Costes processals (0217/06)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC-217/06

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 24 de maig de 2007. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Águila va interposar demanda, de data 5-6-2002, segons la qual exercitava l'acció negatòria de servituds i l'acció de tancament de finques envers els consorts Luís i Herrera.

La representació processal de la part defenent es va oposar a la demanda, per escrit de data 21-4-2004, i va demanar que es desestimés la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 6-9-2006, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDIM: que desestimant íntegrament la demanda principal, hem d'absoldre i absolem als defenents Srs. Luís i Herrera de la pretensió condemnatòria exercitada en llur contra pel demandant Sr. Águila , sense imposició de costes segons preveu el darrer Considerant".

III.- La representació processal de la part defenent va formular recurs contra la sentència dictada a la instància i, per escrit de data 28-11-2006, va lliurar les seves conclusions, en virtut de les quals sol·licitava la revocació de la sentència.

Per el contrari, la part recorreguda va presentar llur escrit de contesta a les conclusions, de data 12-02- 2007, segons el qual i pels arguments continguts en el mateix demanava la confirmació de la resolució d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Esdevé necessari com a qüestió prèvia posar de manifest que solament s'interposa contra la sentència d'instància recurs per la part defenent. Per consegüent, totes les al·legacions que es contenen en l'escrit de contesta a les conclusions i, per mèrits de les quals, s'addueix que la sentència confon el dret real de servitud amb les immissions, no poden ésser tingudes en compte ni analitzades per aquesta Sala, atès que, al no haver-se formulat recurs contra la sentència, resten incòlumes. Operar d'una altra forma significaria la vulneració clara del principi de congruència que, a la vegada, comportaria una clara limitació del dret de defensa de la part contrària (arts. 10 i 86 C.A.).

II.- Efectuada l'anterior precisió, l'objecte del present recurs es limita a la impugnació de la resolució d'instància en allò que fa referència a les costes processals. Així, s'alça contra el pronunciament d'instància segons el qual existeix iusta causa litigandi i, per consegüent, no s'ha d'efectuar imposició de les costes processals. Entén el recurrent que s'ha produït un clar venciment objectiu i que no existeix cap dels criteris que la Novel·la 82, cap. 10, ni la jurisprudència accepten per a mitigar la imposició de les costes a la part vencuda.

La sentència d'instància en el seu darrer considerant no efectua imposició de les costes processals, tota vegada que considera que existeix iusta causa litigandi, sense que expliciti les raons o els arguments que justifiquen l'esmentada asseveració. I, des d'aquesta òrbita d'idees, i en consonància amb la jurisprudència d'aquesta Sala, continguda entre altres a les sentències de 21-1-1999 i 26-1-2006, el criteri del venciment objectiu, contingut al Codi 7,51,5, s'exceptua, en atenció al que es disposa a la Novel·la 82, cap. X, tal i com ha estat desenvolupada per la jurisprudència d'aquesta Sala, quan el supòsit que s'ha de resoldre presenta dubtes de fet o de dret o bé existeixen circumstàncies excepcionals que justifiquin que no s'impossin a una de les parts litigants les costes processals. I, si aquestes consideracions les traslladem al cas que ens ocupa, resulta que el recurs interposat ha de ser acollit, tota vegada que no existeixen dubtes fàctics que afectin a l'objecte de les pretensions exercitades, ni tampoc dubtes jurídics sobre la normativa aplicable o la seva interpretació, a la qual cosa s'ha d'afegir que no consta cap esment a circumstàncies excepcionals que motivarien la no imposició de les costes de la instància. Per aquests motius, procedeix la revocació de la sentència en l'extrem assenyalat.

III.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de la part defenent contra la sentència, de data 6-9-2006, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revoquem la seva part decisòria, solament en el sentit d'imposar a la part agent les costes processals de la instància, mantenint la resta dels pronunciaments. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.