Lesions per imprudència.- Narració dels fets.- Error en l'apreciació de la prova.- Responsabilitat civil. (0044/95)
- Resolució
- Sentència · 20/12/1995
- ROJ
- STSJAD 50/1995
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:1995:50
- Recurs
- 44/95
- Ponent
- Yves Picod
- Magistrats
- Yves Picod
- Descriptors
- IMPRUDÈNCIA LESIONS PER IMPRUDÈNCIA DANYS PERJUDICAT DESPESES PROCESSALS
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat els recursos de suplicació interposats per Castrillo i Miró contra la sentència del Tribunal de Corts que els condemnava per la seva participació en un accident de trànsit. El tribunal ha confirmat la responsabilitat de Castrillo en un 80% i de Miró en un 20%, a causa de la maniobra perillosa de Castrillo i l'estat d'embriaguesa de Miró. La sentència també ha confirmat les indemnitzacions concedides als perjudicats, que inclouen danys materials i personals. El tribunal ha imposat les despeses dels recursos als recurrents.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Yves Picod
SENTÈNCIA 51-95 DE 20 DE DESEMBRE DE 1995
Lesions per imprudència.- Narració dels fets.- Error en l'apreciació de la prova.- Responsabilitat civil.
Ponent: M.I. Sr. Yves Picod
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts va dictar sentència en la present causa i rotlle amb la següent part dispositiva: "FALLEM, que hem de condemnar i condemnem Castrillo, com autora responsable d'un delicte major de lesions per imprudència de l'article 197 del codi Penal i d'un delicte menor de danys per imprudència de l'article 337, fent-se aplicació dels articles 53 i 41 a la pena de CINQUANTA MIL PESSETES DE MULTA; TRES MESOS DE SUSPENSIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR, i pagament de la meitat de les despeses processals causades, incloses les despeses.
Així mateix condemnem Miró com autor responsable d'un delicte major de lesions per imprudència de l'article 197 del Codi Penal i d'un delicte menor de conducció sota la influència de begudes alcohòliques de l'article 305 del Codi Penal , fent-se aplicació dels articles 41 i 53 a la pena de CINQUANTA MIL PESSETES DE MULTA, SUSPENSIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR DURANT DOS MESOS, i pagament de la meitat de les despeses processals causades incloses les depeses de peritatges.
En concepte de responsabilitat civil, compartim la responsabilitat de l'accident d'autes en la proporció del 80% al càrrec de Castrillo i el 20% al càrrec de Miró.
Tenint en compte aquesta repartició, condemnem solidàriament Castrillo i la ORG_1 a pagar a la ORG_0 la quantitat de 1.800.000Ptes i a Miró la de 356.000Ptes. També després d'aplicació de la repartició, condemnem solidàriament Miró i la ORG_0 a pagar a Castrillo la suma de 650.248Ptes.
Condemnem d'una part Castrillo i la ORG_1 i d'altra part Miró, i la ORG_0, tots solidàriament a pagar a Julián la quantitat de 7.272.000Ptes i a la Caixa Andorrana de Seguretat Social la de 1.811.542Ptes, essent aplicable la repartició de responsabilitat més amunt esmentada en llurs relacions internes.
Deixem pel període d'execució de sentència la fixació a instància d'Castrillo de les despeses ocasionades per les operacions futures".
II.-RESULTANT: Que la defensa del Sr. Miró i de la ORG_0, la Sra. Narváez, fonamenta el seu recurs de suplicació, en el següents motius:
-Per no contenir la sentència la narració precisa del fet o fets que es considerin provats o no tenir fonamentació jurídica(art.3.4)
-Per error en l'apreciació de la prova(art.3.5)
Manté que l'única causa de l'accident és la maniobra d'avançament de la Sra. Castrillo, que ultrapassà una línia longitudinal i col·lidir contra el vehicle contrari. L'estat d'embriaguesa del defensat no va incidir en la producció del resultat. En conseqüència la condemna del Sr. Miró a un 20% de la responsabilitat, reposa sobre suposicions i hipòtesis.
III.-RESULTANT: Que la defensa de la Sra. Castrillo, formula recurs de suplicació contra la sentència esmentada, basant-se en els següents motius de suplicació:
-Per no contenir la sentència la narració precisa del fet o fets que es considerin provats o no tenir fonamentació jurídica(art.3.4).
-Per infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil establerta en la sentència(art.3.9).
Sol·licita una repartició de culpes per parts iguals i també una indemnització més justa del perjudici estètic i del perjudici resultant de la ITT.
IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'adhereix al recurs de suplicació interposat per Miró i la ORG_0, considera en efecte que l'única i exclusiva causa de l'accident resulta del comportament de la processada Castrillo.
V.-RESULTANT: Que el Sr. Julián representat pel lletrat Pera, i la ORG_1 representada pel lletrat Ayuso, demanen la confirmació de la sentència recorreguda, i a la vegada s'oposen als recursos interposats.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: Que la sentència del M.I. Tribunal de Corts ja constata correctament que la processada Castrillo, va efectuar un avançament, ultrapassant per realitzar aquesta maniobra, una línia longitudinal contínua.
Que aquest comportament, molt perillós és indiscutiblement la causa principal de l'accident.
II.-CONSIDERANT: Que per altra part el M.I. Tribunal de Corts pren en compte el grau elevat d'alcoholèmia del conductor del vehicle contrari(1,39g/l)per justificar una moderació de la responsabilitat de la processada Castrillo. Que en efecte, resulta dels autes que el processat Miró no va dominar suficientment el seu cotxe per limitar les conseqüències de la col·lisió. Que aquesta manca de reflexos està manifestament en relació amb l'estat d'embriaguesa del processat Miró, donat que està demostrat científicament que l'alcoholèmia impedeix tota reacció amb temps suficient en front a una situació de perill.
IV.-CONSIDERANT: Que per altra part la sentència va indemnitzar de manera equitativa tan el perjudici estètic en funció de l'avaluació del perit, com el perjudici resultant de la ITT corresponent als trastorns personals i familiars.
Que aquesta indemnització està en total conformitat amb la jurisprudència del Tribunals andorrans.
Decisio
Vist la legislació vigent, i els Usos i Costums aplicables a la present causa,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
D E C I D I M
Desestimar el recurs de suplicació interposat pel Sr. Miró i la ORG_0, al qual va adherir-se el Ministeri Fiscal.
Desestimar el recurs de suplicació interposat per la Sra. Castrillo.
Confirmar íntegrament els pronunciaments de la sentència del M.I. Tribunal de Corts de data 11 de maig de 1995.
Imposar als recurrents les despeses causades pels recursos de suplicació interposats.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.