Manca de legitimació per impugnar sentència després de desistir de l'acció ( 181/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Josep Maria Pijuan Canadell Eulàlia Amat Llari

TSJC- 181/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 22 de març de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Vilar va presentar davant de l’Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la societat Somoza, i els Srs. Agullo, Varesc, Alfaro i Plaza, en impugnació dels acords adoptats en la Junta general ordinària de la societat Somoza, celebrada en data 29 de juny del 2006, imposant a la part contrària les despeses judicials causades, incloent les derivades de l’intervenció d’advocat, procurador i pèrits.

II.- La societat Somoza i el Srs. Agullo, Varesc, Alfaro i Plaza, van oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que no tant sol els acords són absolutament legítims, sinó que foren també adoptats arregladament a la legislació vigent i als Estatuts socials.

III.- Segons escrit de data 19 de juny del 2009 el Sr. Vilar va desistir-se de la seva demanda, desistiment al qual es varen oposar les parts defenents, i al qual no es va donar lloc per Aute del dia 6 d’octubre del 2009.

IV.- Per sentència de data 29 d’abril del 2011, l’Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va desestimar la demanda de la part actora contra la societat Somoza i els Srs. Agullo, Varesc, Alfaro i Plaza, i imposar al Sr. Vilar la integritat de les costes judicials ocasionades.

V.- Contra aquesta resolució el Sr. Vilar ha interposat recurs d’apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que el motiu principal en el qual es fonamenta el recurs rau en la continuació del procediment amb posterioritat al desistiment presentat pel Sr. Vilar, ja que la contrapart no ha aportat raonaments que determinin que existeix difamació judicial, ni ha justificat en absolut que existeixi un veritable, raonable i legítim interès en la seva oposició al desistiment de la instància i de l’acció efectuat per aquesta part.

II.- El present recurs no pot prosperar per dues raons cabdals.

La primera consisteix en la manca de legitimació del Sr. Vilar per impugnar la sentència de primera instància, ja que tal com ho ha posat de manifest la jurisprudència constant d’aquesta Sala, només la part que veu els seus interessos lesionats per la resolució del primer jutge, pot formular un recurs. En el present cas, el Sr. Vilar va desistir-se de la seva demanda, i encara que el Tribunal a quo hagi resolt la qüestió de fons malgrat aquest desistiment, el recurrent no explica ni demostra en que la dita resolució va lesionar els seus interessos.

L’improcedència del present recurs constitueix la segona raó. En efecte, si el Sr. Vilar, considera que la jurisdicció de primera instància havia d’acceptar el seu desistiment d’instància i d’acció i no continuar la tramitació del procediment, li pertocava impugnar l’Aute de data 6 d’octubre del 2009 que no va donar lloc al referit desistiment. Per no haver-lo fet, en el temps processal escaient, dit Aute ha esdevingut ferm i definitiu, i no pot avui, el Sr. Vilar, mitjançant l’apel·lació de la sentència sobre el fons del litigi, intentar que es torni a resoldre aquesta qüestió processal.

III.- Per tant, s’ha de desestimar el recurs, i condemnar el Sr. Vilar a pagar les costes de segona instància, en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l’Hble. Tribunal de Batlles de data 29 d’abril del 2011 en tots els seus extrems;

Condemnar a la part que recorre a pagar les despeses processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.