La part que recorre manifesta que la sentència impugnada vulnera el principi de rogació que inspira el procediment civil i d'altra part no pren en compte la renúncia de BANCA MORA a totes les accions contra el Sr. Hoyos.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- Segons una pòlissa de crèdit del dia 24 de febrer de 1994, la societat ORG_0 va concedir als Srs. Hoyos i Serra, actuant pel compte de CONSTRUCCIONS MONCAYO, empresa per la qual els mateixos es varen constituir fiadors solidaris, un crèdit en compte corrent de 1.000.000 pta, per un termini de un any, pel reembossament del qual, els deutors i fiadors es van obligar solidàriament. El dit crèdit era destinat únicament i de manera exclusiva a la maniobrabilitat del compte corrent de CONSTRUCCIONS MONCAYO, el qual funcionava amb la signatura mancomunada dels Srs. Hoyos i Serra. Per Aute de data 2 d'octubre de 1995, es declara en estat de cessació de pagament i fallida, els Srs. Serra, Toll, Hoyos i Badía de CONSTRUCCIONS MONCAYO; i per Aute del dia 19 de febrer de 1998 es declara la rehabilitació dels Srs. Badía i Hoyos. Per edicte de data 2 de maig del 2000, l'Honorable Batlle va fer saber que s'havia dissolt l'assemblea de creditors, havent recuperat els Srs. Serra, Toll i Morell l'exercici individual de llurs accions i havent-se pronunciat la clausura del procediment concursal.

II.- L'acció exercitada en el marc del present procediment per BANCA MORA, constitueix una reclamació de pagament en contra dels subscriptors de la pòlissa de crèdit del dia 24 de febrer de 1994, per aplicació del conveni pactat, amb tots els seus efectes jurídics. El fonament de la pretensió de l'agent és expressat de manera molt clara en l'escrit de demanda, i particularment en l'apartat cinquè dels fonaments de dret: "El contracte de crèdit en compte corrent subscrit per les parts en autes". Per tant no pot avui, sense mala fe, el Sr. Hoyos pretendre ignorar quina era la situació jurídica ( deutor o fiador ), en virtut de la qual es reclamava el pagament als dos demandats en quant la demanda basada sobre la pòlissa exigia clarament el compliment de totes les obligacions pactades en el marc del mateix conveni, ja sigui en qualitat de deutor o de fiador solidari. En conseqüència, la sentència recorreguda, en quant condemna el recorrent a pagar el deute en qualitat de fiador no vulnera el principi de rogació.

III.- Ara bé, ja sigui en qualitat de deutor principal o de fiador solidari, l'actuació del Sr. Hoyos està directament relacionada amb l'activitat de l'empresa CONSTRUCCIONS MONCAYO, des del moment que el crèdit atorgat per BANCA MORA, només estava destinat a la maniobrabilitat del compte corrent de CONSTRUCCIONS MONCAYO. Resulta de l'Aute de data 19 de febrer de 1998, que va declarar la rehabilitació del Sr. Hoyos, que en l'assemblea de creditors de la fallida de CONSTRUCCIONS MONCAYO, celebrada el dia 16 de febrer de 1998, el Sr. Hoyos va sol·licitar que se'l rehabilités, petició acceptada per l'assemblea per majoria sense cap vot en contra, condonant els creditors el deute al Sr. Hoyos i renunciant a res més reclamar a aquesta persona. La condonació extingeix l'obligació del deutor principal i doncs extingeix el deute relatiu al crèdit subscrit pel Sr. Hoyos envers el Banc. A més a més, la renúncia del creditor sempre s'ha d'interpretar a favor del deutor. En l'assemblea del dia 16 de febrer de 1998, els creditors van declarar renunciar a res més reclamar al Sr. Hoyos, en el marc dels deutes de la fallida de CONSTRUCCIONS MONCAYO, sense especificar que aquesta renúncia només estava limitada a les obligacions principals del deutor. Com que en el marc de la pòlissa de crèdit litigiosa, el Sr. Hoyos va actuar, ja sigui com deutor o fiador, en l'interès exclusiu de CONSTRUCCIÓ MONCAYO, s'ha de considerar que la renúncia expressada per l'assemblea de creditors, als deutes contrets pel Sr. Hoyos per CONSTRUCCIONS MONCAYO, inclou totes les obligacions del mateix contretes en benefici de la mateixa, fins i tot les garanties personals, principals o complementàries.

IV.- En conseqüència s'ha de reformar la sentència impugnada en el sentit d'absoldre el Sr. Hoyos de totes les pretensions de l'agent.

V.- L'estimació del recurs origina la imposició de les costes de primera i segona instància, a la part recorreguda.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs del Sr. ENTITY_4; reformar la sentència de l'Honorable Tribunal Unipersonal de Batlles de data 27 de setembre del 2002, en el sentit de desestimar la demanda de la part actora contra el Sr. Hoyos, absolent aquest darrer de totes les pretensions de la societat ORG_0 i d'imposar les costes processals d'ambdues instàncies a càrrec de la part recorreguda.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.