Rebut de la petició de nacionalitat per falta de prova de residència efectiva

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Solà Immaculada Rodríguez Díaz

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000050/2025

ORIGEN.- 2000032/2024 - 0

NIG: 5300545320240000061

SENTèNCIA 04-2026 DE 30/01/2026

Ponent : Elsa PUIG MUÑOZ

Data : 30/01/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000050/2025

Nig : 5300545320240000061

IU : ECLI : AD: TSJA:2026:00004

SENTèNCIA 004-2026

PARTS

Apel·lant: Sr. Serra

Representant: Sra. Araujo

Advocat: Sra. Álvarez

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Valverde

Advocat: Sr. Salcedo

COMPOSICIó DEL TRIBUNAL :

Presidenta : Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrats : Sra. Alexandra Romeu SOLÀ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DíAZ

Objecte: Nacionalitat. Residència permanent i efectiva durant el període de 20 anys. La càrrega de la prova és del sol·licitant.

Andorra la Vella, el 30 de gener de 2026.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000032/2024.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, que expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La part agent va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Govern, data 26 de juny del 2024, i referenciada amb número 399689/2024 (f. 29-36 de les actuacions). Aquest acte resolutori confirmà en via de recurs administratiu la resolució del secretari d'Estat de Justícia i Interior, de data 21 de febrer del 2024, per la qual es va denegar la sol·licitud presentada per part del Sr. Serra per adquirir la nacionalitat andorrana.

2.- En la sentència núm. 35/2025, de data 17 de juliol del 2025, el Tribunal de Batlles, en composició unipersonal, ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, el recurrent estima, en substància, que:

Error en la valoració de la prova.

Error en la interpretació de la jurisprudència, compte tingut que es considera que no s'ha acreditat la residència entre 2003 i fins a finals del 2011, i aquesta posició no segueix el criteri del Tribunal Superior, que ha establert en jurisprudència reiterada (p. ex. STSJA 106/2018) que considera que, en matèria de residència prolongada, cal una valoració flexible i no estrictament documental, tenint en compte la realitat de la integració del sol·licitant.

No es comparteix que l'aportació de documentació sobre compres de bens de consums diaris sigui l'única prova suficient per acreditar la residència efectiva.

Una interpretació raonable del que seria una valoració flexible i no estrictament documental en relació al termini perllongat de 20 anys hauria de tenir en compte:

La pràcticament impossible conservació de documentació referida a compres de primera necessitat o, alternativament, la impossible recuperació de dita documentació per part dels proveïdors de dits bens, més enllà del termini de custòdia de documentació comptable que la normativa comptable exigeix (6 anys).

La normal desproporció que pot existir entre documents conservats i recuperats, d'una antiguitat més curta, envers els documents més antics. Aquests més antics, en forma lògica i raonable, normalment seran més escassos, doncs es van eliminant. I més si es tracta de rebuts de compres de primera necessitat, doncs normalment el ciutadà els va eliminant de forma periòdica (mensual, trimestral com a màxim).

La prova documental indirecta, tal com consums elèctrics o de telèfon, o els comprovants d'adquisicions de bens no de primera necessitat, que puguin comptar amb una garantia superior, com adquisicions de roba, compres de bens de la llar, decoració, etc.

La pràctica de prova testifical amb diversos testimonis, sense cap relació estreta entre ells, de diferents Àmbits socials, tots ells jurant dir veritat, acredita una relació sòlida, sostinguda i personal, però també social, amb Andorra.

És cert que, en matèria de nacionalitat, correspon la càrrega de la prova de la residència principal i permanent durant 20 anys al demandant, però, precisament pel transcurs del temps, exigir dita prova és una probatio diabòlica.

En cap cas indica la jurisprudència que sigui un requisit imprescindible aconseguir de tots i cadascun dels comerços o entitats bancàries, un certificat acreditatiu de que no disposen d'arxius anteriors a certes dates. A més a més, era eventualment impossible aconseguir-los compte tingut que el Sr. Serra va disposar d'un termini d'un mes per preparar la demanda judicial, termini absolutament insuficient com per poder aconseguir dits certificats.

Es va demanar a diferents entitats però no totes les entitats van voler certificar.

S'han aportat els 24 contractes signats amb ANDORRA TELECOM, des del 16/01/2004 al 10/02/2024.

S'ha aportat també el certificat emés per un Notari d'Andorra que acredita els actes jurídics atorgats pel recurrent.

S'han indicat les causes judicials en les que va participar la seva empresa o el propi recurrent de forma personal.

També consten els certificats de residència a les parròquies d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany del Sr. Serra, que acrediten una residència al país del 26/01/2004-10/11/2008 i de l'11/11/2008 fins el 06/11/2024.

Els consums a ORG_0 també acrediten la residència al principat.

Durant els anys 2007 a 2014 s'ha certificat per part de la Federació Andorrana de hoquei -i així ho ha confirmat, sota jurament, el Sr. Villegas, que el Sr. Serra assistia de forma regular als entrenaments de hoquei, que tenien lloc dos o tres cops a la setmana.

