Responsabilitat de l'estat per error judicial. No constitueix una nova instància. Interpretació d'un contracte de crèdit en compte corrent amb garantia pignorativa (TSJ 0010/2021)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto Elsa Puig Muñoz

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Presidència

TSJ 0000010/2021

SENTÈNCIA 001-2022

PARTS:

Agent: Sr. Rius

Representant: Sr. Oller

Advocat: Sra. Viñas

Defenent: MINISTERI FISCAL

Defenent: GOVERN

Representant: Sra. Andrade

Advocat: Sra. Yuste

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Yves Picod

Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sra. Elsa Puig Muñoz

OBJECTE : Responsabilitat de l'estat per error judicial. No constitueix una nova instància. Interpretació d'un contracte de crèdit en compte corrent amb garantia pignorativa.

Andorra la Vella, el 8 de març del 2022.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació lletrada del Sr. Rius, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

Ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira qui expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal del Sr. Rius va interposar demanda que té per objecte la declaració de que s'ha produït un error judicial derivat de la sentència dictada per la Sala Civil d'aquest Tribunal en data 29 de gener de 2021. En defensa de les seves pretensions, l'agent argumenta que:

En data 1 d'octubre de 2010 va signar un document contractual amb la ORG_0, en el qual pignorava a favor d'aquesta darrera determinats títols i havers en garantia de les obligacions contretes en virtut d'un contracte de crèdit en compte corrent de 20 de setembre de 2010, que tenia un límit de 3.050.000 EUR.

La garantia pignorativa es va constituir sobre 1.340 accions de la ORG_0, així com sobre els havers dipositats a l'esmentada entitat bancària, fins a un límit d'1.000.000 EUR, pignoració que es cancel·larà automàticament quan la disposició del límit inicial del compte de crèdit concedit fos igual o inferior a 2.000.000 EUR.

La sentència de la Sala Civil de 29 de gener de 2021 va interpretar erròniament que la garantia comprenia les accions de la B més un milió d'euros, si el crèdit de què s'havia disposat superava els dos milions d'euros, quan en realitat s'havia pactat que un primer tram de fins a dos milions d'euros quedava garantit només amb les accions, mentre que un segon tram, corresponent a la quantitat que excedís els esmentats dos milions, es garantia amb els havers dipositats a l'entitat bancària, fins a un límit d'un milió d'euros.

Com a conseqüència de l'anterior, i atès que el saldo deutor del contracte de crèdit era de 2.466.182,58 EUR, només l'excés de 466.182,58 EUR s'havia de compensar amb la cartera de valors pignorada a les resultes del contracte de crèdit.

Per aquesta raó, procedeix declarar l'existència d'un error judicial, i indemnitzar l'agent per l'import dels guanys que ha deixat de percebre per l'execució indeguda de la seva cartera de valors.

2.- El Ministeri Fiscal ha sol·licitat que es desestimi la demanda interposada per l'agent, ja que la sentència de la Sala Civil està motivada lògicament, racional i deguda, i no es pot encabir en el supòsit d'error judicial. D'altra banda, en relació a la indemnització per les pèrdues derivades dels actius executats, la mancança provindria de la pròpia part agent, que no va especificar i quantificar la seva reclamació en el moment processal oportú.

3.- La representació del Govern s'ha oposat també a la demanda, al·legant, en síntesi, que la resolució judicial no es revela com irracional o absurda, sinó que l'agent planteja una mera discrepància respecte de la interpretació que la Sala fa del contingut del contracte de data 1 d'octubre de 2010. La sentència està motivada, no incorre en error material i no es pot considerar arbitrària o desproporcionada. A més, comparteix el criteri de que s'havien d'afectar ambdues garanties, en haver-se disposat d'un import superior als 2.000.000 EUR.

4.- Un cop practicada la prova que va ser admesa, i en haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La competència per conèixer d'aquest procés correspon al Ple del Tribunal Superior de Justícia, segons ho disposa l'article 10.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- La jurisprudència sobre l'acció de responsabilitat que preveu el referit article 10 de la Llei qualificada de la Justícia és constant des de la creació d'aquest Tribunal. Segons s'exposa, entre d'altres, en la sentència núm. 01-2007, de 6 de febrer:

"Com ja va declarar la sentència d'aquest Tribunal de 15 de juliol de 1996, l'acció de responsabilitat patrimonial de l'Estat com a conseqüència d'un fet danyós derivat de l'actuació irregular dels òrgans jurisdiccionals, prevista al més alt nivell en l'article 92 de la Constitució, pot obeir a dues causes diferents, com són l'error judicial i el funcionament anormal de l'Administració de Justícia, cadascuna de les quals fa necessària la concurrència de requisits específics, en funció de la seva diversa naturalesa.

Pel que fa al supòsit d'error judicial, només una equivocació evident, indubtable i palmària en la determinació dels fets o en la interpretació i aplicació de la llei pot donar lloc a que es declari que s'ha produït una errada d'aquesta naturalesa. En efecte, l'existència d'aquest procediment no suposa una tercera instància en que es puguin revisar les apreciacions fàctiques i jurídiques que els tribunals realitzen en l'exercici de les seves competències jurisdiccionals. Només en aquells casos en que l'error sigui patent i incontrovertible, de manera que les conclusions a que s'ha arribat siguin il·lògiques o desenraonades, queda compromesa la responsabilitat de l'Estat. No es dona, doncs, un error judicial en els casos en que el tribunal ha actuat dins dels inevitables marges d'apreciació que són consubstancials amb l'exercici de la funció jurisdiccional.

