CASS. INVALIDESA MALALTIA.SS-028-2/98
- Resolució
- Sentència · 31/05/1999
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 52/1999
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:1999:52
- Recurs
- SS-028-2/98
- Ponent
- Bernard Plagnet
- Magistrats
- Bernard Plagnet
- Àrea
- Administratiu Drets fonamentals Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- LLEI ACTIVITAT ADMINISTRATIVA SEGURETAT SOCIAL CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) RECURS D'APEL·LACIÓ
La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Martin contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) que li havia rebutjat una pensió per invalidesa. El tribunal ha confirmat la sentència anterior i ha declarat que la resolució de la CASS és conforme a dret, ja que el grau d'incapacitat del Sr. Martin, valorat en un 50% pels perits mèdics, no supera el llindar del 66% requerit per a l'atorgament d'una pensió d'invalidesa. El tribunal ha argumentat que la llei és clara en establir aquest requisit i que no hi ha elements nous que justifiquin una revisió del grau d'incapacitat. La sentència és ferma i executiva.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Bernard Plagnet
SENTÈNCIA 99-18 DEL 31 DE MAIG DE 1999
CASS. INVALIDESA MALALTIA. Exigència d'un grau d'incapacitat de 2/3 per a l'atorgament d'una pensió d'invalidesa.
Ponent: M.I. Sr. Bernard Plagnet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Sr. Martin va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 28 de gener de 1998, confirmant en alçada la decisió del 29 de desembre de 1997, en el que se li rebutjava una pensió per invalidesa, ja que el seu grau d'invalidesa era inferior al 66%.
2.- En la sentència de 7 de gener de 1999, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda formulada pel Sr. Martin i ha declarat que la resolució de la CASS de data 28 de gener de 1998 és conforme a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 26 de febrer de 1999, el Sr. Martin manifesta principalment que tenint en compte la seva formació professional i la seva especialització, no pot exercir més la seva activitat habitual i resta per tant obligat a buscar un nou treball, ja que té 52 anys. A més l'interessat manifesta que l'apartat 2 de l'article 1 del Reglament d'aplicació núm. 18 "permet realitzar i alhora determinar una valoració que fixi una pensió d'invalidesa independentment de la norma general de 2/3 determinat en l'apartat 1 de l'article esmentat".
4.- En la seva contesta de data 19 de març de 1999, la CASS considera principalment que el demandant estima que el seu grau d'incapacitat és del 100%, però no aporta cap element de prova que recolzi la seva afirmació.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon .- El demandant sosté que els dos apartats de l'article 28 del Reglament Tècnic i de l'article primer del Reglament d'aplicació núm. 18 preveuen dos casos d'aplicació de la pensió d'invalidesa. Un primer cas estaria constituït pels assegurats que presentin un grau d'incapacitat de 2/3. Però, pels assegurats que no tinguin aquest grau d'incapacitat, el segon apartat permetria l'atorgament d'una pensió, tenint en compte "l'estat general, l'edat, les facultats físiques i mentals així com les seves aptituds i formació professionals".
Una proposició com aquesta no està d'acord amb el redactat del text. Per altra banda, segons els principis jurídics més incontestables, un text clar s'ha d'aplicar literalment, sense que doni lloc a interpretar-lo.
En aquesta circumstància, el text dels articles mencionats és perfectament clar. Estableixen el principi de l'exigència d'un grau d'incapacitat de 2/3 per a l'atorgament d'una pensió d'invalidesa. Resulta molt clara la redacció d'aquests texts que el segon apartat preveu simplement la modalitat d'aplicació del primer apartat, és a dir els elements que s'han de considerar pel càlcul del grau d'incapacitat de 2/3. Per tant l'argumentació que presenta el demandant no pot ser compartida.
Tercer.- En aquest cas els perits mèdics han valorat el grau d'incapacitat del Sr. Martin en un 50%. En la seva demanda el demandant no aporta cap element nou susceptible d'establir que el seu grau d'incapacitat és superior al determinat pels perits.
El demandant no compleix per tant les condicions per beneficiar-se d'una pensió d'invalidesa i la seva demanda s'ha de rebutjar.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Martin.
Segon: Confirmar la sentència recorreguda i declara que la resolució de la CASS de data 28 de gener de 1998, ratificant la decisió del 29 de desembre de 1997, és conforme a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.