Va viure a Andorra amb la Sra. Querol fins al moment de la separació, tot i disposar d'un segon habitatge a Esplugues de Llobregat (Barcelona).

Discrepa de la consideració que fa la sentència sobre el diferent concepte de residència (principal i permanent) en relació a la Llei Qualificada de Nacionalitat, i el concepte de residència (per determinar un domicili fiscal) de la Llei Qualificada d'Immigració, seguint el criteri de la OCDE.

4.- En la seva contesta, el Govern al·lega, en síntesi, que:

De l'anàlisi i valoració en conjunt de tota la documentació aportada no queda acreditat la residència durant tot el període que calia acreditar (del 19 de desembre del 2003 fins al 19 de desembre del 2023).

En el període compres entre l'any 2003 i el 2012 el Sr. Serra no aporta cap prova que pugui acreditar una residència efectiva al país.

La prova de la residència efectiva al país s'obté per la demostració d'una activitat vital primària, com poden Ésser rebuts de consum d'electricitat, de serveis telefònics, o compres en establiments del país durant tot el període requerit, és a dir 20 anys.

Especialment pel període comprès entre l'any 2003 i el 2012 hi ha un buit probatori rellevant.

La part recurrent havia de preveure que, davant la possible dificultat per obtenir determinada prova, podia haver sol·licitat al Tribunal la pràctica de la mateixa mitjançant el corresponent requeriment, i només ho va fer en relació a ANDORRA TELECOM i ORG_0.

Els contractes signats només acrediten que en les seves dates l'interessat es trobava al Principat, res més.

Tampoc les causes judicials acrediten la residència al Principat.

Les manifestacions dels testimonis són genèriques i/o mancades d'objectivitat per provenir d'amics i familiars.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Fets rellevants

La part agent va néixer a Ucraïna i és de nacionalitat espanyola, com acredita la còpia del seu passaport (foli 28 de les actuacions). Va adquirir la nacionalitat espanyola per residencia mitjançant Resolució de data 02/09/1993 (aquesta data figura a la anotació marginal de l'assentament del Registre Civil Central d'Espanya, foli 45 de les actuacions).

Consta com a resident al Registre Central d'Immigració del Principat des del dia 16 de juliol del 2002 (aquesta dada apareix a la resolució del Govern recorreguda a la instància i no és discutida).

La part agent va presentar una sol·licitud per gaudir de la nacionalitat andorrana en data 19 de desembre del 2023, que li fou denegada per considerar que no complia el requisit de residència efectiva i continuada al Principat durant 20 anys anteriors.

Tercer.- Normativa d'aplicació

L'art. 11.1 de la Llei qualificada de la nacionalitat, del 5 d'octubre de 1995 (en endavant LQN), disposa:

"1. Pot adquirir la nacionalitat andorrana per naturalització la persona estrangera que ho demana al Govern i que acredita haver tingut la residència principal i permanent al Principat d'Andorra durant els vint anys que precedeixen la presentació de la seva demanda, i prova la seva integració. El sol·licitant ha de complir les condicions de l'article 7."

Quart.- Anàlisi de les al·legacions de les parts

No hi ha discussió en el fet que la part agent ha viscut de forma principal i permanent al Principat des de l'any 2012, i així ho reconeix la sentència apel·lada. La discussió rau en el període anterior, és a dir, des de l'any 2003 fins l'any 2012. I és a aquest període que s'hauria d'haver centrat l'anàlisi de la prova efectuada per la part apel·lant. Tanmateix, al recurs es parla de la documentació aportada per tot el període dels 20 anys que es requereix per l'obtenció de la nacionalitat, com s'ha vist.

D'altra banda, convé recordar a les part que, en els procediments seguits en segona instància, resulta molt convenient que, quan la part es vol referir a un concret document, ho faci al foli del procediment -com es fa a la sentència apel·lada-, o bé al foliat de l'expedient administratiu, amb l'objectiu de facilitar la localització del document que es vol destacar, o bé amb la referència del número de document i de l'escrit amb el qual s'hi va aportar (per exemple, "document número 5 dels aportats amb l'escrit de demanda).

I també és importat destacar que els expedients administratius han d'estar foliats, i acompanyats d'un Índex, com exigeix l'article 23 de la Llei 9/2022, del 7 d'abril, del Procediment Contenciós Administratiu (en endavant LPCA): "La còpia de l'expedient s'ha de lliurar completa, foliada, autenticada i amb un Índex; pot ser en format electrònic. L'Administració remitent conserva l'original de l'expedient", i un Índex no és una mera relació de documents, sinó una relació amb la seva correspondència als folis de l'expedient, i així per facilitar la feina a les parts i al propi Tribunal.

