Adjudicació obres centre escolar (AD-067-1/95)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-067-1/95

S E N T E N C I A NUM. 97-19

PARTS:

Apel.lant: Vaquero

Representant: Palmer

Advocada: Manso

Apel.lada: M.I.Govern

Representant: Sainz

Advocat: Herrera

COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:

President: M.I. Sr. Criado

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

1997.

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 d'abril de

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número AD-067-1/95.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La sentència de data 25 de novembre de 1996 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i les al.legacions de les parts, va estimar parcialment la demanda formulada el 10 d'octubre de 1995 per l'entitat Vaquero, SA. contra el M.I. M.I.Govern, condemnant la part defenent al pagament de la quantitat de 2.150.221 pessetes, al temps que desestimà per caducitat de l'acció la segona demanda interposada el 15 de gener de 1996 contra la mateixa Administració General.

2.- En considerar-se agreujades ambudes parts amb aquesta resolució, van presentar recurs d'apel.lació en data 16 i 20 de desembre de 1996, respectivament, els quals foren formalitzats davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia el 28 i 29 de gener de 1997.

En el seu recurs, Vaquero, SA., impugna la desestimació per extemporaneïtat de la demanda presentada el 15 de gener de 1996 contra l'acord del Govern de 2 d'agost de 1995, al.legant que no li va ser notificat en deguda forma aquest acord, ni va tenir accés al mateix a través de la documentació incorporada al procediment judicial seguit per tal d'executar l'anterior sentència del Tribunal de Batlles de 7 de desembre de 1994, confirmada per aquesta Sala el 17 de maig de 1995, que va declarar la invalidesa de l'adjudicació inicial de les obres de construcció del centre escolar d'Escaldes-Engordany. En conseqüència, sol.licita que s'examini el fons de la qüestió litigiosa, es declari la invalidesa de l'esmentat acord del Govern de 2 d'agost de 1995 i se li reconegui una indemnització de 8.455.000 pessetes, en no haver-li estat adjudicades les obres d'acabament del centre escolar.

Pel que fa a la demanda de data 10 d'octubre de 1995, considera que la indemnització assenyalada de 2.150.221 pessetes no cobreix la totalitat del perjudici que li ha suposat el fet de no haver-li estat adjudicada la realització de la totalitat del projecte, i sol.licita que es fixi la indemnització en la suma total de 258.651.919 pessetes.

3.- El recurs presentat pel M.I. M.I.Govern sol.licita que es declari precluïda l'acció formulada per Vaquero, SA., en haver transcorregut el termini d'un any comptat des de la data de l'adjudicació inicial; que s'accepti l'excepció de manca de recurs administratiu previ; i, quant al fons, es declari que el Govern només està obligat a abonar la quantitat de 1.075.110'50 pessetes.

4.- Dels esmentats recursos d'apel.lació se'n va donar trasllat a la corresponent part contrària, les quals els van contestar mitjançant escrits presentats el 19 i 20 de febrer de 1997, respectivament.

5è.- El dia 25 de març de 1997 tingué lloc l'acte de la vista oral, en el qual les parts van exposar allò més adient a la defensa de llurs interessos.

Fonaments de dret

f o n a m e n t s d e d r e t

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Quant a la declaració d'extemporaneïtat de la demanda formulada el 15 de gener de 1996.

L'article 47 del Codi de l'Administració determina que els actes administratius han de ser notificats obligatòriament a les persones que en resultin afectades en llurs drets o interessos. La notificació s'ha de fer per escrit, sigui a les oficines administratives per convocatòria de l'Administració, sigui a domicili, per un agent qualificat o per lletra amb acusament de recepció. L'acte de notificació ha de contenir indicacions suficients sobre el seu contingut i la seva data, expressant els recursos que puguin interposar-s'hi, a fi que sigui oponible tant a l'Administració com a l'interessat. L'absència o la irregularitat de la notificació suspenen els terminis del recurs que sigui procedent.

En el cas que ara s'examina, l'acord del Govern de 2 d'agost de 1995, mitjançant el qual es van adjudicar a l'empresa "Sevillano SA.", les obres d'acabament del centre escolar d'Escaldes-Engordany, pel procediment d'emergència, no va ser objecte de notificació a l'agent, malgrat que la seva condició d'interessada no ofereix cap mena de dubte, ja que aquest acord es va dictar en execució de la sentència que va anul.lar l'adjudicació inicial de les obres de construcció de l'esmentat centre escolar.

