Pensió de vellesa (SS-078-2/96)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-078-2/96

S E N T E N C I A NUM. 97-20

PARTS:

Apel.lant: Vilar

Representant: Bonet

Advocat: Téllez

Apel.lada: CASS

Representant: Viñas

Advocat: Oller

COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:

President: M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

1997.

A la vila d'Andorra la Vella, el 16 de maig de

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número SS-078-2/96.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Batllia, actuant com a Tribunal unipersonal, va dictar, el 28 de novembre de 1996, sentència desestimatòria de la demanda interposada pel Sr. Vilar i va declarar ajustada al dret la decisió de la CASS de 28 de juny de 1996 -confirmada per la de 6 d'agost següent- per la qual se li atorgava una pensió de vellesa, amb efectes a partir del dia primer de maig de 1996, de 50.123 pessetes.

2.- Contra l'esmentada sentència, la part agent va interposar recurs d'apel.lació demanant-ne la revocació amb la petició de que en lloc dels 2.756 punts de vellesa que li fóren reconeguts en la resolució de la CASS se li tinguessin en compte els 5.000 punts que con a mínim li corresponien en aplicació de l'article 41 del Reglament Tècnic.

3.- Admès a tràmit l'escrit d'apel.lació se'n donà trasllat a la CASS, que el va contestar demanant la confirmació de la sentència i la desestimació del recurs.

4.- Ambdues parts van sol.licitar la substitució del tràmit de vista oral pel de conclusions escrites. Un cop presentades va tenir lloc la deliberació i va quedar el recurs vist per sentència.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3, paràgraf segon, apartat b) de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- En aquesta segona instància, l'assegurat apel.lant demana, novament, que pel càlcul de la seva pensió de vellesa se li apliqui l'article 41 del Reglament Tècnic en el darrer paràgraf que, al seu criteri, li ha de donar dret a una pensió mínima de 5.000 punts, oblidant, no obstant, que aquesta norma, de caràcter intertemporal, reconeix el dret a percebre la pensió mínima "en les condicions vigents anteriorment", és a dir, en les condicions derivades del règim jurídic anterior a la modificació de 30 d'abril de 1990, o sigui, les vigents des del 10 de febrer de 1983.

No és admissible, per tant, l'aplicació del darrer paràgraf de l'article 41 de manera aïllada, tal com pretén la part recorrent, perquè en qualsevol cas remet, pel càlcul de la pensió de vellesa, als incisos anteriors del mateix article.

Tercer.- Desestimat, per les raons exposades, el motiu substancial del recurs, cal confirmar la sentència de la Batllia que, partint de la consideració de que l'assegurat té la condició de voluntari (ja que va cotitzar en aquesta modalitat els darrers 286 mesos de la seva vida laboral, mentre que ho va fer com assalariat només els 50 primers mesos computables) li aplica el tercer incís de l'esmentat article en la redacció de 1983 a la qual hem fet referència.

Efectivament, si l'assegurat, cotitzant a la classe C des de l'ú d'abril de 1968 fins la data de jubilació, hagués pogut adquirir 4.044 punts, deduïts dels 5.000 de pensió mínima que garanteix el precepte als que es trobin en el supòsit que preveu, resulta que el nombre de punts que se li haurien de computar quedarien en 956, molt inferiors als 2.756 que ha adquirit efectivament aplicant-li l'article 35 del Reglament Tècnic, que és el d'aplicació general.

La sentència de la Batllia declara ajustat al dret el criteri de la CASS, que va optar correctament per la pensió més favorable a l'assegurat i per tant, ha de ser confirmada, amb desestimació del recurs d'apel.lació.

Quart.- Per tot el què hem exposat, cal desestimar el recurs i confirmar la sentència de la Batllia sense fer pronunciament sobre les costes causades en aquesta segona instància.

Decisio

D E C I S I O

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel.lació interposat per la representació processal del Sr. Vilar contra la sentència núm. 96-95, dictada el 28 de novembre de 1996 per la Secció Administrativa de la Batllia, constituïda en tribunal unipersonal, que confirmem íntegrament. No fem condemna al pagament de les costes causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

NOTIFICACIO:

La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................

..........................................................

.... mitjançant el lliurament d'una còpia certificada.

I llegida, la signen, fet del qual en dono fe,

La secretària,

Tejada