Dit així, la primera qüestió que es vol destacar és que acreditar la residència principal i permanent al Principat és relativament senzill quan es tracta d'una persona que ha obtingut una autorització de residència i treball per compte aliena, l'ha mantingut durant tot el període dels 20 anys previs a la sol·licitud de nacionalitat, i a més ha estat cotitzant a la CASS com a treballador. Però, quan la nacionalitat se sol·licita i prèviament s'ha disposat d'una autorització de residència passiva, acreditar la residència principal i permanent al Principat requereix que l'interessat cerqui altres vies, ja que no li és possible fer-ho amb acreditar el desenvolupament d'una activitat laboral al Principat.

També s'ha de rebutjar l'argument, que sembla defensar la part apel·lant, relatiu a que si s'ha disposat d'una autorització de residència durant 20 anys, ja es té dret a l'atorgament de la nacionalitat. Si així fos així, s'hauria d'haver recollit a la LQN com a supòsit per a l'obtenció de la nacionalitat i no ha estat així. Recordi's que l'article 7 de la LQN, a més de la residència principal i permanent al Principat d'Andorra durant els vint anys que precedeixen la presentació de la seva demanda, s'exigeix també prova de la seva integració al país.

De fet, l'article 7 de la Constitució del Principat d'Andorra, estableix que la condició de nacional andorrà, així com les seves conseqüències jurídiques, s'adquireix, es conserva i es perd d'acord amb el que es reguli en Llei Qualificada, i disposa que l'adquisició o el manteniment d'una nacionalitat diferent de l'andorrana implicarà la pèrdua d'aquesta en els termes i terminis fixats per la llei. En altres paraules, és un mandat constitucional que no es pot obtenir la nacionalitat andorrana si no es perd la nacionalitat anterior, previsió que és pròpia dels països que volen mantenir una població autòctona cohesionada, i no volen que la immigració posi en risc la identitat del país.

En aquest sentit, l'exposició de motius de la LQN ens recorda que:

"La legislació andorrana en matèria de nacionalitat, des del Decret del 17 de Juny de 1939, ha tingut sempre com a constant la preservació de la identitat nacional, fonament necessari per a l'existència jurídica del país.

El canvi de les estructures demogràfiques, passant d'una situació estètica durant segles a una forta immigració en els darrers decennis, ha dut com a conseqüència una desproporció entre la població nacional i la forana; aquesta desproporció ha estat percebuda com un element que calia corregir per no comprometre les bases mateixes de l'Estat.

L'afirmació del Principat d'Andorra com a Estat en dret internacional, una vegada el poble s'ha donat la Constitució, s'assolirà millor si l'element humà de l'Estat, la població, és cada vegada més homogènia, seguint progressivament la tendència de fer coincidir la població de fet amb la població de dret.

En aquesta línia, la legislació s'ha anat ampliant progressivament i ara es proposa una obertura important donant el dret a la nacionalitat per naturalització a una part de la població que es pot considerar integrada pel nombre d'anys de residència al país.

La tendència a fer coincidir la població de fet amb la de dret no té lloc solament en el sentit de l'adquisició de la ciutadania andorrana per als que neixen i viuen al país, sinó que, de manera simètrica, exigeix la pèrdua de la nacionalitat en els casos de possessió de doble o múltiple nacionalitat, tal com queda expressat en la Constitució, establint l'obligació d'optar lliurement entre l'andorrana i les altres nacionalitats. Opció senzilla d'exercitar i que serà facilitada encara més en el futur quan Andorra signi els acords adequats".

I l'article 1 de la referida LQN disposa que és andorrà l'infant nascut al Principat d'Andorra, si almenys un dels pares és andorrà, és a dir, combina i exigeix una doble condició: la primera, exigida en els països que segueixen el criteri d'adquisició de la nacionalitat del ius soli, és a dir, el del lloc del naixement (com els Estats Units d'Amèrica, ja que és americà qui ha nascut als EUA, amb independència de la nacionalitat dels seus progenitors), i la segona, la del ius sangui (com a Espanya, per exemple, compte tingut que és espanyol el fill de pare o mare espanyols), de manera que només són andorrans d'origen els nascuts a Andorra i que, a més, un dels dos progenitors sigui nacional del Principat.

També és possible (article 6 de la LQN) que un infant nascut al Principat d'Andorra de pare i mare estrangers, pugui adquirir la nacionalitat andorrana si almenys un dels seus progenitors, a l'autoritat del qual està legalment sotmés, té la seva residència principal i permanent al país a la data de naixement de l'infant i l'ha tinguda durant els deu anys que han precedit aquest naixement, tot i que si l'esmentat període de deu anys no s'ha complert el dia del naixement de l'infant, la nacionalitat andorrana se li atribueix a títol provisional.