Aquesta manca de notificació en legal forma de l'acord impugnat determina que quedin suspesos els terminis per a interposar els recursos administratius o jurisdiccionals que siguin procedents, de manera que no pot considerar-se extemporani el recurs de reposició presentat el 25 d'octubre de 1995, ni la ulterior demanda formulada per l'agent en data 15 de gener de 1996.

Aquesta conclusió no resulta desvirtuada pel fet de que es faci esment de l'existència de l'acord del Govern en la providència de la Batllia de 3 d'agost de 1995, dictada en el procediment seguit per a l'execució de les sentències que anul.laren l'adjudicació inicial. El fet de que l'agent pugui tenir notícia de l'esmentat acord no és equiparable a la notificació en legal forma del mateix. L'absència o irregularitat d'aquesta notificació practicada en deguda forma comporta la suspensió dels terminis per a interposar el recurs corresponent, d'acord amb l'article 47 del Codi de l'Administració a que abans s'ha fet referència.

Tercer.- Quant a la indemnització sol.licitada en la demanda de 15 de gener de 1996.

L'agent sol.licita que s'anul.li l'acord del Govern de 2 d'agost de 1995 com a condició prèvia a la seva veritable pretensió, que no és altra que la d'obtenir una indemnització com a conseqüència de no haver-li estat adjudicades les obres d'acabament del centre escolar d'Escaldes-Engordany. En efecte, en la situació actual, un cop finalitzada la construcció, l'interès de l'agent no és altre que el d'obtenir la indemnització que sol.licita.

Ara bé, en aquest punt s'observa una clara duplicitat en les pretensions que formula l'actora, ja que demana en primer lloc (mitjançant la demanda de 10 d'octubre de 1995) que se li reconegui una indemnització per no haver- li estat adjudicada la realització de la totalitat del projecte, i a continuació (mitjançant la demanda ara examinada) torna a sol.licitar una indemnització corresponent a una part de la mateixa obra, com és la seva fase final. Com es obvi, no és procedent acordar una doble indemnització per un mateix concepte, de manera que la quantitat fixada com a reparació global del perjudici sofert per l'agent, com a conseqüència d'haver estat indegudament postergada en el procés d'adjudicació inicial, és incompatible amb una ulterior indemnització corresponent a qualsevol de les parts o fases del mateix projecte, que ja es troben compreses en la primera.

En conseqüència, la demanda formulada per l'actora en data 15 de gener de 1996 ha de ser desestimada sense necessitat de majors raonaments.

Quart.- Quant a la prescripció de l'acció de responsabilitat.

L'article 61 del Codi de l'Administració estableix que el dret a reclamar prescriu en el termini d'un any a comptar de la data en què es produí el fet, l'acció o l'omissió que el motiva.

A diferència dels casos en que la responsabilitat deriva d'una actuació material de l'Administració, quan es tracta de reparar els perjudicis causats per un acte administratiu viciat d'invalidesa, el termini de prescripció comença a comptar a partir del moment en que es declara la nul.litat o anul.labilitat de l'acte, ja que és a partir d'aquest moment quan l'interessat pot exercir la corresponent acció de responsabilitat, llevat del cas en que hagi optat per acumular-la a la pròpia acció de nul.litat.

En el supòsit que ara s'examina, la declaració d'invalidesa de l'adjudicació de les obres de construcció del centre escolar d'Escaldes-Engordany va quedar definitivament establerta mitjançant sentència d'aquesta Sala de 17 de maig de 1995, mentre que la reclamació d'una indemnització va ser presentada el 24 de juliol de 1995, abans del transcurs del termini d'un any que estableix l'article 61 del Codi de l'Administració. Ha de rebutjar-se, doncs, el primer motiu del recurs presentat pel M.I. M.I.Govern.

Cinquè.- Quant a la manca de recurs administratiu previ.

Com a regla general, l'article 125 del Codi de l'Administració disposa que la interposició prèvia d'un recurs administratiu és requisit necessari per a tenir accés a la via jurisdiccional. Tanmateix, la impugnació dels actes presumptes per silenci administratiu constitueix una important excepció a aquesta regla, ja que, segons es desprèn dels articles 8 i 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, en relació amb l'article 40 in fine del Codi de l'Administració, en aquest cas por acudir-se directament a la via judicial, sense que sigui preceptiva la interposició del recurs administratiu previ.

