Homicidi per imprudència.- Danys per imprudència.- Responsabilitat civil. (0007/95)

Sentència

Magistrats

Marie Conte

SENTÈNCIA 52-95 DE 14 DE JULIOL DE 1995

Homicidi per imprudència.- Danys per imprudència.- Responsabilitat civil.

Ponent: M.I. Sra. Marie Conte

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT : Que en data 19 de maig de 1993 es produí en els locals de l'empresa ORG_5, S.L., propietat de Puig situat a Prada Guillemó a Andorra la Vella una explosió que causà la mort dels Srs. Benítez i de Alcalá, ambdós assalariats d'aquesta empresa, així com danys de consideració als immobles veïns i a vehicles estacionats en aquesta zona, que a conseqüència d'aquest accident el M.I. Tribunal de Corts va dictar sentència de data 6 de setembre de 1994 amb la següent part dispositiva: "FALLEM: Menamnem Puig, Macias i Recio, com autors d'un delicte major d'homicidi per imprudència de l'article 191, apartat 2 del Codi Penal, dels delictes menors de danys per imprudència de l'article 337 i d'imprudència temerària de l'article 311 a la pena de un any i mig de presó, dels quals dos mesos ferms i el restant condicional i a la multa d'un milió de pessetes pel primer, la pena d'un any de presó de la qual dos mesos ferms i el restant condicional pel segon, i la pena de vuit mesos de presó dels quals un mes i mig ferm i el restant condicional pel tercer, en concepte de responsabilitat civil declarem els tres condemnats totalment solidàriament responsables de les conseqüències de l'accident, així com amb la mateixa solidaritat les societats ORG_5, S.L., i ORG_2, S.A., condemnem les Companyies LA Financera i ORG_0 ,S.A., a garantir solidàriament amb la Societat ORG_5, S.L., el sinistre més esmentat en el límits de la pòlissa d'assegurança. Menamnem solidàriament Amorós i ORG_2, S.A., a pagar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social la quantitat de 1.283.525 pessetes, desestimant-se la demanda contra els altres processats i responsabilitats civils."

Que per fi el M.I. Tribunal de Corts ha condemnat solidàriament Puig, Jaume P.O., ORG_5, S.L., i les Companyies d'Assegurances ORG_3 i ORG_4, en els límits respectius de 5.000.000 de pessetes i 50.000.000 de pessetes d'una part, i d'altra part Amorós i ORG_2 S.A., a pagar als dretshavents de Benítez I Alcalá, i a les víctimes de danys materials diverses indemnitats reparadores de llurs perjudicis.

II.-RESULTANT: Que contra la sentència abans esmentada s'interposa recurs de suplicació pel lletrat Sr. Vaquero, en interès del Sr. Amorós, el qual al·lega com a motiu del recurs la infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil establerta en la sentència (article 3, apartat 9 del Decret de 13 de juliol de 1990), ressaltant la contradicció existent del dispositiu de la sentència que declara als tres processats solidàriament responsables dels danys que resulten de l'accident, però condemna únicament al Sr. Amorós i ORG_2. S.A, a pagar les sumes reclamades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, i rebutja la demanda formulada per aquesta contra els altres processats civilment responsables sense motivar la seva decisió sobre aquest punt. Estima que no pot ésser tingut com a responsable civil davant la reclamació formulada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en la mesura que les sumes pagades per l'organisme social són consecutives a la defunció dels dos obrers assalariats de la Societat ORG_5 S.L., a la qual li correspon la responsabilitat d'assegurar llur seguretat.

III.-RESULTANT: Que també interposa recurs de suplicació el lletrat Mena, advocat del Sr. Bueno, el qual formula com motiu del recurs "la infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil establerta en la sentència"(article 3, apartat 9 del Decret regulador del recurs de suplicació). Al·lega que la sentència recorreguda assigna després de la mort de Alcalá, una indemnització al germà i a la germana de la víctima i als fills de la germana, Gomila i Izquierdo, i no contempla els propis fills, Escudero i Mena, que tenen tanmateix la mateixa quantitat de nebots del difunt. Estima que el M.I. Tribunal de Corts ha infringit l'article 6 de la Constitució i demana que sigui designada a cadascun dels seus fills la suma de 500.000 pessetes en reparació del perjudici per ells del fet de la mort de llur oncle.

IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal va observar, pel que fa referència al recurs formulat per Bueno, que aquest no ha presentat cap reclamació pel compte dels seus infants en primera instància, però estima fonamentat el recurs del condemnat Amorós, en la mesura en que el M.I. Tribunal de Corts, després de declarar els tres processats solidàriament responsables de les conseqüències de l'accident, ha limitat la reclamació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, al Sr., Amorós, sense fonament jurídic de la seva decisió.

V.-RESULTANT: Que els recursos interposats pels Germans V.V. i nebots Gomila i Izquierdo, i per la Companyia d'Assegurances la CATALANA D'OCCIDENT S.A, han estat declarats inadmesos per AUTE DE DATA 28 DE MAIG DE 1995.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT : Que el recurs interposat pel Sr. Amorós, que segons els termes de l'article 16 , apartat 1 del Reglament de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, "si es dona el cas que l'accident ocorregut a un assegurat tingui una tercera persona com a responsable, la Caixa Andorrana de Seguretat Social podrà exigir a la dita persona el pagament de les despeses que hagués ocasionat l'aplicació de la legislació..." que es consta, que en el cas present, les víctimes de l'explosió, Benítez I Alcalá, eren assalariats de l'empresa ORG_5 S.L. i sota les ordres de Puig i Recio, respectivament gerent de la dita empresa i xofer investit d'una delegació de poders, els quals el dany resultant d'un accident de treball, no tenen la qualitat de tercers en el sentit de l'article 16 anteriorment citat, que en efecte l'amo, que pagava a l'organisme social cotitzacions destinades a cobrir , en particular el risc d'accident del treball, no es pot veure obligat a pagar a la vegada les cotitzacions i la indemnització resultant de l'aplicació de les regles de responsabilitat civil , que si l'article 17 del Reglament posa una excepció en aquest principi pel cas de "falta inexcusable" de l'amo que permet a La Caixa Andorrana de Seguretat Social, d'exigir d'aquest darrer el reembossament de la totalitat de les despeses exposades a conseqüència de l'accident, l'existència d'aquesta falta i les conseqüències que en resulten, només pot ésser considerada a la demanda de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, i segons el procediment previst en l'article 16 i següents del títol II del Reglament, que en aquestes condicions ha de ser declarat mal fonamentat el recurs de Amorós.

II.- CONSIDERANT: Que el recurs interposat per Bueno, aquest formula una demanda per els seus fills Escudero i Mena, no justifica la qualitat de menors d'aquests darrers, susceptible d'oferir-li la qualitat per tal de representar-los que la seva demanda ha d'ésser declarada inaccessible per manca de qualitat, que a més Bueno, no ha formulat en primera instància cap reclamació per la indemnització del perjudici patit pels seus fills del fet de la defunció de llur oncle, no pot ésser admès al formular per primera vegada aquesta demanda, davant del Tribunal Superior de Justícia.

III.- CONSIDERANT: Que en aquestes condicions haver de confirmar, en la seva totalitat, la sentència recorreguda.

Decisio

Vist la legislació vigent, i els Usos i Costums aplicables a la present causa,

Desestimar els recursos de suplicació interposats en la present causa en nom i interès de Amorós, i Bueno.

Confirmar la sentència recorreguda en tots els seus pronunciaments.

Menamnar als recurrents al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.