Aquesta nacionalitat provisional s'ha de confirmar, en les condicions de capacitat previstes a l'article 34 de la mateixa LQN, abans que l'infant arribi a la majoria d'edat, o dins de l'any següent a la majoria, pel propi interessat. La confirmació no pot tenir lloc fins que el progenitor esmentat al paràgraf primer pugui acreditar un període de residència principal i permanent al Principat d'Andorra de deu anys de forma ininterrompuda, o, si és el cas, fins que l'interessat pugui acreditar que ha residit ell mateix de forma principal i permanent al Principat d'Andorra durant l'esmentat període, de forma ininterrompuda els cinc darrers anys. A l'últim, la manca de confirmació en les condicions de l'apartat precedent comporta la pèrdua de la nacionalitat andorrana atribuïda a títol provisional per les disposicions d'aquest article.

Així, si la pròpia Constitució exigeix la renència a una anterior nacionalitat si es vol obtenir l'andorrana, i si la LQN és exigent a l'hora de poder adquirir la nacionalitat andorrana en el moment del naixement, aquesta mateixa concepció s'ha de seguir si es vol obtenir la nacionalitat andorrana un cop ja es disposa d'una altra.

En tot cas, la càrrega de la prova de que una persona compleix els requisits per tal que li sigui concedida la nacionalitat andorrana és del propi sol·licitant, sense perjudici de les comprovacions que pugui fer l'Administració.

Arribats a aquest punt, cal recordar que la jurisprudència d'aquesta Sala Administrativa ha posat especial Èmfasi en el fet que, a manca d'una relació laboral al Principat, és l'enquesta policial un element de primer ordre per comprovar si l'interessat ha viscut de manera principal i permanent al Principat. En el cas que ens ocupa, i com posa de relleu la sentència apel·lada al fonament jurídic seté:

"Un dels aspectes posats de relleu per la part agent en el recurs administratiu va ser que l'enquesta policial practicada per verificar el compliment del requisit de residència efectiva es va dur a terme en un domicili en el qual, segons afirmava, no hi residia des de l'any 2011. Aquesta circumstància, que l'agent va posar de manifest aportant les corresponents explicacions, té una rellevància potencial atés que l'enquesta constitueix un dels principals fonaments de la resolució denegatòria, especialment pel que fa a les verificacions realitzades en el domicili i a través del seu entorn veínal.

és cert que, en aplicació de l'article 10 del Reglament del Servei d'Immigració, correspon a l'interessat comunicar qualsevol canvi de domicili, i que la manca d'aquesta comunicació pot justificar que les dades administratives disponibles no s'ajustin a la realitat actual. Ara bé, un cop plantejada aquesta qüestió en seu de recurs, hauria estat procedent -o si més no oportú- que l'Administració valorés la possibilitat de dur a terme una nova enquesta per tal de contrastar la realitat de la situació exposada per l'agent.

Certament, la doctrina de la sala administrativa del Tribunal Superior ha reconegut reiteradament el valor probatori dels informes elaborats pel Servei de Policia, atés que es basen en investigacions directes sobre el terreny i es beneficien de la presumpció d'objectivitat pròpia dels informes elaborats per funcionaris públics. Tanmateix, aquesta mateixa doctrina ha establert també que res no impedeix als interessats aportar elements de prova destinats a desvirtuar-ne el contingut, i que aquests han de ser degudament valorats per l'Administració.

En el cas concret, l'al·legació consistent en el fet que l'enquesta s'hauria realitzat en un domicili que ja no era el del sol·licitant des de feia més de tretze anys constitueix un element rellevant que hauria merescut una valoració específica i més aprofundida en seu de recurs. La singularitat de la situació, precisament pel temps transcorregut des del suposat abandonament del domicili objecte de la inspecció, exigia, com a mínim, un contrast addicional que permetés verificar la consistència o inconsistència de la versió presentada.

Ara bé, en tot cas, aquesta circumstància no pot considerar-se com una omissió de tal entitat que impliqui, per si sola, ni la nul·litat ni tan sols l'anul·labilitat de la resolució impugnada, ja que no ha generat una situació d'indefensió material a l'ara demandant. Aquesta qüestió serà degudament analitzada i valorada en el marc del present procés jurisdiccional, en el qual s'han pogut aportar i contraposar els elements rellevants sobre aquest extrem."

Seguidament, la sentència apel·lada fa un anàlisi exhaustiu de la prova practicada, que, en pot avançar ara, aquest Tribunal comparteix. En efecte, pel que fa la prova testifical, la sentència transcriu les manifestacions del testimoni i refereix fins i tot els minuts de la gravació (la qual cosa facilita la tasca als advocats de les parts i també a aquesta Sala, en el cas que la sentència s'apel·li):

"Esteban (min. 5:28 i ss.). Va manifestar que coneix el Sr. Serra des del desembre de l'any 2013, data en que va arribar a Andorra, i que en la seva condició de constructor també han treballat junts. Que quan es troba a Andorra es veuen gairebé diàriament, doncs viuen al mateix edifici. També manifesta que juguen tot sovint a tenis taula a la planta baixa del seu edifici. En precisió de l'anterior i, a repreguntes de la lletrada del Govern d'Andorra, va manifestar que resideix al Principat uns 4 o 5 mesos a l'any.

