CASS. pensió d'invalidesa per malaltia (TSJA-074/12)
- Resolució
- Sentència · 28/02/2013
- ROJ
- STSJAD 50/2013
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2013:50
- Recurs
- 74/12
- Ponent
- Bernard Plagnet
- Magistrats
- Bernard Plagnet, Marie Conte, Albert Andrés Pereira
- Descriptors
- DECISIÓ SEGURETAT SOCIAL CASS MALALTIA COMUNA TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA CONCLUSIONS (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA) SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA)
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha dictaminat a favor del Sr. Querol, confirmant la seva dreta a una pensió d'invalidesa per malaltia comuna. La CASS havia rebutjat inicialment la sol·licitud del Sr. Querol perquè no reunia els requisits de cotització necessaris, però el tribunal ha considerat que aquests arguments eren extemporanis i no havien estat presents durant la fase administrativa. Els pèrits judicials van concloure que la minva total presentada per l'interessat era del 75%, superant el llindar del 60% requerit per a la concessió de la pensió. Per tant, el tribunal ha anul·lat la decisió de la CASS i ha declarat el dret del Sr. Querol a la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna, a comptar del 26 d'octubre de 2009.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: SS-0092-1/2010 Núm de Rotlle: TSJA-074/12
S E N T È N C I A NÚM. 13-2013
PARTS:
Apel·lant: CASS
Representant: Castillo
Advocat: Toll
Apel·lada: Sr. Querol
Representant: Amador
Advocat : Amador
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira
Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet
M.I. Sra. Marie Conte
A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-vuit de febrer de dos mil tretze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0092-1/2010.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Sr. Querol va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 15 de novembre de 2010, confirmant en alçada la decisió del 14 d'abril de 2010, tot sol·licitant la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia.
2.- En la sentència del 17 de juliol de 2012 el Tribunal de Batlles va estimar la demanda promoguda pel Sr. Querol.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 4 d'octubre de 2012, la CASS declara :
el Sr. Querol aporta per primera vegada en fase jurisdiccional informació mèdica que no va poder ser valorada per la CASS en fase administrativa.
la patologia de l'esquizofrènia que invalida al Sr. Querol era preexistent a la seva afiliació a la CASS i no va empitjorar durant els 14 mesos que va residir i treballar a Andorra d'acord amb la escassa despesa mèdica que va precisar que consta detallada en el llistat adjuntat a l'escrit de contesta.
l'assegurat no reuneix els mesos de cotització exigits a la data d'inici de la malaltia invalidant, l'any 1998 o bé l'any 2003, per tenir dret a una pensió d'invalidesa.
En el seu escrit de conclusions, de data 22 de novembre de 2012, la CASS precisa, en data del 22 de juliol de 2003, que l'assegurat justifica 22 mesos de cotització que son insuficients en relació als 24 mesos necessàris per tenir dret a una pensió d'invalidesa.
4.- En la seva contesta de data 30 d'octubre de 2012, el Sr. Querol declara :
ha quedat acreditat que el Sr. Querol presenta un grau de minusvalía del 65
% per discapacitat psíquica i física.
tenint en compte els períodes de cotització a Andorra (14 mesos) sumats amb els períodes cotitzats a Espanya (55 mesos aproximativament) fan un total de 69 mesos, període suficient per donar dret a una pensió d'invalidesa.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- A títol preliminar, cal exposar breument els fets a l'origen d'aquest litigi.
Per resolució de data 14 d'abril de 2010, la CASS resol "desestimar la sol·licitud de pensió d'invalidesa de la seguretat social andorrana "pel motiu que la reducció de la seva capacitat de guany es inferior al 60 % "(v. f. 29).
Aquesta resolució ha estat confirmada per una resolució de data 29 de novembre de 2010: " Que en la reunió del 4 de novembre de 2010, la Comissió de Valoració Mèdica va procedir a revisar el seu expedient mèdic i va acordar confirmar que no presenta una reducció del 60 % de la seva capacitat de guany i per tant, no justifica actualment el reconeixement d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna, d'acord amb els articles 166 i 168 de la Llei 17/2008 "(v. f. 34).
Tercer.- Durant la fase jurisdiccional de primera instància, el litigi s'ha basat únicament sobre la determinació del percentatge de reducció de la capacitat de guany. En el seu escrit de contesta, de data 14 d'abril de 2011, la CASS estimava " la pèrdua de la capacitat de guany del Sr. Querol valorada en un 20 % i insuficient al 60 % previst per la Llei 17/2008 " (v. f. 72).
El pèrit nomenat pel Batlle ha valorat, en el seu informe de data 16 de febrer de 2012, que la minva total era de 75 %, és a dir superior al 60 % i donant, en conseqüència, dret a una pensió d'invalidesa a favor del Sr. Querol (v. f. 169).
La CASS ha presentat un escrit de "conclusions complementàries" en data 16 d'abril de 2012, en la què, per primera vegada, presenta un nou argument per justificar el rebuig de la sol·licitud: " l'assegurat no reuneix els mesos de cotització necessaris per tenir dret a la pensió d'invalidesa malaltia " (v. f. 187).
Aquest motiu de rebuig no havia estat presentat durant la fase administrativa i l'interessat no ha estat en condició de discutir-ho. Tal i com ho recalca oportunament la sentència recorreguda, " els arguments introduïts de forma totalment sorpresiva en l'escrit de conclusions complementàries són extemporanis i la seva admissió situarien el demandant en una greu indefensió " (fonament de dret segon).
La sentència ha de ser confirmada sobre aquest punt.
Queda doncs per determinar si l'assegurat compleix les condicions necessàries per tenir dret a la pensió d'invalidesa. Tal i com ho ha jutjat aquesta Sala en altres ocasions, les conclusions dels pèrits judicials no lliguen el jutge, però tenen una importància particular degut a les condicions d'imparcialitat en les quals es presenten.
En aquest cas, els pèrits han conclòs que la minva total presentada per l'interessat era del 75%. Les condicions requerides per beneficiar-se d'una pensió d'invalidesa estan per tant complertes i la sentència ha d'estar confirmada.
Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer : Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la CASS.
Segon : Confirmar la sentència recorreguda i anul·lar la decisió de la CASS de data 15 de novembre de 2010, confirmant la decisió de data 14 d'abril de 2010.
Tercer: Declarar el dret de l'agent a la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia comuna de la categoria A, grup 3, a comptar del dia 26 d'octubre de 2009.
Quart: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.