En segon lloc, cal que l'error sigui determinant del resultat lesiu que pateix l'interessat, en relació de causa a efecte, pel fet d'haver conduït a una conclusió jurídica que no hauria estat la mateixa si no s'hagués produït l'errada. En altres paraules, els simples errors materials que són irrellevants per al resultat del litigi no donen lloc a cap tipus de responsabilitat patrimonial de l'Estat.

(...)

A més dels requisits de fons i de forma que fins ara han quedat esmentats, l'exercici de l'acció de responsabilitat exigeix que el procediment judicial, en el marc del qual s'hauria produït l'error, hagi conclòs mitjançant una resolució ferma. En efecte, només quan ha quedat definitivament establerta la situació jurídica derivada del procés es podrà determinar si existeixen danys o perjudicis certs i efectius, avaluables econòmicament i individualitzats en relació a una persona o grup de persones, com exigeix l'article 10.2 de la Llei qualificada de la Justícia".

Tercer.- En el supòsit que ara s'examina, la part agent imputa l'existència d'un error judicial a la sentència núm. 015-2021, dictada el 29 de gener de 2021 per la Sala Civil d'aquest Tribunal.

Com s'ha exposat en els antecedents, l'expressada resolució va resoldre, entre altres extrems que no són del cas, sobre la interpretació que s'havia de donar al document signat l'1 d'octubre de 2010 pel Sr. Rius i la ORG_0, per mitjà del qual el primer va pignorar a favor de la segona, en garantia de les obligacions contretes en virtut d'un contracte de crèdit en compte corrent:

"Primer: 1.340 accions de la societat mercantil andorrana ORG_0. (...)

Segon: Els haver dipositats a l'entitat bancària ORG_0 fins a un límit d'UN MILIÓ d'Euros (1.000.000.- EUR), pignoració que es cancel·larà automàticament quan la disposició del límit inicial del compte de crèdit concedit sigui igual o inferior a DOS MILIONS D'EUROS (2.000.000.- EUR)".

La sentència de la Sala Civil de 29 de gener de 2021 va concloure, en síntesi, que la pòlissa de crèdit comptava amb dues garanties de compliment, que eren, en primer lloc, les 1.340 accions de l'entitat bancària adquirides per l'agent i, en segon, els altres havers dipositats en aquella, que quedaven afectats fins a la quantitat d'un milió d'euros, sempre que la disposició del crèdit superés els dos milions d'euros, com així va ser efectivament. En conseqüència, la garantia pignorativa es podia executar en aquest cas sobre les 1.340 accions i sobre els havers dipositats fins a la xifra d'un milió d'euros.

La part agent sosté que aquesta interpretació és errònia i que, en realitat, les garanties pignoratives s'havien d'executar fraccionadament i per trams, de manera que les quantitats disposades fins a la suma de dos milions d'euros es podien executar exclusivament sobre les 1.340 accions de B, mentre que només l'import disposat que ultrapassés els dos milions d'euros del tram anterior, quedava garantit pels altres havers dipositats al banc, fins al límit d'un milió d'euros que preveu l'apartat 2n del document d'1 d'octubre de 2010.

No es discuteix que l'agent va disposar en el compte corrent de crèdit de la quantitat final de 2.466.182,58 EUR. Atès que el valor de les accions de B havia quedat reduït a zero, segons la interpretació de l'agent només es podrien executar les garanties pignoratives sobre els restants havers de l'interessat respecte dels 466.182,58 EUR que excedien dels dos milions previstos en l'apartat 2n del document contractual pel qual es van pignorar els valors abans esmentats. Per contra, segons la sentència, la penyora es podia executar sobre les accions i sobre la quantitat límit d'un milió d'euros, de forma cumulativa, atès que la quantitat disposada superava la xifra de dos milions que establia l'apartat 2n del contracte de penyora.

Quart.- Resulta evident que, en el cas examinat, no s'ha produït cap tipus d'error judicial, ja que la sentència de 29 de gener de 2021 examina amb deteniment la qüestió debatuda i dona una resposta fonamentada, que no es pot titllar des de cap punt de vista com arbitrària o desenraonada, ni es pot afirmar que contingui un error patent i incontrovertible, en els termes que ha establert la jurisprudència abans esmentada.

El fet que l'agent estigui disconforme amb la interpretació del contracte de penyora que ha fet la sentència de la Sala Civil no li permet convertir aquesta acció de responsabilitat en una nova via de recurs contra la decisió de fons. En els termes de la sentència citada de 6 de febrer de 2007, la Sala Civil ha actuat dins dels inevitables marges d'apreciació que són consubstancials amb l'exercici de la funció jurisdiccional, i la seva resolució no incorre en cap error manifest i palmari.

Aquesta conclusió fa decaure en la seva totalitat la pretensió indemnitzatòria que formula l'interessat.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament la demanda que interposa la representació de la part agent.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

DECIDEIX

Primer.- Desestimar íntegrament la demanda interposada pel Sr. Rius.

Segon.- No fer un especial pronunciament en matèria de costes.

Tercer.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.