Machado (min. 13:44). Va manifestar que és la parella del Sr. Serra, viuen junts des de l'any 2010 alhora que també mantenen relacions econúmiques. Confirma resideixen permanentment a Andorra des del 2010 i només surten per vacances. Manifesta que disposen d'un compte conjunt de finançament de la Financera Pyrènèes.

La lletrada del Govern formula el refús del testimoni.

Daza (min. 20:52). Va manifestar ser la perruquera del Sr. Serra des del setembre 2014. Afirma que veu al Sr. Serra cada mes i mig aproximadament, quan ell acudeix al seu negoci. Explica que té coneixement de que el Sr. Serra viu a Andorra des de fa 22 anys a través de la propietària de l'edifici on ella té la perruqueria, la Sra. Romeu, amb qui el Sr. Serra tenia alguna cosa en conjunt l'any 2007 tot i que no recorda el què.

Calderón (min.28:49): Va manifestar que manté una relació d'amistat amb el Sr. Serra des de l'any 2012. Es troben habitualment a les nits passejant per la urbanització, sap en quin edifici viu i qui és la seva parella. També juguen a tenis.

Benitez (min. 32:58). És amiga del Sr. Serra des de que ella va començar a residir a Andorra l'any 2013. Explica que són veíns i que el veu casi a diari per la zona, també coneix a la seva parella, la Sra. Machado. Sap que fa uns 22 anys que ell viu a Andorra perquè ell mateix li ha explicat en algunes ocasions.

Ferrer (min. 37:10). És amiga i veína del Sr. Serra, es troben passejant a les nits, quan ella treu el gos. Manifesta que el Sr. Serra passeja per salut, perquè no li agrada fer altres esports, que de vegades li dona de menjar als gats del barri i que algun cop va a practicar tir amb el seu marit.

Pera (min. 42:18). Coneix al Sr. Serra des del 2013, quan ella va arribar a Andorra. Són veíns i se'l troba tot sovint passejant pel carrer i també al supermercat. Explica que amb la seva dona té una relació més d'amistat. Sap en quin edifici viu, coneix a la seva parella i no li consta que hagi marxat d'Andorra en cap moment.

Aguilar (min. 48:14). Mantenen una relació laboral des de fa uns 10 anys. Ella té una joieria de la que el Sr. Serra és client. A més, degut a la ubicació de la joieria, ell passa sovint a saludar-la. També afirma conèixer la seva parella tot i que l'ha vist poques vegades, que quasi sempre el veu sol. Sap on viu perquè ell li ha explicat, però creu que resideix a Andorra de forma permanent ja que sempre que l'ha buscat l'ha trobat.

Recio (min. 53:35). El coneix des de l'any 2002, a través de l'advocat Català, que li va presentar com a possible client, i des de llavors han mantingut una relació comercial i finalment també d'amistat. Manifesta que va tenir el despatx a l'edifici MONTDUCAL des de l'any 2002 i fins al 2010 o 2012 i que el Sr. Serra vivia al mateix edifici. Durant aquell temps el va anar veient i també van realitzar alguna operació immobiliària. Posteriorment, l'ha continuat veient pràcticament a diari a la zona de Coll de Jou, on han estat veíns durant uns anys. Al seu parer, el Sr. Serra ha viscut a Andorra de forma permanent.

En resposta a les preguntes de lletrada del Govern, precisa que mentre va tenir el despatx a l'edifici MONTDUCAL veia al Sr. Serra habitualment a l'ascensor i també mensualment en reunions concertades al despatx del Sr. Catalá.

Vendrell (min. 1:01:22). El coneix aproximadament des de fa 20 anys. El Sr. Vendrell té una joieria a l'Avinguda Meritxell i el Sr. Serra era client. En aquella Època el Sr. Serra ja manifestava que era resident a Andorra. En l'actualitat són veíns i el veu 3 o 4 cops per setmana pel carrer. Al seu criteri el Sr. Serra és resident habitual des de fa uns 20 anys.

A repreguntes de la lletrada del Govern, el Sr. Vendrell respon que quan es van conèixer fa 20 anys veia al Sr. Serra una vegada al mes aproximadament.

Villegas (min. 1:07:15). Coneix al Sr. Serra des del 2007. Ell és entrenador de hoquei i el Sr. Serra va estar unes temporades entrenant amb ell al club, fins l'any 2013 o 2014. Posteriorment l'ha vist esporàdicament pel carrer. Explica que els entrenaments de hoquei es realitzen des del setembre fins a finals de juny, 2 o 3 cops per setmana, i que el Sr. Serra acudia a bastants entrenaments però no a tots. Tot i així, afirma que el Sr. Serra no era un jugador absent, i que tot i que assistia als entrenaments no podria dir si residia al Principat o no.

