GOVERN. Resolució que estima parcialment un recurs administratiu i ordena la retroacció és un acte que no posa fi al procediment i no pot ser objecte d'un recurs contenciós.

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000071/2023 ORIGEN.- 1000058/2022 - 0

NIG: 5300545320220000097

SENTÈNCIA 14-2024

PARTS :

Apel·lant: Águila

Representant: Sra. Manzano

Advocada: Sra. Gibert

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Águila

Advocada: Sra. Macias

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 25 de març de 2024.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació núm. 0000071/2023.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat Águila va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Govern núm. 349297/2022, de data 21 de setembre del 2022, per la qual es va resoldre el recurs interposat contra la resolució de la Secretaria d'Estat de Salut, que s'anul·lava, tot ordenant la retroacció del procediment "fins el moment de la iniciació i que el Ministeri de Salut notifiqui una nova providència d'incoació de l'expedient sancionador amb relació a l'expedient 11/2022, que contingui la identificació de l'instructor de l'expedient sancionador i es continuï amb el procediment legalment establert".

2.- En la sentència núm. 41-2023, el Tribunal de Batlles ha inadmès la demanda promoguda per la part agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, la societat agent estima, en substància, que:

Els criteris d'admissió de la demanda es verifiquen al moment de la presentació del propi escrit de demanda i no en la sentència, tal com estableix l'art. 18 de la Llei 9/2022, del 7 d'abril, del Procés Contenciós Administratiu (en endavant LPCA).

La resolució del Govern de data 21 de setembre del 2022 és una resolució definitiva que sí pot ser objecte de recurs contenciós.

La referida resolució és incongruent amb les pretensions formulades en el recurs administratiu, compte tingut que allò que es demanava era que es declarés la nul·litat de tot el procediment -no l'anul·lació- i, en conseqüència, l'arxiu de les actuacions.

El Tribunal de Batlles s'havia de pronunciar sobre si corresponia l'anul·lació i retroacció del procediment, com va decidir el Govern, o bé corresponia la nul·litat del procediment, com es demanava al recurs.

4.- En la seva contesta, el Govern estima, en substància, que:

La inadmissió del recurs també pot ser declarada en sentència.

La resolució del Govern és un acte de tràmit que no pot ser objecte d'un recurs contenciós, sense perjudici que hagi de ser notificat a l'interessat.

5.- En el tràmit de conclusions la part apel·lant va confirmar les seves al·legacions, i el mateix succeí amb la part apel·lada.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Les causes d'inadmissibilitat d'un recurs contenciós poden ser apreciades en sentència

La part agent sosté que, un cop admesa una demanda, no pot desprès el Tribunal acordar la inadmissió del recurs. Però aquest plantejament no pot ser compartit. En efecte, s'ha de partir del fet que la demanda es va presentar el 20 d'octubre del 2022, és a dir, quan encara no havia entrat en vigor la LPCA -ho va fer el 27/10/2022-, i era vigent la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal (en endavant LJAF).

Doncs bé, l'art. 41 de la LAF establia la possibilitat que, a l'escrit de contestació a la demanda -i per tant, quan aquesta ja ha estat admesa-, la part demandada pogués formular excepcions, i que aquestes poguessin ser apreciades també en sentència. Així ho ha mantingut aquesta Sala de forma reiterada.

I la vigent LPCA no altera aquest règim. En efecte, el seu art. 18 estableix que, dins dels tretze dies hàbils següents a la recepció de la demanda, el Tribunal es pronuncia sobre l'admissió del recurs, però això no impedeix que la part demandada pugui formular al·legacions prèvies (art. 24.2 de la LPCA), o bé que, un cop desestimades aquestes al·legacions, el Tribunal pugui acordar la inadmissió del recurs en sentència, compte tingut que l'art. 28.3 del mateix text legal disposa que la providència que ordena la prossecució del procés no és susceptible de recurs, i no prejutja la resolució definitiva.

En definitiva, res impedeix que la sentència ara apel·lada pugui acordar la inadmissió del recurs.

Tercer.- La resolució del Govern núm. 349297/2022, de data 21 de setembre del 2022, és un acte de tràmit que no pot ser objecte de recurs

La part agent -ara apel·lant-, sosté que la resolució del Govern de data 21 de setembre del 2022 és una resolució definitiva que sí pot ser objecte de recurs contenciós.

Tanmateix, l'art. 129.2 del Codi de l'Administració (en endavant CA) distingeix entre, d'una banda, els actes definitius i els actes de tràmit que impossibilitin la continuació del procediment, i/o produeixin indefensió, i, d'altra banda, els actes de tràmit, que no es poden recórrer.

En el cas que ens ocupa la part agent va interposar un recurs en via administrativa contra la resolució de la Secretaria d'Estat de Salut que posava fi a un procediment sancionador. Doncs bé, el Govern va estimar parcialment el recurs administratiu, va anul·lar la resolució recorreguda, tot ordenant la retroacció del procediment "fins el moment de la iniciació i que el Ministeri de Salut notifiqui una nova providència d'incoació de l'expedient sancionador amb relació a l'expedient 11/2022, que contingui la identificació de l'instructor de l'expedient sancionador i es continuï amb el procediment legalment establert".

De fet, aquesta resolució accepta la posició de la societat agent al seu recurs administratiu, és a dir, que no se li va informar de qui era l'instructor del procediment, i que el procediment no s'havia tramitat de forma correcta.

Per això, el procediment no ha conclòs sinó que ara el Ministeri ha de tornar a tramitar-lo d'acord amb la indicació feta a la resolució del Govern, i serà la resolució final la que podrà ser objecte d'un nou recurs administratiu i, si escau, d'un altre recurs contenciós, sense que es pugui pretendre recórrer ara una decisió que no posa fi al procediment.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per Águila.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.