Guarda i custòdia compartida (TSJC 276/14)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000276/14 ORIGEN: 3000349/2014

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de febrer del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 12 de març del 2014 la Sra. Plana va formular demanda de mesures provisionals a la llum de l'article 63 de la Llei Qualificada del Matrimoni per analogia contra el Sr. Esteban, sol·licitant que es dictés Sentència confiant la filla dels litigants, sotmesa a la pàtria potestat d'ambdós progenitors, a la custòdia materna, establint els justos contactes paterno-filials que descrivia i fixant en la suma de 400 euros mensuals l'aportació paterna als aliments de la filla comuna, import que caldria actualitzar anyalment segons les variacions de l'IPC, més el 50% de les despeses extraordinàries de la nena.

II.- En la compareixença celebrada en data 31 de març del 2014 el Sr. J.M. va manifestar que, segons el seu parer, seria més convenient que es fixés un règim de custòdia de la filla dels litigants compartida entre els dos progenitors fonamentant aquesta decisió en l'informe pericial que va elaborar la psicòloga clínica i forense Sra. Expósito a instància de l'Hble. Batlle i la recurrent considera que les conclusions a les què s'arriba en el mateix no es poden compartir.

La Sra. G. argumenta en primer lloc en el seu recurs que no és cert que la menor sigui autònoma i madura com estima la signant del dit informe, perquè cal tenir en compte que es tracta d'una nena de 3 anys. No obstant, cal tenir en compte que el que diu la psicòloga Sra. S. és que la nena presenta aquestes característiques sempre tenint en compte naturalment els paràmetres propis de la seva edat, que no són sempre els mateixos en tots els menors.

La recurrent manifesta igualment que no és cert que els dos progenitors tinguin la mateixa disponibilitat horària, com s'assenyala al dit informe, ja que ella treballa de 8 a 16 i ell té jornada partida i surt més tard de les set. No obstant, el Sr. M. afirma que té flexibilitat horària i els dies que té cura de la nena pot sortir més d'hora, afirmació que ve recolzada pel fet que durant mesos el citat senyor va anar a portar i recollir la seva filla a l'escola, fins i tot quan aquesta pernoctava a casa de la seva mare.

III.- Per últim, la Sra. G. posa de relleu que la comunicació entre els dos progenitors no és l'adequada per establir aquest tipus de custòdia.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Plana i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que se li atribueixi a ella la guarda i custòdia de la seva filla amb els mateixos contactes paterno-filials que establia l'Aute de 31 de març del 2014, que també es podrien ampliar amb comunicacions diürnes de dilluns a dijous lectius, i establint una pensió d'aliments de 400 euros mensuals en favor de la seva filla i a càrrec del Sr. M. més el 50% de les despeses extraordinàries de la nena i confirmant l'atribució de l'ús del domicili familiar a la recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sentència objecte del present recurs estableix un règim de custòdia de la menor Mena compartida entre els dos progenitors fonamentant aquesta decisió en l'informe pericial que va elaborar la psicòloga clínica i forense Sra. Expósito a instància de l'Hble. Batlle i la recurrent considera que les conclusions a les què s'arriba en el mateix no es poden compartir.

La Sra. G. argumenta en primer lloc en el seu recurs que no és cert que la menor sigui autònoma i madura com estima la signant del dit informe, perquè cal tenir en compte que es tracta d'una nena de 3 anys. No obstant, cal tenir en compte que el que diu la psicòloga Sra. S. és que la nena presenta aquestes característiques sempre tenint en compte naturalment els paràmetres propis de la seva edat, que no són sempre els mateixos en tots els menors.

La recurrent manifesta igualment que no és cert que els dos progenitors tinguin la mateixa disponibilitat horària, com s'assenyala al dit informe, ja que ella treballa de 8 a 16 i ell té jornada partida i surt més tard de les set. No obstant, el Sr. M. afirma que té flexibilitat horària i els dies que té cura de la nena pot sortir més d'hora, afirmació que ve recolzada pel fet que durant mesos el citat senyor va anar a portar i recollir la seva filla a l'escola, fins i tot quan aquesta pernoctava a casa de la seva mare.

II.- Per últim, la Sra. G. posa de relleu que la comunicació entre els dos progenitors no és l'adequada per establir aquest tipus de custòdia.