Galan (min. 1:13:12). Coneix al Sr. Serra des de l'any 2001 o 2002 i mantenen una relació laboral atés que ella treballa en una corredoria d'assegurances i és la persona que gestiona les seves pòlisses. Afirma que li ha tramitat pòlisses per residents passius, de vehicles i immobles, entre els quals, el del seu habitatge a Coll de Jou, i que tenen relació durant l'any, tant telefònica com presencial. En resposta a la lletrada de Govern, precisa que el Sr. Serra acudeix presencialment a la seva oficina unes 6 o 8 vegades l'any.

Calatayud (min. 1:17:54). Coneix al Sr. Serra des de l'any 2010 perquè ell treballa efectuant treballs de manteniment a l'edifici Coll de Jou. Afirma que el veu entrar i sortir de l'edifici pràcticament a diari, però que no sap a que es dedica i que no pot afirmar que resideixi aquè.

Pino (min. 1:22:25). Va ser llogater del Sr. Serra des del 2006 fins al 2021. Es coneixien prèviament i quan va necessitar llogar el pis va contactar-lo. Després de marxar del pis s'han trobat pel carrer i fent compres. En alguna ocasió el Sr. Serra'ha trucat per interessar-se per la promoció immobiliària que el Sr. Pino esta realitzant a la zona dels Vilars i han quedat un parell de vegades per ensenyar-li aquesta promoció.

Del resultat de la prova testifical practicada es poden extreure les conclusions següents:

1. Existència d'una presència habitual i perllongada a Andorra. La major part dels testimonis coincideixen a afirmar que el Sr. Serra es troba habitualment al Principat, molts d'ells l'han vist amb freqüència al llarg de diversos anys -tant en l'àmbit veínal (p. ex., Srs. Esteban, Calderón, Benitez, Ferrer, Pera, Vendrell), com professional (p. ex., Srs. Aguilar, Recio, Galan)-. Així acreditaria una presència física regular i reiterada al país, almenys en determinats períodes anuals.

2. Antiguitat de la relació amb el territori. Diversos testimonis situen la presència del Sr. Serra a Andorra des de fa més de deu o fins i tot vint anys, bé sigui per referències directes (Srs. Vendrell, Recio, Galan), o perquè així ho hauria expressat ell mateix (Sres. Benitez, Aguilar). Aquest fet indica una vinculació personal i cronològicament sostinguda amb el país.

3. Coneixement del domicili i de la vida quotidiana. Diversos testimonis afirmen conèixer amb precisió el domicili del Sr. Serra, veure'l sortir o entrar sovint, o coincidir amb ell a l'entorn immediat (pel barri, a l'ascensor, efectuant passejos nocturns o donant menjar als gats del barri, ), la qual cosa reforça la idea d'una residència efectiva.

4. Limitacions probatàries. Malgrat el que s'ha exposat, cal precisar que alguns testimonis (com Esteban o VALLECILLO) admeten que només veuen el Sr. Serra en períodes concrets de l'any o de forma esporàdica, si bé els períodes dins de l'anualitat són rellevants. I altres testimonis com els Srs. Calatayud o Pino expressen explícitament que no poden confirmar que hi resideixi de manera habitual. I en qualsevol cas el moment més o menys precís des del qual el Sr. Serra residiria al païs tampoc s'arriba a determinar amb claredat.

5. Vinculacions personals i eventual manca d'imparcialitat. Algunes declaracions poden estar condicionades pel vincle personal amb el testimoniat, especialment la de la seva parella, Machado, testimoni que va ser objecte de recusació per la part contrària.

Conclusió parcial. La prova testifical practicada evidencia una vinculació sòlida, sostinguda i personal, però també social, del Sr. Serra amb el Principat d'Andorra. La major part dels testimonis descriuen una presència reiterada al llarg dels anys, tant en l'àmbit veínal com professional, així com una xarxa relacional estable amb residents del país. Aquesta dimensió social es reflecteix en la participació del Sr. Serra en activitats lúdiques, esportives i comercials, així com en la familiaritat que diversos testimonis tenen amb la seva parella, domicili i hàbits quotidians".

Al recurs d'apel·lació no es posa en dubte que aquest resum de les declaracions dels testimonis sigui inexacte, a més, el nou sistema de gravació permet la visualització de les gravacions en segona instància, i s'ha pogut comprovar que aquest resum reflecteix les manifestacions dels testimonis.

També la prova documental s'estudia amb detall pel Batlle, i es conclou que de la referida prova se'n deriva l'existència de despeses personals, recurrents i sostingudes en el temps, moltes de les quals vinculades a serveis, compres o activitats desenvolupades al Principat, però especialment a partir de l'any 2012.

A la sentència s'admet també la documentació presentada a nom de la Sra. Machado, compte tingut que en cap moment va discutir -ni per la part demandada ni per cap de les fonts testificals- que la Sra. Machado sigui la parella del Sr. Serra, i que ambdós han conviscut de forma continuada almenys des de l'any 2012, i també es va admetre que és el mateix Sr. Serra qui assumeix el sosteniment econúmic del nucli familiar, incloent les despeses reflectides en a l'extracte que consta a les actuacions.