En conseqüència, la demanda formulada el 10 d'octubre de 1995 contra la desestimació per silenci de la sol.licitud que l'agent presentà el 24 de juliol de mateix any resultava perfectament admissible, per la qual cosa ha de ser desestimat aquest motiu d'impugnació.

Sisè.- Sobre la quantia de la indemnització.

Atès que les parts no discuteixen la procedència de que l'agent sigui indemnitzada pel fet de no haver-li estat adjudicades les obres de construcció del centre escolar d'Escaldes-Engordany, l'única qüestió litigiosa que resta per examinar és la relativa al quantum d'aquesta indemnització.

Segons els criteris que determina l'article 60 del Codi de l'Administració, la reparació del perjudici ha de determinar-se en aquest cas en funció del lucrum cessans, és a dir, del benefici que hauria obtingut l'actora en el cas d'haver dut a terme les obres esmentades.

Si bé és cert que el pressupost elaborat per l'Administració incloïa un 16% en concepte de despeses generals i benefici industrial, no es pot oblidar que aquest percentatge era merament indicatiu, ja que, d'acord amb l'article XII in fine del plec de clàusules administratives particulars, aquesta estimació no vinculava els empresaris, els quals podien aplicar en la seva oferta el tant per cent de despeses generals més el benefici industrial que estimessin convenient.

En conseqüència, la determinació del benefici que l'agent hauria obtingut en el cas d'haver-li estat adjudicades les obres ha de fer-se d'acord amb les previsions que la pròpia empresa formulà en la seva oferta, consistents en un 0,25% del pressupost d'execució material, que suposa la quantitat de 2.150.221 pessetes. L'actora no pot apartar-se ara d'aquest paràmetre fonamental, ja que altra cosa significaria anar contra els seus propis actes, al temps que alteraria completament les bases sobre les que es va resoldre el procediment de selecció del contractista.

D'altra banda, tampoc es pot incloure en la indemnització la suma de cent milions de pessetes que reclama l'agent, derivada d'un posterior escurçament del termini d'execució de les obres, ja que aquesta modificació ulterior del contracte és independent de les vicissituds de l'acte d'adjudicació i, en conseqüència, resulta aliena a la situació jurídica de la recurrent.

En darrer terme, no es pot oblidar que correspon al Tribunal a quo moderar equitativament les responsabilitats derivades d'un fet culpós com el que ara s'examina. Encara que el 0,25% fixat en l'oferta de l'actora inclou en principi tant el benefici industrial com la part corresponent a despeses generals, no es pot deixar de banda la migradesa d'aquest import front al total del pressupost d'execució de les obres, la qual cosa permet raonablement concloure que correspon en la seva integritat al guany que esperava obtenir la recurrent. Resulta, doncs, ajustada a dret la quantitat que fixa la sentència impugnada, sense reduir cap import en concepte de despeses generals, ja que el Tribunal d'instància ha actuat dins de les seves facultats encaminades a assegurar una reparació integral del perjudicat, dintre dels límits derivats de la pròpia oferta formulada per l'interessat.

Setè.- Sobre les costes del procés.

No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe en les respectives pretensions de les parts que pugui justificar la imposició de les costes de cap de les dues instàncies.

Decisio

D E C I S I O

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel.lació formulat per Vaquero, SA. contra la sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 25 de novembre de 1996, pel que fa a la declaració de caducitat de l'acció exercitada en la demanda formulada per l'agent en data 15 de gener de 1996.

Segon.- Desestimar quant al fons l'esmentada demanda de 15 de gener de 1996.

Tercer.- Desestimar quant a la resta el recurs formulat per Vaquero, SA., i íntegrament el que interposa el M.I. M.I.Govern, i confirmar el segon dels pronunciaments de la sentència apel.lada relatiu a la quantia de la indemnització fixada en 2.159.221 pessetes

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

NOTIFICACIO:

parts

La present sentència ha estat notificada a les compareixents...........................................

.......................................................

....... mítjançant el lliurament d'una còpia certificada. I llegida, la signen, fet del qual en dono fe,

La secretària,

Conde