Malgrat això, cal recordar que aquesta Sala ha posat de relleu reiteradament que, per desgràcia, no és el més freqüent que les relacions entre una parella que s'ha separat siguin excel·lents i el que cal requerir és que siguin les precises per tal d'assegurar el benestar dels fills menors i en el cas present no s'han detectat situacions indesitjables mentre els litigants han mantingut un règim de visites del Sr. M. a la seva filla particularment ampli, sent la comunicació fluida entre ells, encara que hagi estat més o menys tensa en determinats moments.

D'altra banda, en els supòsits en els què s'ha detectat algun problema, com és el cas de la tensió amb la què es relacionaven els progenitors durant els mesos de setembre a desembre del 2013 en el curs dels intercanvis de la seva filla, els litigants han sabut trobar solucions que els evitessin, contractant en aquell cas una mainadera que portés la nena a l'escola. Altrament, la constatació de que, malgrat tot, en altres ocasions poden sorgir tensions, com d'altra banda no és inusual en aquestes circumstàncies, fa aconsellable que els pares demanin l'ajut d'un psicòleg, o mediador, per tal de relacionar-se millor entre ells en benefici de la seva filla, com es recomana en aquest cas.

III.- Ateses aquestes consideracions, per tal de resoldre sobre la conveniència de mantenir, o no, el règim de custòdia compartida de la menor Mena entre els seus progenitors, cal partir de la base de que, en principi, aquest règim és particularment desitjable, ja que un contacte ampli i igualitari dels menors amb els seus dos progenitors facilita el seu desenvolupament afectiu i educatiu, aportant a la seva formació un referent tant patern com matern que els és especialment beneficiós sempre que es donin les circumstàncies adients per assolir aquesta finalitat.

En el cas present, és cert que l'Mena és molt petita, però cal tenir en compte que, segons es manifesta a la demanda formulada per la Sra. G. des de la separació dels seus progenitors, el mes d'octubre del 2013, la nena, que llavors tenia dos anys, passava amb el seu pare de dijous a dilluns cada quinze dies. D'altra banda, en l'informe pericial signat per la Sra. Expósito es fa constar que a partir del mes d'octubre del 2014 quan el Sr. M. va deixar el domicili familiar la nena dormia a casa de la seva mare anant-la a buscar el pare al domicili matern cada mati a les 7 hores ocupant-se ell de portar-la a l'escola, i quinzenalment una setmana el pare se'n ocupava de dijous a la tarda a dilluns al mati i l'altre setmana els dimarts i els dijous per la tarda fins a les 20 hores. Finalment, el 31 de març del 2014 es va dictar un aute de mesures provisionals establint la guarda i custòdia materna amb un règim de visites paterno-filial consistent en cada quinze dies des de divendres a la sortida de l'escola fins dilluns que el Sr. M. la tornava a portar al centre escolar i, setmanalment, els dimecres (si li corresponia el cap de setmana) o el dijous (si no li corresponia) de la sortida de l'escola a les 20 hores en què l'acompanyava al domicili matern, de tal manera que la menor que ha conviscut de forma àmplia i alterna amb els dos progenitors des de que aquests es van separar sense que en cap dels esmentats règims de visites s'hagués produït cap situació que hagués pogut resultar en perjudici de l'interès de la menor, que, segons la seva mestra, ha fet una bona adaptació a l'escola, el seu rendiment escolar és bo, és una nena autònoma, ben integrada amb els companys i mestres i acudeix a l'escola ben vestida i amb la higiene correcta sense signes de negligència ni maltractaments.

En aquestes circumstàncies, considerem que el lleuger augment del temps d'estada de la menor amb el seu progenitor que disposa la resolució objecte del present recurs respecte de la situació anterior no pot comportar cap perjudici per aquesta, ans al contrari, suposa la possibilitat de consolidar les relacions d'afecte i proximitat entre ells que sempre han existit una vegada superades les conseqüències que a nivell emocional pogués haver produït en la nena la separació dels seus pares, proporcionant-li un contacte similar tant amb el pare com amb la mare que li ha de oferir el referent necessari amb els seus dos progenitors especialment important a mesura que es faci gran.

IV.- Malgrat desestimar-se el present recurs no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada atesa la naturalesa del procediment i d'acord amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Plana contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 2 de juliol del 2014, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.