Així, la sentència apel·lada posa especial Èmfasi a la taula aportada per la part agent en el tràmit de conclusions (vid. f. 706-739), en què es recull de manera sistematitzada i mensual el contingut de les despeses acreditades des de l'any 2012 fins a l'actualitat, amb indicació dels establiments on s'han efectuat, i conclou:

"Aquesta taula -que integra informació provinent de la resta de documents- permet visualitzar amb claredat i estructura la regularitat i continuïtat d'aquestes despeses.

Per contra, les despeses aportades com a prova entre els anys 2003 i 2012 són, o bé inexistents, o bé clarament insuficients per demostrar una residència principal, permanent, habitual i efectiva al país.

En aquest sentit, cal remarcar que els documents aportats no són extractes bancaris, sinó Únicament llistats de compres emesos pels propis establiments comercials. Aquesta dada és significativa, especialment si es compara amb la documentació bancària que s'ha aportat a partir de l'any 2012. Amb anterioritat a aquesta data, no s'ha aportat cap extracte bancari, fet que impedeix una valoració global i objectiva del nivell de despeses ordinàries de l'interessat durant aquell període.

A més, el contingut d'aquests llistats de compres tampoc no permet acreditar un establiment real i efectiu al país. Pel que fa a l'establiment Via Moda, les compres s'inicien l'any 2008 amb una Única despesa, una altra l'any 2009 i deu despeses durant el 2011, repartides en set períodes. En relació amb Roca, es registren dues despeses el 2006, sis el 2007, una el 2008 i cinc l'any 2011.

Tanmateix, i a manca de prova en sentit contrari, cap d'aquests establiments pot considerar-se destinat a la compra de béns de primera necessitat o de consum diari. Via Moda és un establiment dedicat a la venda de vestimenta, i Roca comercialitza principalment productes de decoració, parament de la llar i regals. No consta cap despesa relacionada amb alimentació, higiene personal, farmàcia o altres necessitats quotidianes pròpies d'una residència efectiva i continuada.

Així doncs, la manca de despeses habituals i recurrents pròpies de la vida quotidiana, unida a l'absència total d'extractes bancaris durant aquest període, posa seriosament en entredit la presència real i continuada al territori andorrà amb anterioritat a l'any 2012.

és cert, com ja s'ha exposat i ha precisat el propi Tribunal Superior, que l'extens període temporal que cal acreditar en aquest tipus de procediments -vint anys de residència- pot dificultar, en termes generals, la conservació i aportació de mitjans de prova relatius a les primeres etapes. No obstant així, en el present cas, aquesta dificultat genèrica no pot justificar per si sola l'evident desproporció existent entre el volum de prova documental aportat a partir de l'any 2012 i l'exigua i parcial informació relativa al període anterior.

Aquesta manca d'acreditació no es limita a l'absència d'evidència positiva, sinó també a la manca de qualsevol intent seriós de justificar la impossibilitat d'obtenir-la. En concret, no s'ha aportat ni proposat cap mitjà de prova encaminat a demostrar que no era possible recuperar extractes bancaris corresponents als anys 2003-2012, període cabdal per a l'examen de la residència continuada. En aquest sentit, resulta rellevant observar que, mentre s'ha aportat un certificat expedit per l'establiment Via Moda en el qual s'indica que no es disposa de registres anteriors a l'any 2008 (f. 82), no consta cap actuació similar respecte de la resta de comerços on s'afirma haver efectuat despeses, i molt menys respecte de les entitats bancàries amb les quals l'interessat pogués haver operat durant aquell període. De l'anterior cal extreure que, en cas d'haver existit realment una operativa econúmica regular a Andorra durant els anys 2003 a 2012, aquesta hauria pogut ser parcialment acreditada mitjançant la sol·licitud d'extractes bancaris amb intervals temporals més amplis que els finalment aportats. El fet que no s'hagin presentat ni extractes ni justificacions relatives a la seva inexistència només pot conduir a dues conclusions possibles: o bé l'interessat no disposava d'operativa bancària en entitats del Principat durant aquell període, o bé els moviments registrats en aquests extractes, o en els de altres entitats bancàries estrangeres, no reflectien un patró de despeses compatible amb una residència habitual i efectiva al país.

Aquesta manca d'actuació, en un assumpte en què recau sobre el sol·licitant la càrrega de la prova, impedeix suplir amb presumpcions el buit probatori existent, i confirma l'absència d'un establiment personal, real i continuat al territori andorrà abans de l'any 2012."

I aquestes conclusions també es comparteixen per aquest Tribunal. De fet, les al·legacions formulades en el recurs d'apel·lació es diu que és normal que existeixi una gran desproporció entre documents conservats i recuperats, d'una antiguitat més curta, envers els documents més antics. Ara bé, a banda que és el sol·licitant qui té la càrrega de provar la residència efectiva al païs -com s'ha dit-, el fet cert és que, si tant el recurrent com la seva parella tenen per costum fer els seus pagaments amb targeta de crèdit, aquest és un sistema deixa rastre i les entitats bancàries poden recuperar els extractes d'operacions, encara que siguin antics.

D'altra banda, la part apel·lant sosté que és pràcticament impossible la conservació de documentació referida a compres de primera necessitat o, alternativament, que és impossible recuperació de dita documentació per part dels proveïdors de dits bens, més enllà del termini de custòdia de documentació comptable que la normativa comptable. Però, com també es diu pel Batlle, la part agent no ha aportat cap document que acrediti que la recuperació de les operacions bancàries, incloses les compres efectuades amb targeta de crèdit, no podien ser recuperades, ni tampoc ha aportat cap document que acrediti que els establiments on acostumava a fer les compres (sobretot les de productes de primera necessitat, com són els aliments i els productes d'higiene), no tenen la possibilitat de recuperar les compres efectuades en el període discutit.

En el recurs d'apel·lació es sosté que era eventualment impossible aconseguir aquesta documentació compte tingut que el Sr. Serra va disposar d'un termini d'un mes per preparar la demanda judicial. Tanmateix, l'advocat de l'agent só va sol·licitar que s'oficiós a Andorra Telecom i a ORG_0 per obtenir la informació que va considerar rellevant.

Arribats a aquest punt es pot recordar que aquest Tribunal ha dictat recentment la STSJA 44/2025 a la causa 32/2025:

"A més, l'extracte de despeses fetes amb targeta bancària demostra que l'agent só va estar al païs en els períodes entre els seus viatges. De fet, sobre aquesta qüestió la representació del Govern al·lega que els càrrecs es van fer a una targeta vinculada a un compte corrent d'una entitat bancària francesa i no andorrana. Però aquest fet no és rellevant als efectes que ens ocupen, sinó que ho és el què les compres i despeses corresponguin a establiments radicats a Andorra, la qual cosa só demostra la seva estada al Principat. I els establiments que apareixen al llistat de compres realitzades (folis 29 i següents) demostren que es van fer a Andorra (piscina Muntanya, Borda Pairal. Hiper Andorra, Mango Escaldes...)."

Pel que fa l'expedient matrimonial, en cap cas acredita una residencia continuada i efectiva al país i menys encara la durada de la mateixa, sinó només que, en el moment de formalitzar l'expedient previ a la celebració del matrimoni al Principat d'Andorra, ambdós contraents -almenys un d'ells amb residència habitual al Principat-, van comparèixer davant el Registre Civil del Principat d'Andorra, per formular i signar la sol·licitud corresponent.

És cert també que la part agent ha llogat, de forma consecutiva, diversos habitatges, però disposar d'un habitatge al Principat, en el règim que sigui, és condició necessària però no suficient per provar una residència real al país.

El certificat emés per un Notari d'Andorra en relació amb actes jurídics atorgats pel recurrent, només permet acreditar que en les dates de la signatura de les escriptures, l'agent estava al país.

I a les causes judicials en les que va participar el propi recurrent de forma personal o la seva empresa, només permeten acreditar que l'agent estava a Andorra si es va requerir la seva presència per la pràctica d'alguna prova. En tot cas, tampoc s'aporta còpia de les citacions o dels actes processals que acreditin la intervenció personal de l'agent en els processos judicials.

Els certificats de residència a les parròquies d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany del Sr. Serra, acrediten que constava al cens de població, però no que existís una residència permanent i efectiva. A més, l'agent ha disposat d'una autorització de residència passiva, la qual cosa li va permetre estar inscrit a alguna de les parròquies d'Andorra, com efectivament va fer, però aquest règim no exigeix una residència continuada i efectiva a Andorra.

A l'últim, dels consums dels subministres cal dir que:

El consum d'electricitat corresponent a l'habitatge declarat com a domicili (doc. 46, folis 356-367), durant l'any 2004 i gran part de l'any 2005, és mínim o nul (f. 359-361), fet que evidencia una ocupació de l'habitatge incompatible amb una residència real i continuada. La mateixa situació es repeteix durant l'any 2009 i gran part del 2010 (folis 364-365).

Els consums de telèfon del període del qual es tenen dades, són també molt minses (folis 659 i següents de les actuacions), sense que el fet que se subscrivissin els contractes aportats pugui servir per subsanar aquesta mancança, compte tingut que allà que és rellevant per acreditar la residència efectiva són els consums.

En definitiva, la sentència apel·lada, està profusament motivada, analitza detalladament la prova practicada, les conclusions a les què arriba són coherents, sense que els arguments que es contenen al recurs d'apel·lació hagin permés entendre el contrari, per la qual cosa ha de ser confirmada.

Cinquè.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIó

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la part agent.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que les resolucions impugnades a la instància no són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.